En el dia que es commemora l'entrada del Rei Jaume I a València, podem trobar una tradició que ve d'antany també cridada la Mocadorà que s'ha quedat com el dia dels enamorats a València. D'on ve tan honorable i entranyable tradició?. Té doble sentit. En primer lloc, abans del S.XVIII amb l'arribada dels Borbó, existien dues tradicions a València. Una era que per al mateix dia de Sant Dionís els enamorats solters valencians lliuraven a les seues núvies, o estimades que volien rondar,les millors fruites i verdures que tenien en els seus horts com a mostra de la fertilitat del camp que tenien donant un exemple que no anaven a passar fam al seu costat. També aqueix dia se celebrava l'entrada de Jaume I a València amb grans focs d'artifici i processons. La commemoració de l'entrada de Jaume I probablement va començar amb la celebració del seu centenari en 1338 i a poc a poc es va transformar en una festa anual. En la vespra de Sant Dionís, la nit abans, i durant tot aqueix dia es llançaven coets de focs artificials sense parar, segons les cròniques un any es van llançar 13 Mil coets des de la terrassa del palau de la Generalitat, així com grans processons amb personatges representant al Rei conqueridor i tota la seua cort.
Després de la guerra de Successió, amb l'arribada dels Borbó, aquesta festa anual tan sorollosa i fresca per a les autoritats de l'època que veien amb recel com es feien patents els plaers carnals va ser abolida juntament amb els furs i tota tradició inclòs l'ús tant públic com a privat de la nostra benvolguda llengua en els Tractats de Nova Planta.
Com a acte de rebel·lia a aquesta prohibició, els mestres artesans del pa van començar a produir uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien llançar al mateix temps que per les seues formes, recordaven els membres sexuals tant masculí com a femení i que se'ls va posar el nom de Piuleta i Tronador. Nomenclatura també amb clares connotacions sexuals. Al costat d'aquestes figures també es fabricaven petites fruites i hortalisses que feien referència a la fertilitat de l'horta així com a les hortalisses que se li van regalar a la Reina Violant d'Hongria quan entra a València un altre 9 d'Octubre, dia en honor al Sant que portava el nom del Déu grec del Vi i inspirador de la bogeria ritual i l'èxtasi.
Tots aquests dolços van embolicats per un mocador que en el seu conjunt van constituir des del S. XVIII el regal a la dona estimada. A poc a poc, es va crear una nova i reivindicativa tradició que va prendre el nom del mocador que servia com a embolcall al dolç interior. La tradició es va afermar per part de les estimades quan es va afermar el conservar tots els mocadors que la seua parella li regalava any rere any des que començaren a eixir com a prova d'amor.
ELABORACIÓ DE LES FRUITES DE LA MOCADORÀ EXTRET DE L'EXCEL·LENT BLOG: http://laskaponiamagazine.blogspot.com/2011/10/frutitas-de-mazapan-para-sant-dionis-la.html
Es necessitarà, a més de molta paciència:
- 500gr d'ametla mòlta sense pell
- 500gr de sucre lustre
- Unes 8 cullerades d'aigua (ajust segons siga necessari)
- Colorants alimentaris
- Essències per a rebosteria: vam tenir la sort de portar-nos uns comptes de souvenir de les Alemanyes de manera que utilitzem: ametla amarga, rom, mantega-vainilla, llimó, taronja. Si no tenen no s'acaba el món.
- Per a decorar: pasta de sucre (sucre lustre+ unes gotetes d'aigua + colorants), pinyons, sèsam blanc i negre, cuetes de cirera, canyella, un pinzell per a aquarel·les
Procediment festiu:
- En cas de començar a partir de les ametles del poble: fique-les en remull durant unes hores o en aigua molt calenta durant 10 minuts, la pell s'haurà ablanit de manera que les podrà pelar i li quedaran divines de la mort. Una vegada pelades necessitarà assecar-les de nou, per a açò pot deixar-les a la intempèrie si viu en terres de secà, i sinó, al forn a 120 fins que estiguen llistes.
- Meta les ametles en la picadora i done-li canya fins que queden fetes pols. Sí, exactament.
- Amb el sucre normal faça el mateix, en la picadora fins que quede polvoritzat. Si prefereix gastar-se un molts diners en 500gr de sucre lustre sempre ho podrà fer.
- Barrege amb les mans tots dos ingredients fins que queden completament incorporats.
- Anyada l'aigua a cullerades fins que la humitat siga la justa per a poder pastar i modelar amb la pasta. Sempre podrà humitejar-se les mans per a manipular millor.
- Faça porcions per a cada color i sabor i, avance!
- Una vegada formades i tuneades les fruitetes fique-les al forn durant 10-15 a una temperatura de 120ºC aprox. Si sobrepassa és temps o la temperatura indicada les obres d'art se li desfaràn i li quedaran irrecognoscibles. Que perquè? Doncs perquè si el sucre fon, fon la massa i l'hem fastiguejat.
Trucs per a decorar els massapans:
Per a fer els melons d'Alger i les figues (un clàssic):
- Una bola de massapà roig al que se li afig una bona quantitat de llavors de sèsam negre. La bola es cobreix amb una altra sense acolorir. Es talla Radialment i es pinta la pell del meló d'Alger amb un pincellet i colorant verd intens.
- Per a les figues use la meitat de quantitat, amb la cobertura exterior de massapà verd. Forme un cuet i talle per la meitat, llavors pinte l'exterior de morat molt fort.
Taronges i llimons:
- Afegir directament el colorant i l'essència a la massa, una vegada ben incorporat tot açò, fer boletes i punxar amb un escuradents per a formar la textura rugosa dels cítrics.
Bolets: per als rebollons utilitze massa ataronjada. Per als xampinyons, massa sense acolorir, espolvoretge una vegada formats canyella o cacau en pols irregularment de manera que queden motetes. Pot decorar també amb colorant marró i un pinzell.
Poma, pera, préssec:
- utilitze massa sense acolorir i en acabar de modelar incloga una cua de cirera
- acolorisca la superfície amb el pinzell
Maduixes:
- incloga en la superfície de la massa les llavors de sèsam
- en la part superior faça unes esquerdes
- una vegada cuites decore amb pasta de sucre verd per a les fulles
Albergínies:
- Utilitze massa lleugerament acolorida de morat.
Una vegada formades pinte unes línies amb el pinzell, color morat intens
- Quan estiguen cuites incloga les fulles de pasta de sucre (també pot fer-les de massapà verd, abans de ficar al forn)
Col i bajoqueta:
- formar els centres amb massa blanca, i amb massa verda formar les fulles i anar pegant-les al voltant.
Creïlles: formar les creïlles amb la massa sense acolorir i arrebossar amb canyella. Incrustar uns pinyons per a simular els grills.
I tachaaaaan!!! 1Kg de vegetals de massapà!! (la verdura no engreixa) jojojojojooo
LA PIULETA I EL TRONADOR
