dimecres, 24 de desembre del 2014

BON NADAL

A tots els que feliciten aquestes festes amb un BON NADAL

Als que diuen "Nit de Nadal" enlloc de "Nochebuena"

dilluns, 22 de desembre del 2014

PERQUÈ NO ÉS EL NOSTRE REI



Per què Felip de Borbó felicita només en castellà i anglés i obvia la nostra llengua?

Perquè això que ens han comptat que som tots iguals i les diferents llengües de l'Estat són oficials, és una "milonga".

Perquè als Borbons sempre els han incomodat i molestat les diferents realitats nacionals de l'Estat creat per ells.

Perquè NO és el nostre rei.

82 ANIVERSARI DE LESNORMES DE CASTELLÓ

 
 
82 Aniversari de les Normes de Castelló.

Encara queden molts valencians i valencianes que, ignorants de la seua pròpia història, pensen que la llengua que es parla al nord i al sud del riu Sénia és diferent perquè existeixen diferències en... la pronunciació i pels canvis que s'han anat establint en paraules i expressions. Ignoren que les mateixes diferències es poden trobar en moltes comarques del Principat o del País Valencià, i que en la majoria dels casos hi ha més similituds entre les zones occidentals del Principat i el territori valencià que entre les primeres i la part oriental del propi Principat. Aquesta situació forma part de l'evolució natural de la llengua, i la mateixa situació es dóna en totes les realitats etnolingüístiques arreu del mon. L'Estat espanyol, com la resta d'Estats europeus, conscient d'aquesta situació va iniciar un procés de reglamentació de la llengua castellana escrita amb l’objectiu de posar aquesta llengua per sobre de la resta de llengües del nou Estat. Però a diferència dels estats francesos i espanyol que van poder reglamentar, normativitzar i fixar les seues respectives llengües dominants a partir del segle XVIII, els catalanoparlants, en ple procés de dominació per part de la superestructura borbònica castellana, amb la nostra llengua apartada pel poder dels ambients cultes i científics, de l'educació i de la vida pública en general, va caure en un caos lingüístic que va diferenciar més encara les diferents formes de parlar en els seus territoris, relegant la nostra llengua a un nivell popular anàrquic, feble, arcaitzant i sobretot molt permeable a les influències de la llengua dominant que es va imposar a poc a poc sobre la llengua pròpia de catalans, valencians i balears. La nostra llengua haurà d'esperar al segle XX, quan el genocidi lingüístic i els seus danys estaven notablement avançats, sobretot al País Valencià. Serà Barcelona, el bressol de diferents intents per salvaguardar la llengua i unificar amb criteris moderns, el capritxós galimaties en el qual s'havia convertit la llengua en el nostre propi territori. Després dels fracassats intents de l'Acadèmia de Bones Lletres i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, va impulsar a través de l'Institut d'Estudis Catalans i la seua secció filològica, el procés de codificació i normativització de la llengua dut a terme entre els anys 1913 i 1932, any en el qual van quedar promulgades les Normes Ortogràfiques de l’IEC, gràcies a la impagable i seriosa tasca de Pompeu Fabra i els seus col.laboradors, adoptades des de llavors pels escriptors de la nostra llengua, els ambients cultes dels països de parla catalana i els organitzadors dels Jocs Florals.
Es tractava d'una normativització tècnicament impecable que incorporava els progressos i estudis actualitzats de la filologia romànica de principis del segle XX, paral•lela a l'aparició de la lingüística estructural, i realitzada des d'una perspectiva policentrista, que a diferència dels processos castellà o francès, clarament centralistes, incorporava formes i construccions morfosintàctiques procedents dels diferents dialectes de la llengua, així com elements i criteris ortogràfics procedents de tots els territoris.
Per aquestes i altres raons, en l’Aplec de Castelló de 1932, els representants dels ambients acadèmics valencians, escriptors i lingüistes van adoptar i van signar unànimement aquestes normes. Es va tractar d'un acord d'important dimensió patriòtica en la qual institucions, associacions, escriptors, gramàtics i personalitats públiques van deixar arrere divisions i opinions partidistes per a oficialitzar en territori valencià la necessària uniformitat del registre escrit de la nostra llengua comuna. Amb aquest acord la nostra llengua quedava dotada, per fi, d'una codificació, avui utilitzada en les universitats, institucions, ambients acadèmics, escriptors en la nostra llengua i que a més és, en virtut de l'acadèmia oficial lingüística, és la normativa oficial i normal per al valencià. Qualsevol altra forma d'escriure-la és considerada incorrecta.
Les Normes de Castelló del 32 que avui compleixen el seu aniversari són el garant de la continuïtat i supervivència de la llengua i van arribar, com bé va dir el professor Carles Salvador, per a posar ordre on solament hi havia caos.
Gens millor que llegir aquest fragment del text de les Normes per a entendre l'esperit d'aquest acord històric i fonamental per a la nostra maltractada llengua:
"La manca d'unitat ortogràfica, que posa als editors i en general qui ha d'escriure en la nostra llengua, en situació semblant al pianista confús davant un instrument on no tingués la certitud que les notes són correctament colocades i obliga demés al llegidor a una veritable crítica d'interpretació dels textes, a la qual ni és, ni té per què ser preparat el gran públic. És, doncs, necessària l'adopció d'un sistema ortogràfic unitari, si no volem ofegar al bressol mateix eixe esplet de curiositat patriòtica tan prometedor de fruits."
Volem finalitzar aquest escrit amb la frase final de la publicació de les Normes en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XIV, de 1933, frase plena d'actualitat i voluntat:
“Ara cal desitjar que tots sapiam ésser ben patriotes i cumplir amb el deure que ens pertoca."

diumenge, 21 de desembre del 2014

ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ: ENTITATS I PERSONALITATS SIGNANTS






En una reunió celebrada en Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, els representants de les entitats i publicacions valencianistes, animats per un plausible espèrit de concordia, acceptaren unes "Normes Ortogràfiques" unificadores que són una adaptació del "Institut d'Estudis Catalans".

Personalitats: Lluís Fullana Mira, Lluís Revest i Corzo, Lluís Cebrián Mezquita, Josep Sanchis Sivera,... Salvador Carreres Zacarés, Francesc Martínez i Martínez, Bernat Ortín Benedito, Salvador Guinot Vilar, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Àngel Sánchez Gozalbo, Eduard López-Chávarri, Gaietà Huguet i Segarra, Teodor Llorente Falcó, Eduard Martínez Ferrando, Leopold Trènor i Palavicino, Lluís Cebrián Ibor, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador i Gimeno, Llorens Sorlí i Ballester, Ignasi Villalonga i Villalba, Constantí Gómez Salvador, Ramon Huguet i Segarra, Francesc Almela i Vives, Joan Baptista Porcar i Ripollès,Joaquim Reig i Rodríguez, Miquel Martí Esteve, Emili Gómez Nadal, Maximilià Alloza Vidal, Emili Calduch Font, Enric Navarro i Borràs, Enric Soler i Godes, Francesc Caballero i Muñoz, Maximilià Thous Orts, Honori Garcia i Garcia, Adolf Pizcueta i Alfonso, Miquel Peña Masip, Lluís Sales Boli, Maximilià Thous i Llorens, Joan Simón i Matutano, Enric Duran i Tortajada, Felip Mateu i Llopis, Francesc Alcayde Vilar, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Carreres de Calatayud, Manuel Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda, Ferran Escrivà i Cantos. Francesc Figueras i Pacheco, Joan Beneyto i Pérez, Angelí Castanyer i Fons, Emili Cebrián Navarro i Francesc Bosch Morata, Emili Baró Bori, Manuel Cervera, Francesc Garcia Gascón, Josep Gasch Juan, Ferran Prosper Lana, Vicent Sanchis Sugrañez, Ricard Sanmartín i Bargues, Manuel Tetuà Cases i Emili Vilella Garcia.
Institucions: Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Unió Valencianista, Agrupació Valencianista Republicana, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianista de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, L’Estel,Camí.

"En repasar la llista dels firmants de les Normes de Castelló, cal tindre en compte dues coses. La primera, que es tracta d'una relació representativa però no completa, perquè hi hagué uns altres adherits que, per una raó o altra, no arribaren a figurar en la llista coneguda i, més encara, per tal com foren molts més els valencians que tàcitament acceptaren aquella normtiva o que, simplement utilitzant-la en els seus treballs, l'aprovaren immediatament. La segona consideració a fer, probablement més important que l'anterior, es refereix a l'ample panorama ideològic que els firmants signifiquen, dins del valencianisme de l'època." (Francesc Pérez Moragon, "Les normes de Castelló").

Honrem i recordem a tots aquells que donaren un pas definitiu en la normativització i normalització de la nostra llengua, una tasca sense la qual fa molts anys que s'hauria perdut irremediablement la llengua com a tal al País Valencià.

ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ: O NORMATIVA O EXTINCIÓ DEFINITIVA


 
 
"Per als valencians d'avui la viabilitat de l'idioma planteja un dilema decisiu: o normativa o extinció definitiva. Les Normes de Castelló han demostrat a bastament, durant els darrers cinquanta anys, no sols la seua plena eficàcia perquè el nostre català vehicule una cultura en constant progressió, sinó que, a més, s'hi han mostrat com a única alternativa viable. Per això la pretensió d'invalidar-les ha de qualificar-se com a maniobra de genocidi lingüístic. En efecte, fóra ingenu ignorar que els instigadors reals d'una altra "ortografia"-és a dir, del retorn al caos ortogràfic- tenen ja presa la seua opció a favor del castellà."

Vicent Pitarch i Almela, introducció a "Les Normes de Castelló" de Francesc Pérez Moragon, ed.Tres i Quatre

PARAULA DE COROMINES

 
 
"Una llengua en tots els territoris de la qual els dies de la setmana es diuen dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge, és amb certesa una llengua sola, i no dos ni una i mitja. I si en tot el territori les parts visibles del cos són cap, orelles, ulls, galtes, nas, front, llavis, coll, pit, esquena, cul, cames, cuixes, genolls, peus, dits i ungles, exactament així i sen...se cap divergència apreciable, aquesta llengua apareix perfectament definida i unitària.

I si a més en cada poble i comarca són presents formes tan curioses de la flexió verbal com puc, pots, pot, veig, dic, tinc, duc, etc., i tan singulars com vaig anar i vam pujar, llavors l’especial unitat i distinció d’aquesta llengua és fins i tot prodigiosa. Seria difícil trobar cap altre idioma on el vocabulari bàsic (parts del cos, casa, porta, finestra, terra i cel, pujar i baixar, anar i tornar, amunt i avall, davant, darrere etc.: les coses i els moviments elementals) fóra tan unificat com en el nostre. Ni cap altra llengua on formes molt peculiars i distintives de la morfologia foren tan uniformement presents en qualsevol variant, dialecte i racó."
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2014/03/paraula-de-coromines-5351.php

dilluns, 15 de desembre del 2014

EL PORTAL DE SANT VICENT



Plaça de Sant Agustí, ciutat de València. Fins al segle XIX en aquesta part de la ciutat es trobava la porta sud de la ciutat coneguda com de Sant Vicent. Per aquesta porta entraren victoriosos, el dia 15 de desembre de l'any 1705, el general Joan Baptista Basset i els seus maulets. Actualment és el punt de trobada de les manifestacions nacionalistes i reivindicatives al País Valencia.

En la imatge inici de la manifestació contra el tancament de RTVV.

Bon dia País Valencià!

VOLEM CINEMA EN LA NOSTRA LLENGUA


EL BILINGÜISME QUE VOLEN PER A NOSALTRES A MADRID


ARA MARE!



Els empresaris valencians comencen a adonar-se'n que allò d'ofrenar  noves glòries a Espanya ja no és  bon negoci. No sabem si és una rabieta, un farol o és que realment s'han llevat la vena dels ulls. Ara parlen de girar l'esquena al PP i crear un nou partit nacionalista
Si això és real, ja tarden en ser més clars i explícits i per una volta en la història d'aquest´maltractat país, ja toca deixar el botiflerisme, el mirar-se el melic i defensar unicament els interessos de la butxaca de quatre families i prendre la via patriota.
Au! A que esperem?

http://www.laveupv.com/noticia/12269/els-empresaris-a-favor-dun-partit-nacionalista-valencia-que-exigisca-davant-madrid

RAFAEL COMPANY: DES DE FORA SEMPRE ES VEU EL TRONC COMÚ ENTRE VALENCIANS I CATALANS

 
 
 
Amb motiu de la publicació per part de la Universitat de Valencia del magnífic llibre "Cartografia, ideología i poder" ens plau publicar l'enllç d'aquesta entrevista al seu autor publicada a vilaweb.

 Rafael Company, historiador i primer director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, publica un estudi llaminer sobre els mapes etno-lingüístics del Touring Club italià. Pren un esment especial en la manera com representen els 'catalani'. 'Cartografia, ideologia i poder', un volum extraordinàriament editat per Publicacions de la Universitat de València.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4223400/20141211/rafael-company-fora-sempre-veu-tronc-comu-catalans-valencians.html

UNA LLENGUA, UN POBLE I UNA IDENTITAT: EL BILINGÏSME ÉS UN ARMA PER A IMPOSAR EL CASTELLÀ

 
 
 
Els valencians ni som bilingües, ni bipolars. Tenim una única identitat i una personalitat i cultura diferenciada. La nostra llengua és el valencià-català tal com el castellà és la llengua dels castellans.
"Tots els sociolingüistes del món saben que les societats plenament bilingües no existeixen. Existeixen individus amb competències lingüístiques com més variades millor, però en la història de l
a humanitat no sembla que hi hagi cap exemple de societat en què dues llengües haguessin conviscut harmoniosament amb el mateix nivell d’ús i de prestigi. Una de les llengües acaba devorant l’altra, de mica en mica o a queixalades. I sempre, sempre, la llengua que s’imposa és la llengua que té més demografia, a més d’un estat que l’empra amb exclusiva i d’un exèrcit que la defensa amb sabres esmolats o constitucions virils."
Joan Lluís Lluís (tret de l'article "No es pot tenir tot" publicat a Vilaweb.)

dilluns, 8 de desembre del 2014

DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ...

...SOM UN POBLE, UN SOL POBLE.

EN NEGRE



Fa un any ens llevaren l'únic mitjà audiovisual en la nostra llengua que ens quedava a aquest territori. Unes setmanes després tallaven les emissions de Cat Radio. Recordem per a no oblidar, recordem per a canviar-lo tot.

O ARA, O MAI!

 
 
 
"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."
Joan Fuster

diumenge, 26 d’octubre del 2014

L'APLEC DEL PUIG: EL CAMÍ JA ES BEN SABUT

 
 
L’Aplec del Puig es celebra cada darrer diumenge d’octubre a la Muntanyeta de la Patà (l’Horta) i commemora l’estada del rei en Jaume a la muntanya, des d’on controlava la ciutat de València i en va concebre la seua conquesta.
Els inicis d’aquesta celebració venen de la corporació de Lo Rat Penat, que com tots els anys, el diumenge següent al 9 d’Octubre, realitzaven una processó cívico-cultural a...l Puig; el recorregut es feia des de l’ermita de Sant Jordi fins al monestir. Però les joventuts d’aquesta corporació —entre els que estaven Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Francesc Cueva, Alfons Bonafont, Antoni Bargues, Albert Thous, Eugeni Boscà i d’altres— volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser en 1960, al diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar el I Aplec de la Joventut del País Valencià a la Font de Sant Vicent de Llíria, encetant d'aquesta manera la tradició del valencianisme modern al fer una convocatòria política de reafirmació nacional.
A l’Aplec de Llíria va seguir el d’Alcoi, el de Castelló i el de Bocairent, on la Guàrdia Civil va impedir la seua celebració. A l’any següent, convocat l’aplec a La Vall d’Uixó, tornaren les dificultats i per aquest motiu es va convocar al diumenge següent —el darrer diumenge d’octubre de 1964— la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Les marxes a peu al Puig, dels darrers diumenges d’octubre van durar cinc anys, fins que, al 1968, el governador civil va tancar la població del Puig per a impedir l’entrada dels marxadors nacionalistes.
Ofegat el moviment polític en aquest mes d’octubre, el nacionalisme valencià es va refugiar en els actes culturals. La Societat Cultural El Micalet i la llibreria Concret van convocar els Premis d’Assaig Joan Fuster, que en 1970 lliurava el seu primer premi a Francesc Vallverdú. A l’any següent Eliseu Climent recollia la idea i convocava els Premis Octubre que amb el temps tant d’èxit cultural i repercussió social han esdevingut.
A l’any 1977, mort ja el dictador, el nacionalisme polític torna al Puig i en els anys successius els aplecs es celebren a les places de bous. Però legitimada la monarquia per la Constitució de 1978 i reconduït el procés autonòmic valencià pels partits espanyols, els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir la convocatòria a la Muntanyeta de la Patà i la Marxa a peu es va deixar de realitzar.
No va ser fins al 1991 que la Marxa a peu al Puig va ser recuperada i va ser per l’Assemblea per l’Autodeterminació. Una altra vegada era Enric Tàrrega que conjuntament amb Víctor Baeta, Rafael Sena, Màrius Fullana, Raimon Bono, Jesús March, Emili Villalba (pare i fill) i Xelo Santandreu, entre d’altres, es van decidir aquell any a tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.

ACTES 2014

Eixida de la Marxa des de les Torres de Serrans a les 08:30
Acte del Bloc Nacionalista Valencià a la campa del Monestir:
- A les 11h inauguració de la fira gastronòmica, d’artesania i d’editorials. Immediatament després hi haurà un taller infantil de malabars i maquillatge i, també, es posaran en marxa les atraccions unflables de la fira per als més menuts.
- A les 11.45 hi haurà una actuació per al públic infantil de Dani Miquel.
A les 13h es rebrà la marxa a peu (i com a novetat aquest any, també, amb bicicleta).
- A les 13.45 començarà l’acte polític i entrega dels BLOCS D’HONOR 2014.
- A les 14.30: Dinar.
- A les 16h: Actuació d’ESIR (grup musical que mescla pop amb música tradicional; vénen des d’Agres i han estat el premi del concurs ROCK PENAT). Després, podrem gaudir del grup de Montcada ATUPA.

Acte a la Muntanyeta de la Patà:
- De 11:00 a 17:00. Parlaments de Nuria Cadenes (SI), Roger San Millan (SI), Aida Àngel (ANC), Josep Lluis Albinyana i Josep Guia. Paella i actuacions musicals.

DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE (Al Tall)

Darrer diumenge d’octubre
el camí ja és ben sabut
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina, la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida i la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixen, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgró i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Lletra de Vicent Torrent

http://youtu.be/a1YOHhN0mG8

LLENGUA, ENSENYANÇA I CASTELLANITZACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ




Sabies que...el Real Decreto de 1902 deia: "los maestros y maestras de instrucción primaria que enseñasen a sus discípulos la doctrina cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana (...) serán castigados, serán separados del magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley."

Les agressions cap a la nostra llengua i identitat per part de l'Estat central i els col·laboracionistes d'ací, vénen de lluny.

L'ANTICATALANISME UN FALS CONFLICTE

 
 
"Volem recordar a d'aquell home, que fa cent anys va néixer a un poblet del Principat de Catalunya i que tant de benefici va fer posant al dia una llengua parlada per set milions d'homes que viuen a la ribera de la Mediterrània des de Salses a Guardamar, i de Fraga fins Maó".

Declaració de la societat valencianista Lo Rat Penat en el centenari del naiximent de Pompeu Fabra (1968).
 
El artificiós conflicte entre blavers i catalanistes, entre partidaris i detractors de la unitat de la llengua és fals i de molt recent creació.
 
Només serveix per a dividir-nos i afeblir encara més la nostra identitat. I ara tornen.

JUNTS FEM FORÇA, JUNTS FEM FRONT

 
 
"Hi ha un interès explícit a dividir-nos com a valencians, i a dividir-nos com a catalans. És una forma de reduir-nos a la més inefable inermitat."

Joan Fuster

dimarts, 21 d’octubre del 2014

ELS DEFENSORS DEL VALENCIÀ PARLEN ALS SEUS FILLS EN CASTELLÀ

QUAN ELS “DEFENSORS DEL VALENCIÀ” PARLAVEN ALS SEUS FILLS EN CASTELLÀ.
 


 L’any 1991 una entitat anomenada “Coordinadora de Entidades Culturales del Reino de Valencia” propera al partit Unión Valenciana va convocar -dins les estrategies secce...sionistes posteriors a la “Batalla de València”- diferents manifestacions “en defensa del valenciano” i contra la unitat de la llengua. Allò més curiós és que les reunions d’aquesta coordinadora eren en castellà i que la majoria dels seus membres parlaven sempre als seus fills en castellà renegant de la seua llengua materna. El seu president, Ricart Lumbreras, no només no parlava als fills en valencià, també va perseguir durant la seua direcció d’Ensenyança Bàsica l’ús i aprenentatge del valencià a l’escola. Entre els seus membres, Rafael Ferraro, tresorer d’UV, Pedro Aguilar, president del GAV, o Teresa Moya, de la mateixa organització, Vicente Monfort, José Aparicio etc. Cap d’ells ha parlat als seus fills en la llengua dels valencians. Un altra persona molt propera a aquesta organització va ser la catedràtica Amparo Cabanes, una excepció entre els historiadors contraris a la unitat de la llengua i seguidora del també catedràtic aragonés Ubieto en les seues extravagants tesis, avui rebutjades pel món acadèmic, què la repoblació del País Valencià va ser aragonesa i no catalana. Cabanes, consellera d’educació amb UCD, que va deixar la Universitat de València per a passar a la de Saragossa, va a afirmar en una roda de premsa a la que estava amb el president de la “Coordinadora”, Ricart Lumbreras, que és més important saber anglès que valencià.

Aquesta gent van ser els que es van mostrar com a defensors del valencià durant molt de temps, sempre prop del poder amb UCD i amb el PP. A ells els devem la divisió del poble valencià i la confusió sobre la nostra identitat, a ells devem que els fons per a la difusió de la llengua foren destinats a subvencionar grups i edició de llibres que falsejaven -sempre escrits en castellà o en un valencià acientífic- els orígens del nostre poble i la nostra llengua, com també el poc interès i els atacs per part de les autoritats polítiques cap a la nostra llengua i cultura, avui relegada a un plànol més que secundari. El seu servei a l’Estat espanyol no té preu.

Hem de aprendre de la nostra història més recent per a retrobar-nos com a poble.

L’article-denúncia publicat al diari Levante-EMV durant eixos dies no té desperdici. Recomanem la seua lectura. Entendrem moltes coses.

PER A OFRENAR

 
 
Per a ofrenar noves glòries a Espanya...

Així comença l'himne de L'Exposició Regional de 1909, que durant tants anys els valencians hem escoltat amb actitud emotiva i respectuosa, i amb el que ens han fet sentir identificats. Però sembla q...ue les ofrenes a Espanya com a "regió", assumides durant els tres segles després de la Guerra de Succesió, han esdevingut en un tracte colonial i humiliant cap al nostre poble per part de l'Estat. No només a nivell cultural o lingüístic, sino també a nivell econòmic.

El govern de Rajoy va encarregar fa unes setmanes a l'economista Ángel de la Fuente un estudi sobre les balances fiscals de l'Estat espanyol. Segons l'equip de De la Fuente, el dèficit fiscal del País Valencià és de 2.018 milions d'euros (un 2,03% del PIB). Això vol dir que cada valencià deixa de rebre 394 euros a l'any. També el País Valencià hauria de rebre inversions en virtut de la solidaritat interterritorial per trobar-se lluny de la mitjana estatal en riquesa (PIB per habitant), i any rere any continuem contribuint a aquesta solidaritat en lloc de rebre. Aquesta segona espoliació suposa una pèrdua de recursos de més de 13.000 milions d'euros a l'any. I aquesta tendència ni és nova, ni sembla que vaja a canviar. Abans hi havia l'excusa de que el govern de Madrid era del partit rival del govern valencià, i algú podria/voldria acceptar-la. Ara els hi ha caigut la llonganissa a la cendra.

Aquests últims mesos han aparegut noves dades sobre les licitacions en obres públiques de l'Estat, on els valencians tornem a trobar-nos en situació de perjuí. Mentre les licitacions pujen un 60'5% a 2014 en totes les administracions, al País Valencià baixen un 12'89%. També als pressupostos de l'Estat espanyol per a 2015 tornem a quedar molt per davall de la mitjana estatal en finançament.

En la vida quotidiana aquest dèficit fiscal fa que l’estat de benestar del País Valencià siga més dèbil que la resta de l'Estat, de manera que el nostre poble es troba sota un impacte de la macroeconomia que fa que tinguem per la mateixa població menys llits hosptalaris, menys metges, menys jutges, menys beques i una situació d'insolidaritat absoluta.

En les nostres mans està reivindicar i lluitar per allò que ens pertany, de viure amb dignitat i de canviar la imatge com a poble que donem cap a l'exterior, que no és prou bona.

Ofrenant glòries a Espanya, com podem veure, no anem pel bon camí.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

EL RETAULE DE MARÇAL DE SAX

 
 
Original del retaule del mestre Marçal de Sax del segle XV (Museu de Victoria & Albert, Londres). Una rèplica exacta d'aquest retaule s'exhibia fins fa pocs anys a l'interior de la capella en la qual es va oficiar la primera missa després de la conquesta de la ciutat. En aquesta obra es reprodueix la batalla del Puig en que les tropes de Jaume I al costat de Sant Jordi vencen als musulmans sota l'ensenya de la creu del Patró dels valencians i... la bandera de les quatre barres o senyal reial que portaven aquestes tropes. En la rehabilitació que l'arquebisbat va realitzar fa tres anys i que va ser presentada precisament un 9 d’octubre, es van respectar les creus de Sant Jordi però van desaparèixer misteriosament les ensenyes amb els quatre pals. Als valencians preocupats per la història del seu poble no li han de passar per alt les connotacions de tan misteriosa i descarada desaparició. Convidem a tots els valencians a comprovar en la part exterior nord de la catedral, davant del conjunt de l'Almoina i de la basílica, com es falsifica la història i es perd la memòria dels valencians

EL PP NO RECONEIX LA LLENGUA

 
 
Valencià: Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.

Definició del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució estatutària de caràcter públic creada per la Generalitat Valenciana i adscrita a Presidència, formada per especialistes de la llengua i la filologia, que té per objecte determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià.
 
Valenciano: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo Reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.

Definició de valencià de la Real Academia Española de la Lengua, formada per acadèmics y especialistes de la filologia i la història de 21 països.

 Catalan language, Català: Romance language spoken in eastern and northeastern Spain, chiefly in Catalonia and Valencia. It is also spoken in the Roussillon region of France, in Andorra, and in the Balearic Islands. The official language of the kingdom of Aragon in the 12th century, Catalan has a literary tradition dating from that period. The earliest written materials date from the 12th century. In the late 20th century, as Catalonia achieved greater autonomy, Catalan revived as the principal language of politics and education, as well as of public life in general, in Catalonia.
Linguistically, there are two main dialect groups in modern Catalan: Occidental, subdivided into West Catalan and Valencian; and Oriental, subdivided into East Catalan, Balearic, and Roussillonnais and including the dialect spoken in Alghero, Sardinia, where Catalan was introduced in the 14th century.

Definició de la Enciclopèdia Britànica, formada per alguns dels especialistes més importants del món.
Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d’aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l’acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l’Estatut d’Autonomia, valencià.
 
Estatuts de la Universitat de València 
 
El govern valencià, en el què no hi ha cap especialista en llengua i història, nega la realitat, a través de la consellera de cultura, de cognoms Català i Verdet, política i llicenciada en dret , mostra el seu desacord amb aquestes definicions per part de l’AVL i la RAE, i amenaça a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb llevar-li les subvencions i canviar l’Estatut per a eliminar la institució si no canvia la definició de valencià.

Els polítics han de deixar parlar de llengua als especialistes en la llengua i parlar de història als especialistes de la història, respectar la nostra identitat i governar per al poble.
 
Fem front per la nostra Identitat!

TRES CIUTATS, UNA IDENTITAT


dijous, 16 d’octubre del 2014

EL 12 D'OCTUBRE NO VA AMB NOSALTRES



Sabies que...la Corona d'Aragó tenia prohibit comerciar amb Amèrica fins al segle XVIII i que els ciutadans dels regnes de Mallorca, Aragó i València i del Principat de Catalunya no podien instal·lar-se en els nous territoris castellans de més enllà de l'Atlàntic?

Castella i els nostres territoris eren realitats ben diferenciades. És evident que tot això de la Hispanitat i del 12 d'Octubre no va amb nosaltres.

PERILL: NACIONALISTES VALENCIANS

 
 
"Después del nacionalismo catalán, el más peligroso es el valenciano".

Paraules pronunciades per Fernando Abril Martorell, després de veure la manifestació del 9 d'Octubre de 1977, en la què mig milió de valencians estan recorrent els carrers de València en reclamació dels seus drets socials i nacionals. I en això, L'Estat Español, activà i posà en marxa la "Batalla de València".

Font: Josep Blesa

http://blocs.mesvilaweb.cat/EUROTOPIA/?p=266692

UNA ÚNICA IDENTITAT, UNA ÚNICA LLENGUA

 
 
No som un poble bilingüe. No hi han pobles bilingües. El nostre poble té una identitat única, tal com les persones tenen també una única personalitat diferenciada. La nostra llengua és el valencià o català, per això volem fer-la servir per ...tot arreu als nostres territoris, a casa, al carrer, al treball, en les botigues o a la festa. Volem també que els nostres mitjans de comunicació siguen en la nostra llengua, que els nostres representants polítics i funcionaris la parlen i que els nostres fills puguen anar a l'escola en valencià. Quan en un país passa el contrari i predomina una altra llengua que no ens és pròpia ens trobem en una situació d'imposició cultural i en un procés de colonització.

Fem servir la nostra llengua!

FEM PAÍS



El camí continua, fins arribar al cim. Ho aconseguirem! Fem País!

Foto: Serra del Benicadell, comarques de la Vall d'Albaida i El Comtat.

O ARA O MAI !

 
 
"Els valencians estem en el perill immediat de perdre l'idioma. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra que la nostra llengua ha sofert al llarg de la història. Si almenys n'arribem a tenir una consciència plena, ja començarà a haver-hi lloc per a l'esperança. Després encara vindrà molta feina a fer: un gran esforç, lent i complicat, enèrgic.
L'alternativa no serà sinó la nostra desaparició com a poble. Crec que no resultaria lícit limitar-nos a atribuir-ho a "genocidi": seria, així mateix, una mena de "suïcidi" col·lectiu. De nosaltres depèn"

Joan Fuster, "Ara o mai"

dijous, 9 d’octubre del 2014

PAÍS VALENCIÀ, 9 D'OCTUBRE: PASSAT, PRESENT I FUTUR


 
 
El 9 d'octubre de 1238 es produeix l'entrada pactada de les tropes de Jaume I a la ciutat de Balansiya, la més important dels nous territoris del sud, un fet de gran simbolisme, que donava pas al naixement de València i a la conquesta d'un vast territori delimitat per la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa segons els tractats fets amb els castellans. Amb el lliurament d'aquests territoris, set anys després, es tanca una llarga i èpica conquesta iniciada als Pirineus cinc segles enrere davant la conquesta de la península per part dels àrabs. Anys de lluites i una lenta extensió dels antics comtats que van donar lloc al Regne d'Aragó i al Principat de Catalunya amb els habitants dels quals es culminava la conquesta i establiment dels primers pobladors sobre uns territoris de nova delimitació que fins al moment havien estat repartits entre les taifes i emirats musulmans de Balansiya, Danyya, Saraqusta, Turtuixa i Al-Bunt. Encara que una part dels seus antics pobladors van poder passar als territoris que encara controlaven els musulmans en la península ibèrica, la població islàmica que va romandre a les noves terres- de cultura i llengua musulmanes- va continuar tenint una superioritat númerica important durant els primers anys, sent progressivament arraconats en moreries i nuclis muntanyencs, mentre augmentaven els establiments de nous pobladors encoratjats per l'autoritat real durant els següents segles, i amb origen majoritari a les terres dels antics comtats catalans i la Catalunya Nova. Anys després es formalitzaria, amb la concessió de furs, jurats pel rei en 1261, corts i moneda pròpies, el nou regne de València, com a organització jurídica i política integrada al costat dels regnes d'Aragó i Mallorcas i el Principat de Catalunya, en la Corona catalano-aragonesa sota la coordinació de la Chancelleria reial i l'autoritat dinàstica del casal d’ Aragó. Amb els nous pobladors va arribar al Regne de València la nostra llengua, un tresor que donarà lloc una cultura universalment reconeguda amb importants exponents durant l'Edat Mitjana i principis de la Moderna.

 La configuració poblacional valenciana quedaria definitivament fixada a partir de l'any de 1609, les picabaralles entre cristians vells i moriscos, les successives revoltes mudèjars, la negativa dels musulmans d'adoptar el cristianisme i integrar-se entre la població valenciana i els constants atacs de pirates berberiscos a les costes, van propiciar l'ordre d'expulsió definitiva i total dels moriscos, que van abandonar el regne de València aquest mateix any amb destinació al nord d'Àfrica.


Amb els seus dalt i baixos, amb els seus episodis gloriosos, en les files dels almogàvers i la conquesta del Mediterrani, o en les victòries contra Castella, però també amb les seues epidèmies, les seues crisis, les derrotes de Jaume d’Urgell enfront dels Trastàmara, o les Germanies, amb el nostre Segle d’Or i la prosperitat comercial i agrícola, la història del Regne de València és la d'un país pròsper, orgullós i lliure, un país format per gents d'esperit treballador i fort caràcter que van accentuar el particularisme del regne, creant una personalitat que reclamava amb orgull i sense renunciar als seus orígens, l'antic gentilici romà de València. Un país el declivi nacional del qual començaria amb l'arribada dels Trastàmara al tron de la Corona i  amb la seua posterior unió dinàstica amb la branca castellana, s'accentuaria amb els virregnats en mans de la noblesa castellana, i culmina de forma dràstica amb l'ocupació borbònica del 1707, la supressió de furs i regne, la imposició del castellà com a llengua oficial i la substitució radical de les classes dirigents, clergues i oficis d'escriptura per castellans. La brutal repressió, assassinats, i crema de ciutats i viles, l'exili de milers de valencians, primer a Barcelona i posteriorment a Viena i península itàlica, els constants greuges, culturals i econòmics, van convertir el país, d'orgullós regne ferm partidari del federalisme polític, i per tant de la casa d'Àustria i referent cultural i polític d’altres pobles, en una ombra del que va ser, un territori ocupat militarment, espoliat econòmicament i castellanitzat culturalment.


La renúncies i desercions de les classes dirigents i de la incipient burgesia, propiciades per la recuperació econòmica, i el fet que solament fos possible l'estudi i accés a la cultura a través de la llengua castellana van afavorir que una gran part de la població ambiciosa de poder escalar en l'escalafó social s’entregara a la cultura estrangera imposada, en detriment de la llengua pròpia que quedaria relegada a llengua privada i familiar, solament mantinguda pel poble pla, que llavors no tenia accés a l'escriptura, sense codis, regles ni expressió escrita, sotmesa als canvis propis dels parlars de cada comarca i als capritxos i esdevenirs de les llengües orals no fixades.


El País Valencià, important contribuent econòmic de l'Estat espanyol, va restar convenientment sotmès durant el segle XIX i principis del XX a la Cort de Madrid i als Borbó, malgrat nous atemptats contra la nostra identitat amb la nova configuració provincial o l'annexió arbitrària de extensos territoris castellans que al costat de l'arribada d'importants contingents de parla castellana a les zones industrials del país, afeblirà de forma important una identitat ja de per si notablement danyada. El carlisme primer, i l'aparició del nacionalisme valencià posteriorment van suposar moviments aïllats que lluitaven contra la uniformització total del país, i que es van veure reprimits i fins i tot assimilats per moviments polítics al servei de Madrid com el tradicionalisme servil, el conservadorisme arrogant o el perniciós blasquisme.


El cop gairebé definitiu contra la identitat del país valencià arribarà amb el franquisme, un règim que assentarà definitivament el règim oligarquic borbònic i el jacobinisme més radical al nostre país consolidadant a més a més l'organització administrativa liberal amb la divisió en províncies i diputacions, la imposició del castellà i prohibició d'ensenyament i cultura escrita en altres llengües, així com la monarquia borbònica i les famílies que sustenten aquest règim durant els últims tres-cents anys. Durant aquests anys de dictadura es produeix la renúncia definitiva de part de les classes mitjanes a la llengua dels seus avantpassats que deixen de parlar i transmetre als seus fills i la pèrdua de memòria històrica. S'imposa a les ciutats el castellà com a llengua de prestigi, quedant relegades la llengua i cultura valencianes a un ús folklòric, caricaturesc i denigrant del que encara no hem pogut desfer-nos, però també com a llengua popular de pobles i ciutats de la resta del país que ressorgirà amb força després de la mort de Franco, època de recuperació de la llengua, dels símbols nacionals i de voluntats nacionalistes. Voluntats hàbilment tortes per traïdors de nou encuny, que des d'esquerra i dreta es van vendre a Madrid imposant un nom absurd i no consensuat per a l'autonomia valenciana, la bandera local valenciana per sobre de la bandera nacional de tots els valencians, eliminant la possibilitat de ser autonomia històrica, un privilegi que, en canvi, si que van donar a andalusos, i al mateix temps ens van impedir per llei qualsevol possible unió o federació amb Catalunya o Aragó. I per si no era poc, amb la col.laboració de tota classe d’arribistes, renegats, traïdors i botiflers, va ser creat un artificiós enfrontament entre la societat valenciana al voltant dels símbols, la història i la llengua dels valencians, creant conflictes on mai els hi havia hagut i encoratjant odis contra els nostres germans del Principat als quals sempre ens havien unit, orígens, guerres, imposicions i interessos comuns. Odi a Barcelona i submissió a Madrid, una elecció molt perjudica per al nostre poble i hàbilment organitzada, que a hores d’ara continua sent una rèmora molt fort per a la recuperació de consciència de país . Una inexplicable deserció valenciana, que més inexplicablement encara, s'ha perpetuat en el poder i en les simpaties d'un important sector de la societat valenciana.


I en ací ens trobem. Després de 307 anys de dominació espanyola i claudicació valenciana, el 9 d'octubre de l'any 2014 els valencians constituïm una comunitat autònoma –eufemisme per a regió espanyola- de segona, invisibles i menyspreats a Madrid, convertits en territori turístic i de serveis, i en platja de Madrid. Hem perdut gran part de la nostra agricultura i indústria, ens trobem endeutats a causa de la falta de responsabilitat i mesura d'una classe política dirigent corrupta i sotmesa als interessos de l'oligarquia estatal, infrafinanciats i espoliats per l'Estat central, amb inversions molt per sota de la mitjana estatal i un deute històric de 13.449 euros (quasi un terç del nostre deute públic) i amb un dèficit fiscal en 2014 de 2.028 milions d’euros, un teixit industrial i empresarial desatès, desinterès estatal per un Corredor Mediterrani que ens beneficia a causa que no passa per Madrid segons la recomanació de la UE, sense radiotelevisió pública en la nostra llengua, amb els nostres escolars en barracons i tancant línies en valencià, patint constants agressions al nostre medi ambient i polítiques forestals desastroses, que han fet del nostre un país pobre i desmoralitzat, amb més de 600 mil valencians desocupats, al voltant d’un 26%, amb 1 de cada 4 valencians en situació de pobresa i risc d’exclusió social i amb més de 150 mil famílies valencianes amb tots els seus membres en l’atur i sense cap prestació.
Una situació gravíssima, i al mateix temps, certes possibilitats de canvi polític. Un canvi que arribarà , si és que finalment arriba, de mans de partits que ja han traït al país en ocasions anteriors, o de coalicions que comencen a albirar-se i on les obediències, trajectòries polítiques, objectius i idees no estan del tot clares.

El País Valencià necessita una mobilització nacional , una lluita sense pausa contra el botiflerisme que ens corroeix i la pesada ofrena de noves glòries a Espanya, i una recuperació de la nostra memòria històrica nacional i la nostra identitat. No ens respectaran fins que com els catalans del Principat i els bascos de Euskalherria no plantem cara i defensem amb força i decisió els nostres interessos en clau nacional i nacionalista. El nostre país necessita una força nacionalista que sigui de tots i per a tots, sense sectarismes ni experiments, transversal i social, però sobretot nacional. Desviar-se d'aquesta línia podria ser suïcida i les seues conseqüències desastroses i tal vegada definitives. Ens trobem en un moment clau i hem de ser conscients que ens juguem la nostra existència com a poble i per tant el nostre futur. Solament des d'una perspectiva nacional, entenent aquesta perspectiva com a forma de retrobament del nostre poble, en els nostres orígens i forma de ser, en la nostra llengua, cultura i interessos, i al mateix temps com a fre i resistència als abusos i especulació d'oligarquies estrangeres, podrem tirar endavant i crear un nou futur per a la nostra gent. Coneguem el nostre passat i lluitem contra l'actual present. Solament sent nosaltres mateixos i sense renunciar a gens,  solament amb voluntat de ser, podrem recuperar la consciència de ser poble, i fer d'aquesta terra, un lloc pròsper, sostenible, habitable, més just, més nostre i més lliure. De nosaltres depèn.


Endavant!

QUI IGNORA ELS ORÍGENS PERD LA SEUA IDENTITAT



"Si sabem qui hem estat, sabrem millor què som i què podem ser. Qui ignora els orígens perd identitat, i qui cultiva els factors referencials peculiars mantindrà millor la personalitat, la peculiaritat."

M.Sanchis Guarner.

Imatge: el Penó de la Conquesta penjat a la Universitat de València avui 8 d'octubre. Acció de l'associació estudiantil Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), grup majoritari al claustre d'estudiants

dilluns, 29 de setembre del 2014

PARLEM




Ni bilingües, ni trilingües, ni res. Els valencians podem conèixer moltes llengües, però només en tenim una: la llengua dels valencians. Honrem-la i parlem-la per tot arreu!

DESPERTEM!

 
 
A les Illes Balears amb el TIL i al País Valencià amb el decret del trilingüisme i el tancament de línies en valencià, buscant acabar amb els models d’immersió lingüística i l’ús vehicular de la llengua. Tancament arbitrari i desmantellamen...t de l’única televisió que ens quedava al nostre territori (TV3 va ser prohibida uns anys abans) acompanyada amb el tancament i prohibició de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià un parell de mesos després. A la Catalunya nord, el batlle de Perpinyà prohibix parlar català en les sessions municipals i a la Franja el govern prohibix als alumnes matriculats en català que estudien la seua llengua materna i els obliga a estudiar francés.
Valencians despertem! Recuperem la nostra identitat! no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!

TRACTE HUMILIANT, COLONIAL, INSUPORTABLE

 
 
Amb l'informe presentat per Ángel de la Fuente en que ajustava el resultat de les balances com si tots els territoris tingueren la mateixa fiscalitat, la situació dels valencians encara empitjora passant a l'últim territori dels que reben. ...La pregunta que molta gent hauria d'estar fent-se és com el territori teòricament més pobre amb diferència, Extremadura, no sap que fer-se amb tants diners. Que si vol baixar impostos, que si vol pagar la pujada de l'IVA, i ara que si vol donar-les una paga a les dones que van viure la guerra civil.

No dissimulen i els valencians seguim, no ja sense pegar la punyada a la taula, sinó voltant-la directament davant d'un tracte humiliant, colonial i insuportable...

(Tret de la pàgina "L'Or dels Valencians")
Mostra'n més...

ÉREM, SOM I SEREM

 
 
 
ÉREM, SOM I SEREM!

"Tres-cents anys després els valencians hem tornat a Barcelona. I ho hem fet per recordar i dignificar aquells herois. Aquells que marxaren del seu maltret país per tractar d’alliberar el Principat de l’absolutisme dels ...Borbons. Doncs el pas següent seria tornar a casa per recuperar el Regne de València. Però açò mai va succeir."

Miquelets del Regne de València.

http://micalets.wordpress.com/2014/09/21/tricentenari-de-la-batalla-de-lonze-de-setembre-amb-els-miquelets/

BASSET PER SEMPRE!



Hui fa 300 anys que el general Joan Baptista Basset i altres caps de la defensa de Barcelona el 1714, són enviats presos a Alacant.

No oblidem els nostres herois. Mai deixarem els nostres compatriotes darrere, encara que siga al llarg del temps.

Maulets per sempre!

MOBILITZA'T



"El País Valencià bull en mobilitzacions en contra de la misèria imposada, per cridar la veritat front a les seues manipulacions i mentides, front a la seua desfilada de la corrupció i el mal govern, del tripijoc comissionista i el saqueig milionari. És el nostre dret a decidir que ocupa el carrer. Gent que diu coses distintes i que s’ajunta per a dir el mateix, que ix al carrer i participa per a construir una alternativa al vell model basat en la imposició, l’espoliació i l’explotació més mesquina, al dictat del Banc Mundial, l’FMI i el Banc Central Europeu."

http://opinions.laveupv.com/dret-a-decidir/blog/4292/9-doctubre-decidim

U, DOS, TRES...IMMERSIÓ!

 
 
Castellà és la llengua dels castellans.
Espanyol és la denominació que es dona a la llengua castellana esdevinguda idioma imposat per sobre d’altres pobles amb llengua pròpia.
Valencià és la denominació que els valencians donem a la llengua ...que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer, per tant, la llengua dels valencians és el valencià.
I si la llengua dels valencians és el valencià, ¿per què el nostre president no la parla? ¿per què no és llengua vehicular en els centres d’ensenyament o institucions oficials? ¿per què no és llengua principal en l’atenció al públic en qualsevol empresa o comerç del nostre territori? ¿per què la retolació es majoritàriament en castellà al nostre territori? ¿com és que no tenim mitjans de comunicació orals en la nostra llengua?

VOLEM IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA JA!

EL PENÓ DE LA CONQUESTA

 
 
«enviam a dir al rey e raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era València, e que negun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple; e els dixeren que·ls plaïa. E nos fom en la ...rambla, entre'l reyal e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta.». (Llibre dels Feyts).

Segons la tradició, els musulmans de Balansiya van hissar el 28 de setembre de fa 776 anys un drap amb els colors de l'estendard reial sobre la torre d'Ali Bufat per rendir-se a les tropes de Jaume I tal com havien negociat en secret amb el monarca catalanoaragonès.
El penó, autèntica ensenya dels valencians va ser considerada una relíquia i es va conservar a l'església de l'hospital de Sant Vicent per ordre de Jaume I fins el segle XIX.
Al 1838 sisè centenari de la Conquesta va ser hissat a la torre del Temple-al lloc exacte on es trobava la torre de Ali Bufat, i en 1955 va acompanyar el fèretre amb les restes del rei Jaume I des de Tarragona a Poblet, en l'últim viatge del rei conqueridor.
Es considera la ensenya històrica i tradicional del País Valencià i avui compleix 776 anys. Però allò més important és que amb aquest estendard la ciutat de València, la més important dels nous territoris amb els que la vella Catalunya s'obria cap al sud, obria les portes a la seua conquista per part dels nostres avantpassats del nord. La seua entrega final quedaria per al 9 d'octubre.

LA LLENGUA PRÒPIA

 
 
"Que la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d'un poble i que aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s'entreguen a l'ús del seu propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depurac...ió com a fenomen cultural i com a prova de que volen a esser ells mateixos"

Per a la difusió de la llengua. Publicació de les Normes de Castelló, Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XIV (1933), 273-274.

dissabte, 13 de setembre del 2014

HONOR I GLÒRIA!

 
 
"La Nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F. que han deliberat sacrificar-se, per les mateixes raons, amb V.E.F. i que estan prestos a concórrer en tot allò que V.E.F. consideri poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-s...e com a nadius d'aquest Excel.lentíssim i Fidelíssim Principat...". Setge de Barcelona, 1714

Honor i glòria als compatriotes que lluitaren i moriren per la Pàtria!

Bon dia a tot el Poble! I bona Diada als compatriotes del Principat!

EL FOSSAR DE LES MORERES

 
 
En memòria i record dels milers de valencians que decidiren continuar la lluita fins l'últim moment a Barcelona. En memòria del general Basset, de Torres Ximeno, de Josep Marco "el Penjadet", de Maians i dels moltíssims valencians que van c...ombatir i morir als Regiments de Sant Vicent Ferrer i Desamparats, de la Coronela i les companyies d'estudiants, molts d'ells es troben soterrats al Fossar de les Moreres.
11 de Setembre de 1714 -11 de Setembre de 2014. El País Valencià no oblida als seus herois.

dijous, 11 de setembre del 2014

MOLL






Per a nosaltres no és un "salmonete", és un "moll".

 També Mollet o Roget.

dimecres, 10 de setembre del 2014

ESPANTALL







"Quant de temps sense veure un així!"

Per a nosaltres no és un "espantapájaros", és un "espantall".





Altres formes: Espanta-pardals. Espantaocells.
 
Foto: Pepino Acn.

dimarts, 9 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE I 9 D'OCTUBRE, VA DE BO!

 
 
Durant els propers dies, els valencians tenim per davant dues commemoracions històriques molt importants. Una derrota i una victòria. La primera, malgrat representar una dura derrota amb conseqüències terribles per al nostre poble, en els ú...ltims anys s'ha convertit en una festivitat de reafirmació nacionalista que aspira a convertir aquella llunyana derrota de l'11 de setembre de 1714 en una nova victòria que supose la recuperació de les llibertats nacionals perdudes en tots els territoris de l'antiga Corona de la qual formàvem part. També els valencians vam estar en aquella última resistència heròica contra les forces borbòniques representats pel general Basset, cap de les forces d'artilleria de la ciutat, pels regiments de Sant Vicent Ferrer i La nostra Senyora dels Desemparats, per la companyia del capità Josep Marco que agrupava a maulets del nostre país i del Principat, pels molts voluntaris enrolats en la Coronela de Barcelona o en el Regiment Busquets. Aquells herois valencians romanen avui en el Fossar de les Moreres a l'espera de la llibertat de la Pàtria. No hem d'oblidar-los, els valencians seguim tenint molt a dir en aquest imparable procés de recuperació de les llibertats nacionals.
D'altra banda, el 9 d'octubre, els valencians celebrem la festa de la nostra afirmació nacional, la que suposa la victòria de les tropes del rei en Jaume I i la conquesta de la ciutat de València sobre els musulmans i les seues taifes, una conquesta que obrirà les portes a les posteriors repoblacions dels nostres avantpassats i a la fundació d'un nou regne feudal dins de la realitat nacional nascuda centenars d'anys abans al nord dels Pirineus i estesa a poc a poc i en dura lluita cap al sud. Una data que no és, ni hauria de, ser aliena als nostres germans del nord i de llevant, perquè també per a ells té el mateix significat. Per això, els valencians considerem aquest dia com una festa d'afirmació i una manera de dir als espanyols que malgrat els 300 anys d'humiliacions, relegació, espoli i castellanització, estem aquí i seguirem lluitant per la nostra identitat i drets.
Desfem la derrota i conquistem la victoria!


 Som un poble amb futur! Lluitem i recuperem allò que és nostre!