dissabte, 11 de juny de 2011

VA DE BÓ! :RECONSTRUIR VALÈNCIA



Les xifres són clares. Quasi dos milions de valencians van votar el passat 22 de maig pel bipartidisme continuista anti-valencià. Un 75% i el control del 90% del Parlament. D'aquests vots, 1.208.603, un 48,53% van ser a parar a a la candidatura del Partido Popular encapçalada per Francisco Camps, la qual cosa li va donar 55 representants, i 684.893 amb un 27,5% van ser per al PSPV-PSOE de Jorge Alarte. Tan sol una tímida reacció valenciana va poder trobar-se en la forta irrupció de Compromís, una coalició d'esquerra nacionalista i ecologista que podria presentar propostes interessants en alguns aspectes, amb 175.087 vots, un 7,03%.
El bipartidisme sembla haver guanyat les consciències de centenars de milers de valencians que semblen no adonar-se de la situació en la qual es troba el nostre poble. Amb 600.000 aturats valencians, hem arribat al percentatge record del 24, 12% d'atur, tres punts més que la resta de l'Estat espanyol, a l'una que som també capdavanters en immigrants, amb un 17, 6% de població estrangera en les nostres terres. Quasi 900.000 persones de més, segons les xifres oficials i reconegudes, que tots sabem s'allunyen de la vertadera realitat al no comptabilitzar a immigrants il·legals, un procés poblacional encoratjat pel govern del Partit Popular que ha convertit la nostra terra en un pol d'atracció per a immigrants extraeuropeus que amb el suport institucional amenacen amb convertir les nostres terres en un mar de mesquites i en una “comunitat autònoma” deslligada de la seua vertadera identitat. Però a més, la nostra “comunitat autònoma” té el dubtós honor d'encapçalar també el deute autonòmic, aconseguint segons les últimes dades del Banc d'Espanya l'escandalosa xifra de l'equivalent a un 15, 1% del PIB, sis punts més de la ja de per si mateix elevada mitjana estatal. Per si açò no fóra suficient, el govern de Camps, relacionat a més amb diferents trames de corrupció, està obstinat a tallar les arrels que ens lliguen amb el nostre passat i orígens, tal vegada, perquè com a bon deixeble del liberalisme mundialista al qual serveix el seu partit, sap perfectament que desfigurar la identitat d'un poble és una de les millors estratègies per a sotmetre-ho. I la submissió i desculturatzió formen part dels objectius polítics dels grans partits europeus. En aqueix sentit, han sigut llançades les noves reformes educatives que pretenen una clara pèrdua de pes de la nostra llengua materna, el valencià, un dels principals trets de la nostra identitat i cultura, a l'una que prohibeix, a través de dictatorials i etnocides mesures les emissions de la televisió pública catalana en territori valencià, mentre guanyen protagonisme les cada vegada més esteses emissores sud-americanes.
Mals temps corren per a València amb una nova legislatura en la qual el Partido Popular torna a tenir majoria absoluta, i mals temps són amb la repetició d'una oposició insuficient liderada per un altre dels grans enemics de València, el Partit Socialista, baix el mandat del qual no solament es van repetir els casos de corrupció, sinó que a més es va perdre una gran part del patrimoni natural de tots els valencians a causa de la ineficàcia i la desidia d'un nefast govern, tal com acostumen a ser els governs socialistes en la resta de l'Estat.
L'entrada de Comprimís i d'Esquerra Unida en el Parlament tampoc dóna moltes esperances. El fet que representen tan sol a una esquerra ressentida òrfena de referents i que no realitzen una oposició clara a aspectes fonamentals de les polítiques del PP-PSOE com són la submissió i colonització de la nostra societat pels hàbits mundialistes i globalizadors, el capitalisme radical o l'arribada massiva d'immigrants, perdent-se en reclamacions de nula importància-en aquest sentit volem fer constar que Compromís fa públic el debat per a la defensa del valencià mentre en manifesta contradicció aboga por la multiculturalitat-, deixen a aquests partits en una posició poc operativa i decisiva en quant a les materies més importants.
A València fan falta molts canvis. D'una banda la ruptura del bipartidisme i el rebuig als dos grans partits responsables de la ruïna material i espiritual en la qual està sumit el nostre poble. Però a més són necessàries noves formacions polítiques que representen el sentir d'un nombre creixent de valencians que comencen a ser conscients que gens se solucionarà amb un trist debat d'esquerres i dretes, bons i dolents. Els problemes són molts, i fan falta solucions integrals i propostes que representen els interessos de tots els valencians autòctons. Polítiques culturals d'acord a la nostra identitat i herència, però també socials que defensen els interessos dels treballadors valencians. Protecció decidida dels nostres comerciants, ramaders i agricultors així com també del nostre patrimoni natural, aposta pels nostres productes, preferències locals  i dels autòctons,mesures contra la agresió que suposa per a lo nostre la invasió de productes xinesos,  i un major coneixement de la nostra història i el nostre entorn. Suport a la nostra agricultura i fre a la seua destrucció. Fer front comú a l'especulació i la corrupció. En definitiva lluitar pel nostre poble i la nostra terra, fer de la identitat la nostra bandera.
És el moment de fer-ho. El nostre futur depèn d'açò.
Va de bó!