Als valencians ens han fet creure que Sant Jordi és una figura aliena a la nostra identitat, que la seua celebració se circumscriu al Principat de Catalunya, i que el nostre patrons de referència són Sant Vicent Martir, per a la ciutat de València, i Sant Vicent Ferrer per al conjunt del territori valencià.
No obstant això no sempre va ser així. Com en tantes altres prohibicions i oblits referents a la nostra identitat, hem de retrocedir fins al segle XVIII, i en concret als anys posteriors a la guerra de successió, per trobar l'origen de tants canvis en els nostres senyals d'identitat, impostos, sens dubte, per reforçar el centralisme borbònic així com fragmentar i afeblir al nostre poble.
Sant Jordi va ser figura simbòlica importantíssima en tots els territoris de parla i cultura catalana. A València i Balears va arribar amb els cavallers catalans que ho tenien per patró, i el seu nom és associat a ambdues conquestes, per la qual cosa els seus símbols i figura van ser protagonistes durant segles en les processons i festivitats de tots dos regnes, tant com al Principat. De fet, Sant Jordi va ser instaurat patró de "la ciutat i regne de València" pel rei Jaime I que li tènia gran devoció.
Els orígens de la nostra mil·lenària identitat estan vinculats, tant històrica com simbòlicament i des del seu propi naixement al mític cavaller Sant Jordi, un heroi muntat a cavall i armat de llança, i la seva lluita contra el drac que representa la llum contra la foscor i la ignorància. La constància documental sobre la devoció a aquest sant es remunta als comtats de la Marca catalana al segle VIII i la reialesa catalana va ser ferma partidària del mateix assumint-ho com a patró, de la dinastia i els seus regnes (des de Pere I al segle XII fins a l'últim rei genuïnament català, Martí I al segle XV) i de la cavalleria catalana. De fet la creació l'any 1201 de l'Ordre catalana de Sant Jordi així ho confirma. Per això Sant Jordi cavalgará durant la reconquesta al costat dels guerrers catalans, des dels Pirineus fins a les hortes valencianes i les illes balears, i serà motiu de advocació i devoció entre els descendents dels colons d'aquests nous territoris conquistats.
La Crònica de Jaime I ens explica de l'aparició de Sant Jordi en la conquesta de Mallorca i en la batalla del Puig. Trobem capelles, altars i esglésies dedicades a Sant Jordi en tot el Principat de Catalunya, Regne de València, de Mallorca, de Sardenya i Nàpols, i sabem que se celebraven festes en honor d'aquest sant a València (1343), Mallorca (1407) i que estan documentades l'any de 1456 en les Corts i Constitucions catalanes-fins que va ser prohibida i ultrajada la seua bandera per les forces d'ocupació borbòniques en 1714-, presidint l'entrada de la Generalitat catalana un medalló amb l'efígie de Sant Jordi.
 |
| Sant Jordi a la façana de les Corts Valencianes |
A les nostres terres, a més de donar nom a una població del Maestrat, Sant Jordi va tenir un important paper simbòlic en el naixement del regne de València, en participar segons la llegenda, en la victòria de la cavalleria catalana-de la qual era patró-sobre les tropes islàmiques en Enesa, al costat de la localitat de Cebolla, rebatejada amb el nom del Puig pels nous ocupants, i a causa d'això es va construir una ermita en el mateix lloc d'aquesta batalla que obriria les portes de la ciutat de València a les tropes del rei En Jaume. Com a recordatori, encara pot veure's en la catedral de València un retaule de Marçal de Saix dedicat a aquesta batalla amb la presencia del sant, la creu bermella i les quatre barres. Torna a ser present a les Corts Valencianes representatnt el braç militar del Regne, i també pot ser visitada l'ermita del Puig, lloc en el qual una creu recorda als combatents catalans morts en la batalla i on les paraules gravades al costat de la imatge de Sant Jordi matant al drac allí exposat són suficientment explícites: “El gloriós Sant Jordi Patró de València i del seu reyne”.
Sabem a més per Marc Antoni Ortí (s.XVII) que “la primera església que es bendixo (a la ciutat de València), després de la major, va ser una que es va dedicar al patró Sant Jordi”. Va ser patró dels cavallers valencians i de la milícia urbana valenciana de el “Centenar de la Ploma”. Per el “Llibre de Memories” sabem que “a tres, dit any (1341), del mes d'abril, fon feta Crida, dins la ciutat de València, que la festa de Sant Jordi és tinga” i que se celebraven processons pels carrers de València en honor d'aquest sant presidides per la bandera amb la creu vermella i la “d’or i flama”. Fins a Sant Vicent Ferrer, l'actual patró, va dedicar un dels seus panegírics a la figura de Sant Jordi el 23 d'abril de 1413. L'any de 1638, encara era considerat patró dels valencians a tenor de la informació facilitada pel notari Marc Antoni Ortí “Hazese aquesta processó cada any dues vegades; una el dia de Sant Jordi, per la molta part de la felicitat del succés que es deu a aquest Sant, a qui València aclama Patró”.
 |
| Ermita de Sant Jordi (El Puig) |
No obstant això, a partir del segle XVIII comença a perdre's el rastre de la figura de Sant Jordi com a patró del regne de València. No es troba facilment informació sobre les causes i dates exactes d'aquesta misteriosa desaparició, però les dates quadren. Després d'Almansa. Apareix Sant Vicent Ferrer com a patró, desapareixen misteriosament les festivitats i processons dedicades a Sant Jordi a la ciutat de València i fins al nom d'una plaça a València cridada així fins a 1910 acaba, com no, desapareixent.
Unicament localitats com Alcoi o Banyeres de Mariola fan del 23 d'abril la seva festa gran, dedicant a Sant Jordi, com no podia ser d'una altra manera, les seves populars festes de “moros i cristians”.
Des de fa dues anys la rèplica del retaule de Sant Jordi de Marçal de Sax (S.XV), amb original custodiat al Museu de la Victoria i Albert de Londres, i que podia ser vista a la petita capella de la Catedral de València on es va fer la primera misa a València, ha segut substituida per una altra rèplica que falsifica la història en substituir el vestit quatribarrat del rei En Jaume en aquesta batalla per un altre que imita la creu de Sant Jordi, amb una clara intencionalitat:a amagar la bandera quatribarrada així com el fet que fora aquesta bandera la usada pels nostres reis. Una vegada més, i aquesta per responsabilitat del bisbat de València intenten falsificar la nostra història i confondre els nostres oritgens amb un objectiu molt clar: la fragmentació i despersonalització de la nostra identitat.
Esperem que el mite de Sant Jordi puga fer front a tota aquesta foscor i ignorància al.lentada per l'oligarquia que ens malgoverna desde fa més de tres-cent anys i el nostre Poble torne a sentir la veu de la seua sang i ser fidel a les seues arrels per a fer front al futur.
Per això, els valencians hem de celebrar com sempre ho van fer els nostres avantpassats el dia 23 d'abril com la festa de la nostra Identitat.
 |
| Bandera i escuts històrics d'Alcoi |
