Si existeix un personatge il·lustre que haja vertebrat valència des de Vinaròs a Oriola durant la recent història valenciana aqueix és Enric Valor. El seu nom va lligat al trèvol de quatre fulles valencià del Segle passat que forma Valor juntament amb Manuel Sanchis Guarner (una altra figura el centenari de la qual se celebra enguany ja que els hauria complit el passat 9 de Setembre), Joan Fuster i Vicente Andrés Estellés. El que a Sanchis Guarner va ser a la lingüística, Fuster a l'assaig i la crítica literària i Estellés a la poesia, Enric Valor ho va anar la gramàtica normativa, la rondallística i la novel·la.
Enric Valor hauria complit el segle a l'agost ja que va nàixer a Castalla, un poble de l'Alcoià, el 22 d'Agost de 1911 en el si d'una família acomodada rural. Va estudiar per a mestre mercantil, i després es va dedicar a la indústria del calçat, primer a Elda i després a Mallorca, on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En 1930, als dinou anys d'edat i a Alacant, comença la seua tasca com a periodista i escriptor en la redacció de l'Oncle Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic s'escrivia en un valencià bastant col·loquial i amb ortografia incorrecta, a causa de la influència de l'espanyol. Valor va iniciar en dita periòdica un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporània al com, a mesura que va ser publicant lliçons, L'Oncle Cuc va ser adequant-se gradualment.
A principis dels anys 1950 va començar amb l'obra de les “rondalles”, un tipus de contes populars valencians, que culminaria en l'obra Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava la repressió, va tornar a l'obra lingüística i, poc abans dels anys 1960, va tornar a contactar clandestinament amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut a la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
A conseqüència d'açò, Valor va passar a ser pres polític de la dictadura de 1966 a 1968. Una vegada fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver après la lliçó», es va involucrar en la fundació, no sense serioses dificultats, de la primera revista en valencià després de la guerra, Els Quaderns Gorg, en el qual escrivia articles de cort nacionalista i, paral·lelament, articles de lliçons de gramàtica en diaris d'Alacant i València. Finalitzada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra literària i va començar a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han sigut molt nombrosos i importants, fins i tot se li va promoure com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València el 13 de Gener del 2000 uns mesos abans de complir els 89 anys. Actualment, el seu nom bateja carrers, places, escoles, i associacions al llarg de la Comunitat Valenciana.
Dins de la seua obra lingüística, es comença pel seu impuls en les normes contemporànies del valencià en el setmanari L'Oncle Cuc d'Alacant. Va ser col·laborador en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lèxic del valencià meridional.
Amb Carles Salvador i Sanchis Guarner, va ser un del grans propulsor de la normativització del català a Valencia difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com ‘'Curso de lengua valenciana" (Gorg, 1961), ‘'Millorem el llenguatge" (1971) i ‘'Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano" (1973), que es pugué publicar en valencià a l'any 1977 (Tres i Quatre).
En el 1983 va publicar La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l'àmplia dialectizació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verbs, i s'utilitza com a material bàsic per a l'ensenyament obligatori dels escolars valencians.
A part de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària. La seua obra més coneguda són les "Rondalles Valencianes" (1950-1958), on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar són les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).
Potser la seua obra novel·lística més important és el "Cicle de Cassana", que consta de tres novel·les: "Sense la terra promesa" (1980), "Temps de batuda" (1983) i "Enllà de l'horitzó" (1991). Aquesta trilogia, el Cicle de Cassana, representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. El 1982 publicà "La idea de l'emigrant".
L'any del seu centenari cal reivindicar a aquesta il·lustre figura natural de Castalla que no solament va vertebrar lingüísticament tot el territori valencià sinó que a més va connectar amb els altres territoris de parla catalana com el Principat i Balears, normativitzant una llengua que a València pecava a l'excés de col·loquialisme sent la base de l'estudi del català occidental en totes les comarques Valencianes.
Per aquests motius, Enric Valor comptà amb una sèrie de reconeixements institucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la d'Alacant (1999) i la Politècnica de València (1999). La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana. Entre altres homenatges a la figura del doctorand, destaquem la institucionalització del Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant a la millor novel·la en valencià i la publicació del monogràfic Enric Valor, 86 anys, exemplar número 37/38 de la revista Canelobre de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant. Aquest exemplar compta amb unes quaranta col·laboracions d’intel·lectuals i artistes valencians.
Anem a congratular-nos de poder veure i escoltar a Enric Valor en vídeo com un petit homenatge cap a la seua figura irreemplaçable al llarg i ample, no solament de les terres valencianes sinó de tota l'àrea catalanoparlant.
