FEM UN REPÀS PER LA HISTÒRIA I QUE NO ENS MANIPULEN
Al llarg de tot el seu domini lingüístic, el català exhibeix un notable grau de cohesió fins al punt de ser considerat com un dels idiomes europeus més unificats. Aquesta afirmació s'aplica al català d'avui; si retrocedim a l'estat medieval de la llengua ,el seu uniformisme fou tan extraordinari, sobretot en el català escrit, que la majoria dels textos d'aquella època presenten un llenguatge tan poc dialectalizat que igual podrien haver-se redactat al Pirineu com a zones meridionals del territori valencià o en comarques illenques. Esmentem, a tall d'exemple, el Llibre del Consolat de Mar o Curieal e Güelfa, obres anònimes que, durant segles, han estat considerades originàries de Barcelona o del Principat i tanmateix les darreres investigacions tendeixen a situar-les a la ciutat de València.
No solament és aberrant propugnar una "llengua valenciana" sinó que, ni tans sols és pertinent parlar de "dialecte valencià". Potser l'apitxat siga la modalitat subdialectal més notòria dins el País Valencià, però ningú no pretendra tampoc fer-la característica del conjunt del territori, per tal com els seus límits es concentren aproximadament entre Almenara i el Xúquer.
Vicent pitarch, Josep Palomero i Vicent Pasqual
“ Penyagolosa 2”
