TRADICIONS VALENCIANES: LA MONA DE PASQUA

Aquí em pica,

aquí em cou,

aquí em menge la mona

i aquí et trenque l'ou.

Els valencians hem celebrat des de molt antic les festes de Pasqua, els nostres tres dies de Pascua. Es tracta d’una festivitat europea molt antiga, anterior al cristianisme i  d’arrels germàniques  recollides pels primers catalans i adaptades  com tantes altres festivitats de signe popular i espiritual, pel cristianisme . Vinculada a Eostre, divinitat de la primavera, és coneguda com Ostern als països germànics i Eastern en els de parla anglosaxona, indicant que en aquestes dates el Sol es posa per l'Oest. A les nostres terres aquesta tradició-ja cristianitzada- arrivà amb els  colons catalans i aragonesos a partir de la conquesta.

Amb l'arribada del temps de Pasqua la lluita entre l'hivern i l'estiu es decideix a favor d'aquest últim, perquè quan arriba el temps de Pasqua, l'equinocci ja ha passat. La Pasqua no és una festa de data fixa, ja que no està determinada només pel sol sinó tambien per la lluna. El diumenge de Pasqua és el primer diumenge de lluna plena després de l'equinocci de primavera.

Per això, l'Església cristiana ha elegit  aquesta antiga festa  de renovació i resurrecció, per celebrar la resurrecció de Crist. La Pasqua és la festa de la primavera victoriosa, durant la qual les lleis cícliques de la naturalesa se'ns mostren en els milers de capolls que creixen i les milers de llavors que germinen al nostre voltant. El hivern ha passat. És temps de familia i comunitat, és temps d’eixir al camp.

En aquestes festes, és un element important a molts  indrets d’ Europa  l'ou de Pasqua, símbol de la vida renaixent, ou que ha de ser real i mai no substituït per imitacions dolces o de xocolata fetes per marques comercials, i que antigament eren pintats en família. L'ou juntament  amb la popular mona eren amagats i buscats pels membres de la família durant les eixides i passeigs  i encara es fan als forns valencians les mones de Pasqua com es feien tradicionalment: és a dir, amb una massa fermentada i ous durs. 

La Mona de Pasqua acompanyada d’ous és una recepta típica  dels dies de Pascua principalment  a València, i el Principat encara que també es menja a diferents llocs d’Aragó i Murcia  i sol ser tradició que el padrí regale la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua i que es reunisquen les famílies el Dilluns de Pasqua per a menjar-la al camp, estrenant espardenyes pasqüeres, volant el catxirulo  o milotxa i berenant la  mona...es deixava l’ou per a l’últim moment i també era tradició trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant . Antigament, la mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això en mot llocs es fa o s’acompanya d’embotits com la llonganissa de Pasqua. 

Aquesta recepta de la Mona de Pasqua, tan típica d'aquests dies segueix la tradició valenciana. Convidem a tots els valencians a cel.lebrar la nostra identitat i la herència dels postres majors i seguir aquesta tan nostra tradició popular eixint al camp per a gaudir del temps de primavera juntament als nostres familiars i amics.

Ingredients per a les mones de pasqua

500 gr. de farina
1 sobre de llevat sec (25 gr.)
1/4 litre de llet temperada
100 gr. de mantega fosa
80 gr. de sucre
1 ou
1 polsim de sal

Per a “pintar” la massa
1 rovell d'ou
1 cullerada de llet

Per a la decoració
Anisetes de colors, boletes de xocolata, panses, cireres per a decorar, ametles laminades…
Ous cuits pintats amb colorant alimentari o ous de xocolata

Com preparar mones de pasqua

Posar la farina en un bol. Afegir el llevat sec i barrejar-lo tot . Afegir la resta d'ingredients: la mantega  fundida, la llet, el sucre, l'ou i un poquet de sal. Batir-ho tot i donar-li forma redona a la massa amb les mans.
Cobrir el bol amb un drap i ficar-lo en el forn durant uns 20-30 minuts a una temperatura màxima de 50 graus, deixant la porta del forn entreoberta, fins  que la massa hi haja augmentat el seu volum visiblement.

Mentre la massa creix, cobrim una safata de forn amb paper vegetal. Una vegada la massa ha augmentat, dividir-la en 4 o 5 parts depenent de la quantitat de “mones” que vulgueu fer i la grandària. Una vegada fet això donar-li forma a la massa amb les figures que vulguem: un conill, una tortuga, un niu , una trena… decorant  amb boletes de colors, ous cuits pintats, ametles filetejades, sucre…

Les posem altres 10 minuts al forn a màxim 50 graus, perquè seguisca creixent la massa. Una vegada tenim les nostres figures llestes, barrejar un rovell d'ou amb una cullerada de llet i pintar les mones  amb aquesta barreja, perquè es dauren en el forn.

Amb les  figures ja llestes i decorades, les posem en el forn precalfament a 200º durant uns 25-30 minuts, fins que vegem que estan llestes i que ha agafat un color adequat.

Les traiem del forn, les deixem refredar, i li posem els ous pintats o de xocolata com a decoració .

 Es tracta d'una tradició molt arrelada als territoris de parla catalana, que s'ha preservat de forma similar a la dels països del centre i nord d'Europa. Costums amb un significat de vegades oblidat, però amb un significat bell i profund, tradicions que no s'han d'oblidar i que formen part de la nostra identitat.

Bon profit i bona Pasqua!

LA NOSTRA CUINA: ELS BUNYOLS

 Uns postres o berenar típic de la nostra terra són els bunyols. Acompanyats de xocolata és un plat de la nostra gastronomia a reivindicar ara que sembla predominar en molts llocs els xurros o "las porras" més típiques d'altres llocs aliens a nosaltres.Els bunyols ja són citats en l'Edat Mitjana i varen ser impulsats com aliment substitutiu durant la Quaresma des dels monestirs ampurdanesos, el seu nom sembla tenir el seu oritgen en la paraula bony. A la València del segle XIX era molt típic  consumir bunyols i bon aguardent valencià mentre es plantava la falla, avui la tradició continúa. Hi ha dos tipus de bunyols, els farciments de carabassa i sense emplenar. Nosaltres hem recopilat dues receptes perquè cadascun les realitze de la forma que més li agrade. Ara és el moment, és temps de bunyols.

BUNYOLS
Aquesta recepta és molt típica de les festes de falles (Sant Josep) i se sol acompanyar d'una tassa de xocolata.

INGREDIENTS:
½ kg. farina
200/250 d'aigua
25 gr. de llevat premsat (fresca de forner)
Sucre
Olie per a fregir

 PREPARACIÓ:
Posar en un bol la farina, en ½ got d'aigua temperada es nuga el llevat, es va afegint a la farina a poc a poc, removent i pastant amb la mà, afegir la resta d'aigua necessària. Es tapa amb un drap perquè lleu i es deixa reposar en lloc temperat fins que haja doblegat la massa, (jo dins del microones on havia temperat l'aigua,) (durant 1hora més o menys) la massa ha de quedar esponjosa.
Es posa l'oli a calfar (abundant) i quan està calent es van prenent porcions de la massa amb una mà, als quals se'ls farà un forat amb el polze de l'altra, abans de deixar-los en l'oli, traient-los. Quan estiguen ben daurats, deixar escórrer sobre una reixeta o paper absorbent i després servir escampant amb sucre.
Per a poder manejar la massa, tenir un recipient amb aigua per a poder netejar-se la mà amb la qual fem el forat, anar amb compte amb les esquitxades.
Se li pot afegir a la massa un polsim de sal.

BUNYOLS DE CARABASSA

4 persones Mitjà (20'-40') Barat Fàcil
Bunyols típics de València, amb carabassa i són ideals per a berenar i desdejunar

Ingredients per a Bunyols valencians de carabassa:
• 1/2 carabassa
• 500 grams de farina
• 100 g de llevat de panificació

 • 1/2 got de gasosa
• Aigua
• Oli d'oliva

Com fer Bunyols valencians de carabassa passe a pas:
• Es bull la carabassa i a continuació, llevant-li llavors i filaments, cal treballar-la fins a aconseguir una espècie de puré fi. Es reserva l'aigua on s'ha bullit la carabassa (Alguns prefereixen el rostit de carabassa a bullir-la el també és perfectament acceptable)
• Barrejar la farina amb el llevat de panificació, agregar el puré de carabassa que hem fet i l'aigua de bullir la carabassa poc a poca. L'aigua és la que vaja admetent la massa. es pasta a mà fins a aconseguir una massa blana i suau.
• Deixar reposar la massa uns 20 minutos. A continuació se li agrega l'1/2 got de gasosa i es pasta. Els bunyols han de tenir un foraet en el mitjà que se li pot fer, senzillament estrenyent el polze en li centre de la massa.
• En una paella amb oli calent es van tirant a poc a poc els bunyols fins que es dauren.

Consells i trucs per a cuinar Bunyols valencians de carabassa:
• Els bunyols se serveixen calents en un plat acompanyats de sucre per a banyar els bunyols. A València també és típic menjar-los amb xocolata calenta, fins i tot amb orxata

Bon Profit!!

LA NOSTRA CUINA: CONFITS D'AMETLA DE CASINOS

Recepta de confits ametla

Ingredients principals

1/2 kg de sucre mòlta
1/2 kg d'ametles
100 cm3 d'aigua
1 cucharadita de canyella

Passos per a elaborar els confits:

1. Calfa una casserola a foc lent amb l'aigua dins.

2. Una vegada estiga calenta, dissol el sucre en l'aigua. Has de moure constantment.

3. Ara agrega la canyella i regira.

4. Puja el foc i bull el xarop fins que, quan caiga de la cullera, forme gotes gruixudes.

5. Afig ara les ametles i regira-les fins que queden molt bé cobertes.

6. Després, posa les ametles en un tamís i sacseja-les suaument fins que el sucre sobrant es desprenga.

7. Utilitza aqueix sucre sobrant per a dissoldre-ho novament, agregant una altra vegada les ametles, fins que queden ben cobertes.

8. Deixa refredar i assecar.

Fira del Dolç de Casinos. El darrer cap de setmana de novembre, els Mestres Artesans presentaran les seves famoses creacions: rollets d'anís, pa de Sant Blai, galetes de cacau, crestes, coques d'oli i sal, i per descomptat els torrons i confits artesans que s'elaboren a la manera antiga, utilitzant ingredients totalment mediterranis, naturals i de primera qualitat.   http://www.casinos.es/fira

LA NOSTRA CUINA: COQUES FARCIDES

COQUES FARCIDES

Les nombroses classes de coques que engrosseixen el receptari reboster a València reben diversos noms, com a fines, cristinas, de nous, etcètera; són dolços i s'ofereixen al consumidor en forma arredonida i aplanada. També les coques farcides són parteix integrant d'aquesta especialitat, que similars a les truites de la cuina mexicana porten ix i no sucre, es dobleguen sobre si mateixes i s'emplenen amb productes variats, com  samfaina vegetals, o només amb herbes aromàtiques (coques escaldades). Mes que un plat en si mateix és un snack, que es reserva com a aliment de menjars informals; així a València, durant les corregudes de tots de la fira de juliol, aquestes cocs són berenar dels afeccionats.
Temporada de Consum: Tot l'any
Recomanada Para: Berenars o Menjars Informals.
Recepta Para: 4 Comensals
Temps de Realització: 1 hora i 30 minuts
Dificulteu: Acurada
Vi Suggerit: Negre de Criança (Monòver, El Serial, Clariano, Villena)

INGREDIENTS:

Per a la Pasta:
300 gr de Farina
1 dl d'Oli
1 dl d'Aigua
Ix
2 o 3 gr de Llevat en pols

Per al Farcit:
250 gr d'Espinacs
150 gr de Bacallà remullat i esmollat, podent substituir-se- en tot o en part- per bonic en oli, i tots dos productes complementar-se amb gambetes (diminutes gambes, que s'utilitzen senceres prèviament cuites )
200 gr de Tomàquet
2 Ous cuits
4 Dents d'All
1 dl d'Oli
Ix

ELABORACIÓ:
Els espinacs, després de llavar-les i coure-les 10 minuts en aigua amb sal, es deixen escórrer.

L'oli es tira en una paella, i se sofregeixen els alls pelats i el tomàquet *triturado. Quan el tomàquet estiga quasi fregit, s'afig per al seu ofegue el bacallà, el bonic o els *gambetes. A continuació, es retira de la paella i es barreja amb els ous cuits, picats o trossejats, s'assaona i es reserva.

La farina es posa en un recipient i se li afig el llevat,la sal, l'aigua i l'oli per a procedir al seu pastat. Quan la massa estiga solta, es deixa reposar 30 minuts.

Amb un corró de cuina s'estira la massa sobre una superfície llisa, fins a obtenir una làmina fina.

De la massa es tallen cercles de 10 o 12 centímetres de diàmetre, i en el centre es col·loca una cullerada de farcit; es doblega cadascun a la meitat sobre si mateix, es pessiga suaument amb els dits el seu contorn i s'unta la seua superfície amb ou batut.

Per a finalitzar, es calfa el forn prèviament a 200ºC, durant 10 minuts es rebaixa després a 150ºC i es col·loquen en ell les cocs perllongant la cocció durant 30 minuts.

TRUCS I CONSELLS:
Si desitja confeccionar una fórmula més primitiva i senzilla d'aquesta recepta, prepare cocs escaldades. Per a açò, escalde la farina en aigua bullint, optativament anyada una mica d'oli i realitze una massa homogènia; elabore després fines làmines arredonides i emplene-les amb herbes silvestres, prèviament netes i escaldades, per a preparar varietats com: creixens, llitsó, comarroges o roselles.

LA NOSTRA CUINA: SUC O SUQUET DE PEIX.

SUC O SUQUET DE PEIX

A la Comunitat Valenciana els peixos es cuinen ordinàriament de tres maneres diferents: quan són peces senceres, els majors es rosteixen al forn o a la planxa; els xicotets es fan en fritada; i els mitjans, susceptibles de tallar-se en rodanxes, es preparen en suc o suquet. Es tracta d'un plat d'origen antic i humil, que els pescadors fèien, en aquest cas, amb els peixos trencats que no podrien vendre al mercat.
La recepta ací contemplada és comuna a tots els països del Mediterrani. Els receptaris de l'Edat Mitjana la denominen cassoles, i en l'actualitat les calderes de peix no són més que variants de la mateixa preparació. Preparat i servit en cassola de fang, el nom de suc- en el seu significat literal de "suc"- fa al·lusió al compost per l'oli, l'aigua o fons de peix afegit, i al de les substàncies que les peces tractades li transmeten, on es presenten sumits els trossos de peix.


Temporada de Consum: Tot l'any
Recomanada Para: L'esmorzar o el sopar
Recepta Para: 4 comensals
Temps de Realització: 45 minuts
Dificulteu: Mitjana
Va venir Suggerit: Blanco de Criança (Villar, Xiva, Pedralba)


INGREDIENTS:

750 gr de peix tallat en rodanxes, d'una sola espècie, de dues i encara de tres (el llobarro o el rap solen ser els predilectes)
250 gr de clòtxines (optatiu)
4 gambes i 4 llagostins (optatiu)
100 gr de tomàquet madur
100 gr de ceba
4 dents d'all
1 llesca de pa
3 branquetes de julivert
10 gr de pebre roig
3 gr de pebre negre mòlt
1,5 dl d'oli
ix
aigua


ELABORACIÓ:

El peix es prepara netejant-ho; si escau, també es fa el mateix amb els mariscs.

Així mateix, les clòtxines es netegen i se'ls lleven les valvas. La ceba es pica finament, els alls es pelen i el tomàquet es rosteix.

En una cassola posada al foc s'aboca l'oli i, quan estiga calent, es fregeix el pa; després, es trau i es reserva.

Si s'opta pels mariscs, una vegada fregits es retiren i es reserven igualment.

La ceba es fregeix i es deixa en la cassola.

En un morter es pica el pa fregit, els alls pelats, el julivert i, una vegada pelat i net, el tomàquet.

A continuació, s'afigen els trossos de peix i se sofregeixen ràpidament en la salda; s'agrega aigua fins a cobrir-los, i es deixa coure tot per espai de 5 o 6 minuts.

S'incorpora el picat a la cassola i es remou; es fa el propi amb el pebre roig, la sal i el pebre negre, i es remou.

Finalment, amb la cassola tapada i al mateix ritme de foc, la cocció es perllonga altres 10 minuts més, assegurant-se que la salsa no espessisca.


TRUCS I CONSELLS:

Si desitja donar-li a aquest plat un sabor particular, seguisca l'antic costum practicat entre els pescadors d'afegir pinyons al picat o d'incorporar-los sencers en la salsa.

D'altra banda, per a augmentar el volum del guisat agregue petits daus de creïlla que absorbisquen el brou. No obstant açò, els més puristes rebutgen aquesta pràctica per considerar-la heterodoxa.

LA NOSTRA CUINA: PIULETES I TRONADORS

                                                      

PIULETES I TRONADORS

El massapà té una significativa participació en la rebosteria valenciana, ja que serveix d'ingredient bàsic en l'elaboració de torrons i per a realitzar unes acolorides serps o anguiles que, enrotllades sobre si mateixes, reben el nom de trenques. Però on realment el massapà es mostra en tota la seua esplendor és en la festa de Sant Donís, celebrada el 9 d'Octubre en commemoració de la presa de la ciutat per les hosts del Rei Don Jaime. En tal data són típics els piuletes i tronadors, uns preparats de massapà que adopten la forma d'uns coets que en èpoques passades es disparaven amb motiu d'aquesta festivitat. Un piulet i un tronador, degudament embolicats en un mocador de seda són per Sant Donís regal obligat a les seues promeses.


Temporada de Consum: Octubre
Recomanada Para: Postres
Recepta Para: 4 Piuletes i 4 Tronadors.
Temps de Realització: 1 hora, descomptada la preparació de les ametles i l'oreig del massapà.
Dificultat: Elaborada
Beguda Recomanada: Va venir Licoroso (Fondillón), o Moscatell (de Godelleta)

INGREDIENTS:

1 kg d'Ametles
1 kg de Sucre
3 o 4 Clares d'Ou
2 g de Cremor Tàrtar
Sucre Glas
Escorça de Llimó Ratllada (opcional)

ELABORACIÓ:

Una vegada escaldades les ametles, es esclosan i es deixen assecar col·locades en un lloc airejat durant 4 dies. Passat aquest temps, es redueixen a farina fina emprant un procediment mecànic.

En un cassó d'alumini molt net es col·loca el sucre, el cremor tàrtar i 1 decilitre d'aigua per quilogram de sucre; després, es fonen tots els ingredients.

El contingut del cassó se sotmet a foc viu fins que el sucre, després d'uns bulliments, es converteix en almívar.A mesura que es bull, l'almívar es transforma successivament en xarop, bri fi, goma blana, etc. Per al massapà s'empra el punt de bri fi.

Per a saber si s'ha obtingut el punt indicat, es fiquen els dits índex i polze en aigua molt freda i, de seguit, en l'almívar, es trauen i s'estrenyen, de tal forma que en separar-los ha de formar-se un filet de poca resistència.

Les ametles mòltes es trituren en un morter i se'ls agrega, a poc a poc, les 2 clares d'ou. La pasta obtinguda es barreja amb l'almívar i es aromatiza amb la ratlladura de l'escorça de llimó.
En un cassó s'aboca la barreja i es cou durant uns minuts, removent constantment amb una espàtula. Si el massapà resulta molt espès, discrecionalment s'afig més clara d'ou.

Als piuletes se'ls dóna forma allargada, i més arredonida als tronadors, decorant la seua superfície amb sucre glas.

Abans del seu consum, es deixen reposar els preparats al voltant de 2 o 3 hores.

LA MOCADORÀ DEL 9 D'OCTUBRE: UNA TRADICIÓ SORGIDA DE LA REBEL·LIA

En el dia que es commemora l'entrada del Rei Jaume I a València, podem trobar una tradició que ve d'antany també cridada la Mocadorà que s'ha quedat com el dia dels enamorats a València. D'on ve tan honorable i entranyable tradició?. Té doble sentit. En primer lloc, abans del S.XVIII amb l'arribada dels Borbó, existien dues tradicions a València. Una era que per al mateix dia de Sant Dionís els enamorats solters valencians lliuraven a les seues núvies, o estimades que volien rondar,les millors fruites i verdures que tenien en els seus horts com a mostra de la fertilitat del camp que tenien donant un exemple que no anaven a passar fam al seu costat. També aqueix dia se celebrava l'entrada de Jaume I a València amb grans focs d'artifici i processons. La commemoració de l'entrada de Jaume I probablement va començar amb la celebració del seu centenari en 1338 i a poc a poc es va transformar en una festa anual. En la vespra de Sant Dionís, la nit abans, i durant tot aqueix dia es llançaven coets de focs artificials sense parar, segons les cròniques un any es van llançar 13 Mil coets des de la terrassa del palau de la Generalitat, així com grans processons amb personatges representant al Rei conqueridor i tota la seua cort.

Després de la guerra de Successió, amb l'arribada dels Borbó, aquesta festa anual tan sorollosa i fresca per a les autoritats de l'època que veien amb recel com es feien patents els plaers carnals va ser abolida juntament amb els furs i tota tradició inclòs l'ús tant públic com a privat de la nostra benvolguda llengua en els Tractats de Nova Planta.

Com a acte de rebel·lia a aquesta prohibició, els mestres artesans del pa van començar a produir uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien llançar al mateix temps que per les seues formes, recordaven els membres sexuals tant masculí com a femení i que se'ls va posar el nom de Piuleta i Tronador. Nomenclatura també amb clares connotacions sexuals. Al costat d'aquestes figures també es fabricaven petites fruites i hortalisses que feien referència a la fertilitat de l'horta així com a les hortalisses que se li van regalar a la Reina Violant d'Hongria quan entra a València un altre 9 d'Octubre, dia en honor al Sant que portava el nom del Déu grec del Vi i inspirador de la bogeria ritual i l'èxtasi.
Tots aquests dolços van embolicats per un mocador que en el seu conjunt van constituir des del S. XVIII el regal a la dona estimada. A poc a poc, es va crear una nova i reivindicativa tradició que va prendre el nom del mocador que servia com a embolcall al dolç interior. La tradició es va afermar per part de les estimades quan es va afermar el conservar tots els mocadors que la seua parella li regalava any rere any des que començaren a eixir com a prova d'amor.



ELABORACIÓ DE LES FRUITES DE LA MOCADORÀ EXTRET DE L'EXCEL·LENT BLOG:  http://laskaponiamagazine.blogspot.com/2011/10/frutitas-de-mazapan-para-sant-dionis-la.html


Es necessitarà, a més de molta paciència:

- 500gr d'ametla mòlta sense pell
- 500gr de sucre lustre
- Unes 8 cullerades d'aigua (ajust segons siga necessari)
- Colorants alimentaris
- Essències per a rebosteria: vam tenir la sort de portar-nos uns comptes de souvenir de les Alemanyes de manera que utilitzem: ametla amarga, rom, mantega-vainilla, llimó, taronja. Si no tenen no s'acaba el món.
- Per a decorar: pasta de sucre (sucre lustre+ unes gotetes d'aigua + colorants), pinyons, sèsam blanc i negre, cuetes de cirera, canyella, un pinzell per a aquarel·les


Procediment festiu:

- En cas de començar a partir de les ametles del poble: fique-les en remull durant unes hores o en aigua molt calenta durant 10 minuts, la pell s'haurà ablanit de manera que les podrà pelar i li quedaran divines de la mort. Una vegada pelades necessitarà assecar-les de nou, per a açò pot deixar-les a la intempèrie si viu en terres de secà, i sinó, al forn a 120 fins que estiguen llistes.
- Meta les ametles en la picadora i done-li canya fins que queden fetes pols. Sí, exactament.
- Amb el sucre normal faça el mateix, en la picadora fins que quede polvoritzat. Si prefereix gastar-se un molts diners en 500gr de sucre lustre sempre ho podrà fer.
- Barrege amb les mans tots dos ingredients fins que queden completament incorporats.
- Anyada l'aigua a cullerades fins que la humitat siga la justa per a poder pastar i modelar amb la pasta. Sempre podrà humitejar-se les mans per a manipular millor.
- Faça porcions per a cada color i sabor i, avance!
- Una vegada formades i tuneades les fruitetes fique-les al forn durant 10-15 a una temperatura de 120ºC aprox. Si sobrepassa és temps o la temperatura indicada les obres d'art se li desfaràn i li quedaran irrecognoscibles. Que perquè? Doncs perquè si el sucre fon, fon la massa i l'hem fastiguejat.


Trucs per a decorar els massapans:

Per a fer els melons d'Alger i les figues (un clàssic):
- Una bola de massapà roig al que se li afig una bona quantitat de llavors de sèsam negre. La bola es cobreix amb una altra sense acolorir. Es talla Radialment i es pinta la pell del meló d'Alger amb un pincellet i colorant verd intens.

- Per a les figues use la meitat de quantitat, amb la cobertura exterior de massapà verd. Forme un cuet i talle per la meitat, llavors pinte l'exterior de morat molt fort.

Taronges i llimons:
- Afegir directament el colorant i l'essència a la massa, una vegada ben incorporat tot açò, fer boletes i punxar amb un escuradents per a formar la textura rugosa dels cítrics.

Bolets: per als rebollons utilitze massa ataronjada. Per als xampinyons, massa sense acolorir, espolvoretge una vegada formats canyella o cacau en pols irregularment de manera que queden motetes. Pot decorar també amb colorant marró i un pinzell.

Poma, pera, préssec:
- utilitze massa sense acolorir i en acabar de modelar incloga una cua de cirera
- acolorisca la superfície amb el pinzell

Maduixes:
- incloga en la superfície de la massa les llavors de sèsam
- en la part superior faça unes esquerdes
- una vegada cuites decore amb pasta de sucre verd per a les fulles

Albergínies:
- Utilitze massa lleugerament acolorida de morat.
Una vegada formades pinte unes línies amb el pinzell, color morat intens
- Quan estiguen cuites incloga les fulles de pasta de sucre (també pot fer-les de massapà verd, abans de ficar al forn)

Col i bajoqueta:
- formar els centres amb massa blanca, i amb massa verda formar les fulles i anar pegant-les al voltant.

Creïlles: formar les creïlles amb la massa sense acolorir i arrebossar amb canyella. Incrustar uns pinyons per a simular els grills.

I tachaaaaan!!! 1Kg de vegetals de massapà!! (la verdura no engreixa) jojojojojooo


 LA PIULETA I EL TRONADOR

LA NOSTRA CUINA: ARRÒS AMB FESOLS I NAPS

ARROS AMB FESOLS I NAPS

El més característic dels arrossos anomenats a València caldosos és a dir, aquells els grans dels quals es couen en olla o casserola amb abundant presència de brou que no arriben a absorbir per complet, es denomina Arròs amb Fesols i Naps.
Així doncs, el gra i els ingredients que li fan els honors es mostren sumits en una espècie d'emulsió que forma el brou espès. L'arròs s'acompanya d'hortalisses, particularment nap i fesols secs que li presten el seu nom; També de productes rics en greix procedents del porc: cansalada, morro, orelles... i com a element imprescindible, la botifarra negra de ceba.
La seua qualitat i difícil digestió, fa que la seua preparació i degustació es reserve a l'hivern. És molt comú repartir-ho en festes de pobles valencians al llarg de la tardor i l'hivern en festivitats de diversos patrons així com el dia de València: el 9 d'Octubre. Molts pobles reparteixen als seus veïns racions d'aquest plat típic realitzat en la tradicional olla.


Bona part de la popularitat que té es deu, en gran mesura, a fet que el poeta Teodoro Llorente li dedicara un poema festiu en llengua vulgar:

Arròs en fesols i naps         

                       Per l’horta, tocant migdia,

                    plens d’infantil alegria,

                    ditxosos i satisfets,

                    tornaven a l’alqueria

                    dos pobres fematerets.

                       L’un i l’altre, a l’escoltar

                    les dotze, que en so de queixa

                    els cridaven a la llar,

                    tingueren una mateixa

                    idea: la de dinar.

                       Lo més menut, que li guanya

                    a l’altre que l’acompanya

                    en vivor, li digué així:

               –«Si fores el Rei d’Espanya,

                    ¿què dinaries tu ’vui?»

                       Alçant lo front ple d’arraps,

                    i soltant la llengua prompta,

                    li contestà: –«¿Pués, no hu saps?

                    ¡Quina pregunta més tonta…!

                    Arròs en fesols i naps».

                       «¿I tu?» –afegí lo major.

                    Lo menut llançà un suspir,

                    i torcant-se la suor,

                    li replicà: –«¿Què he de dir,

                    si tu has dit ja lo millor?»

                                            Teodor Llorente

Temporada de Consum: Hivern
Recomanada Para: Esmorzar
Recepta Para: 6 Comensals
Temps de Realització: 1 hora i 30 minuts, fins i tot menys si la cocció dels fesols ho permet.
Dificultat: Mitjana
Va venir Suggerit: Negre Lleuger o Claret (Villar, Pedralba o Clarià)

Ingredients:

250 grs d'Arròs
200 grs de Fesols Secs, posades en remull la vespra
400 grs de Naps
250 grs de Carn de Porc (pota, orella, morro)
50 gr de Cansalada fresca
4 Botifarres de Ceba
2 Litres d'Aigua
0.5 dl d'Oli
2 Dents d'All
Uns bris de Safrà
Pebre Roig i Sal

Elaboració:

S'aboquen els 2 litres d'aigua en una olla, que es posa al foc; s'agreguen després les jueves -retirades prèviament del remulle-, en companyia de la carn de porc i de la cansalada, i es deixa coure tot lentament.

Es calfa en una paella l'oli i en ell se sofregeixen els naps, tallats en trossos xicotets, i les dents d'alls sencers; al sofregit s'afig després el pebre roig, ofegant-ho també lleugerament, i s'aboca el contingut de la paella en l'olla on es couen els fesols.

Una vegada els productes càrnics estiguen ja quasi cuits, es trauen, es trossegen en trossos i es retornen de nou a l'olla; S'aprofita per a acompanyar a si mateix les botifarres, es rectifica el preparat de sal i s'afig el safrà.

Quan el brou de cocció s'haja reduït aproximadament a la meitat, s'incorpora l'arròs i es deixa que coga a foc mitjà al voltant de 18 minuts.

Sumit en un brou molt espès i travat, en arròs servit en plats s'ha de deixar reposar un parell de minuts abans de la seua degustació.

Trucs i Consells:

Abans de tallar els naps en trossos xicotets i sentit longitudinal, raspe'ls i refresque'ls sota un doll d'aigua freda.

Si empra fesols secs, trenque per 3 vegades consecutives l'inici del bulliment i afija'ls un got xicotet d'aigua freda en el transcurs de la cocció.

Perquè la botifarra no rebente, abans d'incorporar-la al guisat punxe la seua pell amb una agulla o agulla.

LA NOSTRA CUINA: OLLA VALENCIANA

OLLA VALENCIANA


Per ser el que més es cuina en la ciutat de València i en les localitats de major població, d'entre les múltiples olles o bullits habituals a la Comunitat Valenciana és l'anomenada olla el més representatiu. Amb anterioritat a l'increment actualment aconseguit del consum de paella, va anar durant molt temps modere quasi obligada dels diumenges i dies de festa. Es reservava de manera singular per al dia de Nadal al migdia, data de reunió familiar en la qual de sempre els avis, fills i néts es feliciten mútuament i s'intercanvien regals. D'altra banda, de tots el que s'havien elaborat al llarg de l'any, l'Olla de Nadal era el més ric i sumptuós. En ell era imprescindible la presència de les trucades Pilotes, nota característica de l'Olla Valenciana que ho distingeix dels bullits d'altres regions.

Temporada de Consum: Tardor i Hivern
Recomanada Para: Esmorzar
Recepta Para: 6 Comensals
Temps de Realització: 2 hores i 30 minuts
Dificulteu: Difícil
Vi Suggerit: Negre (Requena o Novelda)

Ingredients:

400 grs de Garreta (Carn de Vedella i Be per a guisar)
1 Os de Canya amb medul·la
100 grs de Pernil
100 grs de Cansalada fresca
250 grs de Gallina
100 grs de Xoriço
100 grs de Botifarra de Ceba
1 Blanquet
200 grs de Cigrons
1 Carlota
200 grs de Creïlles
1 Moniato Xicotet (uns 60 grs)
1 Nap
1 Xirivia
1 Api
1 Porro
5 Bajoquetes Planes
2 Pilotes
Aigua i Sal

També es pot afegir:

1 parell de Potes de Porc
Gemmes de Gallina
Safrà


Elaboració:

En una olla adequada amb aigua salada es posa la carn, els ossos i la gallina.
Es calfa tot a foc viu i, quan l'aigua trenque a bullir, s'escumeja i es continua la cocció 1 hora més a foc lent.
En un recipient amb aigua freda i una mica de sal grossa es tiren els cigrons, i es deixen en remull almenys durant 12 hores. Posteriorment, se'ls canvia l'aigua freda per aigua temperada i s'incorporen a l'olla des d'ací, quan l'aigua d'aquesta comence a bullir.
També s'afig la cansalada, el xoriço, la botifarra i el pernil per a, també a foc lent, prosseguir la cocció altres 30 minuts.
Passat el temps, s'incorpora la creïlla i la resta de les hortalisses trossejades. Uns minuts més tard, s'agreguen les pilotes, deixant-les coure 20 minutos si són salades o tan sols 15 minuts si són dolços.
La sopa elaborada amb el brou, ja siga de pasta o ho siga d'arròs, se serveix al principi; els ingredients del bullit, a continuació: en una font, els vegetals; en una altra, els productes del porc i, en una altra tercera, la resta de les carns i les pilotes.


Elaboració de les Pilotes:

-Dolç: Perquè es puguen pastar posteriorment, els següents ingredients han de col·locar-se un un recipient apropiat: 200 gr de Pa Blanco finament ratllat, 3 Gemmes i 1 Clara d'Ou, 50 gr de Llard de Porc, 25 gr de Tocino Picat, 150 gr de Sucre, 7 gr de Canyella, la Ratlladura d'una Escorça de Llimó i Nou Moscada.

-Salada: Prèviament cuits 200 gr de Magre de Porc, el Fetge i la Sang d'una Gallina, es piquen tots aquests ingredients i es barregen amb 200 gr de Pa Blanco finament ratllat, 3 Rovells d'ou, 50 gr de Llard de Porc, 25 gr de Tocino Picat, Pinyons, All, Julivert Picat i una mica de Sal.

Els ingredients es pasten i es formen 2 boles, una dolça i una altra salada, d'una grandària aproximada al doble d'un ou de gallina i forma també ovalada. Finalment s'arrebossen amb clara d'ou i s'agreguen al conjunt, primer la salada i després la dolça.

LA NOSTRA CUINA: CONILL ESPATARRAT

Conseqüència lògica de la molta afició dels valencians per la caça és la seua escassetat per aquesta terra, i el que els preparats culinaris tradicionals que li inclouen entre els seus ingredients siguen limitats. D'entre les explicades mostres gatronómiques destaca aquest conill espatarrat, que rep el seu nom per rostir-se el leporí espatarrat, obertes les seues quatre potes com si d'un llibre es tractara. Es prefereixen els conills silvestres als de corral,però si no es troben aquests es feta mà dels segons carregant el guisat amb la presència d'herbes aromàtiques per a impregnar-ho d'un grat sabor muntés.


Temporada de consum: Tot l'any
Recomanada para: El sopar o per al berenar-sopar
Recepta para: 4 comensals
Temps de realització: 1 hora i 30 minuts
Dificulteu: Mitjana
Va venir suggerit: Negre de Criança o Reserva (El Serial, Villena)



INGREDIENTS:

1 conill d'1.250 kg o una mica més
100 gr de ceba
100 gr de carlota
1 dl d'oli
1 dl d'aigua
julivert
ix

ELABORACIÓ:

Una vegada el conill pelat, se li talla el cap i els extrems de les potes, s'obri i se li lleven les vísceres de l'interior.

El conill així preparat es posa sobre una safata de fornejar, espatarrat.Sobre ell s'aboca l'oli i l'aigua, s'envolta amb els cascos tallats de la ceba i s'assaona.

La carlota es ratlla, i les seues ratlladures es piquen en un morter juntament amb el julivert.

Posat el forn a calfar, quan aconseguisca els 175ºC es col·loca en el seu interior la font de fornejar. Després de 30 minuts de cocció, s'aboca sobre el conill les xixines.

Es continua la cocció durant 30 minuts més, o el temps que la prudència aconselle segons la tendresa de la carn.
Passat el temps, es trau la safata del forn i es presenta a la taula.


TRUCS I CONSELLS:
Si utilitza un conill silvestre, netege-ho i òbriga-ho la vespra perquè s'orege durant tota la nit.

Per contra, si la peça és domèstica pot posar-li alguna branqueta de romaní o timó, que retirarà 20 minutos abans que finalitze la cocció.

LA NOSTRA CUINA: ARRÒS AL FORN

                                    ARRÒS AL FORN

S'elabora en cassola de fang i es cuina com el seu nom indica en el forn. Pel recipient que s'utilitza en alguns llocs de la Comunitat Valenciana, com en la muntanya d'Alacant o Ontinyent (València) rep el nom de cassola.

HISTÒRIA

El seu origen està en l'aprofitament de les restes de l'olla pel que els seus ingredients principals són la cansalada, els cigrons i els diversos productes procedents del porc utilitzats en la seua elaboració (xoriço, botifarra, carn i pilotes elaborades amb carn picada) juntament amb el brou obtingut. A més se li afigen creïlles, tomàquet, julivert i una cabeça d'alls coronant la cassola. També és comú la seua elaboració sense utilitzar l'olla, simplement amb brou o fins i tot aigua i afegint-li embotits, costelles de porc i/o panceta.

VARIANTS

Existeixen diferents maneres de denominar el plat sent comú també la de arròs passejat (a causa del fet que calia portar la cassola al forn de pa més proper perquè antigament no hi havia forns domèstics en les llars), cosa que a Agres encara es veu.

Encara que és un plat molt comú en tota la Comunitat Valenciana, són especialment reconegudes en la seua elaboració les localitats d'Anna, Agres, Beniarres, Muro, Torrent, Ontinyent i Xàtiva, celebrant aquesta última un concurs internacional d'elaboració d'arròs al forn.




Recepta de l'Arròs al Forn

1 litre de brou de bullit elaborat amb: 1 tros de vedella, 1 pit de pollastre de pollastre o millor encara de gallina, ossos de vedella i de porc, 1 peu de porc, xoriço, cansalada fresca, botifarra, cigrons, naps, creïlla i carlota.
Oli d'oliva verge - 200 cc.
Alls - 1 cap.
Arròs - 300 grs.
Safrà
Ceba - 2 cullerades (picada).
Colorant alimentari - en cas de no tenir safrà.
Costelles - 200 grs. (de porc i trossejades).
Pebre Roig - 1 cullerada sopera rasa.
Tomàquet - 1 a rodanxes.
Tomàquet - 5 cullerades (ratllat o triturat).


Nº de Persones: 4
Temps: 1 Hora
Dificulteu: Alta
Tipus: Arròs Sec
Inclou: Carn


Elaboració

El primer és elaborar el brou, cosa que bé pot fer-se el dia anterior. És molt important que el brou tinga consistència i siga forta de sabor. Una vegada tenim el brou colat i els ingredients reservats en una font, comencem amb l'elaboració de l'arròs.

El primer és encendre el forn amb la suficient antelació perquè estiga al màxim de calor a l'hora d'introduir l'arròs. En una paella gran, daurem a foc viu en l'oli d'oliva les costelles de porc trossejades i les reservem. Baixem el foc i incorporem la ceba molt finament picada fins que comence a ablanir-se i a daurar-se. Seguidament, aboquem el tomàquet ratllat i deixem que se sofregisca durant uns minuts. Una vegada acabat el sofregit de ceba i tomàquet, li afegim el Pebre Roig i després d'ofegar-ho un minut més, incorporem l'arròs i el colorant o el safrà, li donem un parell de voltes i aboquem el contingut de la paella en una cassola de fang d'uns 30 cm. de diàmetre (si no disposem de cassola de fang es pot utilitzar qualsevol recipient resistent al forn, fins i tot una paella).

Estenem l'arròs uniformement en la cassola i col·loquem sobre ell les costelles de porc i alguns trossos de la carn de l'olla, el xoriço i la botifarra a rodanxes, la creïlla en llesques gruixudes, uns quants cigrons i, com a colofó, unes rodanxes de tomàquet i la cabeça d'alls sencera en el centre de la cassola. Finalment, afegim una mica menys de brou bullint que el doble del volum de l'arròs i introduïm la cassola en el forn. Baixem la temperatura a 180º - 200º i ho deixem 40 minuts (heu llegit bé, 40 minuts).

Per a acabar, traiem la cassola del forn, la deixem reposar 5 minuts i a la taula.

És molt important que el forn estiga ben calent, i que el brou estiga bullint a l'hora d'incorporar-ho a l'arròs, ja que en cas que no siga així, les probabilitats que l'arròs es passe són molt altes.

També és fonamental un correcte mesurament de les quantitats de brou i d'arròs, ja que en ser un arròs al forn, no podrem jugar amb el foc com faríem amb una paella.

L'ideal és mesurar l'arròs en tasses de cafè o en un cassó xicotet de servir sopa. La relació ideal és el doble menys un de brou que d'arròs. Per exemple... per a quatre tasses d'arròs, usaríem entre sis tasses i mitjana de brou i set.

A València aquest plat se sol confeccionar un parell de dies després de fer un olla. D'aquesta manera s'aprofita el brou i les restes de l'olla per a realitzar un plat magistral.

Font: http://www.lapaella.net/es/arroces-secos/arroz-al-horno-recetas-lapaellanet