dilluns, 13 de juny de 2011

ELS NOSTRES COGNOMS: ABAT-AGRAMUNT



Els cognoms valencians, tal qual els coneixem en l'actualitat, tenen la seva data de naixement a partir del primer terç del segle XIII amb la reconquesta per part de les tropes de Jaume I dels enclavaments de Morella i Borriana. Anteriorment a aquesta data, sota els diferents regnes i governacions musulmans que van ocupar el territori que temps després seria conegut com a Regne de València, els seus llavors ocupants de religió i cultura musulmana van utilitzar noms personals i familiars segons els usos àrabs. Per tant, no existeixen cognoms ni noms de família valencians amb un origen que no siga el dels nous repobladors arribats a partir de 1232. Òbviament, els cognoms valencians assentats i estesos en el temps en l'antic regne de València tenien els seus orígens en comunitats polítiques ja existents en el moment de la reconquesta del nou regne, així doncs, tenint en compte que aquesta repoblació va ser dirigida des de la Corona d'Aragó, podem afirmar que els cognoms que van arribar a les noves terres valencianes procedien en la seva major part d'Aragó i Catalunya, amb un clar predomini per part d'aquesta última, a tenor dels més recents estudis demogáficos, que al costat de la llengua i altres trets ètnics i culturals va ser també generadora que els cognoms d'origen català fossin també predominants. També van arribar famílies des de Navarra, Biscaia, Guipúscoa, Llenguadoc, i d'altres llocs de Castella, França, Alemanya, i fins i tot les Illes Britàniques.
Basant-nos en diferents obres com El Llibre del Repartiment, Els Llibres de avehinament, la colossal obra del professor Enric Guinot “Els fundadors del Regne de València”, donacions, morabatins, cartes de poblament i altres documents consultats, anem a intentar donar una informació reduïda però precisa dels cognoms valencians més representatius, per a això intentarem fugir de falses informacions, fantasioses llegendes i d'universals escuts d'armes. Solament inclourem informació de l'heràldica del cognom quan estigui clarament demostrat que el llinatge exposat coincideix amb el cognom, o si ho usem indicarem a quina família o llinatge va correspondre el mateix, pretenent demostrar amb això que al contrari del que fan els negocis heràldics actuals, els escuts d'armes eren usats per un sol llinatge, i que la coincidència en els cognoms no demostra l'ús d'aquestes armes.
ABAT O ABAD.- Del llatí abbas, abat que s'aplicava en l'Edat Mitjana al pare abat d'un monestir o als  rectors o familiars dels mateixos. Es dóna en tota la península ibèrica. Al Regne de València van poder arribar des d'Aragó, Catalunya amb la grafia Abat, de Castella o de Biscaia. En la conquesta de València va participar el cavaller Pedro Abad, amb solar a l'aragonesa vall de Tena. Van existir assentaments a Alzira (1248 i 1249), Alcoi (1249), Cocentaina (1269 i 1290), Begís (1276), Oriola (1300-1314), Morella (1306-45), Alcudia de Carlet (1337), Castellfabib (1379), Montcada (1379), Castelló de la Plana (1398), L’Enova (1421) i Morvedre (1421). A partir del segle XVII va ser molt comú a Novelda.
ABELLA, ABELLÀN, AVELLA O AVELLÀ.- Existeixen dos possibles orígens, d'una banda, de apicula, abella, podent ser originari de les poblacions catalanes d'Abella, Abella de la Conca o Abella de  Adonis, o de l'aragonesa de Abella. D'altra banda podria procedir de abellanus, avellana, i en aquest sentit podria procedir de la població catalana de L’Avellà. Existeix la variant castellanitzada d'Abellán, molt freqüent a Múrcia i algunes zones del País Valencià. S'han registrat assentaments a La Jana (1239), Gandía (1259-1291), Sant Mateu (1300-1345), Benicarló (1314-1326), Alcudia de Carlet (1337), València (1354), Bocairent (1359), Penyíscola (1359), Piles (1373), Calig (1379), El Puig (1379), Onda (1379), Sant Mateu (1379), Santa Magdalena de Pulpís (1379), Castellfort (1396), Morella (1396), Villafranca del Maestrat (1396), Castelló de la Plana (1398), Alzira (1399), Oriola (1416), Penàguila (1421), Xàtiva (1421), Pobla de Vallbona (1427), Alzira (1433).
ABRIL.- Del llatí aprilis, quart mes de l'any, amb origen patronímic i llatí i orígens en diferents llocs de la península ibèrica. En el Regne de València van poder arribar tant de Cataluya, com d'Aragó, Castella i Navarra. Es troben censats a Alzira (1248), Borriana (1286), Cocentaina (1290), Onda (1379), Morella (1396), Castellfort (1396) i Xàtiva (1421).
ADAN O ADAM.- De l'hebreu Adam, de la terra, podem trobar-ho en diferents llocs de la península. Al Regne de València podria haver arribat des de Biscaia, Navarra, Aragó o Catalunya. Registrat a La Jana (1316), Alcudia de Carlet (1337), València (1354), Domenyo (1369), Cervera (1379), Onda (1379), El Boixar (1396), Morella (1396), Morella (1396), Sueca (1399), Montaverner (1421), Pobla de Vallbona (1427), Manises (1454).
ADELL.- Derivat del nom germànic Adellius. La variació Adell penetra en el Regne de València des de Catalunya. Ho trobem a Calig en 1379 i Pobla de Benifassà en 1396.
ADRIÀ o ADRIÁN.- Nom propi d'origen llatí, gentilici de l'antic port de Hadria. Variant catalana del mateix assentada a València en 1354, Campanar (1379), Castelló de la Ribera (1421) i Xàtiva (1421). Amb la variant aragonesa a Alpont (1396) i posteriorment en altres llocs del Regne de València des de Terol.
ADROVER.- Derivat del germànic Adroar, amb origen català. Radicat a Alcoi (1263), València (1354), Russafa (1379), El Boixar (1396) i Fredes (1396). Va haver-hi un caseriu amb aquest nom a Altea.
AGER.- Cognom toponímic català originari del lloc de Ager (Lleida). Assentat a Borriana (1233), Cocentaina (1269), Alcoi (1296), València (1354), Castelló de la Plana (1398), L’Olleria (1421), Xàtiva (1421).
AGRAMUNT.- Cognom toponímic català del lloc d'Agramunt (Lleida). Registrat en Morvedre (1244), Lliria (1249), Castelló de la Plana (1291), València (1306), Gandía (1373), Alcalà de Xivert (1379), Canet lo Roig (1379), Cervera del Maestrat (1379), Sant Mateu (1379), Traiguera (1379), Castell de Cabres (1396), El Boixar (1396), Morella (1396), Alzira (1399).


Valencia Identitaria . No es permet la seua reproducció total o parcial