LA PLANA AL V 11 DE SETEMBRE

L'onze de setembre els valencians recordem la pèrdua definitiva de les nostres llibertats nacionals amb la caiguda de Barcelona, on el nostre Basset i milers de valencians lluitaren, com ara hem de fer, per la nostra llibertat, els nostres drets i interessos i la reunificació nacional.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4202733/20140709/autobusos-plana-maestrat-participaran-v-l11-setembre.html?fb_action_ids=809864649046602&fb_action_types=og.likes&fb_ref=.U77yMxW9U_k.like&fb_source=other_multiline&action_object_map=%5B808402769200373%5D&action_type_map=%5B%22og.likes%22%5D&action_ref_map=%5B%22.U77yMxW9U_k.like%22%5D

ESPANYA ENS ROBA!

Pareix que el teixit empresarial valencià comença a adonar-se de la realitat del nostre País. Ho diem alt i clar: ESPANYA ENS ROBA!

http://www.directe.cat/noticia/357645/el-pais-valencia-a-un-pas-del-clam-espanya-ens-roba

EL LABORATORI VALENCIÀ

"La Generalitat Valenciana, en mans del PP, no s'ha atrevit a denunciar políticament l'arbitrarietat i les constants deslleialtats del govern espanyol, però això no vol dir que no n'haja hagut de suportar. Ben al contrari. El govern espanyol ofega incessantment les comunitats autònomes i no distingeix entre les dels amics i les dels enemics. No paga allò que toca. No paga ni tan sols allò que té compromès i que ha de pagar obligatòriament per llei. I aprofita la més mínima oportunitat per a xuclar més i més."

http://www.vilaweb.cat/editorial/4201437/laboratori-valencia.html

EL FANTASMA DE FABRA

Fabra exhibeix de nou el fantasma de l'anticatalanisme per a amagar les seues misèries i el dèficit de financiació dels valencians.
Ja n'hi ha prou. A veure si ens enterem: el perill no ve del nord, el perill ve de ponent!
http://www.naciodigital.cat/noticia/70996/govern/valencia/acusa/oposicio/sintonitzar/amb/independentisme

LA MARCA ESPAÑA

La "Marca España" avui és sinònim de corrupció i decadència.
La "Marca España" menysprea les cultures i nacions diferents a la castellana (espanyola) imperant i sobretot la nostra.
La "Marca España" ignora la nostra identitat, fragmenta públicament (i en castellà) la nostra llengua i és incompatible amb els valors que representa el nostre poble.
La "Marca España" representa 300 anys d'ocupació, castellanització i expoli forçat al País Valencià.
Ací no volem la "Marca España".

Avui com ahir, lluitem pel que és nostre.

FINANÇAMENT JUST PER AL PAÍS VALENCIÀ

"Des del valencianisme hem de fer la màxima pedagogia per explicar que a banda del possible balafiament i l'evident corrupció valencians i valencianes patim un històric problema d'infrafinançament per part de l'estat. Així l'actual sistema de finançament no arriba a cobrir els serveis més bàsics com la sanitat i l'educació. I sent un territori més empobrits de l'estat, aportem sobradament a la caixa de l'estat i rebem molt menys del que ens pertoca. De la reivindicació d'un finançament just per al nostre país depen per tant el nostre benestar i el nostre futur com a poble. Expliquem-ho i exigim-ho!"

NOSALTRES TAMBÉ VOLEM TV3

PROU D'IMPOSICIONS!!!

NI FELIP V NI FELIP VI

Ni Felip V ni Felip VI. Els valencians ja no tenim rei. Va de Bo!

VA DE BO DENUNCIA: EL SANTUARI DE SANT JORDI A EL PUIG TANCAT EL DIA DE SANT JORDI.

Avui, 23 d'abril, un grup de persones ens hem apropat a la localitat del Puig per celebrar un petit homenatge a Sant Jordi, en el santuari que hi ha en el lloc on la tradició assenyala que va tenir lloc la batalla de Enesa, en la qual va participar Sant Jordi i que va obrir les portes de la ciutat de València a les tropes de Jaume I l'any 1238, per la qual cosa va ser nomenat patró del nou regne.
Ens hem sorprès que les portes del recinte estigueren tancades un dia tan assenyalat com avui. L'ermita de Sant Jordi es troba en un recinte tancat acompanyada per un modest parc envoltat de palmeres en el camí que porta des de la Pobla de Farnals i Rafelbunyol a la localitat del Puig. Sense cap indicació ni cartells d'horaris, que donen una pista d'on es troba un lloc de tanta significació per al nostre poble, el santuari del Puig, en l'interior del qual es troba un retaule amb la imatge de Sant Jordi i un cartell en el qual posa “Sant Jordi, patró del regne de València", espera als visitants que mai arriben.
En un proper panell de turisme indica un horari-de 10:00 a 14:00 i uns dies de visita-de dilluns a dijous- prèvia reserva cridant a un número de telèfon-961959029-al que hem cridat per poder accedir. En aquest telèfon no sabien gens i ens han remès a la Diputació. En la Diputació ens han atès en castellà, a pesar que nosaltres ens hem dirigit al nostre interlocutor en la llengua del país, i ens han dit que parlassem amb l'ajuntament del Puig, i al Puig ens han dit que no seria possible i que calia cridar amb antelació. Hauran perdut les claus?. Han dit que cridarien per donar-nos una solució però la trucada mai ha arribat.
El resultat ha estat que finalment no hem pogut celebrar l'homenatge a Sant Jordi tal com era nostra intenció.
Una prova més de l'oblit que els valencians tenim cap als orígens de la nostra identitat, i del menyspreu i desídia-interessats o no- de les autoritats per la nostra memòria i la nostra història com a poble. Sabem que a les autoritats espanyolistes del PP els interessa tenir marginades algunes parts de la història per seguir amb la seua estratègia de espanyolització i intoxicació política a la nostra terra, però nosaltres no pensem rendir-nos.
Des d'aquesta pàgina fem una crida als valencians amb consciència de poble per recuperar aquest singular paratge, avui oblidat i en situació d'abandó des de fa temps, i reclamem a les autoritats valencianes que donen a aquest lloc tan nostre el tractament que mereix. Fent-ho visible, assenyalant la seua localització i obrint-lo al poble valencià, un poble que té el deure de recuperar el seu passat, per poder tenir un present i conquistar el seu propi futur.
Ens comprometem a tornar aviat al santuari de Sant Jordi, i aquesta vegada entrar i realitzar al nostre patró històric l'homenatge que mereix, i esperem, amb el recolzament i participació dels nostres seguidors interessats. Seguirem informant sobre aquesta qüestió.
El poble que perd la memòria i oblida el seu origen està condemnat a desaparèixer. No ho oblidem. Avui més que mai.

ARRAN EL TALL DE LES EMISIONS DE CATALUNYA RADIO AL PAÍS VALENCIÀ

“Catalunya Ràdio i Catalunya Informació deixaran de sentir-se avui mateix al País Valencià. Després del tancament de TV3, les emissions de la ràdio pública catalana es mantenien a través de la xarxa de repeti...

dors d'Acció Cultural del País Valencià. Però divendres l'entitat va rebre una comunicació del govern espanyol en què l'obligava a tancar les emissions i anunciava dues multes per valor d'un milió d'euros que probablement s'aplicaran fins i tot tancant les emissions.” Així hem conegut la noticia del tancament del darrer mitjà de comunicació en la nostra llengua, darrere de TV3, Canal33, RTVV i Ràdio 9, mitjançant vilaweb durant el día d’avui. Des de Va de Bo estem d’acord amb el secretari general d’ACPV, Toni Gisbert, al considerar que “aquest tancament constata que la situació al País Valencià 'és molt greu' des del punt de vista de la llibertat d'informació, la pluralitat i la llengua i no dubta a qualificar-la 'de situació d'emergència'.
Va de Bo considera que el govern espanyol, el Círculo Cívico Valenciano – arran la denúncia del qual s'ha fet efectiva la prohibició-,la Generalitat Valenciana i tota la resta d'asociacions, partits politics i entitats espanyolistes i antivalencianes que recolzen al nostre territori aquesta linia etnocida, són enemics declarats de la nostra identitat i el nostre poble i amb aquest nou abús de poder deixen al territori valencià sense cap mitjà de comunicació en la nostra llengua pròpia dins del seu procés de reespanyolització del país, procés que comporta la destrucció de la nostra identitat, llengua, cultura i arrels.
Va de Bo està segur que el poble valencià valorarà aquests atacs a la nostra llengua, llibertat i senyals d'identitat, aquestes imposicions, actituds prepotents i atemptats a la llibertat d'informació dels valencians en la mesura en la qual han d'ésser valorats, i que els autors d'aquests atacs i agressions rebran tard o d'hora exactament el que es mereixen.
Mentrestant, Va de Bo fa una crida a tots aquells que creguen que el nostre poble té dret a viure, expressar-se i rebre informació en la seua llengua pròpia, a tots aquells que creuen encara en la identitat, llibertat i futur del nostre poble, a seguir lluitant dia a dia, sense concessions ni dubtes. Després de 300 anys de genocidi ètnic, cultural i linguistic, d'imposicions colonials covards, d'expoli i represions, només ens queda lluitar per la reunificació nacional del poble català i la independència dels nostres països catalans
També ens posem a la disposició d'ACPV o de qualsevol entitat o associació per donar resó d’aquest fet, divulgar o participar en qualsevol activitat de protesta.
Cada nou cop que ens donen es tornarà contra ells.
No podràn res davant d’un poble, unit, alegre i combatiu!

http://www.vilaweb.cat/noticia/4168437/20140122/pp-imposa-lespanyol-ones-valencianes-nomes-anys.html

RTVV: CRÒNICA D'UN NOVEMBRE HISTÒRIC

LA NOTICIA MÉS TRISTA:


Els valencians mai oblidarem la successió d'esdeveniments que vam viure al llarg de tot el mes passat de novembre. Un novembre que ens ha dut sentiments contradictoris i que, per una vegada, han aconseguit aglutinar tot l'espectre valencià fins una mateixa direcció.

El mes va començar amb la festa que ens porta a tots al cementeri com cada any. Així inauguràvem un mes que mai haguérem imaginat que finalitzaria de la manera més traumàtica per a tots els valencians. Un terratrèmol ha col·lapsat la nostra capacitat de rebre una notícia com la que vam rebre el dia 5 d'eixe mes. Eixe dia va començar un mal somni que pensàvem anava a allargar-se mesos però que no ha arribat a desembre.

El 5 de novembre dinàvem amb la notícia de què l'ERO que havia portat al carrer a un miler de treballadors de la nostra ràdio i televisió pública havien de ser readmesos per gràcia del jutge. Tot just 6 hores després d'aquesta alegria per als treballadors públics, va aplegar la notícia més trista que mai haguérem pogut imaginar. El Consell presidit per Fabra, un president que no va ser elegit pels valencians al 2011 i que només va prendre la presidència de la Generalitat a mans de Mariano Rajoy, després de la fugida de Camps poc després de veure’s acorralat pel cas Gurtel al mateix any de les eleccions, va decidir per via d'urgència i sense marxa enrere tancar RTVV.

La societat valenciana va amanèixer el dia 6 en shock, però la mateixa vesprada, una vegada els periodistas, que havien estat segrestats durant un parell de dècades pels successius governs del PP, foren lliures al espolsar-se la por què fa el no tenir res a perdre, ens van regalar una altra televisió més plural i de qualitat. Vam assistir a la millor programació de la TVV de tota la seua història. Van aparèixer grups nostres inèdits a la nostra televisió com Obrint Pas, així com la melodia de "lladres" del nostre grup Al Tall, mestres traduïen, per primera vegada, la notícia de l'accident del metro de València de l'any 2006 en la seua crua realitat. Eixa mateixa nit vam assistir al debat polític més plural de tota la història de RTVV amb un Serafín Castellano en les cordes, un representant del PP que no estava acostumat a tanta llibertat d'expressió després de tants anys de segrest i amb un Enric Morera sublime, el qual va ser el gran protagonista de la nit i una Marga Sanz incapacitada per parlar la nostra llengua.

PUJADA D'AUDIÈNCIA I PRIMERA MANIFESTACIÓ:

A partir d'eixe moment la pujada d'audiència va ser fulminant. La pujada de qualitat en la programació amb els nous esdeveniments va fer que molts valencians tornaren a la seua televisió. La gran qualitat va durar a penes un parell de dies, el que va anar de la dimissió de la directora Rosa Vidal i l'entrada del nou director Ernesto Moreno. Tot això aconseguit per decrets llei d'un govern de Fabra totalment boig que volia tornar a controlar i segrestar una televisió que els havia funcionat com a butlletí de partit durant molts anys. Una televisió què no desapareixia, a pesar del suposat control i tornada a la programació "normativitzada", el lletrer "RTVV no es tanca" del seu angle superior dret.

Aplega el dissabte 9 de novembre. Els treballadors convoquen una manifestació a València, Alacant i Castelló. Milers de Valencians es convoquen a aquestes manifestacions amb un missatge clar: RTVV no es tanca. Llauradors, periodistes, estudiants... fins a la Muixeranga d'Algemesí van donar suport a la continuació de RTVV. El govern valencià amb aquesta mesura hi havia aconseguit el que pareixia impossible: la trasversalitat en una manifestació defensant allò nostre. Una manifestació en la qual es veien banderes de tot tipus: desde l'oficial amb la franja blava i les corones reals fins a l'estelada independentista catalana. Això a València només es va veure a la manifestació per l'estatut en el període de la transició. Va ser emocionant. Però Fabra no ho va voler veure. Al dia següent pel matí, llevava totes les esperances als valencians quant va dir que no hi havia marxa enrere amb la desició presa.

14 DIES DE TRAVESSIA EN EL DESERT:

Els 14 dies que van transcórrer desde l'11 de novembre fins al diumenge 24 van ser dues setmanes de travessia en el desert. Tot es va ralentitzar. Les notícies es succeïen: si s'anava a donar presa, que si un grup de consellers del PP estaven en contra de la desició de Fabra però van ser obligats desde Gènova a votar a favor del tancament per a què no fracassara, que si s'havien reunit els sindicats de RTVV amb els consellers... moltes informacions en setmanes que passaven molt llargues. La programació de Canal 9 es va estabilitzar però sense llevar el nou logotip RTVV no es tanca. Programes i programes que sonaven a acomiadament ens mostraven el que havia estat Canal 9 en aquests 24 anys, a punt de complir el quart de segle de vida. Uns programes que, a poc a poc, ens mostraven tot allò que anàvem a perdre. Al mateix temps el suport per al manteniment de la RTVV aplegava de diversos punts, desde l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fins al món de la Pilota Valenciana. Els llauradors i les festes populars més arrelades a la nostra terra. Tota la societat valenciana estava en contra del tancament perquè tota havia de perdre alguna cosa. En tots aquests dies només va passar una cosa que va ficar Canal 9 a la palestra de nou. La policia judicial havia entrat a RTVV per a requisar uns documents relacionats amb el cas Gurtel. Alguna cosa en tot aquest embolic feia pudor.

LA SETMANA TRÀGICA:

I aplegà la setmana que tots temíem. Els rumors donaven a entendre que, mentre pareixia que el govern escoltava unes propostes dels sindicats de RTVV que tot indicava eren més econòmiques que el mateix tancament, el govern treballava ràpidament per canviar lleis quasi de forma il·legal amb la fi de votar el 27 el tancament definitiu a les corts sense opció de fer res l'oposició. I ho van fer fins al dimarts 26. Eixe dia va començar una setmana tràgica per a tots els valencians. El mateix dia Fabra va dir, desde Madrid, que no hi havia marxa enrere i que el diàleg amb els sindicats de RTVV no serviria per a res. Si Fabra va dir això desde Madrid, simptomàticament, el document del consell que assegurava el procès de tancament va estar escrit en la llengua castellana.

I arribà el 27 de novembre. U de tants dies a recordar en la infàmia del nostre país. Eixe dia, després d'una crispant sessió parlamentaria, el tancament de RTVV va ser aprovada a les corts per un resultat de 49 vots a favor i 42 en contra. Entre els votants a favor va estar l'alcaldessa de València, Rita Barberà, que tant s'havia vist per la defenestrada televisió, passant a la posteritat els seus vots al balcó de l'ajuntament vestida de roig durant les mascletades de les falles valencianes. També va estar l'expresident Francesc Camps, altre botxí de la RTVV. Primer la segrestaren i després la mataren quant ja no els servia. Cal no oblidar-ho. Eixa mateixa vesprada es van donar pressa en traure els resultats de la votació al butlletí valencià. Això feia pensar que el tancament seria imminent.

 LA NIT MÉS LLARGA:

El que ningú s'imaginava és que seria amb nocturnitat i traïdoria. La nit del 28 al 29 de novembre de 2013 passarà a la història del nostre país igual que ho va fer el 25 d'abril com un atac al nostre autogovern i identitat. Poc després de ser radiat l'ultim partit del València a Europa en la nostra llengua i en començar un dels programes de ràdio més escoltats al nostre país: "La Taula esportiva" aquest programa es va apagar. Ràdio 9 havia mort. La ràdio de tots els valencians en valencià havia sigut la primera a caure. Immediatament, els treballadors, alertats pel que havia passat a la germana ràdio, es van atrinxerar a la televisió. A partir de la mitjanit començava el setge, com si de la mateixa Xàtiva del 1707 es tractara, a la nostra televisió mentrestant l'espectador assistia al·lucinat i impotent a les últimes hores d'una mort anunciada.

L'hora fatídica on la televisió es va ficar negra com si no haguera existit mai, va ser a les 12:19 del migdia del dia 29 de novembre de 2013. Tot el procés de setge i batalla d'eixe dia és història del nostre país com puga ser la derrota i destrucció de Xàtiva. El suport i cobertura mediàtica que va donar la TV3 formarà, com la guerra de la Successió, part de la nostra història d'una identitat comuna. Inclòs el diàleg establert entre els treballadors atrinxerats de Canal 9 al costat de l'oposició política al ple i un membre de TV3 parlant sense amagatalls de la nostra llengua comuna i de l'atac al català allà on es parla. El representant de la televisió del Principat de Catalunya es queixava que al País Valencià desapareguera la veu en català després del tancament de RTVV i el tall de senyal de TV3. Per fi, el periodisme valencià estava plenament en mans castellanes. Un drama identitari de primera magnitud. Un atac més a la nostra identitat valenciana com a poble català.
Molts passaren eixe dia pels micros de la televisió valenciana en les seues últimes hores de vida. Paradoxalment, altra anècdota trista va ser la justícia social que li va donar Canal 9 a les víctimes de l'accident de metro de 2006. La presidenta de les víctimes del metro va ser entrevistada per primera vegada a Canal 9 en un moment memorable i emocionant. Sols que aquesta hagué d'entrar a la televisió per una finestra perquè el colp d'Estat informatiu del govern Fabra hi havia assetjat aquesta amb policia.
Un altre moment emotiu va ser el del gran heroi de la dècada i que passarà per a sempre a la història del nostre país. El conegut com a Paco Telefunken es va negar a apagar la televisió. No va estar disposat a passar a la història com a botxí de la nostra televisió i es va convertir amb el nostre heroi nacional.

Moltes anècdotes es van succeir en aquestes hores. El jutge de Paterna va ser el que va ordenar que marxaren els periodistes atrinxerats o serien trets a la força. Ara sí que anava de bo i Canal 9 tenia les hores comptades. L'entrada de la Policia Nacional, com aquelles tropes castellanes que arrasaren el nostre país pel 1707; presagiava el final imminent. I així va ser. Al crit de "es un colp d'estat" a les 12:19 hores l'última imatge de Genar Martí custodiat per tres policies i preguntant què estava passant, formarà part de la nostra història com l'execució de milers de valencians agermanats al segle XVI i Maulets del XVIII. Eixa imatge ha fet mal. Molt de mal a les conciencies d'aquells descendents d'Almansa. Ja no res serà el mateix al nostre país. Ens han furtat la veu, el so i la llengua un altra vegada desde ponent utilitzant per mil·lèsima vegada als traïdors botiflers mentre rebiem el suport i la cobertura dels nostres germans del Principat. Del Nord. D'aquells que, encara, alguns malparits diuen que ens volen invadir. Quí ens està invadint desde fa 300 anys, senyors i senyores?

L'ESPERANÇA TANCA EL PITJOR MES:

Però aquesta vegada no callarem. Un dia després de la desfeta, els valencians tornaren a reunir-se per decenes de milers de persones a València un altra vegada tot just 21 dies després. No era molta gent, havia d'haver estat més. Però és veritat que va haver-hi menys de 24 hores des de la seua convocatoria, així que es podia valorar com un èxit. Un èxit també al comulgar totes les banderes en una mateixa veu: Fabra dimissió. La traca final va ser la demostració dels treballadors de RTVV del seu segrestament en posar com a música de fons cançons prohibides desde feia dècades a la televisió pública. Cançons com el Tio Canya o el cant dels Maulets d'Al Tall, cançons d'Obrint Pas i, com a colofó i fi de festa, l'esperança dún futur millor en veu de Lluís Llach i la seua estaca. Una estaca cantada per tota una plaça de la verge; antiga plaça de la Seu; abarrotada de gent en una comunió de País i Nació com feia dècades no es vivia a València amb totes les nostres banderes onejant al vent. Emocionant. Aquest es el camí. La pròxima vegada hauríem de ser més. Per un moment, el Tio Canya havia tornat a la nostra València segrestada, com ha estat tants anys RTVV, i més viva que mai.

El mes de desembre comença amb la promesa de noves manifestacions en contra dels botiflers del PP que ens desgovernen. Estem més vius que mai. Junts ho podrem tot. La lluita continua.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

JUAN ROIG I EL MODEL XINÉS

Juan Roig és considerat un empresari modelic. Forma part d'aqueix grup d'importants emprenedors valencians que han sabut rellançar la economia valenciana a nivells altíssims, col·laborant en el comerç de productes valencians i creant ocupació a través de la cadena de supermercats Mercadona, una empresa que a més manté unes condicions laborals decents per als seus empleats. És per açò, un punt de referència social i empresarial fins i tot en alguns aspectes digne d'admiració. No obstant açò, també és responsable de la desaparició del petit comerç valencià de tipus familiar, les carnisseries , peixateries i ultramarins dels quals no han pogut competir amb el gegant “Mercadona”, i açò, poques vegades es diu.
Però el que ens sembla més preocupant, són les declaracions que Juan Roig ha fet la passada setmana en les quals ha citat als 7.000 basars xinesos que hi ha a Espanya com a exemple de l'esforç que haurien de fer els 47 milions d'espanyols per a eixir de la crisi, afegint un provocador "Que pensen més en els deures que en els drets", comentant que a Espanya hi ha 7.000 basars xinesos i que "cada vegada hi ha més perquè fan la cultura de l'esforç que nosaltres no fem", al que ha agregat que sent "gran admiració" per aqueixos comerços i que ha "après molt" d'ells.No diu res de en que condicions laborals s'han fabricat els productes que venen, amb que tipus de material,els increibles horaris dels comerços xinesos, ni tampoc, de les condicions de favoritisme que les autoritats de la UE tenen amb aquests tipus de productes que gracies a això poden ser venuts a preus molts baixos amb els quals cap comerç o xicoteta industria local pot competir.
En aquest país s'està cometent un terrible error. Tots els líders polítics i empresarials basen qualsevol possible recuperació de la crisi en un creixement de l'economia i superació de l'atur a qualsevol preu, és a dir, que l'important és que no hi haja atur, siga en les condicions que siga. Ningú parla d'un augment dels salaris – premissa fonamental per a qualsevol recuperació econòmica, que a més acabaria amb els importants casos d'atur voluntari i fraudulent existent en el nostre país-, ni de la reducció d'hores treballades, tampoc es parla de la millora de condicions laborals, conciliació de la vida laboral amb la familiar etc. Ningú aborda el problema de fons, que és que la població viva en les millors condicions socials possibles. No deuria tractar-se de que alguns tinguen més beneficis, sino de que tots visquerem un poc millor. Tot està basat en que cal reduir l'atur i treballar més en pitjors condicions. I el pitjor es que els treballadors s'estan creient aquest missatge.
Les maldestres declaracions de Juan Roig són un exemple d'aquest pensament que pretenen imposar-nos. Defensar el model xinés i la seua cultura de l'esforç – sobreesforç dels treballadors diem nosaltres- implica defensar, duríssimes condicions laborals que redueixen als empleats a condicions de semiesclavitut, salaris paupèrrims i qualitat ínfima, les conseqüències de la qual repercuteixen en els consumidors de menor poder adquisitiu – açò és el mateixos treballadors sobreexplotats- i una terrible i deslleial competència empresarial.Un sistema ple d'eixemples de explotació infantil i suiccidis per la presió empresarial cap als treballadors. Un model injust, esclavista i despietat que produeix, açò sí, unes immensos beneficis a una minoria sense escrúpols i a tenebroses entitats empresarials supranacionals sense major interès que el guany econòmic, a costa de la pitjor proletarització i empobriment a la qual s'enfronten els treballadors europeus de les últimes dècades.
Els treballadors europeus, senyor Roig, hem de pensar per igual en els nostres drets i en els nostres deures, les relacions entre empresari i treballador han de ser equitatives, els salaris raonables i equivalents al treball realitzat. Els treballadors són persones, i, no ho oblide, clients seus i consumidors del seu producte, i mereixen ser tractats en condicions justes, d'igual a igual, perquè iguals, són, encara que amb funcions i ingressos diferents.
Coincidim amb Roig en què és necessari crear una cultura de l'esforç, però esforç per a tots. Els treballadors han d'esforçar-se a treballar correctament per un salari just i l'empresari a canvi a mantenir unes condicions justes perquè aquest treball puga ser exercit eficaçment amb unes condicions laborals justes. Tot la resta és explotació i injustícia. I explotació i injustícia són les bases del model xinés, els productes del qual, no ho oblidem, ha destruït gran part de la nostra indústria local, del nostre xicotet comerç i de la nostra empresa tradicional, al no poder competir els nostres productors amb els qui gràcies al esclavisme, a l'espoli de la naturalesa i a les condicions de favoritisme de les nostres autoritats, han envaït la nostra terra de productes de dubtosa qualitat que els treballadors d'aquest país s'han vist obligats a consumir en tenir els salaris més baixos d'Europa.
Els valencians hem de reconèixer el model xinés com el que realment és i a Xina com un dels grans enemics d'Europa, i començar a assenyalar als culpables d'aquesta crisi, que no són unicament els treballadors “que  no pensen més en els seus deures que en els seus drets”. Cal assenyalar a tots els que han robat, s'han lucrat amb la corrupció urbanística, han pagat salaris miserables o han especulat, als que han deslocalitzat les nostres factoríes portant-se el treball a altres països. Cal ser conscients del paper de la banca i els seus immensos guanys. No cal oblidar el balafiament de les institucions i la corrupció dels polítics, així com la ineficàcia dels governants. Ni tampoc l'arribada d'una immigració massiva i innecessària que ha creat una despesa social del que es parla poc i que avui augmenta considerablement les nostres llistes d'atur, fent més gran un problema de per si mateix preocupant i que dóna l'excusa d'una solució de crear treball al preu de condicions laborals humil.liants.
Juan Roig s'ha unit als quals ens diuen que la culpa de la crisi és dels treballadors i que per a eixir d'ella no hi ha un altre camí que convertir-nos en esclaus. I com tants  altres ens ofereix una solució falsa. Els valencians no volem treballar com a xinesos, perquè no som xinesos, som europeus, i com a tals hem de ser conscients que l'única solució és la creació d'una Europa forta i unida, autocentrada en els seus recursos, lliure de les ingerències de les entitats financeres privades i amb un Estat eficaç lliure de corrupció que garantisca unes condicions justes per als seus ciutadans per sobre d'interessos privats. Un Estat que vetle pels seus fills – els treballadors autòctons- i que col·labore amb els Estats menys desenvolupats perquè ningú es veja obligat a fugir de la seua pròpia terra en cerca de millors condicions econòmiques.
Aqueix és el principal esforç que reconeixem. La creació d'un nou model europeu just i eficaç.

ATUR: SEGUIM PUJANT...I MÉS QUE PUJAREM

A Valencia, l'atur ha augmentat durant el mes de febrer en 14.338 persones respecte al mes anterior, o siga, un 2,60%, tres punts més de la mitjana estatal, quedant el total d'aturats  en 566.131!, lo que representa un increment del 7,54% respecte del mateix període de 2011. Ja lo vam dir en altre post, "una vergonya".

I estem segurs que amb les solucions que estan proposant els governs, l'atur seguirà pujant. No cal ser  experts en economia per adonarse'n que mentre els politics de la casta segueixen els dictats del poder financer internacional, del BCE, els tecnocrates de la UE, del FMi i dels mercats usurers i continuen retallant, i amb intenció de posar-lo tot més difizil als que encara hui treballen, es perdrà més poder adquisitiu, per lo tant caurà encará més el consum, es perdràn més comerços i empreses i pujarà més l'atur. Resultat: la economia no creixerà i mai eixirem d'aquesta crisi. I amb la excusa de la crisi anem a passar de mileuristes a cobrar el que tinga treball 700-800 euros i en una situació de inseguritat laboral tan alta que imposarà als treballadors una total flexibilitat per la seua banda. Per altra banda, una immigració que hui per hui no podem soportar està agreujant aquesta situació al augmentar l'atur i despesa per subsidis per una banda, o crear competencia laboral amb els treballadors autòctons que es troben en precarietat laboral abaixant els salaris i drets socials o provocant com ja hem vist a l'horta nord la contractació exclusiva de immigrnts per a les tasques de collida de la taronja marginant als autòctons.

Evidentment, si no es prenen solucions diferents amb caracter urgent no eixirem d'aquesta situació. La situació ara és la seguent:

Més retalls=més atur

Més immigració=més atur

Més atur= menys consum

Més atur+immigració= més despesa social

Més atur+reforma laboral+immigració= més inseguritat laboral i enduriment de les condicions laborals

Amb menys consum, més despesa social i més inseguritat laboral, és clar que no podrem eixir avant.

És necessari que ens conciencem que sense politiques de intervenció estatal, de protecció dels nostres productes del nostre comerç i xicoteta empresa i sense unes politiques laborals millors,no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Per tant és necessari un canvi de politiques:

-Protecció arancelaria en tots els ports de la UE 

-Incentivització del consum de productes només europeus en la UE

-Relocalització economica i laboral. Las empreses europees han de produir en Europa amb materies   europees i treballadors europeus.

-Priorització en el treball de la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball.
-Creció de borses de treball locals per a treballadors autòctons de les localitats.
-Incentivització del consum dels productes locals en les localitats.
-Canvi radical de les lleis laborals per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques.
- Augment dels salaris i no al contrari per incentivar el consum
-  Repatriació d'immigrants aturats de larga durada o que hajen delinquit.

 Sense unes condicions laborals decents i millors per als nostres treballadors no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Hui cap dels partits amb posibilitats de arrivar als governs o defensar-nos al parlament de la UE defenen politiques identitaries i socials i solament fan allò que li diuen els poders de la finança internacional.

Quan més temps segueixen al poder els politics de la casta venduts a la finança, més tardarem en eixir de la crisi i acavar amb la lacra de l'atur.

PRIMAVERA VALENCIANA?

Que el govern del PP està resultant nefast per a València és una cosa en el que estem totalment d'acord. Que les polítiques del PP a nivell nacional van a aguditzar la terrible situació econòmica dels valencians tampoc ho neguem. Però, en qualsevol cas, no oblidem la desastrosa política dels governs, autonòmics i nacionals, del PSOE, part igual de responsable i complementària a la del PP en la crisi que afecta hui al nostre poble. Per això, com a valencians, ens avergonyem del redit polític que hui pretén aconseguir l'esquerra valenciana en particular, i espanyola en general, dels incidents que alguns han batejat de manera pomposa i ridícula, com a “primavera valenciana”.
La denominació, ens arriba imposada pels mateixos que ja van batejar així les suposades revoltes àrabs,  “revoltes” que no van ser una altra cosa que un derrocament il·legítim amb ajuda de les forces militars de l'OTAN i de la CIA, d'alguns regimens polítics del nord d'Àfrica, incòmodes per a certs poders, i que en qualsevol cas va significar qualsevol cosa menys una revolta popular tal com ens van voler fer creure. La realitat ens ha deixat milers de morts, repressions vergonyoses, nous regimens islamistes, més pobresa i la submissió estratègica i econòmica d'aquests països a l'òrbita d'influència mundialista per a bemefici econòmic de certes multinacionals amb influència en els estats francés i britànic. Això fa que d'entrada, ens repugne la denominació que se li han donat a aquestes jornades de  protesta estudiantil, i al mateix temps ens fa sospitar alguna cosa que venim pensant des del principi de les mateixes. Que s'està enganyant als nostres estudiants i a l'opinió pública general per utilitzar-los en benefici dels mateixos poders als quals creuen combatre i al mateix temps desviar l'atenció del problema essencial.
El que va començar com una reivindicació justa i legítima per part d'un professorat que reclamava una educació pública de qualitat enfront de les vergonyoses retallades que imposen els governs neoliberals sotmesos a la finança internacional com a conseqüència d'unes polítiques irresponsables i suïcides, ha acabat per desviar l'atenció del problema de fons i s'ha convertit en una excusa per aixecar una mascarada de protesta per violència policial amb l'objectiu d'atacar a un partit polític al que els majors interessats a maximitzar aquests fets no van poder vèncer en les urnes.
I encara que això no justifica cap tipus de violéncia contra aquells que hi hajen defensat el seu dret a manifestar-se de forma legitima, açí és on radica l'error. La protesta, que hauria d'estar dirigida contra la classe política en el seu conjunt, responsable de la situació de crisi, i contra els poders internacionalistes als quals aquesta s'ha sotmés, s'ha convertit en una lluita que actua solament contra un dels vectors de la mateixa. Això és així, perquè precisament l'altre responsable, hui fora dels governs, necessita d'aquestes protestes per poder presentar-se davant l'opinió pública com a alternativa de govern, quan tots sabem que és igual de responsable i que els seus recents polítiques i actuacions així ho confirmen.
La violència policial és solament una part d'una violència generalitzada que a nivell econòmic, social, laboral, polític i cultural s'està exercint contra el nostre poble. I d'aquesta violència tots som víctimes: estudiants, treballadors, autònoms, xicotets empresaris, funcionaris, i també els policies, que no deixen de ser instruments al servei dels governs de torn.
Al final, la violència d'un minoritari grup de provocadors antisistema d'extrema esquerra ha provocat com a resposta la violència de les forces policials i el que hauria d'haver segut una reivindicació positiva s'ha quedat en una instrumentalització política que solament beneficia als polítics que estan hui en l'oposició i de  les que les seues polítiques, d'estar en el poder, no serien molt diferents, i a un sistema que observa satisfet com s'ignora el problema de fons de tota aquesta situació i que no és un altre que la pèrdua de sobirania i la submissió de les institucions, els mitjans de comunicació i els governs a la finança internacional.
I mentre, València s'enfronta a una nova recessió econòmica, a les xifres més alarmants de desocupació de la seua història agreujades per una immigració imposada que no necessitem, als impagaments per part d'unes institucions que solament responen a la banca, als petits proveïdors, a la ruïna de la nostra agricultura i xicotet comerç, a incessants casos de corrupció i saqueig que afecten a les més altes esferes institucionals, i amb un escandalós deute generat per l'especulació, la usura, la irresponsabilitat i el malbaratament de la casta política que haurem de pagar tots els valencians amb importants sacrificis mitjançant els quals volen situar-nos en el marge de la pobresa i esclavitud.
Pretendre fer responsable d'això solament a una part de la classe política parasitaria és un greu error i un parany en la qual no hem de caure i que solament beneficia a les aspiracions electoralistes dels quals fan de la postura anti-PP la seua única argumentació política i justificació de existir davant la falta d'idees i la incapacitat de fer front a la submissió de la nostra sobirania i al saqueig generalitzat.
La joventut valenciana ha de eixir al carrer, però mai oblidar que l'important no és solament la violència policial, que aquesta solament és una conseqüència de la veritable situació i que la denúncia ha de ser contra el sistema que l'ha fet possible, un sistema del que no solament és responsable el PP. Però a més de eixir al carrer, la joventut valenciana ha de treballar dia a dia per denunciar en tots els àmbits, el segrest de la nostra sobirania, del nostre llegat i dels nostres drets. Ha de preparar-se, estudiar i treballar per fer efectiu un contrapoder a aquesta situació i als responsables de que aquesta existeixa. L'enemic no és l'Estat perquè l'Estat ja no existeix. Treballem per construir aquest Estat i formem tots part d'ell, perquè tots hauríem de ser part d'un Estat que no s'agenolleix davant les vergonyoses i il·legítimes pretensions dels poders financers de la usura. Donem pas a noves forces polítiques lliures de les entitats privades i interessades unicament a fer política per a la comunitat popular. Engeguem altres mesures, perquè solament creant i creixent serà possible superar aquesta situació de crisi en la qual ens han enfangat.
Primavera valenciana?, en absolut, molt ens temem que aquest hivern serà encara dur i llarg, així que abriguem-nos bé i encenguem el foc de l'esperança.

NOVA RECESIÓ A VALÈNCIA

"L'Institut Flores de Lema, de la Universitat Carlos III de Madrid, preveu pera la riquesa local un creixement negatiu del 0,6 % fins a març, un 0,1 % superior a la mitjana espanyola. L'estimació negativa coincideix amb la llançada fa una setmanes pel serveis d'estudis del BBVA, que apunta a una pèrdua del PIB valencià del 2,2 % per al conjunt de l'any." segons informa Levante-EMV.
"La caiguda sense fre de la construcció segueix tirant a la baixa les previsions per al conjunt del país i especialment en autonomies amb major dependència de la construcció, com la valenciana. Però a això es va a sumar ara les baixes expectatives d'inversió en els serveis d'Administració pública, sanitat i educació.
Els efectes de la recessió sobre el benestar ciutadà seran encara majors que el que reflecteixen les xifres macroeconòmiques. L'Institut Flores de Lema assenyala la debilitat de la demanda interna i les baixes expectatives de consum privat i públic com a factors que expliquen la recaiguda. Això provocarà un descens de les importacions que permet revisar a l'alça la contribució de la demanda externa al PIB. Aquest efecte estadístic amaga un major impacte sobre el benestar ciutadà, s'afirma des de la Carlos III."

Levante-EMV

CASTELLÓ PER LA RECIPROCITAT

"La reivindicació de la reobertura de les emissions de TV3 a terres valencianes és ben viva. Ho demostraren ahir els milers de participants (15.000, segons els organitzadors) en la manifestació commemorativa de l'aniversari del cessament de les emissions, convocada per la plataforma Sense Senyal i Acció Cultural del País Valencià (ACPV)." segons informa El Punt/Avui.

"Els assistents a la marxa van justificar la seua demanda en la llibertat d'informació i expressió, i en la necessitat d'un espai de comunicació conjunt" demanant la tornada de TV3 a València. " En aquest sentit, van reclamar la reciprocitat d'emissions entre les televisions públiques catalana i valenciana, i també de la balear, a través de la tramitació al Congrés de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, convertida ja en projecte de llei."

"Com a solució més immediata van apel·lar directament al president de la Generalitat, Alberto Fabra, perquè s'implique en la resolució del conflicte. “Podria donar llicència d'emissions a TV3, com ja ha fet el govern valencià amb tantes altres cadenes de televisió, i podria també signar un conveni de reciprocitat amb el govern català”, va reclamar Violeta Tena, portaveu de Sense Senyal." segons informacions de El Punt.

Veure TV3 a València juntament a Canal9 és un dret cultural, social i cultural. No té cap sentit que puguem veure i sentir cadenes àrabs i sudamericanes i no tinguem dret a veure les del nostre àmbit cultural i identitari.

CASTELLÓ BARALLA CONTRA EL MARROC PER LES CLEMENTINES

El sector citrícola de Castelló s'enfronta a perdre la comercialització de 45.000 tones de clementines en la Unió Europea, a partir de l'entrada en vigor al maig de l'acord que liberalitza encara més l'entrada de productes hortofrutícoles del Marroc. Un tractat, d'aplicació progressiva, i per un període de deu anys, revisable als cinc --segons van apuntar fonts del Parlament Europeu a Espanya--.

L'augment del contingent en l'entrada a clementines afecta de ple a aquesta varietat, que suposa el 80% dels cítrics que es distribueixen des de la nostra província.

RÚSSIA I CANADÀ // El president de l'Associació Professional d'Exportació de Fruits de Castelló (Asociex), Jorge García, va alertar que el Marroc ja està consolidant la seva distribució de cítrics, sobretot a Rússia i Canadà, i els seus propers objectius podrien situar-se a “Holanda, França i Anglaterra”, encara que tenen via lliure en tots els països de la Unió Europea (UE). I va agregar que el nou protocol “no és bo per a nosaltres, perquè, en definitiva, permet l'entrada de fruita amb menys aranzels a un país que no és membre de la UE. Si Europa fos deficitària tindria raó de ser, però ocorre a l'inrevés, en molts països de la pròpia Unió Europea hi ha un excés de producció agrícola; per això em sembla una barbaritat”.

El secretari tècnic de Fepac-Asaja a Castelló, Domingo Nácher, va recordar que “Espanya exporta ara 3,5 milions de tones de cítrics i de Castelló sortirien unes 650.000 tones per exportar, la majoria, clementina, 550.000; i unes 100.000, de taronja”. Amb tan important quota d'exportació cobren major pes les estratègies a seguir en aquests mesos, inclòs l'impuls del lobby citrícola, per no deixar caure al sector enfront de la competència marroquina.

Sobre aquest tema, el president de la *intersectorial *Intercitrus, Felipe Juan, va incidir que “en cítrics el mercat ho hem de guanyar per proximitat, seguretat alimentària i qualitat. Un enviament des d'Espanya, en 24 hores, està disponible a Europa”.

El secretari de la Unió de Llauradors a Castelló, Vicent Goterris, va ressaltar que altres sectors com el taulell han aconseguit, després de batallar, “protegir-se de l'entrada de taulell xinès en aconseguir pujar un 70% els aranzels”.

Actualment, gairebé una quarta part de les taronges que Espanya ven fora de les seues fronteres procedeix de la província de Castelló. Les xifres de l'Institut espanyol de comerç exterior (Icex) reflecteixen que un 25% de les vendes de cítrics nacionals fora del territori estatal procedia del nostre territori, amb una facturació per la venda a l'exterior que rondaria els 800 milions d'euros.

Font: Mediterraneo de Castelló (Noelia Martínez 19/01/2012)

ELS BUROCRATES DE LA UE TRAICIONEN LA NOSTRA AGRICULTURA

Cristóbal Aguado, responsable de l'Associació valenciana d'agricultors, ASAJA, ha criticat el nou acord agrícola amb el Marroc que permetrà una major entrada al mercat comunitari de productes d'aquest país, perquè a l'horticultura li va a costar “mes de 2.200 milions d'euros”. “Solament a València, 15 mil agricultors es van a a l'atur i 16 mil hectàrees es van a quedar sense conrear”.

Consideren que Rabat no respecta les regles de preus i que aquest acord “no es va a complir” per part del Marroc, igual que “no s'ha complert cap fins ara”. “el Marroc ha enganyat, i l'agència de fraus així ho diu. A més mai se li ha aplicat cap sanció quan ha incomplit”.

Per als agricultors, “és una punyalada drapaire, motiu d'alta traïció als agricultors espanyols per part del Parlament Europeu”. I és que, explica, “els interessos d'Europa central i nord, els beneficien. Europa ven molt mes al Marroc que li comprem, molts electrodomèstics, cereal i molta llet, mentre que el Marroc només ven fruites i hortalisses”, la qual cosa clarament afecta a uns europeus del sud que tenen “poca importància”.

Assegura Aguado que avui, els agricultors de fruites i hortalisses espanyols són “menys europeus que ahir”. “Ens condemnen a l'atur i a la ruïna. Algú no ha estat solidari”, denúncia.

Confirma que recorreran davant el Tribunal de Justícia de la UE, encara que reconeix que “serà difícil” que es paralitzi l'engegada de l'acord “perquè hi ha un component molt polític en aquest acord”. Recorda “l'estabilitat de nord d'Àfrica i la voluntat d'ajudar al Marroc”. En qualsevol cas, ha assegurat, s'esgotaran tots els recursos per defensar els seus interessos.

“La UE no va a prendre cap mesura perquè el Marroc té molt bons padrins a Europa i no estan a favor dels interessos agraris dels espanyols”, ha conclòs.

Font: AD

Una vegada més, els burocrataes de la UE, venuts a la alta finança antieuropea internacionalista, traicionen els interessos dels europeus en benefici d'aquells als que ens obliguen a acollir i que hui per hui controlen les agencies de feina dels jornalers que treballen a la collita de taronjes a l'horta nord. 

VALENCIÀ: DENUNCIA ALS EMPRESARIS QUE CONTRACTEN IMMIGRANTS I MARGINEN ALS TREBALLADOR AUTÒCTONS!
VALENCIÀ: CONSUMEIX  PRODUCTES DE LA NOSTRA TERRA!

UN ATURAT ES CREMA Al BONZE A RIBA-ROJA DE TÚRIA

No ha sigut a Corea, ni tan sols a Tunísia. Ha sigut a Riba-roja de Túria. En la nostra terra. Un home desesperat, que es va quedar sense treball menys de 24 hores abans del succés, es va cremar al bonze. Felix, un agricultor de 56 anys va perdre el seu treball en una masia el dia anterior. Sense poder encaixar l'acomiadament i les conseqüències econòmiques que tindria per a la seua família, va decidir realitzar la pitjor eixida que podria tenir. Per què?.Perquè si li preocupava el futur de la seua família, ara sense ell serà pitjor. Però si, damunt, volia cridar l'atenció d'alguna manera cremant-se viu, deuria haver tingut en compte que açò ni és Coreja, ni Tunísia sinó Espanya. I en aquest país aquests esdeveniments passen desapercebuts... llevat que ho facen en ple partit a Mestalla o enfront de les càmeres.


Malament anem si a València comencen a cremar-se vius els aturats autòctons. La resposta a successos com aquests és la nova reforma laboral que prioritza l'acomiadament i la baixada de salaris.

font: El Mundo

VALÈNCIA: 641.300 ATURATS. DE VERGONYA!

El nombre total d'aturats a la fi de 2011 va ascendir a 641.300 a la Comunitat Valenciana i la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any en el 25,45 %, 2,60 punts per sobre de la mitjana espanyola i solament superada per Andalusia, Canàries, Extremadura i Murcia, segons l'Enquesta de Població Activa, difosa hui per l'Institut Nacional d'Estadística.

En el quart trimestre de 2011, el nombre d'aturats va pujar en 24.000 persones, el 3,88 %, mentre que la diferència amb el mateix període de l'any anterior va ser de 65.400 en termes absoluts i d'11,36 % en termes relatius.

Per províncies, la taxa d'atur és més alta a Castelló (26,65 %), seguida de prop d'Alacant (26,47 %) i València (24,46 %). Per sexe, els homes parats ascendeixen a 358.100 i la taxa d'atur aconsegueix el 25,73 %, mentre que les dones parades són 283.200, amb una taxa del 25,10 %.


Font: Levante-EMV

Conclusions:


-La política dels governs en matèria laboral i economica és nefasta
-La política del govern valencià en matèria laboral i la situació economica valenciana és una de les pitjors d'Espanya
-Continuar la política de retallades augmentarà el nivell de l'atur
-No podem sostenir a un milió d'immigrants a València
-Es fan necessàries polítiques de prioritat: les autoritats laborals han de prioritzar a la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball
-És absolutament necessari protegir la nostra economia, sostenir i reactivar el comerç i la indústria local, promocionar el consum de productes autòctons, taxar l'entrada de productes estrangers i penalitzar a les empreses que deslocalitzen el traball i la producció
-Les lleis laborals han d'endurir-se per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques i s'ha de tendir als augments de salari i no al contrari per incentivar el consum

Tota política contrària i diferent a aquestes propostes suposa un agreujament del problema de l'atur i un decreixement de l'economia local suïcida que solament beneficia al gran capital i a la finança internacionalista.
És necessari comprendre que els nostres representants locals ara com ara actuen contra aquestes propostes i actuar en conseqüència.