L'APLEC DEL PUIG: EL CAMÍ JA ES BEN SABUT

 

 

L’Aplec del Puig es celebra cada darrer diumenge d’octubre a la Muntanyeta de la Patà (l’Horta) i commemora l’estada del rei en Jaume a la muntanya, des d’on controlava la ciutat de València i en va concebre la seua conquesta.
Els inicis d’aquesta celebració venen de la corporació de Lo Rat Penat, que com tots els anys, el diumenge següent al 9 d’Octubre, realitzaven una processó cívico-cultural a...l Puig; el recorregut es feia des de l’ermita de Sant Jordi fins al monestir. Però les joventuts d’aquesta corporació —entre els que estaven Enric Tàrrega, els germans Codonyer, Francesc Cueva, Alfons Bonafont, Antoni Bargues, Albert Thous, Eugeni Boscà i d’altres— volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser en 1960, al diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar el I Aplec de la Joventut del País Valencià a la Font de Sant Vicent de Llíria, encetant d'aquesta manera la tradició del valencianisme modern al fer una convocatòria política de reafirmació nacional.
A l’Aplec de Llíria va seguir el d’Alcoi, el de Castelló i el de Bocairent, on la Guàrdia Civil va impedir la seua celebració. A l’any següent, convocat l’aplec a La Vall d’Uixó, tornaren les dificultats i per aquest motiu es va convocar al diumenge següent —el darrer diumenge d’octubre de 1964— la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Les marxes a peu al Puig, dels darrers diumenges d’octubre van durar cinc anys, fins que, al 1968, el governador civil va tancar la població del Puig per a impedir l’entrada dels marxadors nacionalistes.
Ofegat el moviment polític en aquest mes d’octubre, el nacionalisme valencià es va refugiar en els actes culturals. La Societat Cultural El Micalet i la llibreria Concret van convocar els Premis d’Assaig Joan Fuster, que en 1970 lliurava el seu primer premi a Francesc Vallverdú. A l’any següent Eliseu Climent recollia la idea i convocava els Premis Octubre que amb el temps tant d’èxit cultural i repercussió social han esdevingut.
A l’any 1977, mort ja el dictador, el nacionalisme polític torna al Puig i en els anys successius els aplecs es celebren a les places de bous. Però legitimada la monarquia per la Constitució de 1978 i reconduït el procés autonòmic valencià pels partits espanyols, els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir la convocatòria a la Muntanyeta de la Patà i la Marxa a peu es va deixar de realitzar.
No va ser fins al 1991 que la Marxa a peu al Puig va ser recuperada i va ser per l’Assemblea per l’Autodeterminació. Una altra vegada era Enric Tàrrega que conjuntament amb Víctor Baeta, Rafael Sena, Màrius Fullana, Raimon Bono, Jesús March, Emili Villalba (pare i fill) i Xelo Santandreu, entre d’altres, es van decidir aquell any a tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.

ACTES 2014

Eixida de la Marxa des de les Torres de Serrans a les 08:30
Acte del Bloc Nacionalista Valencià a la campa del Monestir:
- A les 11h inauguració de la fira gastronòmica, d’artesania i d’editorials. Immediatament després hi haurà un taller infantil de malabars i maquillatge i, també, es posaran en marxa les atraccions unflables de la fira per als més menuts.
- A les 11.45 hi haurà una actuació per al públic infantil de Dani Miquel.
A les 13h es rebrà la marxa a peu (i com a novetat aquest any, també, amb bicicleta).
- A les 13.45 començarà l’acte polític i entrega dels BLOCS D’HONOR 2014.
- A les 14.30: Dinar.
- A les 16h: Actuació d’ESIR (grup musical que mescla pop amb música tradicional; vénen des d’Agres i han estat el premi del concurs ROCK PENAT). Després, podrem gaudir del grup de Montcada ATUPA.

Acte a la Muntanyeta de la Patà:
- De 11:00 a 17:00. Parlaments de Nuria Cadenes (SI), Roger San Millan (SI), Aida Àngel (ANC), Josep Lluis Albinyana i Josep Guia. Paella i actuacions musicals.

DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE (Al Tall)

Darrer diumenge d’octubre
el camí ja és ben sabut
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina, la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida i la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixen, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgró i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Lletra de Vicent Torrent

http://youtu.be/a1YOHhN0mG8

LLENGUA, ENSENYANÇA I CASTELLANITZACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ

Sabies que...el Real Decreto de 1902 deia: "los maestros y maestras de instrucción primaria que enseñasen a sus discípulos la doctrina cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana (...) serán castigados, serán separados del magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley."

Les agressions cap a la nostra llengua i identitat per part de l'Estat central i els col·laboracionistes d'ací, vénen de lluny.

L'ANTICATALANISME UN FALS CONFLICTE

 

 

"Volem recordar a d'aquell home, que fa cent anys va néixer a un poblet del Principat de Catalunya i que tant de benefici va fer posant al dia una llengua parlada per set milions d'homes que viuen a la ribera de la Mediterrània des de Salses a Guardamar, i de Fraga fins Maó".

Declaració de la societat valencianista Lo Rat Penat en el centenari del naiximent de Pompeu Fabra (1968).

 

El artificiós conflicte entre blavers i catalanistes, entre partidaris i detractors de la unitat de la llengua és fals i de molt recent creació.

 

Només serveix per a dividir-nos i afeblir encara més la nostra identitat. I ara tornen.

JUNTS FEM FORÇA, JUNTS FEM FRONT

 

 

"Hi ha un interès explícit a dividir-nos com a valencians, i a dividir-nos com a catalans. És una forma de reduir-nos a la més inefable inermitat."

Joan Fuster

ELS DEFENSORS DEL VALENCIÀ PARLEN ALS SEUS FILLS EN CASTELLÀ

QUAN ELS “DEFENSORS DEL VALENCIÀ” PARLAVEN ALS SEUS FILLS EN CASTELLÀ.

 

 L’any 1991 una entitat anomenada “Coordinadora de Entidades Culturales del Reino de Valencia” propera al partit Unión Valenciana va convocar -dins les estrategies secce...sionistes posteriors a la “Batalla de València”- diferents manifestacions “en defensa del valenciano” i contra la unitat de la llengua. Allò més curiós és que les reunions d’aquesta coordinadora eren en castellà i que la majoria dels seus membres parlaven sempre als seus fills en castellà renegant de la seua llengua materna. El seu president, Ricart Lumbreras, no només no parlava als fills en valencià, també va perseguir durant la seua direcció d’Ensenyança Bàsica l’ús i aprenentatge del valencià a l’escola. Entre els seus membres, Rafael Ferraro, tresorer d’UV, Pedro Aguilar, president del GAV, o Teresa Moya, de la mateixa organització, Vicente Monfort, José Aparicio etc. Cap d’ells ha parlat als seus fills en la llengua dels valencians. Un altra persona molt propera a aquesta organització va ser la catedràtica Amparo Cabanes, una excepció entre els historiadors contraris a la unitat de la llengua i seguidora del també catedràtic aragonés Ubieto en les seues extravagants tesis, avui rebutjades pel món acadèmic, què la repoblació del País Valencià va ser aragonesa i no catalana. Cabanes, consellera d’educació amb UCD, que va deixar la Universitat de València per a passar a la de Saragossa, va a afirmar en una roda de premsa a la que estava amb el president de la “Coordinadora”, Ricart Lumbreras, que és més important saber anglès que valencià.

Aquesta gent van ser els que es van mostrar com a defensors del valencià durant molt de temps, sempre prop del poder amb UCD i amb el PP. A ells els devem la divisió del poble valencià i la confusió sobre la nostra identitat, a ells devem que els fons per a la difusió de la llengua foren destinats a subvencionar grups i edició de llibres que falsejaven -sempre escrits en castellà o en un valencià acientífic- els orígens del nostre poble i la nostra llengua, com també el poc interès i els atacs per part de les autoritats polítiques cap a la nostra llengua i cultura, avui relegada a un plànol més que secundari. El seu servei a l’Estat espanyol no té preu.

Hem de aprendre de la nostra història més recent per a retrobar-nos com a poble.

L’article-denúncia publicat al diari Levante-EMV durant eixos dies no té desperdici. Recomanem la seua lectura. Entendrem moltes coses.

PER A OFRENAR

 

 

Per a ofrenar noves glòries a Espanya...

Així comença l'himne de L'Exposició Regional de 1909, que durant tants anys els valencians hem escoltat amb actitud emotiva i respectuosa, i amb el que ens han fet sentir identificats. Però sembla q...ue les ofrenes a Espanya com a "regió", assumides durant els tres segles després de la Guerra de Succesió, han esdevingut en un tracte colonial i humiliant cap al nostre poble per part de l'Estat. No només a nivell cultural o lingüístic, sino també a nivell econòmic.

El govern de Rajoy va encarregar fa unes setmanes a l'economista Ángel de la Fuente un estudi sobre les balances fiscals de l'Estat espanyol. Segons l'equip de De la Fuente, el dèficit fiscal del País Valencià és de 2.018 milions d'euros (un 2,03% del PIB). Això vol dir que cada valencià deixa de rebre 394 euros a l'any. També el País Valencià hauria de rebre inversions en virtut de la solidaritat interterritorial per trobar-se lluny de la mitjana estatal en riquesa (PIB per habitant), i any rere any continuem contribuint a aquesta solidaritat en lloc de rebre. Aquesta segona espoliació suposa una pèrdua de recursos de més de 13.000 milions d'euros a l'any. I aquesta tendència ni és nova, ni sembla que vaja a canviar. Abans hi havia l'excusa de que el govern de Madrid era del partit rival del govern valencià, i algú podria/voldria acceptar-la. Ara els hi ha caigut la llonganissa a la cendra.

Aquests últims mesos han aparegut noves dades sobre les licitacions en obres públiques de l'Estat, on els valencians tornem a trobar-nos en situació de perjuí. Mentre les licitacions pujen un 60'5% a 2014 en totes les administracions, al País Valencià baixen un 12'89%. També als pressupostos de l'Estat espanyol per a 2015 tornem a quedar molt per davall de la mitjana estatal en finançament.

En la vida quotidiana aquest dèficit fiscal fa que l’estat de benestar del País Valencià siga més dèbil que la resta de l'Estat, de manera que el nostre poble es troba sota un impacte de la macroeconomia que fa que tinguem per la mateixa població menys llits hosptalaris, menys metges, menys jutges, menys beques i una situació d'insolidaritat absoluta.

En les nostres mans està reivindicar i lluitar per allò que ens pertany, de viure amb dignitat i de canviar la imatge com a poble que donem cap a l'exterior, que no és prou bona.

Ofrenant glòries a Espanya, com podem veure, no anem pel bon camí.

EL RETAULE DE MARÇAL DE SAX

 

 

Original del retaule del mestre Marçal de Sax del segle XV (Museu de Victoria & Albert, Londres). Una rèplica exacta d'aquest retaule s'exhibia fins fa pocs anys a l'interior de la capella en la qual es va oficiar la primera missa després de la conquesta de la ciutat. En aquesta obra es reprodueix la batalla del Puig en que les tropes de Jaume I al costat de Sant Jordi vencen als musulmans sota l'ensenya de la creu del Patró dels valencians i... la bandera de les quatre barres o senyal reial que portaven aquestes tropes. En la rehabilitació que l'arquebisbat va realitzar fa tres anys i que va ser presentada precisament un 9 d’octubre, es van respectar les creus de Sant Jordi però van desaparèixer misteriosament les ensenyes amb els quatre pals. Als valencians preocupats per la història del seu poble no li han de passar per alt les connotacions de tan misteriosa i descarada desaparició. Convidem a tots els valencians a comprovar en la part exterior nord de la catedral, davant del conjunt de l'Almoina i de la basílica, com es falsifica la història i es perd la memòria dels valencians