El 16 de juny de 1707 Felip de Borbó ordenà a les tropes castellanes que havien ocupat la ciutat de Xàtiva que fóra cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya. Els seus edificis i cases principals van ser enderrocats, els seus arxius cremats, els camps que la envoltaven sembrats amb sal, els miquelets i maulets que l'havien defensada van ser vilment massacrats i la seua població assassinada o deportada. Es va ordenar la deportació a Castella de vells, dones i xiquets i la majoria d'ells van morir durant la deportació, la ciutat va passar de 12.000 habitants a 400 i li van canviar el nom pel molt significatiu de "Nueva Colonia de San Felipe".
La cosa no acabà ací, però, ja que el nom de Xàtiva fou substituït a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc.
En record d'aquesta infàmia comesa pels castellans a les ordres de Felip de Borbó, els seu quadre penja cap davall en el museu de la ciutat i en gran part de l'imaginari col·lectiu valencià. La tradició diu que el quadre no tornarà a la seua posició original fins que un descendent de Felip de Borbó no demane tres vegades perdó. Nosaltres afegiríem "abans d'anar-se'n de la nostra terra per sempre".
16 DE JUNY: ELS VALENCIANS NI ACATEM, NI OBLIDEM, NI PERDONEM
