dilluns, 15 de desembre del 2014

EL BILINGÜISME QUE VOLEN PER A NOSALTRES A MADRID


ARA MARE!



Els empresaris valencians comencen a adonar-se'n que allò d'ofrenar  noves glòries a Espanya ja no és  bon negoci. No sabem si és una rabieta, un farol o és que realment s'han llevat la vena dels ulls. Ara parlen de girar l'esquena al PP i crear un nou partit nacionalista
Si això és real, ja tarden en ser més clars i explícits i per una volta en la història d'aquest´maltractat país, ja toca deixar el botiflerisme, el mirar-se el melic i defensar unicament els interessos de la butxaca de quatre families i prendre la via patriota.
Au! A que esperem?

http://www.laveupv.com/noticia/12269/els-empresaris-a-favor-dun-partit-nacionalista-valencia-que-exigisca-davant-madrid

RAFAEL COMPANY: DES DE FORA SEMPRE ES VEU EL TRONC COMÚ ENTRE VALENCIANS I CATALANS

 
 
 
Amb motiu de la publicació per part de la Universitat de Valencia del magnífic llibre "Cartografia, ideología i poder" ens plau publicar l'enllç d'aquesta entrevista al seu autor publicada a vilaweb.

 Rafael Company, historiador i primer director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, publica un estudi llaminer sobre els mapes etno-lingüístics del Touring Club italià. Pren un esment especial en la manera com representen els 'catalani'. 'Cartografia, ideologia i poder', un volum extraordinàriament editat per Publicacions de la Universitat de València.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4223400/20141211/rafael-company-fora-sempre-veu-tronc-comu-catalans-valencians.html

UNA LLENGUA, UN POBLE I UNA IDENTITAT: EL BILINGÏSME ÉS UN ARMA PER A IMPOSAR EL CASTELLÀ

 
 
 
Els valencians ni som bilingües, ni bipolars. Tenim una única identitat i una personalitat i cultura diferenciada. La nostra llengua és el valencià-català tal com el castellà és la llengua dels castellans.
"Tots els sociolingüistes del món saben que les societats plenament bilingües no existeixen. Existeixen individus amb competències lingüístiques com més variades millor, però en la història de l
a humanitat no sembla que hi hagi cap exemple de societat en què dues llengües haguessin conviscut harmoniosament amb el mateix nivell d’ús i de prestigi. Una de les llengües acaba devorant l’altra, de mica en mica o a queixalades. I sempre, sempre, la llengua que s’imposa és la llengua que té més demografia, a més d’un estat que l’empra amb exclusiva i d’un exèrcit que la defensa amb sabres esmolats o constitucions virils."
Joan Lluís Lluís (tret de l'article "No es pot tenir tot" publicat a Vilaweb.)

dilluns, 8 de desembre del 2014

DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ...

...SOM UN POBLE, UN SOL POBLE.

EN NEGRE



Fa un any ens llevaren l'únic mitjà audiovisual en la nostra llengua que ens quedava a aquest territori. Unes setmanes després tallaven les emissions de Cat Radio. Recordem per a no oblidar, recordem per a canviar-lo tot.

O ARA, O MAI!

 
 
 
"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."
Joan Fuster