divendres, 24 de febrer de 2012

PRIMAVERA VALENCIANA?



Que el govern del PP està resultant nefast per a València és una cosa en el que estem totalment d'acord. Que les polítiques del PP a nivell nacional van a aguditzar la terrible situació econòmica dels valencians tampoc ho neguem. Però, en qualsevol cas, no oblidem la desastrosa política dels governs, autonòmics i nacionals, del PSOE, part igual de responsable i complementària a la del PP en la crisi que afecta hui al nostre poble. Per això, com a valencians, ens avergonyem del redit polític que hui pretén aconseguir l'esquerra valenciana en particular, i espanyola en general, dels incidents que alguns han batejat de manera pomposa i ridícula, com a “primavera valenciana”.
La denominació, ens arriba imposada pels mateixos que ja van batejar així les suposades revoltes àrabs,  “revoltes” que no van ser una altra cosa que un derrocament il·legítim amb ajuda de les forces militars de l'OTAN i de la CIA, d'alguns regimens polítics del nord d'Àfrica, incòmodes per a certs poders, i que en qualsevol cas va significar qualsevol cosa menys una revolta popular tal com ens van voler fer creure. La realitat ens ha deixat milers de morts, repressions vergonyoses, nous regimens islamistes, més pobresa i la submissió estratègica i econòmica d'aquests països a l'òrbita d'influència mundialista per a bemefici econòmic de certes multinacionals amb influència en els estats francés i britànic. Això fa que d'entrada, ens repugne la denominació que se li han donat a aquestes jornades de  protesta estudiantil, i al mateix temps ens fa sospitar alguna cosa que venim pensant des del principi de les mateixes. Que s'està enganyant als nostres estudiants i a l'opinió pública general per utilitzar-los en benefici dels mateixos poders als quals creuen combatre i al mateix temps desviar l'atenció del problema essencial.
El que va començar com una reivindicació justa i legítima per part d'un professorat que reclamava una educació pública de qualitat enfront de les vergonyoses retallades que imposen els governs neoliberals sotmesos a la finança internacional com a conseqüència d'unes polítiques irresponsables i suïcides, ha acabat per desviar l'atenció del problema de fons i s'ha convertit en una excusa per aixecar una mascarada de protesta per violència policial amb l'objectiu d'atacar a un partit polític al que els majors interessats a maximitzar aquests fets no van poder vèncer en les urnes.
I encara que això no justifica cap tipus de violéncia contra aquells que hi hajen defensat el seu dret a manifestar-se de forma legitima, açí és on radica l'error. La protesta, que hauria d'estar dirigida contra la classe política en el seu conjunt, responsable de la situació de crisi, i contra els poders internacionalistes als quals aquesta s'ha sotmés, s'ha convertit en una lluita que actua solament contra un dels vectors de la mateixa. Això és així, perquè precisament l'altre responsable, hui fora dels governs, necessita d'aquestes protestes per poder presentar-se davant l'opinió pública com a alternativa de govern, quan tots sabem que és igual de responsable i que els seus recents polítiques i actuacions així ho confirmen.
La violència policial és solament una part d'una violència generalitzada que a nivell econòmic, social, laboral, polític i cultural s'està exercint contra el nostre poble. I d'aquesta violència tots som víctimes: estudiants, treballadors, autònoms, xicotets empresaris, funcionaris, i també els policies, que no deixen de ser instruments al servei dels governs de torn.
Al final, la violència d'un minoritari grup de provocadors antisistema d'extrema esquerra ha provocat com a resposta la violència de les forces policials i el que hauria d'haver segut una reivindicació positiva s'ha quedat en una instrumentalització política que solament beneficia als polítics que estan hui en l'oposició i de  les que les seues polítiques, d'estar en el poder, no serien molt diferents, i a un sistema que observa satisfet com s'ignora el problema de fons de tota aquesta situació i que no és un altre que la pèrdua de sobirania i la submissió de les institucions, els mitjans de comunicació i els governs a la finança internacional.
I mentre, València s'enfronta a una nova recessió econòmica, a les xifres més alarmants de desocupació de la seua història agreujades per una immigració imposada que no necessitem, als impagaments per part d'unes institucions que solament responen a la banca, als petits proveïdors, a la ruïna de la nostra agricultura i xicotet comerç, a incessants casos de corrupció i saqueig que afecten a les més altes esferes institucionals, i amb un escandalós deute generat per l'especulació, la usura, la irresponsabilitat i el malbaratament de la casta política que haurem de pagar tots els valencians amb importants sacrificis mitjançant els quals volen situar-nos en el marge de la pobresa i esclavitud.
Pretendre fer responsable d'això solament a una part de la classe política parasitaria és un greu error i un parany en la qual no hem de caure i que solament beneficia a les aspiracions electoralistes dels quals fan de la postura anti-PP la seua única argumentació política i justificació de existir davant la falta d'idees i la incapacitat de fer front a la submissió de la nostra sobirania i al saqueig generalitzat.
La joventut valenciana ha de eixir al carrer, però mai oblidar que l'important no és solament la violència policial, que aquesta solament és una conseqüència de la veritable situació i que la denúncia ha de ser contra el sistema que l'ha fet possible, un sistema del que no solament és responsable el PP. Però a més de eixir al carrer, la joventut valenciana ha de treballar dia a dia per denunciar en tots els àmbits, el segrest de la nostra sobirania, del nostre llegat i dels nostres drets. Ha de preparar-se, estudiar i treballar per fer efectiu un contrapoder a aquesta situació i als responsables de que aquesta existeixa. L'enemic no és l'Estat perquè l'Estat ja no existeix. Treballem per construir aquest Estat i formem tots part d'ell, perquè tots hauríem de ser part d'un Estat que no s'agenolleix davant les vergonyoses i il·legítimes pretensions dels poders financers de la usura. Donem pas a noves forces polítiques lliures de les entitats privades i interessades unicament a fer política per a la comunitat popular. Engeguem altres mesures, perquè solament creant i creixent serà possible superar aquesta situació de crisi en la qual ens han enfangat.
Primavera valenciana?, en absolut, molt ens temem que aquest hivern serà encara dur i llarg, així que abriguem-nos bé i encenguem el foc de l'esperança.