diumenge, 9 d’octubre de 2011

AIXÍ ES CANVIA LA HISTÒRIA: UN NOU RETABLE DEL CENTENAR DE LA PLOMA A LA SEO



El retaule del segle XV del Centenar de la Ploma, una de les joies de l'art valencià, presideix una de les sales principals del Museu Victoria & Albert de Londres, on aquesta obra de gran grandària de Marçal de Saix regna com a obra capdavantera de l'art medieval mediterrani al costat dels monumentals dibuixos de Rafael per a la Capella Sixtina. El passejant que circuli pel centre de València i envolti la seva vella Catedral es trobarà amb una diminuta capella que pretén honrar el lloc on suposadament Jaume I va realitzar la primera missa després d'entrar a la ciutat en 1238. Si mira a través de les reixes i el vidre que tanquen aquest petit espai (solament se sol obrir pel Nou d'Octubre) es trobarà amb una taula d'aspecte gòtic que és una imitació de la taula central del famós retaule que Londres es nega a prestar a València. El curiós és que, encara que ho semblin, no són iguals.

«Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa María, any 1237», diu únicament la cartela sota la taula. Tota la composició és idèntica a a la del nucli central del retaule del segle XV, solament que en aquesta obra realitzada en els anys 70 del segle passat el que destaca és la figura en primer terme del sant, abillat ell i el seu cavall amb els emblemes de Sant Jordi (creu vermella sobre fons blanc), assetjant-ho amb la seva llança a un musulmà. En canvi, en l'obra de Marçal de Saix qui està en el centre és Jaume I, vestint els senyals del rei d'Aragó (la bandera quatribarrada); darrere d'ell queda Sant Jordi, amb la seva creu vermella al pit i en la montadura. En la peça moderna, el rei és el que apareix en segon pla, però (sorpresa) no porta en aquest cas en el seu pit les quatre barres, sinó de nou la creu de Sant Jordi, així que la bandera original de Jaume I (i de Catalunya en la modernitat) ha desaparegut per complet en aquesta obra.

Aquesta taula va ser realitzada en els passats anys 70, en plena batalla dels símbols a València, i va ser encarregada per una entitat (el Capítol dels Cavallers del Centenar de la Ploma) d'accent valencianista i tradicionalista (el seu lloctinent general actual és Pascual Martín Villalba, que en aquells anys era president del Grup d'Acció Valencianista, GAV). Aquestes apreciacions poden donar indicis de les raons pel «canvi», però no obstant tant l'autor de l'obra com els responsables de la institució no recorden motius polítics per a l'alteració.
«És un detall en el qual no m'he fixat», afirma Martín Villalba a Levante-EMV sobre la diferència entre les dues obres, al mateix temps que reivindica la naturalesa de còpia de la taula de la capella valenciana. En tot cas, si és diferent, «no és per llevar la bandera d'Aragó, que ens cau molt bé, encara que l'original és la bandera pontifícia i després la hi han apropiat els catalans», afegeix.

Josep Rodríguez Sambonet va realitzar l'obra a València per encàrrec del Capítol en els anys setanta, abans d'establir-se com a docent a Catalunya. Va ser una «imitació ràpida», recorda, perquè l'entitat tenia llavors pocs recursos. L'eliminació de la bandera de les barres «crec que no va tenir a veure amb la batalla dels símbols i amb problemes de banderes», afirma. L'objectiu, afegeix, era posar a Sant Jordi en primer terme en tractar-se d'un encàrrec del Centenar de Ploma.

Aquesta era en l'Edat Mitjana una milícia urbana encarregada de protegir la Senyera. La seva seu estava on avui s'aixeca el Teatre Principal i allí tenia una capella dedicada a Sant Jordi per la qual va encarregar, en plena esplendor de la València medieval, un gran retaule al pintor d'origen alemany Marçal de Saix. L'obra, que en el seu cos central evoca la batalla al Puig prèvia a l'entrada de Jaume I a València (en realitat, el rei no va participar en aquell combat; va arribar quan les seves tropes ja havien vençut), va sortir de la ciutat al segle XIX i va ser comprada poc després pel Museu de Kensington (avui Victoria & Albert). Qui vulgui veure-la, haurà de viatjar, perquè la «imitació» de la Catedral de València conté notables i importants diferències que a la Seo pareix li han passat inadvertides.

Font: Levante-EMV