LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Per a estimar la nostra terra cal coneixer-la.
Indrets de la nostra terra: La Tinença de Benifassà.

MALLADA DEL LLOP

Mallada del Llop i darrere la cresta de Bèrnia, serra de la Serrella, comarques del Comtat i la Marina Baixa.

Foto: Pepino Acn.

LA SERRA EN FLAMES DESDE SIMAT

La serra en flames des de Simat. La nostra solidaritat amb els veins de Barx.El nostre poble ha de prendre consciència de la necessitat de cuidar i preservar el medi ambient i els nostres boscs. Si no preservem la nostra terra no tenim futur.

SERRA DE LA FILOSA

LA MARJAL PEGO OLIVA.

LA MALLA DEL LLOP

LES ILLES COLUMBRETES

EL PUIG CAMPANA DESDE FINESTRAT.

LES NUCLEARS SÓN PRESCINDIBLES

Les centrals nuclears són perilloses, innecessàries i problemàtiques a més d'incompatibles amb un model ecològic i sostenible, manquen d'eficiència econòmica i són mediambientalment inacceptables. Dia a dia augmenten els estudis que posen en evidència aquest tipus d'energia que ens han venut com a necessària. No obstant això els riscos d'accidents nuclears-interns, com en el cas de Chernobyl, o causats per problemes atmosfèrics, com en el de Fukushima, als quals caldria afegir el perill d'incendis que puguen afectar qualsevol de les centrals existents al nostre territori-existeixen. A aquests cal afegir un altre tipus de problemàtiques com els residus radioactius que generen i la perillositat dels quals roman durant desenes de milers d'anys, les emissions radioactives que comporten greus riscos per a la salut o el dany mediambiental destructiu, poc avaluat fins al moment. Aquests són solament alguns dels arguments que podríem esgrimir contra la presència de centrals nuclears a la nostra terra. Perquè hi ha més. Les centrals nuclears no són un remei a la falta de treball, ja que generen molt pocs llocs de treball en comparació al que podrien crear altres tipus d'energies i a les quantitats econòmiques-en gran part des de les institucions públiques- invertides en les mateixes. I és que l'energia nuclear suposa així mateix un alt cost econòmic sent necessàries injeccions i subsidis amb diners públics. Coincidint amb el segon aniversari de la catàstrofe de Fukushima, grups ecologistes han realitzat accions de protesta en les quals s'ha demanat el tancament de la central de Cofrents, una vella reivindicació de diferents col·lectius ecològics i medioambientals valencians.

Des d'aquestes pàgines volem recolzar aquesta reivindicació i mostrar el nostre compromís de suport a models energètics sostenibles basats en energies netes i renovables. Al nostre territori podem trobar gran potencial sense aprofitar vàlid per a l'eficàcia energètica i al mateix temps comprovem la inexistència d'inversions i recerques dedicades a la cerca de les mateixes. Si el govern valencià hagués dedicat una petitíssima part dels diners malbaratats en els últims anys a la recerca i inversions en noves energies tal com van fer els islandesos, tal vegada la crisi i l'atur ens copejarien de diferent forma. Estem convençuts que amb les estratègies adequades i una voluntat política de servei al ben comú del nostre poble, podem trobar la forma de substituir aquesta perillosa font d'energia per altres alternatives en coordinació amb altres territoris europeus, per la qual cosa pensem que la inversió dirigida a investigar i promoure fonts d'energia més naturals és una exigència política, més econòmica, més saludable que pot crear nous centres de producció de rendibilitat econòmica i per tant nous llocs de treball així com contribuir a la independència energètica i la autosostenibilitat dels nostres territoris. I és que cada vegada són més els que afirmen que la inversió dedicada a la producció ecològica i a les energies renovables té futur, són econòmicament viables, respectuoses amb el medi ambient, milloren la salut del nostre poble i generen llocs de treball.

L'energia nuclear és prescindible. Una terra neta i sense centrals nuclears fa al nostre poble més sa, més segur i més lliure.

EL RACÓ DE L'ANELL: TERRA DE NINGÚ, TERRA DE TOTS ELS VALENCIANS

El Racó de l'Anell és terra de ningú. Situat entre els termes municipals de Tavernes Blanques i la ciutat de València, rep el seu nom de l'encreuament en forma d'anell de les aigües de dues històriques sèquies valencianes, sense barrejar-se, la de Rascanya i la Font. Es tracta d'un petit paradís amb dotze antigues alqueries i les seues consegüents hortes on es conrea creïlles, enciams, cols però sobretot la millor xufa que dóna nom a la nostra internacional orxata. Envoltada de la bullícia de l'antiga carretera de Barcelona i del barri valencià de Torrefiel, a pocs quilòmetres de Museros i en la mateixa comarca, el Racó de l'Anell suposa un espai privilegiat d'alt valor patrimonial, ambiental, agrícola i paisatgístic, un oasi de tranquil·litat, un racó de gran interès humà que exerceix de pulmó verd en el nord de la capital valenciana alhora que salvaguarda de la nostra mes antiga tradició i cultura, representant la nostra agricultura artesanal i la nostra forma de vida en aquesta cada vegada més monstruosa i canviant València. Miraculosament el Racó ha aconseguit sobreviure a tots aquests canvis i el seu paisatge dista poc del que tindrien no fa molts anys la majoria de poblacions de l'horta valenciana. Un lloc on les famílies es troben arrelades en la terra i conserven els seus costums i una forma de viure sana i natural. Els nostres avis encara van conèixer aquesta emblemàtica zona valenciana quan en les seues alqueries es criaven porcs per a les factories de Tavernes- la de Roig o Marquès- el fem del qual, barrejat amb l'arena de la propera platja servia per a enriquir una generosa terra que donava les millors xufes per a L'orxata elaborada a Alboraia. Les seues alqueries, Xarrín, Xirivellano, Cassani, Sùria, Xenillach, Tomàs, Coixo, Carrils...segueixen habitades i les seues gents treballen encara les seues fèrtils terres, participant en les tasques agrícoles com ho van fer els seus avantpassats, amb les seues pissarres penjades de les alqueries i sent part del Consell regulador de la Xufa valenciana.

Avui tot açò està en perill. El PGOU pretén fer passar una de les seues noves carreteres just per aquest fràgil lloc amb l'excusa de descongestionar la ciutat pretenent convertir els seus fèrtils i emblemàtics llocs en asfalt, soroll i contaminació. El projecte preveu destruir la majoria de les seues històriques alqueries i la desaparició de la seua horta. No sabem si a partir d'aquest projecte haurem de consumir la nova orxata valenciana amb xufes conreades a Xina, però si sabem que València perdrà una vegada més un lloc important i irreemplaçable del seu patrimoni, de la seua cultura i de la seua història. Un projecte que si no ha seguit avançar de moment és per la falta de recursos econòmics de l'administració.

El problema és que a més, els mig centenar de veïns; de Tavernes de cor, però empadronats a València a on pertany el terme municipal; que ja arrepleguen signatures, tenen poca capacitat de convocatòria i protesta i se senten abandonats pels seus representants. De València? de Tavernes? Per açò es troben en terra de ningú.


Però l'horta valenciana no és terra de ningú, és patrimoni de tots els valencians, i han de comptar amb la solidaritat de tots els que vivim en poblacions agrícoles, de tots els que pertanyem a un poble que ha sabut afirmar-se mitjançant la comunió entre terra i home, treballant i acaronant de forma sostenible una terra que ha sabut ser generosa amb aquells que l'han sabut respectar. Una terra que per sobre de macroeconomies, globalitzacions i especulació ens ha
donat de menjar i ens salvarà si sabem defensar-la i lluitar per ella.


Per açò, el Racó de l'Anell és terra de tots. No podem deixar a soles a les seues gents en aquesta lluita, perquè la seua victòria sobre els interessos econòmics que beneficien a l'especulació de la oligarquia financera amb la complicitat dels representants polítics del binomi PP-PSOE, serà també la nostra.


Com diu un dels habitants del Racó de l'Anell des de la porta de la seua alqueria, la mateixa de diverses generacions familiars, "nosaltres la terra la treballem. Si desapareix el camp i les cases, desapareixem les persones".


No deixem que desaparega. La seua lluita també és nostra.


Salvem el Racó de l'Anell! Salvem l'Horta!

 
Font: Projecte Museros.

VALÈNCIA ES CREMA: POCA PREVENCIÓ I MOLTES PARAULES

El divendres València va clarejar amb pluja de cendres. El Diumenge va clarejar amb una olor a cremat que reflectia el que estava passant en la província de València aproximant-se a Castelló.

València es crema. El nostre petit pulmó, ferit des de fa anys, s'està extingint a causa de negligències pertot arreu. L'incendi que estem vivint en aquests dramàtics dies està afectant a poblacions així com el nostre camp i els nostres boscos, patrimoni de tots els valencians. Existeix un perill, que envaïsca els parcs naturals de les serres Calderona i Espadá. Dos dels principals pulmons verds de la nostra terra. La Serra Calderona també esta plena de pobles com Serra, zona de descans de molta gent de la nostra terra sobretot els pobles de l'Horta on anàvem a passar les pasqües, a arreplegar aigua de les fonts o a pujar amb la bicicleta pels seus camins plens de vegetació i aire pur. La Serra Espadá és un altre centre neuràlgic al com pertany probablement l'únic bosc autòcton que queda en tota la nostra terra de sureres, alzines i roures d'una antiguitat mil·lenària. El foc ja ha arribat a les rodalies de la Cova Santa on anaven els nostres avantpassats de molts pobles valencians en peregrinació amb els seus carros en viatges d'uns dies fa algunes dècades. Afectat ha sigut el poble des d'on ix un dels millors vins dolços de la terra: Torís, entre moltes altres poblacions germanes.
El nostre pulmó es crema. Fan venir ganes de plorar de ràbia davant les imatges que apareixen en els mitjans de comunicació així com de les fotos que podem veure. Qui té la responsabilitat d'aquesta massacre? En primer lloc podem celebrar, no sense indignació, que aquests incendis semblen no haver sigut provocats com molts uns altres. Han sigut originats per negligències d'uns operaris d'energies renovables que estaven treballant en una casa de camp entre uns altres. La qüestió que s'hauria de resoldre en aquesta situació, és si aquests operaris estaven preparats per a treballar en aquestes condicions mediambientals amb bufadors i altres elements varis. Si l'empresa encarregada de la instal·lació va facilitar als seus operaris els elements bàsics per a evitar una tragèdia d'aquesta magnitud. Si el camp i el bosc valencià està preparat per a no ser incendiat després d'un contenciós d'aquesta magnitud. Si la Generalitat de València està preparada per a enfrontar-se a un problema d'aquestes dimensions. Si el treball de reforestació està ben planificat.

Tantes preguntes per a un drama tan gran. Primer cal assenyalar que les retallades en matèria laboral podrien haver ocasionat aquest drama. NO s'han d'enviar operaris a aquestes zones sense estudiar les possibles fallades i remeiar-los. Així com s'han d'enviar operaris responsables i preparats per a aquests treballs de risc mediambiental, i amb açò no estem posant en dubte la capacitat de l'empresa i dels operaris la labor dels quals desconeixem.
 
En segon lloc recalcar que el bosc i la muntanya valenciana no està preparat per a un incendi. Per què? Molt senzill. Des de fa algunes dècades no es permet la realització de paelles a l'aire lliure com antany o la capacitat d'acampada lliure com vam fer molts joves de fa algunes dècades en festivitats com a setmana santa. La dictadura del políticament correcte no permet criticar certs temes en l'actualitat com aquests. Aquells menys privilegiats que no disposaven d'una caseta per a poder passar el diumenge aprofitaven el camp per a anar de paella, sota alguna garrofera, múltiples fa poques dècades per la zona, es podia "plantar" les taules on s'acudia en carros tirat de cavalls a mitjan segle passat i amb cotxe a la fi del mateix, amb la finalitat de cuinar la típica paella del diumenge en companyia de familiars o amics. Així es divertia la joventut del passat, sense necessitat d'acudir a centres comercials varis a menjar en franquícies com el McDonalds, on els seus fills gaudien d'un dia de camp en companyia de la família i en contacte directe amb la naturalesa. Pocs incendis es van originar a causa
d'aquests "actes delictius" en l'actualitat.

De la mateixa forma, sobretot a la primavera en les festivitats de Pasqua, molts valencians anaven al camp a passar les festivitats cercant llocs on acampar lliurement per tota la geografia de la nostra terra valenciana. A les nits es feien fogueres on tots els acampats es reunien i sempre hi havia algun que sabia tocar una guitarra cantant durant la nit en harmonia amb aquella gent que coneixies d'altres poblacions valencianes. I pocs incendis es van originar per aquestes accions delictives en l'actualitat. Més aviat al contrari, es tenia molta cura en què no passara una desgràcia ecològica les principals víctimes de la qual serien aquells que gaudien de l'acampada o la paella del diumenge, i al mateix temps s'evitava l'aparició de mala herba, autèntic càncer de l'incendi, en utilitzar la que apareixia a plantar tendes o a encendre les fogueres controlades vàries que hi havia pertot arreu.

En açò entra la Generalitat Valenciana. En les últimes dècades ha prohibit l'acampada lliure en el camp, la qual cosa va portar als valencians a passar les seues vacances a llocs més permesos com les platges de Gandia o altres zones d'oci més... "civilitzades" amb la consegüent despesa de lloguers o discoteques sent menys naturals o socials. També es va prohibir el foc controlat del Diumenge per a fer paelles que els nostres avantpassats van gaudir durant generacions amb escàs altercat incendiari. A canvi d'açò, al final, es va modificar el costum diumenger del camp per els, cada dia més massificats, centres comercials que ajudaven al consum, a la despesa i al fet que cada dia menys gent gaudisca del Diumenge com un festiu, participant de la roda capitalista global. Amb tot açò, es va modificar l'hàbit del descans valencià més d'acord amb els "temps moderns". Fins a, tal vegada, eliminar el descans diumenger definitivament dels nostres calendaris, ajudat durant l'última dècada sens dubte per milers de persones vingudes més enllà d'Europa on per a ells el Diumenge no és el mateix que festa i, veuen natural, que es "labure" un dia com el "Dominus Dei".

Però tot açò ha evitat els incendis? No solament no ho ha evitat, sinó que ho ha dramatitzat en les últimes dècades. Des que va arribar ICONA a Espanya en la dècada dels 70 del segle passat, curiosament encara que sense assenyalar-los com a causa directa, es van intensificar els incendis en la costa mediterrània. Especialment desastrós va ser la dècada dels 80 per a València. En les retines dels valencians pot quedar aquella celebració hipòcrita de la baixada dels incendis forestals en la nostra terra pels governants de llavors, precisament d'un altre color polític però igual d'involucrats en la nostra terra, quan quedava poc per cremar. Normal que baixaren els incendis!!.
Aquesta entitat va desaparèixer en l'última dècada del segle passat.

En els últims temps on la seguretat de les muntanyes Valencianes pansa per la Generalitat, s'ha sabut que al mateix temps que s'ha invertit en circuits de Formula I i altres esdeveniments varis de gran interès popular, s'ha reduït en 5 Milions de € i Mil persones els efectius en la lluita contra incendis. Açò pot explicar la tardança a contenir un foc d'aquestes magnituds. Al mateix temps s'ha sabut que la brossa d'herba en els camps porta 10 anys sense netejar-se. Açò s'uneix al fet que el poble valencià ha sigut, a poc a poc, retirat dels camps la qual cosa unit a la falta de pasturatge de les últimes dècades, creen les condicions d'expansió d'un incendi. Si no s'inverteix a llevar herba aquesta es transforma en una espurna d'incendi davant el menor descuit o tempesta. 

Els gravíssims incendis no han sigut realitzats pel nostre govern de la Generalitat, veritat és, però també és veritat que si s'hagueren netejat les muntanyes invertint en precaució o ben hagueren permès les mítiques paelles o acampades dels valencians respectuosos amb la seua terra els quals solien netejar les males herbes "gratuïtament" en utilitzar un bosc i una muntanya a poc a poc abandonada; si no hagueren reduït la despesa a prevenir els incendis o haguera invertit en un o més hidroavions en una terra entre el mar i la muntanya que ajudaria moltíssim en el treball d'extinció d'incendis; si no haguera reduït els efectius contra-incendis o, és més, haguera format a quadrilles de voluntaris valencians que es prengueren mà d'ells en situacions com aquestes ja que segurament molts valencians s'oferirien voluntaris en aquests moments per a lluitar contra el foc devorador que està consumint la nostra terra... o tantes altres mesures, possiblement no s'hauria allargat aquest drama fins as sap quan.

Tot açò se sumisca a la falta d'informació oficial, on en les seues notícies de Canal 9 únicament es nomena com un mantra al vent com a causa principal que no estiga encara extingit o la dissonància en les dades reals entre les 20 Mil hectàrees oficials i les més de 50 Mil oficioses que es coneixen.

Per tot açò, el govern de la Generalitat és responsable directe en la falta de control sobre uns incendis que devasten València i poden aconseguir Castelló en les pròximes hores, a més del vent, amb la qual cosa el conseller de Governació, Serafín Castellanos, i uns altres més deurien dimitir de vergonya. Però en una Espanya en el qual l'únic que sap dimitir té alzheimer no sembla probable que es prenguen mesurades d'aquest tipus.
I... Després què? S'hauria de reforestar. Però, Qui reforesta i com? Segur que se li donarà abans a uns aturats gratuïtament per a castigar-los encara més, abans de prendre mà d'uns presos que viuen com a reis perquè és políticament incorrecte, així com uns piròmans que passen els seus dies en les presons en lloc de passar la resta dels seus dies reforestant solament perquè són treballs forçats i no està ben vist per una societat malalta. Caldria posar el delicte d'incendiari forestal com un delicte d'assassinat múltiple perquè el drama ecològic i social que comporta és brutal, però no per a estar en la presó, sinó per a passar la resta dels seus dies reforestant tot allò que s'ha destruït en hores.

La nostra terra està cremant-se, però en els mitjans de comunicació del sistema sembla que solament importe la final de l'Eurocopa... i el vent de ponent.

EL MAJOR PARC NATURAL VALENCIÀ EN FLAMES

L'incendi forestal declarat ahir en el terme municipal d'Assuévar (Castelló) ha quedat controlat a les 18.30 hores d'avui després de cremar un total de 75 hectàrees, segons el primer balanç del Centre d'Emergències de la Generalitat.

El 80% de les hectàrees cremades en aquest incendi són de matoll, i la resta d'arbrat, fonamentalment pi i surera.

Quatre mitjans aeris d'extinció d'incendis, cinc brigades de la Generalitat, una brigada de voluntaris i bombers del consorci provincial de Castelló han participat en les labors de control del foc.

L'incendi es va iniciar en el barranc de la Mosquera, en una zona de difícil d'accés i en la qual bufaven vents de fins a 70 quilòmetres per hora.

El foc ha cremat 34 hectàrees del terme municipal d'Assuévar i 41 en el municipi d'Almedíxer i ha afectat al parc natural de la Serra de Espadà.

Informa: EFE

SOS L'ALBUFERA: APAREIXEN MILERS DE PEIXOS MORTS

Milers de llises agonitzen als canals principals de l'Albufera de València, fugint del que s'ha convingut en assenyalar, una manca d'oxigen generalitzat.

En contra del que el canal autonòmic de televisió ha difós com a espectacle singular la concentració de llises, diverses organitzacions mediambientals de València i els pobles del voltant del llac, asseguren que l'Albufera està podrint-se degut a la gran quantitat de contaminació de les aigües.

Els operaris que es responsabilitzen de la cura d'aquest Parc Natural, no paren de treure bosses farcides de llises mortes procedents d'aquestes aigües, que històricament sempre han patit la pressió contaminadora dels voltants i de la gran ciutat.

Algunes organitzacions mediambientals locals assenyalen que, aquest fet, es repeteix des de fa alguns anys, en coincidència amb l'entrada en vigor de la restricció europea de cremar la palla de l'arròs després de la sega.

La Plataforma Albufera Viva insisteix en aquesta casualitat i afig que els peixos cerquen aigües més oxigenades i és per això que fugen als canals, per tal d'allunyar-se dela contaminació de les aigües, siga per la causa que siga.

Aquesta organització tem que amb el temps l'Albufera esdevinga un aiguamoll sense vida.

Font: El Punt

RUTES DE TARDOR PEL PENYAL D'IFAC

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient ha organitzat un conjunt de sis visites guiades per a aquesta tardor en el Parc Natural del Penyal d’Ifac.

L'objectiu que s'ha marcat la Conselleria amb aquesta iniciativa és donar a conèixer aquest espai protegit entre tota la població i els turistes de la zona. El Penyal D´Ifac, que es troba en el municipi de Calp, posseeix 332 metres d'altura i és un dels espais més visitats a la Comunitat, ja que compta amb un valuós patrimoni històric i una flora singular.

Les visites programades per a la tardor de 2011 començaran dimecres que ve 5 d'octubre, a la qual seguiran altres excursions els dies 19 d'octubre; 2, 16 i 30 de novembre; i 14 de desembre. Totes les rutes guiades tindran lloc entre les 10.00 i les 12.30 hores.

L'activitat, dirigida al públic adult en general, consisteix en una ruta interpretativa guiada pels tècnics del parc natural, des de les restes arqueològiques de la Vila Medieval d’Ifac fins al túnel que travessa la muntanya.

Al llarg del recorregut, els participants podran observar els valors culturals, ambientals i paisatgístics d'aquest espai protegit. A més, els tècnics de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient informaran sobre l'evolució d'aquest espai protegit des de l'antiguitat fins al present.

Un dels aspectes més interessants de la ruta és conèixer de primera mà la riquesa cultural que tanca la Vila Medieval d’Ifac, ja que està prevista una visita per l'interior de les restes arqueològiques i conèixer els descobriments de l'última campanya d'excavació, duta a terme durant els mesos de juliol i agost pel Museu Arqueològic d'Alacant.

Les places per a participar en l'activitat són limitades i la inscripció obligatòria en l'adreça de correu electrònic ifac_cma@gva.es o en el telèfon 965 837 596. L'activitat és gratuïta i no recomanada per a menors de 12 anys. Apunta't ja!

Font: Levante-EMV

ATURATS DE BENIDORM OCUPEN HORTES ABANDONADES PER A CONREAR-LES

Un grup d'aturats presenta un projecte per a obrir una casa verda en una finca sense explotarQuan les últimes xifres de l'Enquesta de Població Activa deixen la demoledora realitat d'un aturat cada quatre persones en la província d'Alacant, a Benidorm un grup d'aturats ha decidit mirar cap al sector productiu que més anys porta desaparegut en la ciutat per a llaurar-se un futur: el camp. Estan convençuts que l'aturada en la construcció pot generar noves possibilitats que suposaran un nou atractiu per a la urbs turística. Aquestes passen per posar en valor, amb el treball, les grans finques agrícoles que estan en situació d'abandó.

Així ho creu Pepe Cantanero, andalús aturat i resident a Benidorm, actualment a càrrec de dues persones depenents sense cobrar prestació alguna, i qui juntament amb altres aturats de la ciutat ha proposat a l'Ajuntament obrir «una casa sostenible» en la qual es aúna el moviment en favor de l'ecologia, el caràcter social, l'econòmic i l'educatiu, de manera que en ell es poguera ensenyar a altres aturats a llaurar el camp a més de fer tallers infantils. La seua localització la situen en un vell mas que hi ha a l'entrada de la ciutat, avui fitat entre brancs de les obres d'ampliació de la carretera de circumval·lació de la N-332. Però aqueixa casa «verda» és només parteix del projecte. Aquest es completa amb la recuperació de parcel·les agrícoles sense explotar per a treballar-les.

Cantanero, qui compta amb experiència en el camp, doncs ha treballat durant vuit anys en el Pla Andalús d'Agricultura Ecològica, explota en aquests moments la casa coneguda com «El Altet», en la partida del Salt de l'Aigua de Benidorm. Els antics propietaris van permetre als seus avantpassats utilitzar la finca, i quan li la van vendre «a un constructor d'Alacant», aquest també els va dir que podien seguir en ella mentre no anaren a construir. En les parcel·les contigües tenen plantats els seus horts ecològics. El que trauen (albergínies, pebrots, carbassons, fesols verds, guindilles, tomàquets i fins a tabac) li'l reparteixen entre ells o ho regalen. «És millor plantar i arreplegar els teus fruits que cercar menjar en els contenidors», afirmen.

En la casa també aprofiten tot l'aigua de pluja que arrepleguen a través d'aljubs i tenen un molí de vent per a produir energia. Així i tot, des de lluny la construcció sembla quasi una barraca. «Ens agradaria arreglar-la, però no sabem si al final la van a tirar o no amb les obres», explica Cantanero. Aquest també apunta que s'han documentat en presentar la proposta de rescatar finques abandonades per a promoure el seu cultiu. Indica que pot segons «la Llei 34/1974 del 16 de novembre, encara vigent, sobre finques manifestament millorables» L'ens públic que gestionaria l'explotació «seria l'Ajuntament amb aturats que pagarien amb part del que tragueren el cànon, i tots podrien comprar a través d'una cooperativa».

Sap que el que diu sona idíl·lic, però assegura que és possible. «Aquesta zona és perfecta, hi ha suficient aigua i molts camps desaprofitats». Des de l'Ajuntament no s'ha rebutjat la proposta, fins i tot es veu amb bons ulls. Segons va declarar aquest cap de setmana l'edil de Medi ambient, Pepe Marcet, la idea ha agradat, per açò estan estudiant la seua viabilitat.

Font: Levante-EMV

LA UE CONTRA L'HORTA TRADICIONAL VALENCIANA

La Unió Europea deixarà al minifundi valencià sense les ajudes de la PAC.

La major part del minifundisme agrari de la Comunitat Valenciana podria quedar-se sense ajudes de la futura Política Agrària Comuna (PAC), segons el contingut de la proposta de reforma de la normativa vigent fins ara. De prosperar el que Brussel·les pretén, no tindrien dret a cap suport les explotacions agràries la superfície de les quals no arribe a una hectàrea o els perceptors la quantia dels quals a rebre fóra inferior als cent euros.
La raó que esgrimeix la Comissió Europea en la seua proposta és que les despeses de gestió d'aquest tipus d'ajudes menors supera la pròpia quantia de les mateixes, per la qual cosa no veu millor opció que anul·lar-les. No obstant açò açò representaria un crebant molt important per al sector agrari valencià, on predomina precisament el minifundisme.
Des de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) s'adverteix que és possible que per als tecnòcrates de Brussel·les, vistes aquestes ajudes d'una en una, representen poca cosa, però contemplades des del costat de cada perceptor suposen quanties que, encara que modestes, pot significar el tenir en marxa un cultiu o abandonar-ho, alguna cosa que és molt important a més per al conjunt de la societat. I damunt, vist el tema globalment, el conjunt del sector deixaria d'ingressar importants quantitats del pressupost comunitari que, per la qual cosa se sap fins ara, no es compensarien d'una altra manera.
Conforme s'aprofundeix en el contingut de la proposta de reforma de Brussel·les es van coneixent qüestions que cada vegada agraden menys en el sector agrari espanyol, encara que per sobre de tot preval encara una gran incertesa; no se sap encara com es concretarà tot ni, per descomptat, si hi haurà capacitat de canviar el que agrada menys. En aquest aspecte hi ha un factor favorable: tots els partits polítics estan en contra del que vulgues Brussel·les, per la qual cosa cal esperar que tant l'actual Govern com el qual arribe després de les pròximes eleccions es baten el coure en les futures negociacions.
El que es dóna per segur és que, d'aprovar-se tot conforme està ara, a Espanya li correspondria un sobre nacional de 5.900 milions d'euros, quasi un 17% menys que fins ara. I falta conèixer què pràctiques agràries s'accepten com a 'verdes', perquè d'açò depèn un 30% de les quanties de les ajudes.

Font: Las Provincias

L'AGRÓ ROIG I EL FUMARELL NIDIFIQUEN A LA MARJAL DE RAFALELL I VISTABELLA

La Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) continua recuperant a poc a poc el seu pols natural i la seua biodiversitat. Després de confirmar la reproducció de les tortugues d'estany europees, els companys d'Acció Ecologista-Agró Horta Nord han realitzat aquest estiu el cens de l'avifauna d'esta zona humida. En total, s'han comptabilitzat aus de 54 espècies diferents, 10 d'elles nidificants, entre les que destaquen l'agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies "vulnerables" segons els catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada.

Durant l'estiu, els companys d'Acció Ecologista-Agró Horta Nord, a més a més de treballar en el Projecte Emys en la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), han realitzat el cens d'aus nidificants d'esta zona humida. En total, els voluntaris de l'organització ecologista han constatat la nidificació de 10 espècies diferents, 2 d'elles pertanyents a l'ordre de les passeriformes i altres 8 a les no passeriformes. Entre les espècies nidificants de la Marjal de Rafallel i Vistabella destaquen les quatre parelles d'agró roig (Ardea purpurea) i les deu de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus) censades este estiu, ja que ambdues espècies estan protegides pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada com a "vulnerables" i per l'Annex I de la Directiva d'Aus de la Unió Europea.

A més a més d'estes dues espècies catalogades com a vulnerables, les altres huit que han nidificant este estiu a la Marjal de Massamagrell han sigut el gall de canyar (porphyrio porphyrio), el collverd (Anas platyrhynchos), el gomet (Ixobrychus minutus), la fotja (Fulica atra), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), a més a més del totestiu (Parus major) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), que són les dues espècies censades que formen part de l'ordre de les passeriformes. La majoria d'estes aus estan protegides pel Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada, en la seua categoria de Règim de Protecció Especial.

Malgrat que no ha sigut possible constatar la seua nidificació, este estiu Rafael Marquina i Jorge Bonet, els companys responsables del cens, també han pogut albirar fins a 44 espècies més d'aus en la Marjal de Rafallel i Vistabella. Dues d'estes espècies, la gavina corsa (Larus audouinii) i l'oroval (Ardeola ralloides), es troben en perill d'extinció a la Comunitat Valenciana, i altres dos, el xatrac d'albufera (Strena hirundo) i la mongeta (Sterna albifrons), estan catalogats com a vulnerables al nostre territori. A més a més, també cal destacar la presència de juvenils de becpla (Platalea leucorodia), martinet (nycticorax nycticorax) i picaport (Plegadis falcinellus), tres espècies en Règim de Protecció Especial segons el Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada.

Estes dades sobre l'avifauna i la constatació este estiu de la reproducció de la tortuga d'estany europea (Emys orbicularis) confirmen la gradual recuperació de la biodiversitat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, després de sobreviure a l'amenaça de l'urbanisme desgavellat i ser inclosa per la Generalitat Valenciana en el Catàleg Valencià de Zones Humides. Esta tardor, AE-Agró continuarà treballant, pam a pam i dia a dia, per a accelerar este procés de recuperació ambiental i que tots els veïns de l'Horta Nord puguen gaudir d'esta marjal, pràcticament l'única zona humida que s'ha salvat del taulell en tota la comarca 

 

Font: El Periodico de aquí

SENDERS VALENCIANS: LA PIPA (LA VALL D'UIXÒ)

 Situat a la serra d'Espadá i al terme de la Vall de Uxò, amb 589 metres d'altitud, es tracta de una ruta  relativament curta, i bastant intensa. La ruta transcorre per senderes, excepte el final ja que cal escalar suaument des de principi la pujada al cim ens exigeix un gran esforç. La segona part es fa entretinguda, sobretot pel interés  de les trinxeres de la guerra civil.Tots els anys es fa una Pujada popular des de la Vall d'Uixó que es convertís en un aplec muntanyenc en el que cada vegada participen més valencians. Mereix la pena per les vistes del parc natural de la Serra de Espadà i per coneixer una miqueta més el nostre entorn natural.

"La baixada es fa directament en adreça nord-est, per una cresta que fa la divisió entre els termes de Fondeguilla i la Vall. Els primers metres són molt verticals, després afluixa una mica i un pal senyalitzador marca, una mica esbiaixat a la dreta, la baixada per la Balona. Continuant recte, ve després un interessant pas vertical, ajudat amb una corda instal·lada. La baixada és contínua, passant per algun tram d'ombria on la humitat, pot ser l'aliada junt amb el pendent i ens pot provocar més d'una relliscada.

Al final, arribem, al barranc de Sant Josep, al costat de la carretera CV-230. Creuem el jaç de la pedregosa rambla, girem a la dreta i continuem per un mur d'obra d'uns 40 cm que permet un caminar molt fàcil entre carretera i barranc. Una mica més tard passem per les instal·lacions turístiques de les Grutes de Sant Josep, al poc arribem al gran pàrquing de les grutes de “Sant Josep” de la Vall d'Uixó, havent completat una excursió molt interessant." 

Font: http://www.senderosvalencianos.es

Una bona alternativa de cap de setmana a les discoteques i la ciutat.

GODELLA PER LA BIODIVERSITAT

Durant el proper cap de setmana, primer dels que configuren el mes d'octubre, aquesta localitat de la comarca de l'Horta, ha organitzat junt al mercat que es fa cada dissabte de Venda Directa de Productes del Camp, s'ha previst una Jornada d'Intercanvi de Llavors Tradicionals i una Fira de Producte Ecològic acompanyada de cata de productes i lectura del Manifest per a la Defensa del Dret dels agricultors a Vendre les pròpies llavors de varietats tradicionals.

A més, diumenge hi ha també altres activitats relacionades amb els temes que s'han desenvolupat durant tota la setmana amb motiu de les activitats de Biodiversitat que han tingut lloc. Cal destacar la presentació dels horts urbans que hi ha prevista per a diumenge , a partir de les 10 de matí i la xarrada sobre la reintroducció de òliba a l'horta de Godella.

 Font: El Punt/Avui

Consumeix productes ecológics de la nostra terra!

COSTES SANCIONA A OROPESA PEL MAL ESTAT DE LES DUNES DE MORRO DE GOS

El Grup per a l'Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) es va congratular ahir de la decisió de Costes d'obrir un expedient sancionador a l'Ajuntament d'Oropesa per la destrucció de les dunes de la platja de Morro de Gos. En concret, i segons va informar el col·lectiu ecologista a través d'un comunicat, el Consistori, a més de pagar 15.000 euros en concepte de multa, haurà de restaurar el citat entorn per ordre de l'organisme depenent del Ministeri de Medi ambient

 

Sobre aquest tema, cal recordar que va ser el propi Gecen el que fa uns mesos va denunciar a l'Ajuntament d'Oropesa per destruir les dunes de la platja Morro de Gos «sense autorització alguna». En el seu escrit, el col·lectiu afirmava que l'actuació duta a terme per l'equip de govern que dirigeix el popular Rafael Albert «no estava avalada pel pertinent estudi de declaració d'impacte ambiental», per la qual cosa reclamava al Ministeri que prenguera cartes en l'assumpte.

Així mateix, l'organització ecologista posava l'accent en la necessitat de «cuidar i protegir» aquests ecosistemes dunars que, juntament amb les prades de posidònia, «esmorteeixen l'impacte dels temporals i estalvien molts diners evitant que es perda l'arena i s'haja de procedir a la seua reposició artificial». «A més, atresoren biodiversitat d'altíssim interès, especialment endemismes botànics, que es troba en perill d'extinció», destacava l'escrit.

Ara, des de l'associació confien que la decisió de Costas servisca per a posar «punt i final» a un problema que, lamenten, «es repeteix en el temps», la qual cosa «demostra que hi ha molt treball de pedagogia per realitzar i moltes sancions fermes que fer complir perquè realment es produïsca un canvi significatiu i es comence a respectar i valorar l'ecosistema dunar i litoral». I és que per als ecologistes, «la invasió de la restinga litoral per infraestructures com a passejos marítims, urbanitzacions i un altre tipus construccions impedeix el bon funcionament de la dinàmica marina, produint una desprotecció davant els temporals que cíclicament afecten a la província de Castelló».
El Grup per a l'Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) es va congratular ahir de la decisió de Costes d'obrir un expedient sancionador a l'Ajuntament d'Oropesa per la destrucció de les dunes de la platja de Morro de Gos. En concret, i segons va informar el col·lectiu ecologista a través d'un comunicat, el Consistori, a més de pagar 15.000 euros en concepte de multa, haurà de restaurar el citat entorn per ordre de l'organisme depenent del Ministeri de Medi ambient

 

Font: Las Provincias