dilluns, 21 de gener de 2013

HEROIS I PATRIOTES DEL NOSTRE POBLE: JOAN BAPTISTE BASSET



El passat 15 de gener, es complien 285 anys de la mort del patriota valencià i combatent per les nostres llibertats Joan Baptiste Basset, avui injustament oblidat per molts dels seus compatriotes.

Nascut a Alboraia, comarca de l'Horta, en el si d'una família d'artesans, era fill de Joan Basset, fuster, escultor i daurador i per part de mare descendia d'una familia de la petita noblesa-els Ferrer de Lis- . Sent molt jove s'allista en l'Exèrcit realitzant gran part dels seus primers anys de carrera militar a Itàlia. Anys després va passar a Àustria on ingressa en els Exèrcits imperials, prenent part en les campanyes d'Hongria contra l'Imperi otomà i en les de Milanesat, on va ser inclòs en el cercle de militars de confiança de l'arxiduc Carlos d'Àustria. En 1705, per ordre del pretendent i amb el grau de mariscal de camp, va participar en l'expedició naval que des de Lisboa es va dur a terme contra Felipe de Borbó, desembarcant en Denia amb un reduït grup de austracistes i el nomenament de Comandant general del Regne de València. En Denia va proclamar rei a Carlos d'Àustria, va fortificar la població i va iniciar els preparatius de la revolta valenciana contra el Borbó. En els dies següents tota la comarca i moltes poblacions veïnes es van unir a l'alçament de Basset i les seves tropes, a les quals s'havia unit el destacat militar Rafel Nebot i milers de maulets valencians i van entrar a Alzira, Tavernes, Oliva i Gandía, arribant a València el 15 de desembre de 1705 on va ser rebut com a heroi i alliberador. Per aquesta acció, Carlos d'Àustria li va atorgar el nomenament de marquès de Cullera i el senyoriu de l'Albufera a la seua mare. Va ser nomenat governador militar de Xàtiva al març de 1706, on va resistir diversos intents d'ocupació per part de les tropes borbòniques.

Després de la derrota d'Almansa de 1707 i la següent ocupació militar borbònica, Basset abandona territori valencià i es dirigeix amb les tropes austracistas cap al Principat, encara en mans austracistes, quedant a Barcelona al costat de les tropes imperials a les quals pertanyia, tropes que seguint a l'arxiduc d'Àustria van abandonar Barcelona en 1713 i a les quals Basset es va negar a seguir per compartir la sort de l'assetjada ciutat al costat de la resta dels seus compatriotes. Va tenir al seu càrrec l'enginyeria militar i a l'adreça de l'artilleria durant la defensa de Barcelona i va formar part dels últims reductes que a partir de l'11 de setembre van lliurar les armes. Detingut dies després va ser embarcat a Alacant al costat d'altres dirigents austracistas i traslladat a peu fins a la presó de Hondarribia on va estar fins a 1719 per després ser traslladat a Segòvia, on va emmalaltir greument. Amb l'amnistia de la Pau de Viena, va ser cridat per Carles d'Àustria perquè es traslladés a Viena, no podent fer-ho per trobar-se impedit per la seua malaltia, raó per la qual va quedar a Segòvia cuidat per dos jesuïtes i morint el 15 de gener de 1728. El ja emperador Carlos VI li havia concedit un any abans el títol de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial.

Joan Baptiste Basset és recordat en una escultura en la seva localitat natal i en el Fossar de les Moreres (Barcelona).