dilluns, 5 de març de 2012

ATUR: SEGUIM PUJANT...I MÉS QUE PUJAREM



A Valencia, l'atur ha augmentat durant el mes de febrer en 14.338 persones respecte al mes anterior, o siga, un 2,60%, tres punts més de la mitjana estatal, quedant el total d'aturats  en 566.131!, lo que representa un increment del 7,54% respecte del mateix període de 2011. Ja lo vam dir en altre post, "una vergonya".
I estem segurs que amb les solucions que estan proposant els governs, l'atur seguirà pujant. No cal ser  experts en economia per adonarse'n que mentre els politics de la casta segueixen els dictats del poder financer internacional, del BCE, els tecnocrates de la UE, del FMi i dels mercats usurers i continuen retallant, i amb intenció de posar-lo tot més difizil als que encara hui treballen, es perdrà més poder adquisitiu, per lo tant caurà encará més el consum, es perdràn més comerços i empreses i pujarà més l'atur. Resultat: la economia no creixerà i mai eixirem d'aquesta crisi. I amb la excusa de la crisi anem a passar de mileuristes a cobrar el que tinga treball 700-800 euros i en una situació de inseguritat laboral tan alta que imposarà als treballadors una total flexibilitat per la seua banda. Per altra banda, una immigració que hui per hui no podem soportar està agreujant aquesta situació al augmentar l'atur i despesa per subsidis per una banda, o crear competencia laboral amb els treballadors autòctons que es troben en precarietat laboral abaixant els salaris i drets socials o provocant com ja hem vist a l'horta nord la contractació exclusiva de immigrnts per a les tasques de collida de la taronja marginant als autòctons.
Evidentment, si no es prenen solucions diferents amb caracter urgent no eixirem d'aquesta situació. La situació ara és la seguent:

Més retalls=més atur
Més immigració=més atur
Més atur= menys consum
Més atur+immigració= més despesa social
Més atur+reforma laboral+immigració= més inseguritat laboral i enduriment de les condicions laborals

Amb menys consum, més despesa social i més inseguritat laboral, és clar que no podrem eixir avant.

És necessari que ens conciencem que sense politiques de intervenció estatal, de protecció dels nostres productes del nostre comerç i xicoteta empresa i sense unes politiques laborals millors,no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Per tant és necessari un canvi de politiques:

-Protecció arancelaria en tots els ports de la UE 
-Incentivització del consum de productes només europeus en la UE
-Relocalització economica i laboral. Las empreses europees han de produir en Europa amb materies   europees i treballadors europeus.
-Priorització en el treball de la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball.
-Creció de borses de treball locals per a treballadors autòctons de les localitats.
-Incentivització del consum dels productes locals en les localitats.
-Canvi radical de les lleis laborals per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques.
- Augment dels salaris i no al contrari per incentivar el consum
Repatriació d'immigrants aturats de larga durada o que hajen delinquit.
 Sense unes condicions laborals decents i millors per als nostres treballadors no podrà retornar-se a un consum minim i responsable, suficient per a reactivar la economia i eixir d'aquest fosc forat. Hui cap dels partits amb posibilitats de arrivar als governs o defensar-nos al parlament de la UE defenen politiques identitaries i socials i solament fan allò que li diuen els poders de la finança internacional.

Quan més temps segueixen al poder els politics de la casta venduts a la finança, més tardarem en eixir de la crisi i acavar amb la lacra de l'atur.