Maig és el mes de les flors, per això la ciutat de València i altres
localitats del territori planten creus adornades de flors que
embelleixen els nostres carrers i ens recorden les antigues celebracions
de primavera. Amb arrels paganes antiquíssimes existien festivitats
populars en tota Europa en honor a Flora, deïtat que regia els boscos,
prats, i jardins, tan importants en la cosmovisió dels nostres
avantpassats, per la qual cosa es col·locaven flors a les cases i
carrers de les viles, celebrant-se festes durant la nit a la llum del
foc i cantant himnes i poesies que van donar origen als nostres
tradicionals Jocs Florals de primavera. Són les manifestacions de
l'anomenat Cicle de Maig, que començaven a principis de maig i
finalitzaven en el solstici d'estiu relacionades amb els ritus de
fertilitat de les collites i la fi de l'hivern.
En tota Europa se celebrava també una festa dedicada a l'Arbre de Maig. Se sap que en les cultures d'arrel indoeuropea, l'arbre era motiu de ritus i festivitats. Per als nostres avantpassats, l'arbre era còsmic i tenia un caràcter sagrat, enfonsava les seves arrels a la terra dels avantpassats i s'alçava cap al cel i les branques cobrien el món, era l'eix del món. Com en altres èpoques de l'any, l'arbre de primavera era adornat i les flors i fruits tenen en l'època primaveral un protagonisme important, d'aquí sorgeix la tradició catalana medieval de col·locar i adornar un arbre en el centre de les places de localitats i viles, una festivitat molt relacionada amb els populars maios o amb el més antic Beltaine dels celtes, reproduint celebracions de casament en les quals les núvies abillades amb motius vegetals i flors eren protagonistes d'aquesta celebració de l'etern renaixement de la vida i la naturalesa entre antigues danses.
En tota Europa se celebrava també una festa dedicada a l'Arbre de Maig. Se sap que en les cultures d'arrel indoeuropea, l'arbre era motiu de ritus i festivitats. Per als nostres avantpassats, l'arbre era còsmic i tenia un caràcter sagrat, enfonsava les seves arrels a la terra dels avantpassats i s'alçava cap al cel i les branques cobrien el món, era l'eix del món. Com en altres èpoques de l'any, l'arbre de primavera era adornat i les flors i fruits tenen en l'època primaveral un protagonisme important, d'aquí sorgeix la tradició catalana medieval de col·locar i adornar un arbre en el centre de les places de localitats i viles, una festivitat molt relacionada amb els populars maios o amb el més antic Beltaine dels celtes, reproduint celebracions de casament en les quals les núvies abillades amb motius vegetals i flors eren protagonistes d'aquesta celebració de l'etern renaixement de la vida i la naturalesa entre antigues danses.
 |
| Creu de Maig a Alfafar |
No obstant això, com a tantes altres celebracions l'origen de les quals es perd en la nit dels temps, també molts dels ritus de maig van anar desapareixent conforme s'imposava el cristianisme i el seu sentit assimilat per aquesta religió passo a convertir-se en la festivitat de la santa creu. Com en la resta d'Europa, la creu passa a substituir a l'arbre. En l'actualitat la versió cristiana de l'Arbre de Maig és la anomenada Creu de Maig que se celebra el dia 3 d'aquest mes quan Santa Elena va trobar la anomenada Vera Creu, moltes localitats valencianes continuen celebrant les seves festivitats de benvinguda de la primavera, reminiscències d'aquests antics cultes de fecunditat i com a record d'això podem en aquests dies contemplar les belles creus florals que en molts racons de la nostra geografia ens recorda el que som i el que no hem de perdre.
 | |
| Creu de Maig a Borriana |
 |
| Creu de Maig a València |
