dimarts, 21 d’octubre de 2014

PER A OFRENAR

 
 
Per a ofrenar noves glòries a Espanya...

Així comença l'himne de L'Exposició Regional de 1909, que durant tants anys els valencians hem escoltat amb actitud emotiva i respectuosa, i amb el que ens han fet sentir identificats. Però sembla q...ue les ofrenes a Espanya com a "regió", assumides durant els tres segles després de la Guerra de Succesió, han esdevingut en un tracte colonial i humiliant cap al nostre poble per part de l'Estat. No només a nivell cultural o lingüístic, sino també a nivell econòmic.

El govern de Rajoy va encarregar fa unes setmanes a l'economista Ángel de la Fuente un estudi sobre les balances fiscals de l'Estat espanyol. Segons l'equip de De la Fuente, el dèficit fiscal del País Valencià és de 2.018 milions d'euros (un 2,03% del PIB). Això vol dir que cada valencià deixa de rebre 394 euros a l'any. També el País Valencià hauria de rebre inversions en virtut de la solidaritat interterritorial per trobar-se lluny de la mitjana estatal en riquesa (PIB per habitant), i any rere any continuem contribuint a aquesta solidaritat en lloc de rebre. Aquesta segona espoliació suposa una pèrdua de recursos de més de 13.000 milions d'euros a l'any. I aquesta tendència ni és nova, ni sembla que vaja a canviar. Abans hi havia l'excusa de que el govern de Madrid era del partit rival del govern valencià, i algú podria/voldria acceptar-la. Ara els hi ha caigut la llonganissa a la cendra.

Aquests últims mesos han aparegut noves dades sobre les licitacions en obres públiques de l'Estat, on els valencians tornem a trobar-nos en situació de perjuí. Mentre les licitacions pujen un 60'5% a 2014 en totes les administracions, al País Valencià baixen un 12'89%. També als pressupostos de l'Estat espanyol per a 2015 tornem a quedar molt per davall de la mitjana estatal en finançament.

En la vida quotidiana aquest dèficit fiscal fa que l’estat de benestar del País Valencià siga més dèbil que la resta de l'Estat, de manera que el nostre poble es troba sota un impacte de la macroeconomia que fa que tinguem per la mateixa població menys llits hosptalaris, menys metges, menys jutges, menys beques i una situació d'insolidaritat absoluta.

En les nostres mans està reivindicar i lluitar per allò que ens pertany, de viure amb dignitat i de canviar la imatge com a poble que donem cap a l'exterior, que no és prou bona.

Ofrenant glòries a Espanya, com podem veure, no anem pel bon camí.