Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble.
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure el poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents
i tu sols estaràs despert
i tu estaràs despert per tots
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci
Deixaràs de comptar les síl·labes
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició,
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula,
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser et delaten
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
