dijous, 20 de desembre de 2012

80 ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ




Les Normes Ortogràfiques de Castelló o Normes del 32 es tracten d'un acord signat a Castelló de la Plana en 1932 en el qual s'estableixen unes normes ortogràfiques. D'aquesta manera, al desembre de 1932, es va arribar a un acord elemental per a la nostra llengua. Va ser signat per nombroses institucions culturals del País Valencià i seguint les normes fabrianes s'adaptaven a les particularitats del valencià.
En un inici, al començament del segle XX, ens trobem amb dos corrents d'escriptors en valencià. Uns que escrivien en una ortografia arcaitzant, partidaris del moviment de la Renaixença valenciana i uns altres, més de caràcter popular, que escrivien amb una ortografia basada en el castellà. Davant aquesta situació, en els anys trenta, des de la revista Taula de Lletres Valencianes un grup d'escriptors van promoure una campanya animant a desenvolupar unes normes unitàries. A partir d'aquest moment es van suscitar nombroses iniciatives, com l'aparició del llibre de Lluís Revest, La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Manifestant que "per a arribar a la unificació ortogràfica no veiem més que un camí. No és el de les autoritats, que ja està vist que ningú reconeix, ni el de la imposició, sinó el de l'acord". Anys més tard, amb la fi de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la situació política en l'Estat espanyol va possibilitar un major ús de la llengua.
La idea de la unitat de la llengua va guanyar adeptes, i va ser la Societat Castellonenca de Cultura la que de bases entre els principals escriptors i entitats culturals valencianes, donant lloc a les conegudes Normes de Castelló.
Les Normes de Castelló van ser avalades per les principals institucions linguístiques valencianes tal com el Centre de Cultura Valenciana, la Societat Castellonenca de Cultura o Lo Rat Penat així com pels principals filòlegs i escriptors en valencià  i va suposar un compromís definitiu en el que es respetaven l’esència, l’estil i les normes unitaries ideades per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, admitint també l’us de les especificitats dialectals tant propies del territori valencià com del català occidental
Avui dia, les Normes de Castelló estan avalades per l’ofiialitat institucional l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És important destacar que no són unes normes ortogràfiques completes sinó simplement una guia. La AVL considera que el valencià es la denominació tradicional, històrica, legal i estatutaria per a la llengua catalana en la comunitat autónoma de València reconeguent l’unitat de la llengua “que parlen avui els aragonesos de la Franja, catalans, valencians i balears” dins de l’Estat espanyol.
Però, quin sentit té la unitat de la llengua avui dia? En un món globalitzat, on el capitalisme salvatge ens espenta a la pèrdua de la nostra identitat, es fa necessari apostar per la unitat de la llengua com a eix vertebrador de la nostra societat.
Amb més d'onze milions de catalanoparlants hem d'intensificar les iniciatives que pretenen restituir en la seua plena dignitat la nostra llengua en els seus territoris històrics apostant per la seua normalització en tots els aspectes de la societat.
En paraules de Lluís Messeguer: «si fa cent anys la llengua oral, en terres valencianes, era el valencià, i vingueren les Normes del 32 a construir la possibilitat de l'escriptura —educativa, literària, comunicativa— en termes de modernitat, ¿com no posar la llengua i la literatura en l'agenda del present trànsit de la societat de l'escriptura a la de l'audiovisual, la globalització i la vida multilingüe?»
El nostre lloc està al costat del de Lluís Messeguer, Salvador Guinot, Gaetà Huguet, Josep Pasqual Tirado, Honori Garcia, Enric Valor, Joan Fuster i tots aquells que van apostar per la unitat de la llengua. Perquè si avui no consolidem el nostre projecte lingüístic, desapareixerem com a poble.
La clau per a una nova resistència al mundialisme uniformitzador i nivelador és l'afirmació de les identitats étniques com la nostra. Només amb les identitats fortes i fidels a la seva esència i esperit es podrà crear l'unic marc polític de futur capaç de fer front al capitalisme mundialista i a l'oligarquia política-financera: Una Europa lliure, independent i sobirana organitzada en unitats étniques.
És per això que advoquem per un projecte netament identitari, que comence per la defensa i promoció de les Normes del 32 i que finalitze en un marc polític que garantisca  la sobirania linguistica dels territoris de parla catalana sense imposicions de cap tipus.