dimecres, 24 de desembre del 2014

BON NADAL

A tots els que feliciten aquestes festes amb un BON NADAL

Als que diuen "Nit de Nadal" enlloc de "Nochebuena"

dilluns, 22 de desembre del 2014

PERQUÈ NO ÉS EL NOSTRE REI



Per què Felip de Borbó felicita només en castellà i anglés i obvia la nostra llengua?

Perquè això que ens han comptat que som tots iguals i les diferents llengües de l'Estat són oficials, és una "milonga".

Perquè als Borbons sempre els han incomodat i molestat les diferents realitats nacionals de l'Estat creat per ells.

Perquè NO és el nostre rei.

82 ANIVERSARI DE LESNORMES DE CASTELLÓ

 
 
82 Aniversari de les Normes de Castelló.

Encara queden molts valencians i valencianes que, ignorants de la seua pròpia història, pensen que la llengua que es parla al nord i al sud del riu Sénia és diferent perquè existeixen diferències en... la pronunciació i pels canvis que s'han anat establint en paraules i expressions. Ignoren que les mateixes diferències es poden trobar en moltes comarques del Principat o del País Valencià, i que en la majoria dels casos hi ha més similituds entre les zones occidentals del Principat i el territori valencià que entre les primeres i la part oriental del propi Principat. Aquesta situació forma part de l'evolució natural de la llengua, i la mateixa situació es dóna en totes les realitats etnolingüístiques arreu del mon. L'Estat espanyol, com la resta d'Estats europeus, conscient d'aquesta situació va iniciar un procés de reglamentació de la llengua castellana escrita amb l’objectiu de posar aquesta llengua per sobre de la resta de llengües del nou Estat. Però a diferència dels estats francesos i espanyol que van poder reglamentar, normativitzar i fixar les seues respectives llengües dominants a partir del segle XVIII, els catalanoparlants, en ple procés de dominació per part de la superestructura borbònica castellana, amb la nostra llengua apartada pel poder dels ambients cultes i científics, de l'educació i de la vida pública en general, va caure en un caos lingüístic que va diferenciar més encara les diferents formes de parlar en els seus territoris, relegant la nostra llengua a un nivell popular anàrquic, feble, arcaitzant i sobretot molt permeable a les influències de la llengua dominant que es va imposar a poc a poc sobre la llengua pròpia de catalans, valencians i balears. La nostra llengua haurà d'esperar al segle XX, quan el genocidi lingüístic i els seus danys estaven notablement avançats, sobretot al País Valencià. Serà Barcelona, el bressol de diferents intents per salvaguardar la llengua i unificar amb criteris moderns, el capritxós galimaties en el qual s'havia convertit la llengua en el nostre propi territori. Després dels fracassats intents de l'Acadèmia de Bones Lletres i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, va impulsar a través de l'Institut d'Estudis Catalans i la seua secció filològica, el procés de codificació i normativització de la llengua dut a terme entre els anys 1913 i 1932, any en el qual van quedar promulgades les Normes Ortogràfiques de l’IEC, gràcies a la impagable i seriosa tasca de Pompeu Fabra i els seus col.laboradors, adoptades des de llavors pels escriptors de la nostra llengua, els ambients cultes dels països de parla catalana i els organitzadors dels Jocs Florals.
Es tractava d'una normativització tècnicament impecable que incorporava els progressos i estudis actualitzats de la filologia romànica de principis del segle XX, paral•lela a l'aparició de la lingüística estructural, i realitzada des d'una perspectiva policentrista, que a diferència dels processos castellà o francès, clarament centralistes, incorporava formes i construccions morfosintàctiques procedents dels diferents dialectes de la llengua, així com elements i criteris ortogràfics procedents de tots els territoris.
Per aquestes i altres raons, en l’Aplec de Castelló de 1932, els representants dels ambients acadèmics valencians, escriptors i lingüistes van adoptar i van signar unànimement aquestes normes. Es va tractar d'un acord d'important dimensió patriòtica en la qual institucions, associacions, escriptors, gramàtics i personalitats públiques van deixar arrere divisions i opinions partidistes per a oficialitzar en territori valencià la necessària uniformitat del registre escrit de la nostra llengua comuna. Amb aquest acord la nostra llengua quedava dotada, per fi, d'una codificació, avui utilitzada en les universitats, institucions, ambients acadèmics, escriptors en la nostra llengua i que a més és, en virtut de l'acadèmia oficial lingüística, és la normativa oficial i normal per al valencià. Qualsevol altra forma d'escriure-la és considerada incorrecta.
Les Normes de Castelló del 32 que avui compleixen el seu aniversari són el garant de la continuïtat i supervivència de la llengua i van arribar, com bé va dir el professor Carles Salvador, per a posar ordre on solament hi havia caos.
Gens millor que llegir aquest fragment del text de les Normes per a entendre l'esperit d'aquest acord històric i fonamental per a la nostra maltractada llengua:
"La manca d'unitat ortogràfica, que posa als editors i en general qui ha d'escriure en la nostra llengua, en situació semblant al pianista confús davant un instrument on no tingués la certitud que les notes són correctament colocades i obliga demés al llegidor a una veritable crítica d'interpretació dels textes, a la qual ni és, ni té per què ser preparat el gran públic. És, doncs, necessària l'adopció d'un sistema ortogràfic unitari, si no volem ofegar al bressol mateix eixe esplet de curiositat patriòtica tan prometedor de fruits."
Volem finalitzar aquest escrit amb la frase final de la publicació de les Normes en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XIV, de 1933, frase plena d'actualitat i voluntat:
“Ara cal desitjar que tots sapiam ésser ben patriotes i cumplir amb el deure que ens pertoca."

diumenge, 21 de desembre del 2014

ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ: ENTITATS I PERSONALITATS SIGNANTS






En una reunió celebrada en Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, els representants de les entitats i publicacions valencianistes, animats per un plausible espèrit de concordia, acceptaren unes "Normes Ortogràfiques" unificadores que són una adaptació del "Institut d'Estudis Catalans".

Personalitats: Lluís Fullana Mira, Lluís Revest i Corzo, Lluís Cebrián Mezquita, Josep Sanchis Sivera,... Salvador Carreres Zacarés, Francesc Martínez i Martínez, Bernat Ortín Benedito, Salvador Guinot Vilar, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Àngel Sánchez Gozalbo, Eduard López-Chávarri, Gaietà Huguet i Segarra, Teodor Llorente Falcó, Eduard Martínez Ferrando, Leopold Trènor i Palavicino, Lluís Cebrián Ibor, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador i Gimeno, Llorens Sorlí i Ballester, Ignasi Villalonga i Villalba, Constantí Gómez Salvador, Ramon Huguet i Segarra, Francesc Almela i Vives, Joan Baptista Porcar i Ripollès,Joaquim Reig i Rodríguez, Miquel Martí Esteve, Emili Gómez Nadal, Maximilià Alloza Vidal, Emili Calduch Font, Enric Navarro i Borràs, Enric Soler i Godes, Francesc Caballero i Muñoz, Maximilià Thous Orts, Honori Garcia i Garcia, Adolf Pizcueta i Alfonso, Miquel Peña Masip, Lluís Sales Boli, Maximilià Thous i Llorens, Joan Simón i Matutano, Enric Duran i Tortajada, Felip Mateu i Llopis, Francesc Alcayde Vilar, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Carreres de Calatayud, Manuel Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda, Ferran Escrivà i Cantos. Francesc Figueras i Pacheco, Joan Beneyto i Pérez, Angelí Castanyer i Fons, Emili Cebrián Navarro i Francesc Bosch Morata, Emili Baró Bori, Manuel Cervera, Francesc Garcia Gascón, Josep Gasch Juan, Ferran Prosper Lana, Vicent Sanchis Sugrañez, Ricard Sanmartín i Bargues, Manuel Tetuà Cases i Emili Vilella Garcia.
Institucions: Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Unió Valencianista, Agrupació Valencianista Republicana, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianista de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, L’Estel,Camí.

"En repasar la llista dels firmants de les Normes de Castelló, cal tindre en compte dues coses. La primera, que es tracta d'una relació representativa però no completa, perquè hi hagué uns altres adherits que, per una raó o altra, no arribaren a figurar en la llista coneguda i, més encara, per tal com foren molts més els valencians que tàcitament acceptaren aquella normtiva o que, simplement utilitzant-la en els seus treballs, l'aprovaren immediatament. La segona consideració a fer, probablement més important que l'anterior, es refereix a l'ample panorama ideològic que els firmants signifiquen, dins del valencianisme de l'època." (Francesc Pérez Moragon, "Les normes de Castelló").

Honrem i recordem a tots aquells que donaren un pas definitiu en la normativització i normalització de la nostra llengua, una tasca sense la qual fa molts anys que s'hauria perdut irremediablement la llengua com a tal al País Valencià.

ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ: O NORMATIVA O EXTINCIÓ DEFINITIVA


 
 
"Per als valencians d'avui la viabilitat de l'idioma planteja un dilema decisiu: o normativa o extinció definitiva. Les Normes de Castelló han demostrat a bastament, durant els darrers cinquanta anys, no sols la seua plena eficàcia perquè el nostre català vehicule una cultura en constant progressió, sinó que, a més, s'hi han mostrat com a única alternativa viable. Per això la pretensió d'invalidar-les ha de qualificar-se com a maniobra de genocidi lingüístic. En efecte, fóra ingenu ignorar que els instigadors reals d'una altra "ortografia"-és a dir, del retorn al caos ortogràfic- tenen ja presa la seua opció a favor del castellà."

Vicent Pitarch i Almela, introducció a "Les Normes de Castelló" de Francesc Pérez Moragon, ed.Tres i Quatre

PARAULA DE COROMINES

 
 
"Una llengua en tots els territoris de la qual els dies de la setmana es diuen dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge, és amb certesa una llengua sola, i no dos ni una i mitja. I si en tot el territori les parts visibles del cos són cap, orelles, ulls, galtes, nas, front, llavis, coll, pit, esquena, cul, cames, cuixes, genolls, peus, dits i ungles, exactament així i sen...se cap divergència apreciable, aquesta llengua apareix perfectament definida i unitària.

I si a més en cada poble i comarca són presents formes tan curioses de la flexió verbal com puc, pots, pot, veig, dic, tinc, duc, etc., i tan singulars com vaig anar i vam pujar, llavors l’especial unitat i distinció d’aquesta llengua és fins i tot prodigiosa. Seria difícil trobar cap altre idioma on el vocabulari bàsic (parts del cos, casa, porta, finestra, terra i cel, pujar i baixar, anar i tornar, amunt i avall, davant, darrere etc.: les coses i els moviments elementals) fóra tan unificat com en el nostre. Ni cap altra llengua on formes molt peculiars i distintives de la morfologia foren tan uniformement presents en qualsevol variant, dialecte i racó."
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2014/03/paraula-de-coromines-5351.php

dilluns, 15 de desembre del 2014

EL PORTAL DE SANT VICENT



Plaça de Sant Agustí, ciutat de València. Fins al segle XIX en aquesta part de la ciutat es trobava la porta sud de la ciutat coneguda com de Sant Vicent. Per aquesta porta entraren victoriosos, el dia 15 de desembre de l'any 1705, el general Joan Baptista Basset i els seus maulets. Actualment és el punt de trobada de les manifestacions nacionalistes i reivindicatives al País Valencia.

En la imatge inici de la manifestació contra el tancament de RTVV.

Bon dia País Valencià!

VOLEM CINEMA EN LA NOSTRA LLENGUA


EL BILINGÜISME QUE VOLEN PER A NOSALTRES A MADRID


ARA MARE!



Els empresaris valencians comencen a adonar-se'n que allò d'ofrenar  noves glòries a Espanya ja no és  bon negoci. No sabem si és una rabieta, un farol o és que realment s'han llevat la vena dels ulls. Ara parlen de girar l'esquena al PP i crear un nou partit nacionalista
Si això és real, ja tarden en ser més clars i explícits i per una volta en la història d'aquest´maltractat país, ja toca deixar el botiflerisme, el mirar-se el melic i defensar unicament els interessos de la butxaca de quatre families i prendre la via patriota.
Au! A que esperem?

http://www.laveupv.com/noticia/12269/els-empresaris-a-favor-dun-partit-nacionalista-valencia-que-exigisca-davant-madrid

RAFAEL COMPANY: DES DE FORA SEMPRE ES VEU EL TRONC COMÚ ENTRE VALENCIANS I CATALANS

 
 
 
Amb motiu de la publicació per part de la Universitat de Valencia del magnífic llibre "Cartografia, ideología i poder" ens plau publicar l'enllç d'aquesta entrevista al seu autor publicada a vilaweb.

 Rafael Company, historiador i primer director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, publica un estudi llaminer sobre els mapes etno-lingüístics del Touring Club italià. Pren un esment especial en la manera com representen els 'catalani'. 'Cartografia, ideologia i poder', un volum extraordinàriament editat per Publicacions de la Universitat de València.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4223400/20141211/rafael-company-fora-sempre-veu-tronc-comu-catalans-valencians.html

UNA LLENGUA, UN POBLE I UNA IDENTITAT: EL BILINGÏSME ÉS UN ARMA PER A IMPOSAR EL CASTELLÀ

 
 
 
Els valencians ni som bilingües, ni bipolars. Tenim una única identitat i una personalitat i cultura diferenciada. La nostra llengua és el valencià-català tal com el castellà és la llengua dels castellans.
"Tots els sociolingüistes del món saben que les societats plenament bilingües no existeixen. Existeixen individus amb competències lingüístiques com més variades millor, però en la història de l
a humanitat no sembla que hi hagi cap exemple de societat en què dues llengües haguessin conviscut harmoniosament amb el mateix nivell d’ús i de prestigi. Una de les llengües acaba devorant l’altra, de mica en mica o a queixalades. I sempre, sempre, la llengua que s’imposa és la llengua que té més demografia, a més d’un estat que l’empra amb exclusiva i d’un exèrcit que la defensa amb sabres esmolats o constitucions virils."
Joan Lluís Lluís (tret de l'article "No es pot tenir tot" publicat a Vilaweb.)

dilluns, 8 de desembre del 2014

DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ...

...SOM UN POBLE, UN SOL POBLE.

EN NEGRE



Fa un any ens llevaren l'únic mitjà audiovisual en la nostra llengua que ens quedava a aquest territori. Unes setmanes després tallaven les emissions de Cat Radio. Recordem per a no oblidar, recordem per a canviar-lo tot.

O ARA, O MAI!

 
 
 
"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."
Joan Fuster