divendres, 25 de gener de 2013

EL RACÓ DE L'ANELL: TERRA DE NINGÚ, TERRA DE TOTS ELS VALENCIANS






El Racó de l'Anell és terra de ningú. Situat entre els termes municipals de Tavernes Blanques i la ciutat de València, rep el seu nom de l'encreuament en forma d'anell de les aigües de dues històriques sèquies valencianes, sense barrejar-se, la de Rascanya i la Font. Es tracta d'un petit paradís amb dotze antigues alqueries i les seues consegüents hortes on es conrea creïlles, enciams, cols però sobretot la millor xufa que dóna nom a la nostra internacional orxata. Envoltada de la bullícia de l'antiga carretera de Barcelona i del barri valencià de Torrefiel, a pocs quilòmetres de Museros i en la mateixa comarca, el Racó de l'Anell suposa un espai privilegiat d'alt valor patrimonial, ambiental, agrícola i paisatgístic, un oasi de tranquil·litat, un racó de gran interès humà que exerceix de pulmó verd en el nord de la capital valenciana alhora que salvaguarda de la nostra mes antiga tradició i cultura, representant la nostra agricultura artesanal i la nostra forma de vida en aquesta cada vegada més monstruosa i canviant València. Miraculosament el Racó ha aconseguit sobreviure a tots aquests canvis i el seu paisatge dista poc del que tindrien no fa molts anys la majoria de poblacions de l'horta valenciana. Un lloc on les famílies es troben arrelades en la terra i conserven els seus costums i una forma de viure sana i natural. Els nostres avis encara van conèixer aquesta emblemàtica zona valenciana quan en les seues alqueries es criaven porcs per a les factories de Tavernes- la de Roig o Marquès- el fem del qual, barrejat amb l'arena de la propera platja servia per a enriquir una generosa terra que donava les millors xufes per a L'orxata elaborada a Alboraia. Les seues alqueries, Xarrín, Xirivellano, Cassani, Sùria, Xenillach, Tomàs, Coixo, Carrils...segueixen habitades i les seues gents treballen encara les seues fèrtils terres, participant en les tasques agrícoles com ho van fer els seus avantpassats, amb les seues pissarres penjades de les alqueries i sent part del Consell regulador de la Xufa valenciana.

Avui tot açò està en perill. El PGOU pretén fer passar una de les seues noves carreteres just per aquest fràgil lloc amb l'excusa de descongestionar la ciutat pretenent convertir els seus fèrtils i emblemàtics llocs en asfalt, soroll i contaminació. El projecte preveu destruir la majoria de les seues històriques alqueries i la desaparició de la seua horta. No sabem si a partir d'aquest projecte haurem de consumir la nova orxata valenciana amb xufes conreades a Xina, però si sabem que València perdrà una vegada més un lloc important i irreemplaçable del seu patrimoni, de la seua cultura i de la seua història. Un projecte que si no ha seguit avançar de moment és per la falta de recursos econòmics de l'administració.

El problema és que a més, els mig centenar de veïns; de Tavernes de cor, però empadronats a València a on pertany el terme municipal; que ja arrepleguen signatures, tenen poca capacitat de convocatòria i protesta i se senten abandonats pels seus representants. De València? de Tavernes? Per açò es troben en terra de ningú.



Però l'horta valenciana no és terra de ningú, és patrimoni de tots els valencians, i han de comptar amb la solidaritat de tots els que vivim en poblacions agrícoles, de tots els que pertanyem a un poble que ha sabut afirmar-se mitjançant la comunió entre terra i home, treballant i acaronant de forma sostenible una terra que ha sabut ser generosa amb aquells que l'han sabut respectar. Una terra que per sobre de macroeconomies, globalitzacions i especulació ens ha
donat de menjar i ens salvarà si sabem defensar-la i lluitar per ella.


Per açò, el Racó de l'Anell és terra de tots. No podem deixar a soles a les seues gents en aquesta lluita, perquè la seua victòria sobre els interessos econòmics que beneficien a l'especulació de la oligarquia financera amb la complicitat dels representants polítics del binomi PP-PSOE, serà també la nostra.


Com diu un dels habitants del Racó de l'Anell des de la porta de la seua alqueria, la mateixa de diverses generacions familiars, "nosaltres la terra la treballem. Si desapareix el camp i les cases, desapareixem les persones".


No deixem que desaparega. La seua lluita també és nostra.


Salvem el Racó de l'Anell! Salvem l'Horta!













 
Font: Projecte Museros.