divendres, 28 de desembre del 2012

EL FANTASMA DE FELIPE V



L'any de 1707 les tropes borbòniques, d'inspiració centralista, jacobina i asimilacionista vencen a la resistència popular i tradicional identitària encarnada principalment per valencians i catalans. Després de la derrota les forces militars borbòniques van marxar cap a Xàtiva on els maulets valencians es van fer forts enfront de les mateixes.

Després de dos setges, els borbònics van aconseguir destruir les muralles i entrar en la ciutat cremant-la i deportant a la població. Posteriorment, se li va donar el nom de Nova Colònia de Sant Felipe i va ser repoblada amb nous colons. Xàtiva és un símbol de la resistència identitària al centralisme borbònic així com de la imposició i destrucció de les identitats per part de la "nova Espanya" asimilacionista i uniformitzadora dels Borbó que trencava i enterrava el tradicional pactisme entre les identitats que van fer juntes la reconquesta europea de la península, una nova oligarquia que iniciava un procés de destrucció de la identitat i arrels a València amb l'objectiu de deixar al poble valencià sense valor amb els quals lluitar contra les imposicions polítiques i econòmiques d'una nova casta oligàrquica i caciquil que encara no hem pogut llevar-nos. Els furs de València, els seus costums, constitucions i lleis van ser anul·lats, l'existència política dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó destruída, la seva memòria soterrada i fragmentada i la seva llengua relegada a àmbits privats. Des d'aquest moment es va treballar des de l'Estat central per fer oblidar a valencians i catalans el seu passat comú, els seus trets culturals i la seva forma de ser, procedint-se des de llavors a una castellanització forçosa i creixent que tingué com resultat el desarrelament i confusió cultural i històrica-amb les seues conseguents divisions i baralles internes- que avui pateix el poble valencià i que li impedeix cohesionar-se i lluitar pel que és seu.

El etnocidi que va començar a les nostres terres després de la batalla d'Almansa i la destrucció i crema de Xàtiva va ser la causa que a l'ajuntament de la ciutat el quadre de Felipe V, penje cap a baix, com a signe de repulsa que la ciutat, així com els valencians tenen cap a qui va agredir a la nostra identitat i va destruir la nostra existència política mitjançant el dret militar de conquesta. Uns fets que els valencians no oblidem.

Tampoc semblen oblidar-ho, tres-cents anys després, els que sostenen en la titularitat de la Corona espanyola i cap de l'Estat central al seu descendent Juan Carlos I, ja que en el discurs de nadal "a tots els espanyols", van col·locar ben visible després de la figura del monarca un retrat de grans dimensions precisament de Felipe V, aquell rei de trist record per a valencians i catalans. Casualitat, burla, fatxenderia, o potser advertiment?.

Nosaltres preferim el quadre de cap per avall com a record i al·licient per seguir lluitant per la nostra ferida i mil·lenària identitat.

divendres, 21 de desembre del 2012

MEMORIA I HERÈNCIA DELS VALENCIANS



"Els valencians hem venerat sempre la memoria  de Jaume I. Gracies al Conquistador som cristians i occidentals i no musulmans i orientals; ell tragué en el 1238 València de l'Islam, i la incorporà a Europa, i ell ens donà als valencians una llengua romànica, jove, noble i robusta." (...)
"Nosaltres els valencians actuals, cal proclamar-ho, no descendim dels moros vençuts, sinó dels cristians vencedors"

M.Sanchis Guarner, "La llengua dels valencians"

dijous, 20 de desembre del 2012

80 ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ




Les Normes Ortogràfiques de Castelló o Normes del 32 es tracten d'un acord signat a Castelló de la Plana en 1932 en el qual s'estableixen unes normes ortogràfiques. D'aquesta manera, al desembre de 1932, es va arribar a un acord elemental per a la nostra llengua. Va ser signat per nombroses institucions culturals del País Valencià i seguint les normes fabrianes s'adaptaven a les particularitats del valencià.
En un inici, al començament del segle XX, ens trobem amb dos corrents d'escriptors en valencià. Uns que escrivien en una ortografia arcaitzant, partidaris del moviment de la Renaixença valenciana i uns altres, més de caràcter popular, que escrivien amb una ortografia basada en el castellà. Davant aquesta situació, en els anys trenta, des de la revista Taula de Lletres Valencianes un grup d'escriptors van promoure una campanya animant a desenvolupar unes normes unitàries. A partir d'aquest moment es van suscitar nombroses iniciatives, com l'aparició del llibre de Lluís Revest, La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Manifestant que "per a arribar a la unificació ortogràfica no veiem més que un camí. No és el de les autoritats, que ja està vist que ningú reconeix, ni el de la imposició, sinó el de l'acord". Anys més tard, amb la fi de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la situació política en l'Estat espanyol va possibilitar un major ús de la llengua.
La idea de la unitat de la llengua va guanyar adeptes, i va ser la Societat Castellonenca de Cultura la que de bases entre els principals escriptors i entitats culturals valencianes, donant lloc a les conegudes Normes de Castelló.
Les Normes de Castelló van ser avalades per les principals institucions linguístiques valencianes tal com el Centre de Cultura Valenciana, la Societat Castellonenca de Cultura o Lo Rat Penat així com pels principals filòlegs i escriptors en valencià  i va suposar un compromís definitiu en el que es respetaven l’esència, l’estil i les normes unitaries ideades per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, admitint també l’us de les especificitats dialectals tant propies del territori valencià com del català occidental
Avui dia, les Normes de Castelló estan avalades per l’ofiialitat institucional l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És important destacar que no són unes normes ortogràfiques completes sinó simplement una guia. La AVL considera que el valencià es la denominació tradicional, històrica, legal i estatutaria per a la llengua catalana en la comunitat autónoma de València reconeguent l’unitat de la llengua “que parlen avui els aragonesos de la Franja, catalans, valencians i balears” dins de l’Estat espanyol.
Però, quin sentit té la unitat de la llengua avui dia? En un món globalitzat, on el capitalisme salvatge ens espenta a la pèrdua de la nostra identitat, es fa necessari apostar per la unitat de la llengua com a eix vertebrador de la nostra societat.
Amb més d'onze milions de catalanoparlants hem d'intensificar les iniciatives que pretenen restituir en la seua plena dignitat la nostra llengua en els seus territoris històrics apostant per la seua normalització en tots els aspectes de la societat.
En paraules de Lluís Messeguer: «si fa cent anys la llengua oral, en terres valencianes, era el valencià, i vingueren les Normes del 32 a construir la possibilitat de l'escriptura —educativa, literària, comunicativa— en termes de modernitat, ¿com no posar la llengua i la literatura en l'agenda del present trànsit de la societat de l'escriptura a la de l'audiovisual, la globalització i la vida multilingüe?»
El nostre lloc està al costat del de Lluís Messeguer, Salvador Guinot, Gaetà Huguet, Josep Pasqual Tirado, Honori Garcia, Enric Valor, Joan Fuster i tots aquells que van apostar per la unitat de la llengua. Perquè si avui no consolidem el nostre projecte lingüístic, desapareixerem com a poble.
La clau per a una nova resistència al mundialisme uniformitzador i nivelador és l'afirmació de les identitats étniques com la nostra. Només amb les identitats fortes i fidels a la seva esència i esperit es podrà crear l'unic marc polític de futur capaç de fer front al capitalisme mundialista i a l'oligarquia política-financera: Una Europa lliure, independent i sobirana organitzada en unitats étniques.
És per això que advoquem per un projecte netament identitari, que comence per la defensa i promoció de les Normes del 32 i que finalitze en un marc polític que garantisca  la sobirania linguistica dels territoris de parla catalana sense imposicions de cap tipus.


dimarts, 18 de desembre del 2012

JUAN CARLOS MORENO CABRERA: EL LINGÜÍSTA CASTELLÀ AMB MÉS SENY D'ESPANYA



Navegant per Internet ens hem trobat a un catedràtic madrileny de lingüística per la Complutense de Madrid, nascut a 1956, que hauria de ser més conegut en tota Espanya. Les seues teories lingüístiques no tenen desaprofitament i els seus discursos són demoledors.

Com para mostra un botó, no hem pogut evitar prendre diversos exemples dels seus discursos en castellà, la seua llengua nativa, que són revolucionaris des del punt de vista d'un nadiu de la Castella central així com demoledores. Nosaltres li donem tot el valor filològic i científic que es mereix. Una altra Espanya es veuria ara si els vells castellans hagueren pensat i sentit com ell.

Per a començar anem a introduir el resum d'un discurs realitzat a Barcelona que és realment imprescindible.





Per a continuar, anem a inserir la conferència completa de la qual forma part el resum anterior. Si tens paciència i ganes és millor veure la versió completa que el resum. Una conferència definitiva.





Anem a continuar el nostre particular homenatge a aquest magnífic lingüísta amb un discurs realitzat a Galícia on exposa la teoria dels "ximples útils". Molt bo.





El lingüísta no oblida a Portugal i el portuguès com a part d'Espanya. Una visió d'Espanya a reivindicar
Imprescindible.



Un discurs que nega, des de Madrid, l'atac a l'Español que tant es repeteix actualment des del Nacionalisme Español com un Mantra. Imprescindible per a entendre el problema.





És útil l'anglès? Per a Juan Carlos Moreno Cabrera no solament no és útil sinó és més útil per a un espanyol conèixer el galleg o el català abans que l'anglès. Un discurs imprescindible i molt bé argumentat.






Per a finalitzar aquest petit homenatge a una personalitat a descobrir en tota Espanya, un exemple inèdit de madrileny parlant castellà en una tertúlia en català. Un lingüísta madrileny que trenca motles en una Espanya etnocida i centralista.



A les preguntes sobre l'independentisme català aquest madrileny deixa perles com aquestes:
  • "Seria un gran error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent perquè això seria utilitzat contra el català, seria una amenaça contínua".
  • "Catalunya s'hauria d'abocar a Hispanoamèrica i promoure una visió diferent del castellà, internacionalista i no centralista".
  • "El govern espanyol considera que el poble català no té la potestat de decidir com s'han d'educar els seus nens. De fet considera que el poble català no existeix com a tal".
  • "No sé si Mas és independentista de veritat. El que sí que ho és és el poble català".

Un catedràtic que, sens dubte, hauria de tenir un seient assegurat en la Real Acadèmia de la Llengua. Moltes coses canviarien.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

9 D'OCTUBRE, CONTRA EL MAL QUE VÉ D'ALMANSA




Contra el mal que vé d'Almansa. Contra el centralisme, la corrupció, la dictadura financera del neoliberalisme, el endeubtament, les despeses, contra el caciquisme provincialista, contra el meninfotisme i la conformitat, la destrucció del medi ambient, la substitució demografica i el malgovern.
Per la nostra terra, la nostra heréncia, la nostra personalitat i les nostres arrels comunitaries. Pel respecte als nostres origens, i a la nostra història. Per la unitat de la llengua. Per una nova politica valencianista i social. Pel dret a esser Poble i per un futur comú amb els nostres germans del nord.
9 d'Octubre. Seguim el nostre somni. Rebeldía i Reconquesta!

dimarts, 11 de setembre del 2012

BARCELONA, 11 DE SETEMBRE DE 1714: VALENCIANS LLUITEN PER LA IDENTITAT

"No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel"
Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)
"Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso" ~Biografia Oficial de Felip V~



El triomf de les tropes Felipe V a Almansa el 25 d'abril de 1707 va obrir les portes per a la reconquesta borbònica del regne de València i la subsegüent abolició dels Furs i institucions d'autogovern valencianes, al·legant Felipe V el delicte de «rebel·lió» i justificant-se en virtut del «dret de conquesta». Molts els valencians, solos o amb les seues famílies, van haver de deixar les seues cases i hisendes pel temor a les represàlies borbòniques exiliant-se massivament a Catalunya, únic territori espanyol que encara estava sota el domini d'aquell a qui havien proclamat rei, l'arxiduc Carlos d'Àustria. A partir de 1707 van arribar a Barcelona gran nombre de famílies austracistes valencianes seguint als seus marits, pares o parents pròxims. El 16 de juny de 1713, davant la convocatòria de la Junta de Braços de Catalunya que havia de dirimir sobre la declaració de guerra, els representants del regne de València exiliats a Barcelona van lliurar als Tres Comuns de Catalunya una representació amb la seua adhesió a la causa.

Proclamada la declaració de guerra per part del Principat de Catalunya, el 12 de juliol els representants del regne de València van presentar per escrit la seua adhesió a la guerra contra Felipe V i contra França.Al llarg del bloqueig i lloc de Barcelona els valencians van tenir un paper destacat en la seua defensa, assenyalant-se entre els oficials majors el general Juan Bautista Basset i Ramos, així com els diferents regiments d'infanteria i fusilería que els valencians presents en la ciutat comtal van alçar per a lluitar pels seus furs i institucions d'autogovern. Seguint el mateix procés, els representants de regne d'Aragó exiliats a Barcelona des de l'abolició dels seus Furs en 1707, i novament abolits en 1710, van presentar la seua representació el 15 de juny de 1713, un dia abans que els representants valencians per respectar la prelació jeràrquica en ser el regne d'Aragó cap de la Corona d'Aragó; 15 l'endemà passat d'haver-se publicat l'edicte de declaració de guerra, l'11 de juliol de 1713 els representants aragonesos van presentar per escrit als Tres Comuns de Catalunya la seua adhesió a la guerra contra Felipe V i contra França. Per a combatre en el lloc de Barcelona, els aragonesos van alçar un regiment de cavalleria, un regiment de fusilers, una companyia de voluntaris de cavall, i dos de voluntaris del carrer. Igualment vital per a la defensa de Barcelona va ser la contribució del regne de Mallorca, també sota sobirania de l'arxiduc Carlos d'Àustria, i des del qual arribaven periòdicament combois amb provisions, armament i municions per a combatre contra les tropes borbòniques apostades al voltant de la ciutat.

El marquès de Rubí, virrei de Mallorca, organitzava els combois ja anàs amb el subministrat per les institucions mallorquines, ja amb el que s'enviava des del regne de Nàpols, un altre dels territoris de la Monarquia d'Espanya baix domini austracista.



diumenge, 1 de juliol del 2012

VALÈNCIA ES CREMA: POCA PREVENCIÓ I MOLTES PARAULES




El divendres València va clarejar amb pluja de cendres. El Diumenge va clarejar amb una olor a cremat que reflectia el que estava passant en la província de València aproximant-se a Castelló.

València es crema. El nostre petit pulmó, ferit des de fa anys, s'està extingint a causa de negligències pertot arreu. L'incendi que estem vivint en aquests dramàtics dies està afectant a poblacions així com el nostre camp i els nostres boscos, patrimoni de tots els valencians. Existeix un perill, que envaïsca els parcs naturals de les serres Calderona i Espadá. Dos dels principals pulmons verds de la nostra terra. La Serra Calderona també esta plena de pobles com Serra, zona de descans de molta gent de la nostra terra sobretot els pobles de l'Horta on anàvem a passar les pasqües, a arreplegar aigua de les fonts o a pujar amb la bicicleta pels seus camins plens de vegetació i aire pur. La Serra Espadá és un altre centre neuràlgic al com pertany probablement l'únic bosc autòcton que queda en tota la nostra terra de sureres, alzines i roures d'una antiguitat mil·lenària. El foc ja ha arribat a les rodalies de la Cova Santa on anaven els nostres avantpassats de molts pobles valencians en peregrinació amb els seus carros en viatges d'uns dies fa algunes dècades. Afectat ha sigut el poble des d'on ix un dels millors vins dolços de la terra: Torís, entre moltes altres poblacions germanes.
El nostre pulmó es crema. Fan venir ganes de plorar de ràbia davant les imatges que apareixen en els mitjans de comunicació així com de les fotos que podem veure. Qui té la responsabilitat d'aquesta massacre? En primer lloc podem celebrar, no sense indignació, que aquests incendis semblen no haver sigut provocats com molts uns altres. Han sigut originats per negligències d'uns operaris d'energies renovables que estaven treballant en una casa de camp entre uns altres. La qüestió que s'hauria de resoldre en aquesta situació, és si aquests operaris estaven preparats per a treballar en aquestes condicions mediambientals amb bufadors i altres elements varis. Si l'empresa encarregada de la instal·lació va facilitar als seus operaris els elements bàsics per a evitar una tragèdia d'aquesta magnitud. Si el camp i el bosc valencià està preparat per a no ser incendiat després d'un contenciós d'aquesta magnitud. Si la Generalitat de València està preparada per a enfrontar-se a un problema d'aquestes dimensions. Si el treball de reforestació està ben planificat.

Tantes preguntes per a un drama tan gran. Primer cal assenyalar que les retallades en matèria laboral podrien haver ocasionat aquest drama. NO s'han d'enviar operaris a aquestes zones sense estudiar les possibles fallades i remeiar-los. Així com s'han d'enviar operaris responsables i preparats per a aquests treballs de risc mediambiental, i amb açò no estem posant en dubte la capacitat de l'empresa i dels operaris la labor dels quals desconeixem.
 
En segon lloc recalcar que el bosc i la muntanya valenciana no està preparat per a un incendi. Per què? Molt senzill. Des de fa algunes dècades no es permet la realització de paelles a l'aire lliure com antany o la capacitat d'acampada lliure com vam fer molts joves de fa algunes dècades en festivitats com a setmana santa. La dictadura del políticament correcte no permet criticar certs temes en l'actualitat com aquests. Aquells menys privilegiats que no disposaven d'una caseta per a poder passar el diumenge aprofitaven el camp per a anar de paella, sota alguna garrofera, múltiples fa poques dècades per la zona, es podia "plantar" les taules on s'acudia en carros tirat de cavalls a mitjan segle passat i amb cotxe a la fi del mateix, amb la finalitat de cuinar la típica paella del diumenge en companyia de familiars o amics. Així es divertia la joventut del passat, sense necessitat d'acudir a centres comercials varis a menjar en franquícies com el McDonalds, on els seus fills gaudien d'un dia de camp en companyia de la família i en contacte directe amb la naturalesa. Pocs incendis es van originar a causa
d'aquests "actes delictius" en l'actualitat.

De la mateixa forma, sobretot a la primavera en les festivitats de Pasqua, molts valencians anaven al camp a passar les festivitats cercant llocs on acampar lliurement per tota la geografia de la nostra terra valenciana. A les nits es feien fogueres on tots els acampats es reunien i sempre hi havia algun que sabia tocar una guitarra cantant durant la nit en harmonia amb aquella gent que coneixies d'altres poblacions valencianes. I pocs incendis es van originar per aquestes accions delictives en l'actualitat. Més aviat al contrari, es tenia molta cura en què no passara una desgràcia ecològica les principals víctimes de la qual serien aquells que gaudien de l'acampada o la paella del diumenge, i al mateix temps s'evitava l'aparició de mala herba, autèntic càncer de l'incendi, en utilitzar la que apareixia a plantar tendes o a encendre les fogueres controlades vàries que hi havia pertot arreu.

En açò entra la Generalitat Valenciana. En les últimes dècades ha prohibit l'acampada lliure en el camp, la qual cosa va portar als valencians a passar les seues vacances a llocs més permesos com les platges de Gandia o altres zones d'oci més... "civilitzades" amb la consegüent despesa de lloguers o discoteques sent menys naturals o socials. També es va prohibir el foc controlat del Diumenge per a fer paelles que els nostres avantpassats van gaudir durant generacions amb escàs altercat incendiari. A canvi d'açò, al final, es va modificar el costum diumenger del camp per els, cada dia més massificats, centres comercials que ajudaven al consum, a la despesa i al fet que cada dia menys gent gaudisca del Diumenge com un festiu, participant de la roda capitalista global. Amb tot açò, es va modificar l'hàbit del descans valencià més d'acord amb els "temps moderns". Fins a, tal vegada, eliminar el descans diumenger definitivament dels nostres calendaris, ajudat durant l'última dècada sens dubte per milers de persones vingudes més enllà d'Europa on per a ells el Diumenge no és el mateix que festa i, veuen natural, que es "labure" un dia com el "Dominus Dei".

Però tot açò ha evitat els incendis? No solament no ho ha evitat, sinó que ho ha dramatitzat en les últimes dècades. Des que va arribar ICONA a Espanya en la dècada dels 70 del segle passat, curiosament encara que sense assenyalar-los com a causa directa, es van intensificar els incendis en la costa mediterrània. Especialment desastrós va ser la dècada dels 80 per a València. En les retines dels valencians pot quedar aquella celebració hipòcrita de la baixada dels incendis forestals en la nostra terra pels governants de llavors, precisament d'un altre color polític però igual d'involucrats en la nostra terra, quan quedava poc per cremar. Normal que baixaren els incendis!!.
Aquesta entitat va desaparèixer en l'última dècada del segle passat.

En els últims temps on la seguretat de les muntanyes Valencianes pansa per la Generalitat, s'ha sabut que al mateix temps que s'ha invertit en circuits de Formula I i altres esdeveniments varis de gran interès popular, s'ha reduït en 5 Milions de € i Mil persones els efectius en la lluita contra incendis. Açò pot explicar la tardança a contenir un foc d'aquestes magnituds. Al mateix temps s'ha sabut que la brossa d'herba en els camps porta 10 anys sense netejar-se. Açò s'uneix al fet que el poble valencià ha sigut, a poc a poc, retirat dels camps la qual cosa unit a la falta de pasturatge de les últimes dècades, creen les condicions d'expansió d'un incendi. Si no s'inverteix a llevar herba aquesta es transforma en una espurna d'incendi davant el menor descuit o tempesta. 


Els gravíssims incendis no han sigut realitzats pel nostre govern de la Generalitat, veritat és, però també és veritat que si s'hagueren netejat les muntanyes invertint en precaució o ben hagueren permès les mítiques paelles o acampades dels valencians respectuosos amb la seua terra els quals solien netejar les males herbes "gratuïtament" en utilitzar un bosc i una muntanya a poc a poc abandonada; si no hagueren reduït la despesa a prevenir els incendis o haguera invertit en un o més hidroavions en una terra entre el mar i la muntanya que ajudaria moltíssim en el treball d'extinció d'incendis; si no haguera reduït els efectius contra-incendis o, és més, haguera format a quadrilles de voluntaris valencians que es prengueren mà d'ells en situacions com aquestes ja que segurament molts valencians s'oferirien voluntaris en aquests moments per a lluitar contra el foc devorador que està consumint la nostra terra... o tantes altres mesures, possiblement no s'hauria allargat aquest drama fins as sap quan.

Tot açò se sumisca a la falta d'informació oficial, on en les seues notícies de Canal 9 únicament es nomena com un mantra al vent com a causa principal que no estiga encara extingit o la dissonància en les dades reals entre les 20 Mil hectàrees oficials i les més de 50 Mil oficioses que es coneixen.

Per tot açò, el govern de la Generalitat és responsable directe en la falta de control sobre uns incendis que devasten València i poden aconseguir Castelló en les pròximes hores, a més del vent, amb la qual cosa el conseller de Governació, Serafín Castellanos, i uns altres més deurien dimitir de vergonya. Però en una Espanya en el qual l'únic que sap dimitir té alzheimer no sembla probable que es prenguen mesurades d'aquest tipus.

I... Després què? S'hauria de reforestar. Però, Qui reforesta i com? Segur que se li donarà abans a uns aturats gratuïtament per a castigar-los encara més, abans de prendre mà d'uns presos que viuen com a reis perquè és políticament incorrecte, així com uns piròmans que passen els seus dies en les presons en lloc de passar la resta dels seus dies reforestant solament perquè són treballs forçats i no està ben vist per una societat malalta. Caldria posar el delicte d'incendiari forestal com un delicte d'assassinat múltiple perquè el drama ecològic i social que comporta és brutal, però no per a estar en la presó, sinó per a passar la resta dels seus dies reforestant tot allò que s'ha destruït en hores.

La nostra terra està cremant-se, però en els mitjans de comunicació del sistema sembla que solament importe la final de l'Eurocopa... i el vent de ponent.

dijous, 14 de juny del 2012

JOSEP LLUIS BAUSSET, UN REFERENT DE FIDELITAT A LA NOSTRA LLENGUA




El passat 2 de juny va morir a l'Alcudia  Josep Lluis Bausset, important activista per la nostra llengua, cultura i identitat, als 101 anys.
Persona molt pròxima a alguns dels referents més importants del nostre mon cultural tals com Joan Fuster, Francesc Ferrer Pastor i Manuel Sanchis Guarner entre d'altres va ser un dels signants de les Normes de Castelló al 1932. Al marge de la seua activitat politica compromesa amb l'esquerra, va ser fundador de la Agrupació Valencianista La Senyera, precursor de la radió en valencià, va ser signant del Manifest per a demanar l'us del valencià als actes religiosos a més de tenir un paper molt important a la celebració dels Premis Octubre i de participar en el Primer Congés d'Història del País Valencià i en el Secretariat per al Ensenyament de l'Idioma.
Nascut a Paiporta (L'Horta) el 1910 va estudiar farmàcia i va exercir de professor de química en instituts de Tortosa, Xativa, Alberic, Alzira, Carlet i Carcaixent.
.

dimecres, 25 d’abril del 2012

25 D'ABRIL: QUAN EL MAL VÉ D'ALMANSA



El 25 d'abril de 1707 es van enfrontar amb les armes a Almansa els partidaris de dues concepcions politiques diferents. D'una banda els maulets, que recolzaven en el conflicte successori de la corona espanyola al pretendent Carlos d'Àustria, partidaris d'una concepció imperial, federal, tradicional i popular, defensors de les tradicions forals i de la igualtat de pes dels antics regnes en el destí marcat per la Corona hispànica. Enfront d'ells els anomenats botiflers seguidors del pretendent francès Felip de Borbó, partidari de la uniformització i centralització dels territoris de la Corona i de les noves idees arribades de França. La victòria es va saldar a favor dels borbònics encara que la resistència dels austracistes va continuar durant algun temps resistint algunes localitats importants com Xàtiva, Denia, Alcoi o Alacant. Molt important va ser la resistència dels habitants de Xativa que després de la seua derrota van veure com els borbonics cremaven la seua ciutat, el nom de Xativa passava a ser San Felipe i els va ser imposada una repoblació d'elements borbònics d'extracció castellana. Des de llavors, el quadre de Felipe V apareix a l'inrevés a l'ajuntament d'aquesta ciutat. No va ser l'única conseqüència, la més important va ser l'abolició dels tradicionals furs valencians en virtut al Decret de Nova Planta, la pèrdua de llibertats nacionals i la imposició de la llengua castellana en l'escriptura oficial, un preludi al procés de despersonalització i pèrdua d'identitat en terres valencianes. Des de llavors existeix una dita valenciana que diu: Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.
Després de la derrota d'Almansa i la penetració de les tropes borbòniques en el Regne de València la guerra de Successió va continuar durant algun temps, amb l'única resistència del principat de Catalunya i les illes Balears.
La derrota d'Almansa va suposar un pas important en la pèrdua d'identitat del regne valencià i de les terres de llengua catalana, agreujat gradualment amb els esdeveniments històrics posteriors. Una identitat que avui els descendents d'aquells que van lluitar per la nostra terra, llengua i costums hem de tornar a recuperar. 

diumenge, 22 d’abril del 2012

SANT JORDI, PATRÓ DE LA NOSTRA IDENTITAT



La figura de Sant Jordi, amb el seu sentit tan antic i europeu de lluita contra el drac, està associada a la nostra identitat des dels seus inicis. Intimamente lligat a la idea de canvi cíclic i d'inici d'una nova marxa, es tracta d'un mite regenerador que es vincula amb la idea de la regeneració del sòl i del triomf de la primavera solar. Otger Kathaló i Wifred el Pilós personifiquen en els mites i en la història del nostre poble la derrota del drac mitjançant la lluita heróica , símbol mitològic antic,el del drac, que es perd en ancestrals orígens indoeuropeus i que representa la foscor del caos, la ignorància, l'absència de llum i la negació del superior. Enfront del drac sorgeix l'Heroi, el Cavaller que amb la seua espasa i el seu cavall fa renéixer la llum allí on havia segut negada, salvant a la "Princesa". Per això les antigues cofraries de cavallers catalans i de tota l'antiga Corona d'Aragó vinculats a l'aristocràcia d'origen visigot que va ser germen de la nostra identitat, es van mostrar tan propers a Sant Jordi, heroi nacional primordial que van assumir com patró i referent de la nova cavalleria que va lliurar a la nostra terra de l'invasor i que va establir les bases d'una nova realitat política i espiritual en les terres que s'estenen des de les valls d'ambdós costats del Pirineus fins a la vega del rio Segura, i que  també va arribar a les seves més pròximes illes en el Mediterrani.
La llegenda popular fa a Sant Jordi participar en la batalla de El Puig, la més important de la conquesta de València, una terra que fa precissament al rat penat, una derivació heráldica del drac, el seu principal símbol, o que any darrere any  celebra les hui politicament incorrectes festes de "moros i cristians" en honor de Sant Jordi per tal de conmemorar els origens i la identitat dels valencians de origen català arrivats del nord per recuperar la terra als invasors musulmans, destacant Alcoi, on es patró de la ciutat "Sant Jordi Matamoros". Des d'aleshores va ser sant cavaller,  heroi almogáver, protector de la Corona d'Aragó i patró dels reis catalans.
Pere III tenia també una predilecció gran cap a la figura i ensenya de Sant Jordi i va instituir al 1348 la diada de Sant Jordi com a diada dels valencians. La seua figura va ser recordada des de aleshores a molts indrets de les nostres terres i a la onomàstica dels llocs, la seua simbologia, així com les celebracions i festes populars. Una prova més dels forts lligams, no només linguístics, que uneixen als nostres pobles, fruit d'una tradició comuna encara que amb diversitats, que hui deu mirar al futur per a retrobar i afirmar la nostra identitat.
Per això l'ermita de Sant Jordi ens recorda en la mítica localitat del Puig les nostres arrels amb un quadre on el patró Sant Jordi  apareix amb la bandera de la creu matant al drac amb aquestes paraules:  'Lo glorios Sant Jordi al exercit del rey En Jaume en aquest lloc se aparegué. La ciutat feuli bastir esta ermita en l'any MDLXXVI'  com també en el retable de la catedral de València de Sant Jordi del segle XV atribuit al artista alemany Marçal de Sax, una victoria, la de València que el nostre rei fundador va brindar al seu sant patró, Sant Jordi.

dilluns, 19 de març del 2012

MAGDALENA I FALLES, DOS FESTES DE LA NOSTRA IDENTITAT




En 1233 les tropes del rei Jaime I havent-se assentat a Borriana, es disseminen també per la zona dels voltants, repoblant l'antic turó de Kastilgon o Castilion que començarà a ser conegut com Castelló de Borriana. Els habitants d'aquesta població pressionaran als encara amos musulmans de les alqueríEs de les hortes costaneres que seran expulsats i deportats sent substituíts precisament pels repobladors de Castelló de Borriana i els seus descendents atorgant el rei permís de població a aquests nous pobladors. Però serà el 8 de setembre de 1251 quan el rei va donar al cavaller Ximén Pérez de Aranós el permís per traslladar la vila i autoritats, formalitzant-se aquest trasllat en el tercer diumenge de Quaresma de 1252.

Des de llavors, els castellonencs celebren el seu naixement com a ciutat en una de les més importants festes identitàries valencianes que precisament simbolitza la recuperació de la terra  per part dels contingents europeus que la reconquisten i l'expulsió i substitució de l'element musulmà. Com tots els anys, milers de castellonencs reviuen aquests dies històrics amb importants actes com la romeria que a la plaça major reune als castellonencs, i a tot aquell que vullga participar, per pujar a l'ermita de la Magdalena situat en el turó on antigament va estar el primer assentament, fent una parada en l'ermita de Sant Roc on s'esmorza. Després d'arribar a la Magdalena es menja una gran paella i a la vesprada es rememora la baixada cap a l'actual ciutat de Castelló passant per l'ermita de Lledó, exhibint les primeres gaiates i arribant a la ciutat on es recrea l'entrada dels cavallers de la reconquesta fins a la plaça Major, en aquesta part els participants es vesteixen amb indumentària medieval i els escuts dels cavallers catalans i aragonesos que van conquistar aquestes terres a les ordres de Jaime I. Un element fonamental d'aquesta festa que invariablement s'inicia a partir del tercer dissabte de quaresma és la gaiata, monument il·luminat que dóna el seu caràcter solar a aquesta festivitat i que simbolitza les canyes, gayatos i fanals que van precisar durant la seua baixada nocturna per les terres pantanoses els primers recuperadors del que des de llavors serà Castelló de la Plana.


Per les mateixes dades es celebra en la seua veïna València una altra important festa encara que de diferent significació i origen. Les falles, el nom de les quals probablement v de les torxes que s'encenien a les torres de guaita per avisar d'assalts berberiscos en les costes valencianes de abans de la expulsió dels moriscos al 1609, i que van ser recuperades per anunciar festes i fets importants, semblen ser una de les festes del foc dels cicles agrícoles de tradició europea precristiana. En aquest cas anunciarien i celebrarien el pas de l'hivern a la primavera. Dins d'aquest ritu, era bastant habitual que es realitzés a les cases la neteja anual en la qual les coses sobrants i inncesaries serien lliurades al foc purificador, i aquest pel que sembla seria l'origen de les falles. A partir d'almenys el segle XVIII se sap que els veïns s'agrupaven per barris i ja es comptabilitzaven varis milers de fogueres en els dies del equinocci primaveral, a questes fogueres o falles es va ser afegint mobiliari vell i fusta sobrant del gremi de carpinters i amb aquestes restes s'intentava crear un monument satíric en el qual els valencians denunciaven a algun personatge local o situació injusta per després cremar-ho en un sentit acte de renovació i superació, prenent-se com a dia de la crema o “cremà” el dia de San Josep per ser patró del gremi de fusters i coincidir aquesta amb el equinocci, algo semblat a Sant Joan amb el solstici d'estiu, el naixement de Crist en el solstici d'hivern etc. De la "estoreta velleta" i els "parots" es va passar als "ninots" i a les complexes i artístiques falles de l'actualitat, als petards, els castells pirotècnics i els elaborats i colorits vestits d'una festa que amb el temps i la transformació progressiva de la ciutat de València ha perdut gran part del seu simbolisme i sentit en benefici d'interessos econòmics i turístics que fan de les falles una de les més importants festivitats d'Europa i de València una de les ciutats més visitades durant la celebració de les mateixes.


dimecres, 14 de març del 2012

JUAN ROIG I EL MODEL XINÉS



Juan Roig és considerat un empresari modelic. Forma part d'aqueix grup d'importants emprenedors valencians que han sabut rellançar la economia valenciana a nivells altíssims, col·laborant en el comerç de productes valencians i creant ocupació a través de la cadena de supermercats Mercadona, una empresa que a més manté unes condicions laborals decents per als seus empleats. És per açò, un punt de referència social i empresarial fins i tot en alguns aspectes digne d'admiració. No obstant açò, també és responsable de la desaparició del petit comerç valencià de tipus familiar, les carnisseries , peixateries i ultramarins dels quals no han pogut competir amb el gegant “Mercadona”, i açò, poques vegades es diu.
Però el que ens sembla més preocupant, són les declaracions que Juan Roig ha fet la passada setmana en les quals ha citat als 7.000 basars xinesos que hi ha a Espanya com a exemple de l'esforç que haurien de fer els 47 milions d'espanyols per a eixir de la crisi, afegint un provocador "Que pensen més en els deures que en els drets", comentant que a Espanya hi ha 7.000 basars xinesos i que "cada vegada hi ha més perquè fan la cultura de l'esforç que nosaltres no fem", al que ha agregat que sent "gran admiració" per aqueixos comerços i que ha "après molt" d'ells.No diu res de en que condicions laborals s'han fabricat els productes que venen, amb que tipus de material,els increibles horaris dels comerços xinesos, ni tampoc, de les condicions de favoritisme que les autoritats de la UE tenen amb aquests tipus de productes que gracies a això poden ser venuts a preus molts baixos amb els quals cap comerç o xicoteta industria local pot competir.
En aquest país s'està cometent un terrible error. Tots els líders polítics i empresarials basen qualsevol possible recuperació de la crisi en un creixement de l'economia i superació de l'atur a qualsevol preu, és a dir, que l'important és que no hi haja atur, siga en les condicions que siga. Ningú parla d'un augment dels salaris – premissa fonamental per a qualsevol recuperació econòmica, que a més acabaria amb els importants casos d'atur voluntari i fraudulent existent en el nostre país-, ni de la reducció d'hores treballades, tampoc es parla de la millora de condicions laborals, conciliació de la vida laboral amb la familiar etc. Ningú aborda el problema de fons, que és que la població viva en les millors condicions socials possibles. No deuria tractar-se de que alguns tinguen més beneficis, sino de que tots visquerem un poc millor. Tot està basat en que cal reduir l'atur i treballar més en pitjors condicions. I el pitjor es que els treballadors s'estan creient aquest missatge.
Les maldestres declaracions de Juan Roig són un exemple d'aquest pensament que pretenen imposar-nos. Defensar el model xinés i la seua cultura de l'esforç – sobreesforç dels treballadors diem nosaltres- implica defensar, duríssimes condicions laborals que redueixen als empleats a condicions de semiesclavitut, salaris paupèrrims i qualitat ínfima, les conseqüències de la qual repercuteixen en els consumidors de menor poder adquisitiu – açò és el mateixos treballadors sobreexplotats- i una terrible i deslleial competència empresarial.Un sistema ple d'eixemples de explotació infantil i suiccidis per la presió empresarial cap als treballadors. Un model injust, esclavista i despietat que produeix, açò sí, unes immensos beneficis a una minoria sense escrúpols i a tenebroses entitats empresarials supranacionals sense major interès que el guany econòmic, a costa de la pitjor proletarització i empobriment a la qual s'enfronten els treballadors europeus de les últimes dècades.
Els treballadors europeus, senyor Roig, hem de pensar per igual en els nostres drets i en els nostres deures, les relacions entre empresari i treballador han de ser equitatives, els salaris raonables i equivalents al treball realitzat. Els treballadors són persones, i, no ho oblide, clients seus i consumidors del seu producte, i mereixen ser tractats en condicions justes, d'igual a igual, perquè iguals, són, encara que amb funcions i ingressos diferents.
Coincidim amb Roig en què és necessari crear una cultura de l'esforç, però esforç per a tots. Els treballadors han d'esforçar-se a treballar correctament per un salari just i l'empresari a canvi a mantenir unes condicions justes perquè aquest treball puga ser exercit eficaçment amb unes condicions laborals justes. Tot la resta és explotació i injustícia. I explotació i injustícia són les bases del model xinés, els productes del qual, no ho oblidem, ha destruït gran part de la nostra indústria local, del nostre xicotet comerç i de la nostra empresa tradicional, al no poder competir els nostres productors amb els qui gràcies al esclavisme, a l'espoli de la naturalesa i a les condicions de favoritisme de les nostres autoritats, han envaït la nostra terra de productes de dubtosa qualitat que els treballadors d'aquest país s'han vist obligats a consumir en tenir els salaris més baixos d'Europa.
Els valencians hem de reconèixer el model xinés com el que realment és i a Xina com un dels grans enemics d'Europa, i començar a assenyalar als culpables d'aquesta crisi, que no són unicament els treballadors “que  no pensen més en els seus deures que en els seus drets”. Cal assenyalar a tots els que han robat, s'han lucrat amb la corrupció urbanística, han pagat salaris miserables o han especulat, als que han deslocalitzat les nostres factoríes portant-se el treball a altres països. Cal ser conscients del paper de la banca i els seus immensos guanys. No cal oblidar el balafiament de les institucions i la corrupció dels polítics, així com la ineficàcia dels governants. Ni tampoc l'arribada d'una immigració massiva i innecessària que ha creat una despesa social del que es parla poc i que avui augmenta considerablement les nostres llistes d'atur, fent més gran un problema de per si mateix preocupant i que dóna l'excusa d'una solució de crear treball al preu de condicions laborals humil.liants.
Juan Roig s'ha unit als quals ens diuen que la culpa de la crisi és dels treballadors i que per a eixir d'ella no hi ha un altre camí que convertir-nos en esclaus. I com tants  altres ens ofereix una solució falsa. Els valencians no volem treballar com a xinesos, perquè no som xinesos, som europeus, i com a tals hem de ser conscients que l'única solució és la creació d'una Europa forta i unida, autocentrada en els seus recursos, lliure de les ingerències de les entitats financeres privades i amb un Estat eficaç lliure de corrupció que garantisca unes condicions justes per als seus ciutadans per sobre d'interessos privats. Un Estat que vetle pels seus fills – els treballadors autòctons- i que col·labore amb els Estats menys desenvolupats perquè ningú es veja obligat a fugir de la seua pròpia terra en cerca de millors condicions econòmiques.
Aqueix és el principal esforç que reconeixem. La creació d'un nou model europeu just i eficaç.

dilluns, 5 de març del 2012

ATUR: SEGUIM PUJANT...I MÉS QUE PUJAREM



A Valencia, l'atur ha augmentat durant el mes de febrer en 14.338 persones respecte al mes anterior, o siga, un 2,60%, tres punts més de la mitjana estatal, quedant el total d'aturats  en 566.131!, lo que representa un increment del 7,54% respecte del mateix període de 2011. Ja lo vam dir en altre post, "una vergonya".
I estem segurs que amb les solucions que estan proposant els governs, l'atur seguirà pujant. No cal ser  experts en economia per adonarse'n que mentre els politics de la casta segueixen els dictats del poder financer internacional, del BCE, els tecnocrates de la UE, del FMi i dels mercats usurers i continuen retallant, i amb intenció de posar-lo tot més difizil als que encara hui treballen, es perdrà més poder adquisitiu, per lo tant caurà encará més el consum, es perdràn més comerços i empreses i pujarà més l'atur. Resultat: la economia no creixerà i mai eixirem d'aquesta crisi. I amb la excusa de la crisi anem a passar de mileuristes a cobrar el que tinga treball 700-800 euros i en una situació de inseguritat laboral tan alta que imposarà als treballadors una total flexibilitat per la seua banda. Per altra banda, una immigració que hui per hui no podem soportar està agreujant aquesta situació al augmentar l'atur i despesa per subsidis per una banda, o crear competencia laboral amb els treballadors autòctons que es troben en precarietat laboral abaixant els salaris i drets socials o provocant com ja hem vist a l'horta nord la contractació exclusiva de immigrnts per a les tasques de collida de la taronja marginant als autòctons.
Evidentment, si no es prenen solucions diferents amb caracter urgent no eixirem d'aquesta situació. La situació ara és la seguent:

Més retalls=més atur
Més immigració=més atur
Més atur= menys consum
Més atur+immigració= més despesa social
Més atur+reforma laboral+immigració= més inseguritat laboral i enduriment de les condicions laborals

Amb menys consum, més despesa social i més inseguritat laboral, és clar que no podrem eixir avant.

És necessari que ens conciencem que sense politiques de intervenció estatal, de protecció dels nostres productes del nostre comerç i xicoteta empresa i sense unes politiques laborals millors,no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Per tant és necessari un canvi de politiques:

-Protecció arancelaria en tots els ports de la UE 
-Incentivització del consum de productes només europeus en la UE
-Relocalització economica i laboral. Las empreses europees han de produir en Europa amb materies   europees i treballadors europeus.
-Priorització en el treball de la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball.
-Creció de borses de treball locals per a treballadors autòctons de les localitats.
-Incentivització del consum dels productes locals en les localitats.
-Canvi radical de les lleis laborals per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques.
- Augment dels salaris i no al contrari per incentivar el consum
Repatriació d'immigrants aturats de larga durada o que hajen delinquit.
 Sense unes condicions laborals decents i millors per als nostres treballadors no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Hui cap dels partits amb posibilitats de arrivar als governs o defensar-nos al parlament de la UE defenen politiques identitaries i socials i solament fan allò que li diuen els poders de la finança internacional.

Quan més temps segueixen al poder els politics de la casta venduts a la finança, més tardarem en eixir de la crisi i acavar amb la lacra de l'atur.




divendres, 24 de febrer del 2012

PRIMAVERA VALENCIANA?



Que el govern del PP està resultant nefast per a València és una cosa en el que estem totalment d'acord. Que les polítiques del PP a nivell nacional van a aguditzar la terrible situació econòmica dels valencians tampoc ho neguem. Però, en qualsevol cas, no oblidem la desastrosa política dels governs, autonòmics i nacionals, del PSOE, part igual de responsable i complementària a la del PP en la crisi que afecta hui al nostre poble. Per això, com a valencians, ens avergonyem del redit polític que hui pretén aconseguir l'esquerra valenciana en particular, i espanyola en general, dels incidents que alguns han batejat de manera pomposa i ridícula, com a “primavera valenciana”.
La denominació, ens arriba imposada pels mateixos que ja van batejar així les suposades revoltes àrabs,  “revoltes” que no van ser una altra cosa que un derrocament il·legítim amb ajuda de les forces militars de l'OTAN i de la CIA, d'alguns regimens polítics del nord d'Àfrica, incòmodes per a certs poders, i que en qualsevol cas va significar qualsevol cosa menys una revolta popular tal com ens van voler fer creure. La realitat ens ha deixat milers de morts, repressions vergonyoses, nous regimens islamistes, més pobresa i la submissió estratègica i econòmica d'aquests països a l'òrbita d'influència mundialista per a bemefici econòmic de certes multinacionals amb influència en els estats francés i britànic. Això fa que d'entrada, ens repugne la denominació que se li han donat a aquestes jornades de  protesta estudiantil, i al mateix temps ens fa sospitar alguna cosa que venim pensant des del principi de les mateixes. Que s'està enganyant als nostres estudiants i a l'opinió pública general per utilitzar-los en benefici dels mateixos poders als quals creuen combatre i al mateix temps desviar l'atenció del problema essencial.
El que va començar com una reivindicació justa i legítima per part d'un professorat que reclamava una educació pública de qualitat enfront de les vergonyoses retallades que imposen els governs neoliberals sotmesos a la finança internacional com a conseqüència d'unes polítiques irresponsables i suïcides, ha acabat per desviar l'atenció del problema de fons i s'ha convertit en una excusa per aixecar una mascarada de protesta per violència policial amb l'objectiu d'atacar a un partit polític al que els majors interessats a maximitzar aquests fets no van poder vèncer en les urnes.
I encara que això no justifica cap tipus de violéncia contra aquells que hi hajen defensat el seu dret a manifestar-se de forma legitima, açí és on radica l'error. La protesta, que hauria d'estar dirigida contra la classe política en el seu conjunt, responsable de la situació de crisi, i contra els poders internacionalistes als quals aquesta s'ha sotmés, s'ha convertit en una lluita que actua solament contra un dels vectors de la mateixa. Això és així, perquè precisament l'altre responsable, hui fora dels governs, necessita d'aquestes protestes per poder presentar-se davant l'opinió pública com a alternativa de govern, quan tots sabem que és igual de responsable i que els seus recents polítiques i actuacions així ho confirmen.
La violència policial és solament una part d'una violència generalitzada que a nivell econòmic, social, laboral, polític i cultural s'està exercint contra el nostre poble. I d'aquesta violència tots som víctimes: estudiants, treballadors, autònoms, xicotets empresaris, funcionaris, i també els policies, que no deixen de ser instruments al servei dels governs de torn.
Al final, la violència d'un minoritari grup de provocadors antisistema d'extrema esquerra ha provocat com a resposta la violència de les forces policials i el que hauria d'haver segut una reivindicació positiva s'ha quedat en una instrumentalització política que solament beneficia als polítics que estan hui en l'oposició i de  les que les seues polítiques, d'estar en el poder, no serien molt diferents, i a un sistema que observa satisfet com s'ignora el problema de fons de tota aquesta situació i que no és un altre que la pèrdua de sobirania i la submissió de les institucions, els mitjans de comunicació i els governs a la finança internacional.
I mentre, València s'enfronta a una nova recessió econòmica, a les xifres més alarmants de desocupació de la seua història agreujades per una immigració imposada que no necessitem, als impagaments per part d'unes institucions que solament responen a la banca, als petits proveïdors, a la ruïna de la nostra agricultura i xicotet comerç, a incessants casos de corrupció i saqueig que afecten a les més altes esferes institucionals, i amb un escandalós deute generat per l'especulació, la usura, la irresponsabilitat i el malbaratament de la casta política que haurem de pagar tots els valencians amb importants sacrificis mitjançant els quals volen situar-nos en el marge de la pobresa i esclavitud.
Pretendre fer responsable d'això solament a una part de la classe política parasitaria és un greu error i un parany en la qual no hem de caure i que solament beneficia a les aspiracions electoralistes dels quals fan de la postura anti-PP la seua única argumentació política i justificació de existir davant la falta d'idees i la incapacitat de fer front a la submissió de la nostra sobirania i al saqueig generalitzat.
La joventut valenciana ha de eixir al carrer, però mai oblidar que l'important no és solament la violència policial, que aquesta solament és una conseqüència de la veritable situació i que la denúncia ha de ser contra el sistema que l'ha fet possible, un sistema del que no solament és responsable el PP. Però a més de eixir al carrer, la joventut valenciana ha de treballar dia a dia per denunciar en tots els àmbits, el segrest de la nostra sobirania, del nostre llegat i dels nostres drets. Ha de preparar-se, estudiar i treballar per fer efectiu un contrapoder a aquesta situació i als responsables de que aquesta existeixa. L'enemic no és l'Estat perquè l'Estat ja no existeix. Treballem per construir aquest Estat i formem tots part d'ell, perquè tots hauríem de ser part d'un Estat que no s'agenolleix davant les vergonyoses i il·legítimes pretensions dels poders financers de la usura. Donem pas a noves forces polítiques lliures de les entitats privades i interessades unicament a fer política per a la comunitat popular. Engeguem altres mesures, perquè solament creant i creixent serà possible superar aquesta situació de crisi en la qual ens han enfangat.
Primavera valenciana?, en absolut, molt ens temem que aquest hivern serà encara dur i llarg, així que abriguem-nos bé i encenguem el foc de l'esperança.

NOVA RECESIÓ A VALÈNCIA



"L'Institut Flores de Lema, de la Universitat Carlos III de Madrid, preveu pera la riquesa local un creixement negatiu del 0,6 % fins a març, un 0,1 % superior a la mitjana espanyola. L'estimació negativa coincideix amb la llançada fa una setmanes pel serveis d'estudis del BBVA, que apunta a una pèrdua del PIB valencià del 2,2 % per al conjunt de l'any." segons informa Levante-EMV.
"La caiguda sense fre de la construcció segueix tirant a la baixa les previsions per al conjunt del país i especialment en autonomies amb major dependència de la construcció, com la valenciana. Però a això es va a sumar ara les baixes expectatives d'inversió en els serveis d'Administració pública, sanitat i educació.
Els efectes de la recessió sobre el benestar ciutadà seran encara majors que el que reflecteixen les xifres macroeconòmiques. L'Institut Flores de Lema assenyala la debilitat de la demanda interna i les baixes expectatives de consum privat i públic com a factors que expliquen la recaiguda. Això provocarà un descens de les importacions que permet revisar a l'alça la contribució de la demanda externa al PIB. Aquest efecte estadístic amaga un major impacte sobre el benestar ciutadà, s'afirma des de la Carlos III."

Levante-EMV

diumenge, 19 de febrer del 2012

CASTELLÓ PER LA RECIPROCITAT



"La reivindicació de la reobertura de les emissions de TV3 a terres valencianes és ben viva. Ho demostraren ahir els milers de participants (15.000, segons els organitzadors) en la manifestació commemorativa de l'aniversari del cessament de les emissions, convocada per la plataforma Sense Senyal i Acció Cultural del País Valencià (ACPV)." segons informa El Punt/Avui.
"Els assistents a la marxa van justificar la seua demanda en la llibertat d'informació i expressió, i en la necessitat d'un espai de comunicació conjunt" demanant la tornada de TV3 a València. " En aquest sentit, van reclamar la reciprocitat d'emissions entre les televisions públiques catalana i valenciana, i també de la balear, a través de la tramitació al Congrés de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, convertida ja en projecte de llei."
"Com a solució més immediata van apel·lar directament al president de la Generalitat, Alberto Fabra, perquè s'implique en la resolució del conflicte. “Podria donar llicència d'emissions a TV3, com ja ha fet el govern valencià amb tantes altres cadenes de televisió, i podria també signar un conveni de reciprocitat amb el govern català”, va reclamar Violeta Tena, portaveu de Sense Senyal." segons informacions de El Punt.
Veure TV3 a València juntament a Canal9 és un dret cultural, social i cultural. No té cap sentit que puguem veure i sentir cadenes àrabs i sudamericanes i no tinguem dret a veure les del nostre àmbit cultural i identitari.

CASTELLÓ BARALLA CONTRA EL MARROC PER LES CLEMENTINES



El sector citrícola de Castelló s'enfronta a perdre la comercialització de 45.000 tones de clementines en la Unió Europea, a partir de l'entrada en vigor al maig de l'acord que liberalitza encara més l'entrada de productes hortofrutícoles del Marroc. Un tractat, d'aplicació progressiva, i per un període de deu anys, revisable als cinc --segons van apuntar fonts del Parlament Europeu a Espanya--.

L'augment del contingent en l'entrada a clementines afecta de ple a aquesta varietat, que suposa el 80% dels cítrics que es distribueixen des de la nostra província.

RÚSSIA I CANADÀ // El president de l'Associació Professional d'Exportació de Fruits de Castelló (Asociex), Jorge García, va alertar que el Marroc ja està consolidant la seva distribució de cítrics, sobretot a Rússia i Canadà, i els seus propers objectius podrien situar-se a “Holanda, França i Anglaterra”, encara que tenen via lliure en tots els països de la Unió Europea (UE). I va agregar que el nou protocol “no és bo per a nosaltres, perquè, en definitiva, permet l'entrada de fruita amb menys aranzels a un país que no és membre de la UE. Si Europa fos deficitària tindria raó de ser, però ocorre a l'inrevés, en molts països de la pròpia Unió Europea hi ha un excés de producció agrícola; per això em sembla una barbaritat”.

El secretari tècnic de Fepac-Asaja a Castelló, Domingo Nácher, va recordar que “Espanya exporta ara 3,5 milions de tones de cítrics i de Castelló sortirien unes 650.000 tones per exportar, la majoria, clementina, 550.000; i unes 100.000, de taronja”. Amb tan important quota d'exportació cobren major pes les estratègies a seguir en aquests mesos, inclòs l'impuls del lobby citrícola, per no deixar caure al sector enfront de la competència marroquina.

Sobre aquest tema, el president de la *intersectorial *Intercitrus, Felipe Juan, va incidir que “en cítrics el mercat ho hem de guanyar per proximitat, seguretat alimentària i qualitat. Un enviament des d'Espanya, en 24 hores, està disponible a Europa”.

El secretari de la Unió de Llauradors a Castelló, Vicent Goterris, va ressaltar que altres sectors com el taulell han aconseguit, després de batallar, “protegir-se de l'entrada de taulell xinès en aconseguir pujar un 70% els aranzels”.

Actualment, gairebé una quarta part de les taronges que Espanya ven fora de les seues fronteres procedeix de la província de Castelló. Les xifres de l'Institut espanyol de comerç exterior (Icex) reflecteixen que un 25% de les vendes de cítrics nacionals fora del territori estatal procedia del nostre territori, amb una facturació per la venda a l'exterior que rondaria els 800 milions d'euros.

Font: Mediterraneo de Castelló (Noelia Martínez 19/01/2012)

divendres, 17 de febrer del 2012

ELS BUROCRATES DE LA UE TRAICIONEN LA NOSTRA AGRICULTURA



Cristóbal Aguado, responsable de l'Associació valenciana d'agricultors, ASAJA, ha criticat el nou acord agrícola amb el Marroc que permetrà una major entrada al mercat comunitari de productes d'aquest país, perquè a l'horticultura li va a costar “mes de 2.200 milions d'euros”. “Solament a València, 15 mil agricultors es van a a l'atur i 16 mil hectàrees es van a quedar sense conrear”.

Consideren que Rabat no respecta les regles de preus i que aquest acord “no es va a complir” per part del Marroc, igual que “no s'ha complert cap fins ara”. “el Marroc ha enganyat, i l'agència de fraus així ho diu. A més mai se li ha aplicat cap sanció quan ha incomplit”.

Per als agricultors, “és una punyalada drapaire, motiu d'alta traïció als agricultors espanyols per part del Parlament Europeu”. I és que, explica, “els interessos d'Europa central i nord, els beneficien. Europa ven molt mes al Marroc que li comprem, molts electrodomèstics, cereal i molta llet, mentre que el Marroc només ven fruites i hortalisses”, la qual cosa clarament afecta a uns europeus del sud que tenen “poca importància”.

Assegura Aguado que avui, els agricultors de fruites i hortalisses espanyols són “menys europeus que ahir”. “Ens condemnen a l'atur i a la ruïna. Algú no ha estat solidari”, denúncia.

Confirma que recorreran davant el Tribunal de Justícia de la UE, encara que reconeix que “serà difícil” que es paralitzi l'engegada de l'acord “perquè hi ha un component molt polític en aquest acord”. Recorda “l'estabilitat de nord d'Àfrica i la voluntat d'ajudar al Marroc”. En qualsevol cas, ha assegurat, s'esgotaran tots els recursos per defensar els seus interessos.

“La UE no va a prendre cap mesura perquè el Marroc té molt bons padrins a Europa i no estan a favor dels interessos agraris dels espanyols”, ha conclòs.

Font: AD

Una vegada més, els burocrataes de la UE, venuts a la alta finança antieuropea internacionalista, traicionen els interessos dels europeus en benefici d'aquells als que ens obliguen a acollir i que hui per hui controlen les agencies de feina dels jornalers que treballen a la collita de taronjes a l'horta nord. 

VALENCIÀ: DENUNCIA ALS EMPRESARIS QUE CONTRACTEN IMMIGRANTS I MARGINEN ALS TREBALLADOR AUTÒCTONS!
VALENCIÀ: CONSUMEIX  PRODUCTES DE LA NOSTRA TERRA!

dilluns, 13 de febrer del 2012

UN ATURAT ES CREMA Al BONZE A RIBA-ROJA DE TÚRIA




No ha sigut a Corea, ni tan sols a Tunísia. Ha sigut a Riba-roja de Túria. En la nostra terra. Un home desesperat, que es va quedar sense treball menys de 24 hores abans del succés, es va cremar al bonze. Felix, un agricultor de 56 anys va perdre el seu treball en una masia el dia anterior. Sense poder encaixar l'acomiadament i les conseqüències econòmiques que tindria per a la seua família, va decidir realitzar la pitjor eixida que podria tenir. Per què?.Perquè si li preocupava el futur de la seua família, ara sense ell serà pitjor. Però si, damunt, volia cridar l'atenció d'alguna manera cremant-se viu, deuria haver tingut en compte que açò ni és Coreja, ni Tunísia sinó Espanya. I en aquest país aquests esdeveniments passen desapercebuts... llevat que ho facen en ple partit a Mestalla o enfront de les càmeres.


Malament anem si a València comencen a cremar-se vius els aturats autòctons. La resposta a successos com aquests és la nova reforma laboral que prioritza l'acomiadament i la baixada de salaris.

font: El Mundo

diumenge, 29 de gener del 2012

MENESTRILS A RAFELBUNYOL




El passat dia 28 de gener a l'auditori de Rafelbunyol, organitzat per la societat musical "La Primitiva" i l'ajuntament d'aquesta població, en el marc de les celebracions del 150 aniversari d'aquesta societat musical va tenir lloc el concert de Menestrils "L'herència dels trobavors". Menestrils, veterà grup d'Ontinyent que compleix vint anys en el camp de l'estudi i interpretació de musica medieval que abasta els segles que van del XI al XV avalats per cenetenars d'actuacions en diferents festivals internacionals, bandes sonores i sintonies, va interpretar al programa "L'herència dels trovadors" alguns dels temes més coneguts de la seua trajectòria en un recorregut geogràfic des de Provença a Castella passant per Catalunya. Aquest conjunt que utilitza per a la seua posada en escena vestits de epoca així com instruments tradicionals com la viola de roda, la fídula, el saltiri, cromorme, flautes i sac de gemecs, va interpretar davant un auditori ple i lliurat, peces com Laude novel.la, de Laudario de Cortona, l'anònim Pange melos lacrimosum, el Pus astres no m'és donatz de Guiraut de Riquier, C'est fut en mai, de Moniot d'Arràs, Ar em puesc de Peire Cardenal, Reis Gloriòs de Guiraut de Borneill així com una Ductia i alguns temes de les Cantiges de Santa Maria i del Carmina Burana. Tota una representació de música tradicional de les nostres identitats.






divendres, 27 de gener del 2012

VALÈNCIA: 641.300 ATURATS. DE VERGONYA!



El nombre total d'aturats a la fi de 2011 va ascendir a 641.300 a la Comunitat Valenciana i la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any en el 25,45 %, 2,60 punts per sobre de la mitjana espanyola i solament superada per Andalusia, Canàries, Extremadura i Murcia, segons l'Enquesta de Població Activa, difosa hui per l'Institut Nacional d'Estadística.

En el quart trimestre de 2011, el nombre d'aturats va pujar en 24.000 persones, el 3,88 %, mentre que la diferència amb el mateix període de l'any anterior va ser de 65.400 en termes absoluts i d'11,36 % en termes relatius.

Per províncies, la taxa d'atur és més alta a Castelló (26,65 %), seguida de prop d'Alacant (26,47 %) i València (24,46 %). Per sexe, els homes parats ascendeixen a 358.100 i la taxa d'atur aconsegueix el 25,73 %, mentre que les dones parades són 283.200, amb una taxa del 25,10 %.


Font: Levante-EMV

Conclusions:


-La política dels governs en matèria laboral i economica és nefasta
-La política del govern valencià en matèria laboral i la situació economica valenciana és una de les pitjors d'Espanya
-Continuar la política de retallades augmentarà el nivell de l'atur
-No podem sostenir a un milió d'immigrants a València
-Es fan necessàries polítiques de prioritat: les autoritats laborals han de prioritzar a la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball
-És absolutament necessari protegir la nostra economia, sostenir i reactivar el comerç i la indústria local, promocionar el consum de productes autòctons, taxar l'entrada de productes estrangers i penalitzar a les empreses que deslocalitzen el traball i la producció
-Les lleis laborals han d'endurir-se per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques i s'ha de tendir als augments de salari i no al contrari per incentivar el consum

Tota política contrària i diferent a aquestes propostes suposa un agreujament del problema de l'atur i un decreixement de l'economia local suïcida que solament beneficia al gran capital i a la finança internacionalista.
És necessari comprendre que els nostres representants locals ara com ara actuen contra aquestes propostes i actuar en conseqüència.