diumenge, 13 de gener de 2013

REFLEXIONS SOBRE LA LLENGUA DELS VALENCIANS



"L'expressió més sensible del particularisme d'una col.lectivitat, de la seua personalitat diferenciada, és a llengua propia. Com que l'home és ensems productor , transmisor i recptor de la cultura, la seua llengua reflecteix tant la cultura i la personalitat de l'individu com la de la seua comunitat. La llengia no és tan sols un sistema de signes útils per a comunicar, sinó que és també una xarcia on són preservades les més entranyables formes de vida i de pensament de cada comunitat cultural individuada.  (...). El patriotisme consisteix essencialment a replegar el llegat espiritual rebut dels nostres avantpassats, en la continuitat de la tradició cultural, en una fidelitat serena a les formes indigenes que evite ensems les avaluacions excessives i les renúncies covards. L'idioma autòcton és un fet històrico-cultural que cada poble ha elaborat per al seu ús comú i privatiu, és un dels trets principals de la deixa intelectual que ha heretat, és ensems factor integrant i expressió del ambient espiritula en que hom viu.
Nosaltres hem nascut en València i som valencians. El País Valencià, el Poble Valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats: Geografía, Història, Economía i Cultura propies. Té també un idioma autòcton . Amb aquestes premisses es deduieix logicament i forçosa el seguent postulat, que exposat d'aquesta senzilla forma, sembla irrefutable:"La llengua dels valencians és el valencià".
Som valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell deven escriure. Devem i podem, i perqué devem, volem. (:::)
Qui renuncia a la seua llengua, renuncia a la seua pàtria, i el que renega de la seua pàtria és com el qui renega de la seua mare. (...)
La llengua no és pas, com alguns imaginen erròniament, un instrument intercanviable, apte per a expressar conceptes i idees preexistents; ben al contrari, la llengua està absolutament lligada a aquests conceptes i a aquestes idees. Parlar d'una manera peculiar significa pensar d'una manera privativa, i pensar d'una manera privativa significa concebre la vida d'una manera pròpia. La llengua i el pensament són lligats indissolublement, i l'extermini d'una llengua vol dir també l'extermini de la cultura de la qual la llengua és l'expressió. Un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de la mort. El món s'empobreix cada vegada que despareix una cultura. L'extermini d'una llengua, d'una cultura i d'un poble, són una sola i mateixa cosa."

Sanchis Guarner
"La llengua dels valencians"