dimecres, 5 de juny de 2013

LA SENYERA DELS VALENCIANS




És curiós com encara avui es manté la confusió alentada per diferents sectors interessats en quant a la senyera coronada. La realitat segons la documentació escrita és que Pere el Ceremoniós va concedir a la ciutat de València-no al Regne en su conjunt- la seua pròpia ensenya reial (quatribarrada), una ensenya que ni era coronada ni tenia franja blava, així ho podem llegir en el Manual dels Consells: «E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. (...) Lo molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal» (Manual de Consells de 1377 (Archivo Histórico Municipal de Valencia, años 1375-1383, n. 17, sig. A). Ni en eixa bandera ni en l’escut de la ciutat es troba menció relativa a cap franja blava aleshores. Hi ha que destacar també que la senyera reial, la de les quatre barres era l’ensenya heràldica personal dels titulars de la corona catalana-aragonesa, descendents de Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, sobirà dels territoris de Catalunya, i “princeps i protector d’Aragó”, qui probablement la va heretar dels antics comtes catalans, ja que els reis d’Aragó utilitzaven una heràldica diferent amb una creu de pals iguals-la creu de Sobrarbe- i quatre caps de moro. 

En 1449, ja en ple segle XV va ser remodelada afegint una corona: "attenets que la bandera d'or e flama, fos squiurada e gastada, per tal proveiren ne fos feta una nova consemblant de aquella, empero ab Corona" (Manual de Consells, Archivo Histórico Municipal de Valencia, A-34, fol CC, años 1447-50), la franja blava no apareixeria fins al segle XVI, quan apareix en els llibres del Mestre Racional «tella d'or ample pera la corona de la dita bandera ab tafatà de grana i blau» . El regne no tenia aleshores cap bandera, ja que fins l’Edat Moderna no apareixen les banderes territorials, les ensenyes eren per a reis, nobles, estaments, gremis i viles, per eixemple els subdits de les viles de patrimoni reial tenien la dels reis (quatribarrada), els de l'estament militar la creu de sant jordi, i només València ciutat tenia el privilegi de usar la bandera, antiga senyera reial, a la que com hem vist es va afegir la corona i la franja blava. Testimonis com el del notari Marc Antoni Ortí en ple segle XVII parlen no obstant això, de que en les processions anuals per Sant Jordi a la ciutat de València es pasejava la senyera “en bermell i groc”.

Amb posterioritat a la guerra de sucesió, el Regne de València com entitat juridica i politica queda anul.lat per les noves disposicions borbòniques, així com quansevol senyera o tret identitari del nostre país. No obstant això en la heráldica i la memoria dels nostres pobles va quedar com senyera pròpia la dels antics reis que van conquistar aquestes terres.

Durant el franquisme molts dels nostres simbols, considerats seccesionistes, van ser prohibits una vegada més i en 1960 a petició de Sanchis Guarner va ser tolerada la senyera amb franja blava per a les festes locals. Després d'això es va intentar usar ambdós banderes, la de la franja blava per a València i la quatribarrada per la resta, tal com seria lo més lògic, però una vegada més la oligarquia de la capital va imposar la primera com unica bandera oficial de la nova "comunidad valenciana", nom arbitrari que va ser imposat des de Madrid per un pacte entre UCD i PSOE el.liminant el de País Valencià que va ser el nom consensuat originariament en l’Estatut. Per tant le senyera històrica del País Valencià és la de les quatre barres i la de la ciutat de València va ser la mateixa amb franja blava.