MONUMENT A LA UNITAT DE LA LLENGUA A L'ALGUER

Monument a la Unitat de la Llengua a L'Alguer, Illa de Sardenya.

CASTELLANITZACIÓ DIRIGIDA PER A PRESERVAR EL "SENTIMIENTO ESPAÑOL"

Des de fa 300 anys els poders oligàrquics estatals (de dreta o esquerra) sempre han estat molt preocupats en esclafar-nos com país, en acavar amb la nostra identitat i en impedir la nostra recuperació i reconstrucció nacional com a poble. Caldria analitzar les raons d'aquesta ofensiva per a trobar la força que aquest poble necessita per a despertar.

ALQUERIA DEL REI, CAMPANAR

RECUPEREM LO NOSTRE!

Alqueria del Rei, Camí del Pouet de Campanar. Magnífic exemple de casa basilical del segle XIV. Fa anys es va desnonar (expropiada per 30.000 euros) a la familia Bartual, propietària d’aquesta alqueria, reconvertit en solars d’us municipal i cedida a la multinacional Rain Forest per a la futura ampliació del Bioparc. En anys anteriors van ser enderrocades altres alqueries i barraques centenaries d’alt valor cultural, històric i paissagístic que van concloure amb la desaparició d’aquesta important part de l’horta de València. En l’actualitat tant l’ajuntament com la multinacional han incomplert els compromisos adquirits, i tant l’alqueria com el conjunt de cases que l’envolten, resten abandonades i degradades després de patir un incendi, pintades i intrusions. Des d’ací demanem a l’ajuntament la rehabilitació d’aquesta alqueria de gran antiguitat i valor històric i que siga reconvertida en espai d’us social. La nostra terra és patrimoni del nostre poble i no de multinacionals i polítics venuts.

QUI NO AMA LA SEUA PÀTRIA ÉS INCAPAÇ D'AMAR RES

"Tinguem fe, valencians, en nosaltres mateixos, en el nostre esperit i en la nostra llengua renascuda.(...).Conservem desperta la capacitat d'entusiasme. El futur amb un esperit materialista de la vida, no té cap sentit. I ja deia Lord Byron que: "Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res". Replegueu joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats." M.Sanchis Guarner

LO RAT PENAT AMB POMPEU FABRA

"Volem recordar a d'aquell home, que fa cent anys va naixer a un poblet del Principat de Catalunya i que tant de benefici va fer posant al dia una llengua parlada per set milions d'homes que viuen a la ribera de la Mediterrània des de Salses a Guardamar, i de Fraga fins Maó". 

Declaració de la societat valencianista Lo Rat Penat en el centenari del neiximent de Pompeu Fabra (1968)

XÀTIVA NO OBLIDA 1707

...el País Valencià tampoc.

1707-2014

NI OBLIDEM, NI PERDONEM, NI ACATEM!

LA BANDERA DELS VALENCIANS

Aquesta és la bandera dels valencians, una bandera pròpia d’antiges arrels que representa a tot el territori i ens agermana a tots els que comparteixen origens amb nosaltres, tal com cada bandera local representa a les diferents ciutats, viles i poblacions valencianes. Molts valencians no ens sentim representats tanmateix per la bandera oficial espanyola que representa a la dinastia i a la oligarquia que ocuparen per la força la nostra terra i que l'han malgovernada durant 300 anys, fragmentant la nostra identitat, oprimint al nostre poble i relegant la nostra llengua i cultura a un plànol secundari quan no l’han prohibit i perseguit descaradament. Tampoc no ens sentim representats per l'altra bandera espanyola que afegeix els colors del pendó de Castella per a recalcar la seua inequívoca espanyolitat. No podem oblidar que durant molt de temps els republicans espanyols van ser enemics de qualsevol nacionalisme al País Valencià fent servir fins i tot la violencia contra l’incipient nacionalisme de principis del segle XX. Totes dues banderes tenen una mateixa matriu i un mateix objectiu: La completa espanyolització dels nostres territoris així com aturar qualsevol possibilitat de que el nostre poble puga triar el seu propi futur.

VENT DE PONENT!!!

Vent de Ponent naix com un text, escrit per Lluís Cebrián Ibor, poeta valencià i signant de les normes de Castelló, que amb el títol de "Sant Jordi, mata l'aranya" va ser presentat a un concurs d'himnes que Pàtria Nova va convocar en 1915 i del que resultaria guanyador. La música, d'autor desconegut, va ser composada el 1917.

¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Llauradors, nostra terra perilla.
Agermanats, l'amor sant defensem.
Vil estrany maganxos nos humilla...
¡Valencians, per la Patria breguem!
¡Defensem la nostra casa,
geni i llengua, sang i raça!
¡Per honor i dignitat!
¡Per la santa dignitat!
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,
fort, gojós...i ara dèbil i trist!...
Dones flors i et tornen espines.
Treballant, treballant, t'arruïnes.
Fores l'alba llevantina;
teua fou la mar llatina;
escampà ta glòria el vent...
¡I ara esclau d'un fort ponent!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Rompa fort nostre clam, colliters.
Del cultiu detinguem els quefers:
El Ponent maleït tot ho arrasa,
els verds camps i la sang nos abrasa.
¡Alcem murs, alcem racers
protectors de nostra casa...
i refresque nostra llar
l'alenada de la mar!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...

LA FIRA DEL LLIBRE, LLIBRES EN VALENCIÀ

Un poble culte és un poble més lliure. Un poble que coneix el seu passat i s'expressa en la seua pròpia llengua és perillós per a ells. Un poble que lluita per la seua identitat és imparable.
Des del 23 d'abril fins al 4 de maig la Fira del Llibre de València ofereix una bona oferta de llibres en la nostra llengua.
Compra i llegeix llibres en valencià. Recolza als escriptors, llibreries i editorials que escriuen, venen i publiquen en la nostra llengua. No deixem que ens lleven la nostra cultura.

MIQUELETS A XÀTIVA

Miquelets del Regne de València desfilant per Xàtiva amb la nostra bandera nacional al so de tabalet i dolçaina. Banderes grogues i senyeres i molt de públic recordant la lluita del nostre poble per les seues llibertats i la repressió borbònica espanyola en aquesta emblemàtica ciutat.
Endavant País Valencià!

DESFEM LA DERROTA

El poble que oblida els seus origens perd la seua identitat, i un poble sense identitat no és res.

Desfem la derrota!

Poble desperta!

25 d'Abril, 307 anys d'ocupació, 307 anys de resistència.

EL ESTANDARD PREAUTONÒMIC DE LA JUNTA CENTRAL FALLERA

Estandard oficial de la Junta Cental Fallera fins 1979. Apareixen diferents motius històrics i tradicionals del Pais, tal com les torres de la ciutat, la cargola simbol també de maulets i dels exercits valencians austracistes durant la guerra de succesió i la nostra senyera original. 1979 va ser l'any de la claudicació. Els pactes entre UCD i PSPV i la falsa i interessada "Batalla de València", tot dirigit des de Madrid, va entregar aquest País als oligarques botiflers al servei de l'estat central que va canviar noms, banderes i simbols amb la intenció de sotmetre i afeblir encara més un pais sense possibilitats de resistència.

MONUMENT ALS REPOBLADORS MALLORQUINS

Catalans que van repoblar Mallorca i el País Valencià amb la derrota dels musulmans. Catalans de Mallorca que van arrivar al País Valencià amb l'expulsió dels moriscs. Uns mateixos cognoms, una mateixa cultura, una mateixa sang, una mateixa llengua. Saber qui sóm per a saber a on volem anar.
Monument als repobladors mallorquins. Tàrbena, la Marina Baixa.

RTVV: CRÒNICA D'UN NOVEMBRE HISTÒRIC

LA NOTICIA MÉS TRISTA:


Els valencians mai oblidarem la successió d'esdeveniments que vam viure al llarg de tot el mes passat de novembre. Un novembre que ens ha dut sentiments contradictoris i que, per una vegada, han aconseguit aglutinar tot l'espectre valencià fins una mateixa direcció.

El mes va començar amb la festa que ens porta a tots al cementeri com cada any. Així inauguràvem un mes que mai haguérem imaginat que finalitzaria de la manera més traumàtica per a tots els valencians. Un terratrèmol ha col·lapsat la nostra capacitat de rebre una notícia com la que vam rebre el dia 5 d'eixe mes. Eixe dia va començar un mal somni que pensàvem anava a allargar-se mesos però que no ha arribat a desembre.

El 5 de novembre dinàvem amb la notícia de què l'ERO que havia portat al carrer a un miler de treballadors de la nostra ràdio i televisió pública havien de ser readmesos per gràcia del jutge. Tot just 6 hores després d'aquesta alegria per als treballadors públics, va aplegar la notícia més trista que mai haguérem pogut imaginar. El Consell presidit per Fabra, un president que no va ser elegit pels valencians al 2011 i que només va prendre la presidència de la Generalitat a mans de Mariano Rajoy, després de la fugida de Camps poc després de veure’s acorralat pel cas Gurtel al mateix any de les eleccions, va decidir per via d'urgència i sense marxa enrere tancar RTVV.

La societat valenciana va amanèixer el dia 6 en shock, però la mateixa vesprada, una vegada els periodistas, que havien estat segrestats durant un parell de dècades pels successius governs del PP, foren lliures al espolsar-se la por què fa el no tenir res a perdre, ens van regalar una altra televisió més plural i de qualitat. Vam assistir a la millor programació de la TVV de tota la seua història. Van aparèixer grups nostres inèdits a la nostra televisió com Obrint Pas, així com la melodia de "lladres" del nostre grup Al Tall, mestres traduïen, per primera vegada, la notícia de l'accident del metro de València de l'any 2006 en la seua crua realitat. Eixa mateixa nit vam assistir al debat polític més plural de tota la història de RTVV amb un Serafín Castellano en les cordes, un representant del PP que no estava acostumat a tanta llibertat d'expressió després de tants anys de segrest i amb un Enric Morera sublime, el qual va ser el gran protagonista de la nit i una Marga Sanz incapacitada per parlar la nostra llengua.

PUJADA D'AUDIÈNCIA I PRIMERA MANIFESTACIÓ:

A partir d'eixe moment la pujada d'audiència va ser fulminant. La pujada de qualitat en la programació amb els nous esdeveniments va fer que molts valencians tornaren a la seua televisió. La gran qualitat va durar a penes un parell de dies, el que va anar de la dimissió de la directora Rosa Vidal i l'entrada del nou director Ernesto Moreno. Tot això aconseguit per decrets llei d'un govern de Fabra totalment boig que volia tornar a controlar i segrestar una televisió que els havia funcionat com a butlletí de partit durant molts anys. Una televisió què no desapareixia, a pesar del suposat control i tornada a la programació "normativitzada", el lletrer "RTVV no es tanca" del seu angle superior dret.

Aplega el dissabte 9 de novembre. Els treballadors convoquen una manifestació a València, Alacant i Castelló. Milers de Valencians es convoquen a aquestes manifestacions amb un missatge clar: RTVV no es tanca. Llauradors, periodistes, estudiants... fins a la Muixeranga d'Algemesí van donar suport a la continuació de RTVV. El govern valencià amb aquesta mesura hi havia aconseguit el que pareixia impossible: la trasversalitat en una manifestació defensant allò nostre. Una manifestació en la qual es veien banderes de tot tipus: desde l'oficial amb la franja blava i les corones reals fins a l'estelada independentista catalana. Això a València només es va veure a la manifestació per l'estatut en el període de la transició. Va ser emocionant. Però Fabra no ho va voler veure. Al dia següent pel matí, llevava totes les esperances als valencians quant va dir que no hi havia marxa enrere amb la desició presa.

14 DIES DE TRAVESSIA EN EL DESERT:

Els 14 dies que van transcórrer desde l'11 de novembre fins al diumenge 24 van ser dues setmanes de travessia en el desert. Tot es va ralentitzar. Les notícies es succeïen: si s'anava a donar presa, que si un grup de consellers del PP estaven en contra de la desició de Fabra però van ser obligats desde Gènova a votar a favor del tancament per a què no fracassara, que si s'havien reunit els sindicats de RTVV amb els consellers... moltes informacions en setmanes que passaven molt llargues. La programació de Canal 9 es va estabilitzar però sense llevar el nou logotip RTVV no es tanca. Programes i programes que sonaven a acomiadament ens mostraven el que havia estat Canal 9 en aquests 24 anys, a punt de complir el quart de segle de vida. Uns programes que, a poc a poc, ens mostraven tot allò que anàvem a perdre. Al mateix temps el suport per al manteniment de la RTVV aplegava de diversos punts, desde l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fins al món de la Pilota Valenciana. Els llauradors i les festes populars més arrelades a la nostra terra. Tota la societat valenciana estava en contra del tancament perquè tota havia de perdre alguna cosa. En tots aquests dies només va passar una cosa que va ficar Canal 9 a la palestra de nou. La policia judicial havia entrat a RTVV per a requisar uns documents relacionats amb el cas Gurtel. Alguna cosa en tot aquest embolic feia pudor.

LA SETMANA TRÀGICA:

I aplegà la setmana que tots temíem. Els rumors donaven a entendre que, mentre pareixia que el govern escoltava unes propostes dels sindicats de RTVV que tot indicava eren més econòmiques que el mateix tancament, el govern treballava ràpidament per canviar lleis quasi de forma il·legal amb la fi de votar el 27 el tancament definitiu a les corts sense opció de fer res l'oposició. I ho van fer fins al dimarts 26. Eixe dia va començar una setmana tràgica per a tots els valencians. El mateix dia Fabra va dir, desde Madrid, que no hi havia marxa enrere i que el diàleg amb els sindicats de RTVV no serviria per a res. Si Fabra va dir això desde Madrid, simptomàticament, el document del consell que assegurava el procès de tancament va estar escrit en la llengua castellana.

I arribà el 27 de novembre. U de tants dies a recordar en la infàmia del nostre país. Eixe dia, després d'una crispant sessió parlamentaria, el tancament de RTVV va ser aprovada a les corts per un resultat de 49 vots a favor i 42 en contra. Entre els votants a favor va estar l'alcaldessa de València, Rita Barberà, que tant s'havia vist per la defenestrada televisió, passant a la posteritat els seus vots al balcó de l'ajuntament vestida de roig durant les mascletades de les falles valencianes. També va estar l'expresident Francesc Camps, altre botxí de la RTVV. Primer la segrestaren i després la mataren quant ja no els servia. Cal no oblidar-ho. Eixa mateixa vesprada es van donar pressa en traure els resultats de la votació al butlletí valencià. Això feia pensar que el tancament seria imminent.

 LA NIT MÉS LLARGA:

El que ningú s'imaginava és que seria amb nocturnitat i traïdoria. La nit del 28 al 29 de novembre de 2013 passarà a la història del nostre país igual que ho va fer el 25 d'abril com un atac al nostre autogovern i identitat. Poc després de ser radiat l'ultim partit del València a Europa en la nostra llengua i en començar un dels programes de ràdio més escoltats al nostre país: "La Taula esportiva" aquest programa es va apagar. Ràdio 9 havia mort. La ràdio de tots els valencians en valencià havia sigut la primera a caure. Immediatament, els treballadors, alertats pel que havia passat a la germana ràdio, es van atrinxerar a la televisió. A partir de la mitjanit començava el setge, com si de la mateixa Xàtiva del 1707 es tractara, a la nostra televisió mentrestant l'espectador assistia al·lucinat i impotent a les últimes hores d'una mort anunciada.

L'hora fatídica on la televisió es va ficar negra com si no haguera existit mai, va ser a les 12:19 del migdia del dia 29 de novembre de 2013. Tot el procés de setge i batalla d'eixe dia és història del nostre país com puga ser la derrota i destrucció de Xàtiva. El suport i cobertura mediàtica que va donar la TV3 formarà, com la guerra de la Successió, part de la nostra història d'una identitat comuna. Inclòs el diàleg establert entre els treballadors atrinxerats de Canal 9 al costat de l'oposició política al ple i un membre de TV3 parlant sense amagatalls de la nostra llengua comuna i de l'atac al català allà on es parla. El representant de la televisió del Principat de Catalunya es queixava que al País Valencià desapareguera la veu en català després del tancament de RTVV i el tall de senyal de TV3. Per fi, el periodisme valencià estava plenament en mans castellanes. Un drama identitari de primera magnitud. Un atac més a la nostra identitat valenciana com a poble català.
Molts passaren eixe dia pels micros de la televisió valenciana en les seues últimes hores de vida. Paradoxalment, altra anècdota trista va ser la justícia social que li va donar Canal 9 a les víctimes de l'accident de metro de 2006. La presidenta de les víctimes del metro va ser entrevistada per primera vegada a Canal 9 en un moment memorable i emocionant. Sols que aquesta hagué d'entrar a la televisió per una finestra perquè el colp d'Estat informatiu del govern Fabra hi havia assetjat aquesta amb policia.
Un altre moment emotiu va ser el del gran heroi de la dècada i que passarà per a sempre a la història del nostre país. El conegut com a Paco Telefunken es va negar a apagar la televisió. No va estar disposat a passar a la història com a botxí de la nostra televisió i es va convertir amb el nostre heroi nacional.

Moltes anècdotes es van succeir en aquestes hores. El jutge de Paterna va ser el que va ordenar que marxaren els periodistes atrinxerats o serien trets a la força. Ara sí que anava de bo i Canal 9 tenia les hores comptades. L'entrada de la Policia Nacional, com aquelles tropes castellanes que arrasaren el nostre país pel 1707; presagiava el final imminent. I així va ser. Al crit de "es un colp d'estat" a les 12:19 hores l'última imatge de Genar Martí custodiat per tres policies i preguntant què estava passant, formarà part de la nostra història com l'execució de milers de valencians agermanats al segle XVI i Maulets del XVIII. Eixa imatge ha fet mal. Molt de mal a les conciencies d'aquells descendents d'Almansa. Ja no res serà el mateix al nostre país. Ens han furtat la veu, el so i la llengua un altra vegada desde ponent utilitzant per mil·lèsima vegada als traïdors botiflers mentre rebiem el suport i la cobertura dels nostres germans del Principat. Del Nord. D'aquells que, encara, alguns malparits diuen que ens volen invadir. Quí ens està invadint desde fa 300 anys, senyors i senyores?

L'ESPERANÇA TANCA EL PITJOR MES:

Però aquesta vegada no callarem. Un dia després de la desfeta, els valencians tornaren a reunir-se per decenes de milers de persones a València un altra vegada tot just 21 dies després. No era molta gent, havia d'haver estat més. Però és veritat que va haver-hi menys de 24 hores des de la seua convocatoria, així que es podia valorar com un èxit. Un èxit també al comulgar totes les banderes en una mateixa veu: Fabra dimissió. La traca final va ser la demostració dels treballadors de RTVV del seu segrestament en posar com a música de fons cançons prohibides desde feia dècades a la televisió pública. Cançons com el Tio Canya o el cant dels Maulets d'Al Tall, cançons d'Obrint Pas i, com a colofó i fi de festa, l'esperança dún futur millor en veu de Lluís Llach i la seua estaca. Una estaca cantada per tota una plaça de la verge; antiga plaça de la Seu; abarrotada de gent en una comunió de País i Nació com feia dècades no es vivia a València amb totes les nostres banderes onejant al vent. Emocionant. Aquest es el camí. La pròxima vegada hauríem de ser més. Per un moment, el Tio Canya havia tornat a la nostra València segrestada, com ha estat tants anys RTVV, i més viva que mai.

El mes de desembre comença amb la promesa de noves manifestacions en contra dels botiflers del PP que ens desgovernen. Estem més vius que mai. Junts ho podrem tot. La lluita continua.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

SEMPRE EN LA MEMORIA

Després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, el Regne de València va ser ocupat per les forces borbòniques. El 29 de juny Felipe V va derogar els Furs de València i les seves institucions d'autogovern iniciant una depuració dels càrrecs polítics del país justificat tot això pel delicte de rebel·lió i el “dret de conquesta”. Es va iniciar una dura repressió per part dels vencedors que va motivar que milers de valencians, solos o amb les seues famílies hagueran de deixar les seues cases i hisendes exiliant-se al Principat de Catalunya, últim baluard de defensa de les llibertats nacionals dels països que integraven l'antiga Corona catalano-aragonesa. El 16 de juny de 1713 davant la convocatòria de la Junta de Braços que havia de prendre la decisió de continuar la guerra, lliurant els representants del Regne de València una carta d'adhesió a la causa contra Felipe V i França.
“El regne de València, representat pels valencians que es troben en aquest Excel.lentissim i Fidelissim Principat seguint la justa causa de S.C.C.R.M de l'emperador i rei el nostre senyor, junts per deliberar la lastimosa situació en què es troben, han resolt per deute de la seua obligació i reconeixement expressar a V.E.F les gràcies de l'amor i afecte que han experimentat en tots els naturals des que el seu zel i fidelitat els té estranyats de la seua pàtria i que de nou queden més estretament vinculats a la demostració que V.E.F ha executat unir els interessos d'aquell regne amb els de aquest Fidelíssim i Excelentissim Principat…”
“la nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F que han deliberat sacrificar-es, per les mateixes raons, amb V.E.F i que estan prests a concórrer en tot allò que V.E.F considere poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel.lentissim i Fidelíssim Principat…”
D'aquesta manera, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i  dels Desamparats, però també en diferents companyies d'estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d'Alboraia, qui com a comandant en cap de l'artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.
Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia,  i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l'11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement  de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l'oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.
Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d'autogovern i llibertat, l'enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.
I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.

Sempre en la memoria!

LA SENYERA DELS VALENCIANS

És curiós com encara avui es manté la confusió alentada per diferents sectors interessats en quant a la senyera coronada. La realitat segons la documentació escrita és que Pere el Ceremoniós va concedir a la ciutat de València-no al Regne en su conjunt- la seua pròpia ensenya reial (quatribarrada), una ensenya que ni era coronada ni tenia franja blava, així ho podem llegir en el Manual dels Consells: «E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. (...) Lo molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal» (Manual de Consells de 1377 (Archivo Histórico Municipal de Valencia, años 1375-1383, n. 17, sig. A). Ni en eixa bandera ni en l’escut de la ciutat es troba menció relativa a cap franja blava aleshores. Hi ha que destacar també que la senyera reial, la de les quatre barres era l’ensenya heràldica personal dels titulars de la corona catalana-aragonesa, descendents de Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, sobirà dels territoris de Catalunya, i “princeps i protector d’Aragó”, qui probablement la va heretar dels antics comtes catalans, ja que els reis d’Aragó utilitzaven una heràldica diferent amb una creu de pals iguals-la creu de Sobrarbe- i quatre caps de moro. 

En 1449, ja en ple segle XV va ser remodelada afegint una corona: "attenets que la bandera d'or e flama, fos squiurada e gastada, per tal proveiren ne fos feta una nova consemblant de aquella, empero ab Corona" (Manual de Consells, Archivo Histórico Municipal de Valencia, A-34, fol CC, años 1447-50), la franja blava no apareixeria fins al segle XVI, quan apareix en els llibres del Mestre Racional «tella d'or ample pera la corona de la dita bandera ab tafatà de grana i blau» . El regne no tenia aleshores cap bandera, ja que fins l’Edat Moderna no apareixen les banderes territorials, les ensenyes eren per a reis, nobles, estaments, gremis i viles, per eixemple els subdits de les viles de patrimoni reial tenien la dels reis (quatribarrada), els de l'estament militar la creu de sant jordi, i només València ciutat tenia el privilegi de usar la bandera, antiga senyera reial, a la que com hem vist es va afegir la corona i la franja blava. Testimonis com el del notari Marc Antoni Ortí en ple segle XVII parlen no obstant això, de que en les processions anuals per Sant Jordi a la ciutat de València es pasejava la senyera “en bermell i groc”.

Amb posterioritat a la guerra de sucesió, el Regne de València com entitat juridica i politica queda anul.lat per les noves disposicions borbòniques, així com quansevol senyera o tret identitari del nostre país. No obstant això en la heráldica i la memoria dels nostres pobles va quedar com senyera pròpia la dels antics reis que van conquistar aquestes terres.

Durant el franquisme molts dels nostres simbols, considerats seccesionistes, van ser prohibits una vegada més i en 1960 a petició de Sanchis Guarner va ser tolerada la senyera amb franja blava per a les festes locals. Després d'això es va intentar usar ambdós banderes, la de la franja blava per a València i la quatribarrada per la resta, tal com seria lo més lògic, però una vegada més la oligarquia de la capital va imposar la primera com unica bandera oficial de la nova "comunidad valenciana", nom arbitrari que va ser imposat des de Madrid per un pacte entre UCD i PSOE el.liminant el de País Valencià que va ser el nom consensuat originariament en l’Estatut. Per tant le senyera històrica del País Valencià és la de les quatre barres i la de la ciutat de València va ser la mateixa amb franja blava.

25 D'ABRIL: DESFEM LA DERROTA

El poble que oblida els seus origens perd la seua identitat, i un poble sense identitat no és res.
Desfem la derrota!
Poble desperta!

25 d'Abril, 306 anys d'ocupació, 306 anys de resistència

 Video: "Romanç del cec" (Al Tall)

http://youtu.be/1DVrqh_YiTQ