dilluns, 28 de gener de 2013

CULLA, LA JOIA DEL MAESTRAT



A la comarca de l'Alt Maestrat, entre muntanyes, boscos, bancals i masies fortificades amb centenars d'anys d'història, resisteix Culla, poble d'imatge medieval, miraculosament ben conservat. Culla és un d'aquests llocs on sembla que el temps no ha transcorregut en els últims set-cents anys. En les seues antigues i bells carrers els ressons de les guerres carlistes i el passat templer semblen estar esperant al visitant que fuig del món modern per donar-li la benvinguda i sumir-ho en un ambient clarament identitari. El poble de Culla es troba assentat en la serra d’Ensegures a 1.081 metres, el seu terme municipal és el major del Maestrat i un dels més abruptes, on la seua població es trobava fins  fa relativament poc disseminada en més de tres-centes masies.
A Culla es parla un català occidental bastant pur, fruit de les primeres repoblacions d'aquesta zona en la primerenca data de 1233 on es van assentar famílies amb els cognoms de Berenguer, Roig, Cabestany, Carbonell, Fabregat, Fillol, Gravalosa, Minguet, Pagés, Pitarc o Punyonosa, als quals s'afegiran amb el pas del temps els Vidal, Barreda, Peris, Centelles, Bellés, Peraire, Bonaventura, cognoms que podem trobar en altres pobles i racons del Maestrat.

El Maestrat, que rep aquest nom per haver estat territori dels Maestres de la valenciana Ordre de Montesa, hereva de la dels Templers, és un extens i muntanyenc territori, avui poc poblat però amb molta història per haver estat la primera extensió conquistada als moros i per això la primera a ser repoblada per colons arribats de Catalunya i en menor mesura d'Aragó, Navarra i Occitània. Es tracta d'una zona molt especial on es guarden amb zel importants tradicions medievals, ritus pagans que es confonen amb festivitats cristianes, llegendes de bruixes i éssers del bosc i llocs recòndits considerats màgics o especials. A aquestes terres van venir a refugiar-se càtars albigesos d'Occitània i la Catalunya vella fugint de la repressió de Roma. L'Ordre del Temple sempre va estar molt interessada a posseir-la. En 1213, la regió, que assenyalava el límit del bisbat de Tortosa, va ser promesa pel rei Pere II a l'Ordre dels Templers en compensació per la futura ajuda de les hosts d'aquest Ordre de cavalleria en la seua conquesta, una acció militar que hauria d'esperar fins a 1233 ja sota el regnat de Jaime I.

En el cas de Culla, el seu primer senyor va ser el noble aragonès Blasco de Alagón, passant per herència a la seua filla Constança i per matrimoni de la mateixa a la família catalana dels Anglesola que van donar la primera carta de població. En 1244, Guillem d'Anglesola finalment va cedir Culla i els territoris de la Setena (Atzeneta, Benafigos, Benassal, Torre d’Embessora, Vilar de Cans, Vistabella, Molinell, Corbo i Boïl) a l'Ordre del Temple a canvi de deutes personals de la família per valor de mig milió de sous jaquesos. Però a causa de disputes i enfrontaments posteriors, l'Ordre no va poder gaudir d'una de les seues més anhelades possessions sinó uns pocs anys abans de ser dissolta en 1312. A partir de 1319, Culla, com la resta de possessions templaries del Regne de València van passar a les mans de l'Ordre de Montesa, creada per substituir en terres valencianes a la suprimida Ordre del Temple, i serà precisament Culla la seu de la Tinença del mateix nom, un càrrec que estava en mans del Comanador Major o Lloctinent del Maestre que agrupava els territoris de la Setena de Culla. A partir de finals del segle XIV, la Tinença es converteix en batllia que heretà la família Monsonís de Benassal, descendents del primer comanador, i que va mantenir en el seu poder durant almenys cinc generacions, i la Comunitat d’Herbatge de Culla que agrupava a tots els municipis de la batllia compra els drets d'explotació de recursos pecuaris i forestals a l'Ordre organitzant un efectiu comprat de ramaderia que va rebertir en una millora econòmica de la zona i en el millorament i ampliació del casc urbà. La comunitat d’Herbatge va perdurar de forma gremial i comunitària fins a l'arribada del liberalisme i l'abolició de gremis, germanors i comunitats rurals. Aquesta situació i un desgrat rural nat cap a les ideologies modernistes liberals i l'asimilacionisme igualador de corrents polítiques arribades  de l'estranger, va portar a la majoria dels camperols de la zona a recolzar el carlisme durant les guerres del segle XIX, convertint-se tant Culla com el Maestrat íntegrament en caserna general, teatre d'operacions i petit estat carlista. Per aquestes terres va cabalgar el mític general Ramón Cabrera. Després de les derrotes del carlisme i la desaparició de les comunitats rurals, la zona va empobrir-se i es va produir una important migració cap a les localitats més riques de la Plana i sobretot les grans ciutats i zones industrials, principalment València i Barcelona.
Avui Culla és un reflex perfecte del que va ser fa segles i que conserva edificis històrics dels segles XVI i XVII al costat de restes de muralles medievals i l'antic hospital del segle XIII que va funcionar com a presó en les guerres carlistes. En definitiva un petit racó de la nostra identitat i història de visita més que recomanable per a tot aquell que estime i vol coneixer la seva terra i els esdeveniments del nostre poble.