dilluns, 4 de febrer de 2013

POBLES I LINATGES: SUECA, ENTRE L'ALBUFERA I LA MAR


Panoràmica des de la muntanyeta dels Sants (Sueca) en diferents époques de l'any


Sueca és la capital de la Ribera Baixa i al mateix temps el municipi de la comarca que més població concentra. Eminentment agrícola es troba situada al Parc  de l'Albufera, en una gran planicie pantanosa en el qual s'alça com a únic pujol la anomenada Muntanyeta dels Sants, i que es troba entre el riu Xuquer, l'Albufera i el mar Mediterrani formant part d'aquesta localitat onze petits nuclis de població convertits en l'actualitat en importants centres turístics i lloc d'estiueig dels habitants de València.
Encara que els més antics vestigis de població es remunten al Paleolític superior i que sembla que en els seus voltants va existir una alquería durant l'ocupació àrab, l'actual Sueca entra en la història durant els temps de la Reconquesta. Ja l'any 1157, el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV va fer donació d'aquestes terres a l'Ordre dels Hospitalaris. Posteriorment, en temps del seu descendent Jaime I, i després de la conquesta de València, el rei fixa en el Tractat d’Almizra els límits entre les noves terres reconquerides i les que encara quedaven en poder dels musulmans, quedant entre les primeres els llocs de Cullera i Sueca a les quals es va concedir en 1245 carta de repoblament davant el notari Bernat de Leocadia i mitjançant el procurador Pere de Queralt, quedant colonitzades amb setze famílies catalanes. En el Llibre del Repartiment consten els cognoms Alfaro, Anglesola, Casals, Despuig, Escrivà, Fraga, Joan, Llobet, Massot, Matoses, Miralles, Nebot, Piquer, Puig, Robina, Tarquer i Vilacolom repartits entre Sueca i Cullera. En la carta de poblament de Sueca consten a més els cognoms Altarriba, Andreu, Arnau, Bonet, Campgalí, Casals, Cucó, Domingo, Escrivà, Ferrer, Ferri, Garrigues, Gasch, Graus, Guillem, Guitart, Isern, Llobet, Martí, Maçot, Mascarell, Messeguer, Milà, Mulet, Nebot, Pelet, Poller, Puig, Riera, Robert, Rufa, Sany, Salvà, Salit, Santhipòlit, Zaragoza, Sories, Targuer, Tarragona, Torre, Vallmoll i Vinyes, sent la proporció de persones arribades des de Catalunya almenys del 90%. Posteriorment s'afegirien els també predominatment catalans Amat, Aragues, Badía, Baldoví, Bertrán, Blanch, Castell, Coll, Cortès, Dalmau, Doménech, Eimeric, Esteve, Estruch, Frigola, Ferri, Jover, Llagostera, Mir, Roure, Serra, Vilaragut, Andreu, Artigues, Barrot, Berga, Biosca, Bisbal, Bonfill, Burch, Canyelles, Carpi, Castelló, Cerveró, Xifre, Comella, Conesa, Conills, Creus, Durà, Fuster, Garrigó, Huguet, Llàser, Lledó, Llombart, Lleida, Llopis, Lloret, Marco, Mercader, Miquel, Miró, Nadal, Oller, Ortells, Ortí, Osca, Pascual, Pelegrí, Piera, Rabassa, Ramón, Reguart, Riudoms, Rodrigo, Robió, Roig, Rosell, Sabater, Saera, Sala, Salom, Sanxo. Serra, Soler, Perol, Terrassa, Torres, Tovià, Vila i Vinyoles.
A partir del segle XIV, Sueca va comptar amb consell municipal i personalitat jurídica pròpia, encara que no perdria la seua dependència militar del castell de Cullera fins a 1607. A les seues terres van cobrar protagonisme diferents fets d'armes, especialment durant la guerra de les Germaníes, i molts dels seus veïns van recolzar el carlisme.Va ser declarada ciutat en 1899.
En l'actualitat compta amb al voltant de 29.000 habitants que parlen majoritàriament valencià. Entre els seus naturals més celebres destaca l'escriptor  Joan Fuster i Ortells