dimarts, 29 de novembre de 2011

EL CAS EMARSA: AGRANEM LA CORRUPCIÓ A LA NOSTRA TERRA

  

 

Sota les  sigles de Emarsa (Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals Societat Anònima) s'amaga la història d'un colossal saqueig de diners públics. Emarsa, empresa instrumental creada per l'Ajuntament de València i altres 17 municipis propers, es dedicava a depurar el cabal de les clavegueres abans d'alliberar-ho al mar, destinar-ho al reg o a alimentar el parc natural de L’Albufera. Gestionava la planta de Pinedo, la major de la Comunitat Valenciana i una de les més grans d'Espanya. I es finançava amb el cànon de sanejament que els veïns de València i la seua àrea metropolitana paguen amb la factura de l'aigua.

Al juliol de 2010, el PP, que controlava la societat des dels anys noranta, va decidir liquidar-la en trobar-se en situació de fallida. La dissolució va revelar l'existència d'un forat de 17 milions d'euros. La investigació judicial, que abasta el període de 2004 a 2010 i compte ja amb 16 imputats per malversació, estafa continuada i delictes societaris, ha destapat que els gestors de Emarsa van pagar quantitats milionàries per serveis i subministraments inexistents. El frau total podria superar els 30 milions. 

 1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de bebè, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...

2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marrakech, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seues famílies i Emarsa també pagava els hotels.

3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en menjars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només en 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueríes i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.

4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de llots van facturar més tones de les quals generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.

5. Camions ultrarrápids. Els camions de transport de llot anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió eixia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per a partir en menys de 15 minuts.

6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu en la seua casa i amb prou faenes tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seues característiques, no es podien pintar.

7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan solament tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4,5 milions mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica de Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com a rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.

8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les seues dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, “amb un acord verbal”.

9. Oïdes sordes als auditors. Les auditories de la signatura Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president de Emarsa, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per a acordar contractes i disposició de fons fera mancada almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.

10. Empleats que solament anaven a cobrar. El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que solament anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Montcada; una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.

11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià quasi va triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004 a 18,4 milions en 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6,5%.

12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009. (Font: El Pais)

 

Les factures presentades per alguns directius mostren preus molt superiors a les tarifes reals

Viajes Benimàmet va facturar a l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals de València SA (Emarsa) –els directius de la qual estan sent investigats pel titular del jutjat d'Instrucció número 15 de València– diferents nits en hotels en els quals no es va arribar a allotjar ningú. En algun cas hi havia reserva, però després no va acudir-hi ningú.
Així consta en la documentació recollida en l'última interlocutòria dictada pel magistrat instructor de la causa, Vicente Ríos, en el qual acorda imputar l'administradora única de Management de Azafatas y Servicios SL (Grupo MAS) i Vicente Tomás Benlloch, administrador de Viajes Benimàmet SL. Ambdues empreses van treballar i van emetre factures per a Emarsa.
En concret, Viajes Benimàmet va facturar a Emarsa entre 2004 i 2010 un total de 329.270,03 euros. Del total, l'agència va facturar al voltant de 60.000 euros per un servei que en cap cas va ser prestat, i el concepte del qual era entrades per al gran premi de la Fórmula 1 i per al València Open 500. En realitat, segons consta en la documentació aportada, allò gastat en aquestes entrades ascendia a uns 7.200 euros.
A més, després d'haver-se remés oficis a diferents hotels per a verificar i ampliar la informació facilitada per l'administrador de l'agència de viatges i a la vista d'algunes de les contestacions remeses, s'observa que part de les facturacions d'aquesta entitat reflecteixen un preu molt superior al preu real del servei.
Un exemple és l'allotjament de l'exdirector financer de Emarsa, Enrique Arnal, al costat de la ja també imputada, Eva María Marsal, en un hotel d'Eivissa al desembre de 2008, la factura del qual es va emetre per un import de 1.047,16 euros. No obstant això, aquest centre va aportar la factura de cost del servei per 58,64 euros i una segona factura emesa al Grup MAS per 50,40 euros en concepte d'extres.
Així mateix, les factures emeses per Viajes Benimàmet el 21 d'octubre de 2009 reflecteixen despeses per un allotjament del exgerent, Esteban Cuesta, en un hotel de Benicàssim les nits del 12 al 12 d'octubre, per uns imports de 144,50 i 428 euros, respectivament. No obstant això, aquest centre ha indicat al jutge que existeixen dues factures: la primera, per l'import de l'allotjament, que ascendeix a 140,08 euros; i la segona, a 84,50 euros, en concepte d'extres.
A més, el magistrat recull en la interlocutòria que alguns dels hotels als quals se'ls ha demanat dades sobre facturació han contestat que les persones sobre les quals se sol·licitava informació no s'havien allotjat en aquest establiment en les dates referides per l'agència Viajes Benimàmet, tot i que existien serveis facturats i pagats a aquest proveïdor de Emarsa.
Respecta a això, una de les factures reflecteix despeses per desplaçament i allotjament en un hotel de Segòvia des del 23 al 26 de maig per import de 430 euros. Enfront d'això, l'hotel ha informat que Enrique Arnal va fer una reserva d'una habitació però aquesta va ser anul·lada amb antelació al dia 23, per la qual cosa Arnal no es va arribar a allotjar en l'hotel.
Eva María Marsal, en representació del Grup MAS, va signar un contracte amb Emarsa para realitzar el disseny de l'estratègia de comunicació i imatge de l'entitat en els esdeveniments estatals i internacionals. Aquest grup va presentar una oferta per 29.400 euros i, no obstant això, va facturar 117.926,76 euros en els exercicis 2008 i 2009.
Informa: Europa Press