dimarts, 30 d’agost de 2011

LLIBRES: DEL QUIEN DE LOS VALENCIANOS



Edicions Midjungards iniciaels seu inici editorial, i s'estrena amb un llibre difícil però necessari. Un text que aclarirà molts dubtes pel que fa a la controvertida i massa vegades discutida - la majoria sense fonaments ni proves i amb conclusions mogudes per interessos electoralistes- identitat dels valencians. Els autors i promotors d'aquest magnífic i demoledor text coneixen, com a valencians, perfectament les injustícies històriques que d'un i un altre costat ha patit la història del regne de València. Amb aquest llibre s'afirma, esclareix i recupera un origen manipulat i usurpat que explica una de les identitats més interessants del món hispànic, una explicació i recuperació indispensable per a conquistar el nostre futur com a valencians i  europeus
No són pocs els qui considerarien –l'han considerat en veritat– aquesta obra un «llibre impossible». Ho farien –l'han fet– des d'una perspectiva que han cregut poder definir com a «política». El que, abans de res, és un símptoma del petrificat, i manipulat, del que es considera avui pels seus propis militants, els «fonaments ideològics i el bagatge cultural i històric» d'un àrea política al nostre país que es reconeix en les ideologies que van portar avanci un projecte de civilització que feria de mort per igual a plutocràcies i marxisme. És a dir, el desviat de la seva pròpia concepció de «el polític». Es pensarà –s'ha pensat– que es tracta d'un llibre que avalaria «tesis contràries». I, no obstant això, gens hi ha més allunyat de la realitat, doncs els plantejaments històrics, doncs d'un llibre d'història es tracta, d'aquest treball s'emmarquen en la lògica històrica que dóna sentit a l'ésser i en esdevenir de «totes les nacions peninsulars». No és sinó la lògica, per exemple, i entre molts altres, d'un Sanchis Guarner –lògica paral·lela a la d'un Sánchez-Albornoz en l'àmbit castellà, no ho oblidem mai–, un colós intel·lectual profundament allunyat del marxisme, l'obra del qual ha estat utilitzada políticament (amb intel·ligència i sense escrúpols) per l'esquerra. Els regnes i comtats medievals de tota la Península, dels quals som hereus, neixen i creixen seguint un eix espiritual i geogràfic Septentrió-Meridió. La re-conquista i la radical substitució ètnica són les dues claus històric-demogràfiques sobre les quals s'han construït els pobles que s'integren en els Estats espanyol i portuguès. Una lògica, més precisament la veritat, que ha estat coneguda i reivindicada per les pròpies gents d'aquests regnes des del seu mateix naixement. Avui, en un absurd que palesa el arraconament físic i intel·lectual de tota un àrea política, aquestes realitats són rebutjades acríticament per molts d'aquells que se senten orgullosos encara de ser el que són i no dubten a fer front als enemics d'ahir i d'avui, i anhelen viure en un ferm arrelament a la seva sang i a la seva terra. Com escriuen els propis Autors: «…aquest llibre està dirigit en primer lloc a tots aquells que són i se senten valencians, però també ho està, especialment, a tots aquells militants polítics que, embullats en la tela d'aranya d'un enfrontament artificial, s'han vist obligats a assumir posicions incoherents i paralitzants. La transformació dels marcs polítics i la lògica dels xocs geopolítics globals es fan patents amb tota la seva cruesa en aquests inicis del segle XXI. Els bàndols de la Batalla de València evidencien avui el seu caràcter de polixinel.les d'interessos i projectes polítics molt més amplis. És necessària una actitud d'audàcia intel·lectual, que trenqui amb idees i posicions calcificades, esclerotitzades, viciades des del seu propi naixement i que condueixi a una renovació de plantejaments i anàlisis i a emmarcar tot fet nacional en l'estratègia general de resistència europea a la globalització. I això exigeix mirar, d'una vegada per sempre, amb claredat i fredor cap al nostre passat. Continuar ancorats en els demencials plantejaments històrics i polítics nascuts al segle XIX i morts en el XX és, senzillament, suïcida».
És necessària una nova reapropiació del nostre veritable origen, usurpat per aquells que ho odien. És necessari tornar a saber dels nostres avantpassats i sentir orgull per ells, pel seu grandiós esforç, per la seva infrangible voluntat de lluita i per la seva ingent capacitat creadora. Per la gesta d'un poble que va crear un regne i ho va repoblar «fins al més profund Migdia» Si reneguem d'els qui vam ser, del que som, de la nostra sang, estem assassinant el nostre futur. Si caiem en aquesta bogeria almenys que no sigui per desconeixement.

Autors: Joan Gilabert, Santiago de Andrés
Págs: 277
Portada a color, plastificada brillo
Preu per unitat: 19€
Editat per Ediciones Midjungards  http://emidjungards.blogspot.com/
  
  
Llengua: castellà

Sumari: 
Proemio
1. La tempestad llega del Norte
Reconquista: mito movilizador de una sociedad «trifuncional»
Geopolítica y campañas
Mecánicas de asentamiento
Mareas humanas en la Baja Edad Media
Los linajes septentrionales
La lengua de los repobladores
«Vers catalans»: Testimonios de una identidad
2.  Šarq al-Andalus  
Lengua y personalidad étnica de un «pueblo» desaparecido
Geografía de una sustitución
La expulsión. El talud demográfico
El legado
3. Etnogénesis
Elementos teóricos para una «etno-historia»
Los Campos de Urnas: guerreros-campesinos de la Edad del Bronce
El problema ibérico
El impacto romano
«Gutiuda»
Los Pirineos: «Rückzugsgebiet» gótico
Realidades y espejismos del registro antropológico medieval
Etnolisis y etnogénesis en los Pirineos Orientales
Un «factor ectoplásmico»: los mozárabes valencianos

«…car mes amam morir que ésser semblants a juheus…»
4. Retazos de una etnología indoeuropea
Perspectivas y límites del cristianismo medieval
Árboles, fiestas y tradiciones. El Patrón que cela al Dios
Arquitectura y leyes: un paisaje humano que procede del Norte
5. Sangre, huesos y genética.
La realidad antropológica de los valencianos
Serología
Tipos, mediciones, huesos y pigmentación
Marcadores genéticos
Un aviso a navegantes: manejos falaces de los datos científicos
A modo de conclusión
6. Pseudohistoria y surrealismo: el «continuismo étnico»
Los valencianos siempre estuvieron aquí
La pervivencia de Al-Balanciya
Epílogo: «valencianos y catalanes»: una contraposición imposible
Anejo. El legado lingüístico gótico en la lengua catalana

pedidos: ed.midjungards@hotmail.com


http://emidjungards.blogspot.com/