dimarts, 10 de juny de 2014

ENTITAT DEL VALENCIÀ SEGONS L'ACADEMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA






“D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua propia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les illes Balears i el Principal d’Andorra. Aixa mateix és la llengua històrica i propia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals. Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix “sistema llingüístic segons la terminología del primer estructuralisme represa en el dictamen del Consell Valencià de Cultura que figura com a preàmbul de la Llei de creació de l’AVL. Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic i presenta unes carácterístiques propies que l’AVL presentarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.”
 

Dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià