dimarts, 30 d’agost del 2011

LLIBRES: DEL QUIEN DE LOS VALENCIANOS



Edicions Midjungards iniciaels seu inici editorial, i s'estrena amb un llibre difícil però necessari. Un text que aclarirà molts dubtes pel que fa a la controvertida i massa vegades discutida - la majoria sense fonaments ni proves i amb conclusions mogudes per interessos electoralistes- identitat dels valencians. Els autors i promotors d'aquest magnífic i demoledor text coneixen, com a valencians, perfectament les injustícies històriques que d'un i un altre costat ha patit la història del regne de València. Amb aquest llibre s'afirma, esclareix i recupera un origen manipulat i usurpat que explica una de les identitats més interessants del món hispànic, una explicació i recuperació indispensable per a conquistar el nostre futur com a valencians i  europeus
No són pocs els qui considerarien –l'han considerat en veritat– aquesta obra un «llibre impossible». Ho farien –l'han fet– des d'una perspectiva que han cregut poder definir com a «política». El que, abans de res, és un símptoma del petrificat, i manipulat, del que es considera avui pels seus propis militants, els «fonaments ideològics i el bagatge cultural i històric» d'un àrea política al nostre país que es reconeix en les ideologies que van portar avanci un projecte de civilització que feria de mort per igual a plutocràcies i marxisme. És a dir, el desviat de la seva pròpia concepció de «el polític». Es pensarà –s'ha pensat– que es tracta d'un llibre que avalaria «tesis contràries». I, no obstant això, gens hi ha més allunyat de la realitat, doncs els plantejaments històrics, doncs d'un llibre d'història es tracta, d'aquest treball s'emmarquen en la lògica històrica que dóna sentit a l'ésser i en esdevenir de «totes les nacions peninsulars». No és sinó la lògica, per exemple, i entre molts altres, d'un Sanchis Guarner –lògica paral·lela a la d'un Sánchez-Albornoz en l'àmbit castellà, no ho oblidem mai–, un colós intel·lectual profundament allunyat del marxisme, l'obra del qual ha estat utilitzada políticament (amb intel·ligència i sense escrúpols) per l'esquerra. Els regnes i comtats medievals de tota la Península, dels quals som hereus, neixen i creixen seguint un eix espiritual i geogràfic Septentrió-Meridió. La re-conquista i la radical substitució ètnica són les dues claus històric-demogràfiques sobre les quals s'han construït els pobles que s'integren en els Estats espanyol i portuguès. Una lògica, més precisament la veritat, que ha estat coneguda i reivindicada per les pròpies gents d'aquests regnes des del seu mateix naixement. Avui, en un absurd que palesa el arraconament físic i intel·lectual de tota un àrea política, aquestes realitats són rebutjades acríticament per molts d'aquells que se senten orgullosos encara de ser el que són i no dubten a fer front als enemics d'ahir i d'avui, i anhelen viure en un ferm arrelament a la seva sang i a la seva terra. Com escriuen els propis Autors: «…aquest llibre està dirigit en primer lloc a tots aquells que són i se senten valencians, però també ho està, especialment, a tots aquells militants polítics que, embullats en la tela d'aranya d'un enfrontament artificial, s'han vist obligats a assumir posicions incoherents i paralitzants. La transformació dels marcs polítics i la lògica dels xocs geopolítics globals es fan patents amb tota la seva cruesa en aquests inicis del segle XXI. Els bàndols de la Batalla de València evidencien avui el seu caràcter de polixinel.les d'interessos i projectes polítics molt més amplis. És necessària una actitud d'audàcia intel·lectual, que trenqui amb idees i posicions calcificades, esclerotitzades, viciades des del seu propi naixement i que condueixi a una renovació de plantejaments i anàlisis i a emmarcar tot fet nacional en l'estratègia general de resistència europea a la globalització. I això exigeix mirar, d'una vegada per sempre, amb claredat i fredor cap al nostre passat. Continuar ancorats en els demencials plantejaments històrics i polítics nascuts al segle XIX i morts en el XX és, senzillament, suïcida».
És necessària una nova reapropiació del nostre veritable origen, usurpat per aquells que ho odien. És necessari tornar a saber dels nostres avantpassats i sentir orgull per ells, pel seu grandiós esforç, per la seva infrangible voluntat de lluita i per la seva ingent capacitat creadora. Per la gesta d'un poble que va crear un regne i ho va repoblar «fins al més profund Migdia» Si reneguem d'els qui vam ser, del que som, de la nostra sang, estem assassinant el nostre futur. Si caiem en aquesta bogeria almenys que no sigui per desconeixement.

Autors: Joan Gilabert, Santiago de Andrés
Págs: 277
Portada a color, plastificada brillo
Preu per unitat: 19€
Editat per Ediciones Midjungards  http://emidjungards.blogspot.com/
  
  
Llengua: castellà

Sumari: 
Proemio
1. La tempestad llega del Norte
Reconquista: mito movilizador de una sociedad «trifuncional»
Geopolítica y campañas
Mecánicas de asentamiento
Mareas humanas en la Baja Edad Media
Los linajes septentrionales
La lengua de los repobladores
«Vers catalans»: Testimonios de una identidad
2.  Šarq al-Andalus  
Lengua y personalidad étnica de un «pueblo» desaparecido
Geografía de una sustitución
La expulsión. El talud demográfico
El legado
3. Etnogénesis
Elementos teóricos para una «etno-historia»
Los Campos de Urnas: guerreros-campesinos de la Edad del Bronce
El problema ibérico
El impacto romano
«Gutiuda»
Los Pirineos: «Rückzugsgebiet» gótico
Realidades y espejismos del registro antropológico medieval
Etnolisis y etnogénesis en los Pirineos Orientales
Un «factor ectoplásmico»: los mozárabes valencianos

«…car mes amam morir que ésser semblants a juheus…»
4. Retazos de una etnología indoeuropea
Perspectivas y límites del cristianismo medieval
Árboles, fiestas y tradiciones. El Patrón que cela al Dios
Arquitectura y leyes: un paisaje humano que procede del Norte
5. Sangre, huesos y genética.
La realidad antropológica de los valencianos
Serología
Tipos, mediciones, huesos y pigmentación
Marcadores genéticos
Un aviso a navegantes: manejos falaces de los datos científicos
A modo de conclusión
6. Pseudohistoria y surrealismo: el «continuismo étnico»
Los valencianos siempre estuvieron aquí
La pervivencia de Al-Balanciya
Epílogo: «valencianos y catalanes»: una contraposición imposible
Anejo. El legado lingüístico gótico en la lengua catalana

pedidos: ed.midjungards@hotmail.com


http://emidjungards.blogspot.com/

dilluns, 29 d’agost del 2011

L'AEROPORT FANTASMA DE CASTELLÓ IX CAR I CONTAMINA




L'aeroport privat de Castelló, que encara no té avions, contractarà un servei de seguretat privada amb un cost de fins a 5,5 milions d'euros. Aquesta despesa s'uneix als 5,1 milions d'euros que dedicarà a licitar els serveis de trànsit aeri a la torre de control.
 
Altres contractes inclouen a Indra per participar en el desenvolupament dels sistemes de seguretat de l'aeroport per 614.782 euros. Aquesta companyia tecnològica també entra en el subministrament de radioajudes i equipament de torre per altres 629.312 euros. L'electricitat, licitada en el seu moment per 8,6 milions d'euros, costarà 325.570 euros addicionals, d'acord amb el confidencial. Tot a costa de que l'aeroport aconsegueixi els permisos.

Més estrambótic encara, Aerocas, la societat de l'aeroport, va licitar una escultura de bronze per a la seva col·locació en la rotonda d'entrada de l'aeroport abans de sol·licitar les autoritzacions per rebre vols. El cost va aconseguir 300.000 euros sense IVA, adjudicats a l'artista Juan García Ripollés.

Es va fregar l'espantall quan part de l'obra va ser robada al maig passat del taller de l'escultor. Segons informava llavors l'agència Efe, els lladres es van portar un braç i dos dits de la megaestatua de 25 metres, realitzats en llautó i coure i amb un pes aproximat de dues tones. Aerocas està participada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló.
Per la seva banda, el Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals va sol·licitar al Ministeri de Foment a mitjan agost que no autoritzés l'engegada de l'aeroport fins que es complissin les mesures correctores que exigeix la Declaració d'Impacte Mediambiental. En considerar que no es compleixen els condicionants relatius a la protecció del sistema hidrològic -contaminació d'aqüífers i tractament de residus-, prevenció de soroll, defensa contra l'erosió i recuperació ambiental, entre uns altres
 
Font: Preferente.com

divendres, 12 d’agost del 2011

EL PP TRAEIX UNA ALTRA VEGADA ALS VALENCIANS




De nou el Partit Popular ens mostra la seua forma de fer política.
D'una banda, augmenta en un 215% les taxes del fem  en l'àrea metropolitana de València, una mesura que afectarà a 47 ajuntaments que engloben a una població d'1.5 milions de valencians. Ho fa a l'agost, una data tradicionalment utilitzada pels polítics per a aprovar mesures impopulars, i declarant que és una mesura que ha d'aprovar-se sí o sí., i per descomptat s'aprova gràcies a la majoria absoluta del PP en un ple en el qual els regidors assistents cobren 16.000 euros per anar al ple.
La mesura concorda amb les línies polítiques del PP que els valencians coneixem perfectament bé:
-Prepotència en les decisions
-Irresponsabilitats en les polítiques econòmiques
-Incompliment de les promeses polítiques (el no augment d'impostos era una d'elles)
-Privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues
Els valencians prendrem bona nota.