"Este
reyno ha sido rebelde a Su Majestad y ha sido conquistado, haviendo
cometido contra S.M. una grande alevosía, y así, ya no tiene más
privilegios ni fueros que aquellos que S.M quisiere concederle en
adelante"
Felipe V 1707
"Todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y
que con tal liberal mano se les habían concedido, así por mí como por
los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los
demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los
referidos dos Reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de
ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta
Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de
ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión: y
considerando también, que uno de los principales atributos de la
Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la
variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun
sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren
para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia; he juzgado por
conveniente, así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reinos
de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y
Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla tan
loables y plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente,
como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos
fueros, privilegios, práctica y costumbres hasta aquí observadas en los
referidos Reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se
reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno
que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia
alguna en nada"
Decreto de Nueva Planta 1707
El historiador del segle XIX Vicent Boix, al estudiar els furs de l'antic regne de València, es va fer la seguent pregumta "¿Qué resta ya del antiguo
régimen foral del reino de Valencia?: “El
tribunal de los Acequieros, o de las aguas; algunas costumbres
populares; restos de trages (sic) en nuestros labradores, y nada
más. Todo ha ido desapareciendo desde que Felipe V abolió
despóticamente la libertad de Valencia”. Para dicho cronista de la
ciudad de Valencia “leyes, costumbres, tradiciones, dignidad,
independencia; todo ha desaparecido en el fondo de esa laguna,
llamada centralización”.
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu."
De la cançó "LLadres". Al Tall
Les consequències de la derrota d'Almansa:
-Noves i doloses
imposicions fiscals, imposició del "Catastro", "Equivalent" o "Talla general" que castigaven a valencians, mallorquins i catalans del Principat i afavorien a la nova oligarquia local borbònica als nostres territoris, eliminació de qualsevol llei,
privilegi, ús o costum anterior a l'arribada del Borbó.
-Penes de mort,
repressió generalitzada, segrest de béns, saquejos i crema de ciutats
que van provocar un important flux d'exiliats cap al Principat de
Catalunya-la participació de valencians en la defensa de Barcelona en
1714 va ser considerable- i després cap a Viena.
-Imposicions de normes,
lleis, usos, costum i llengua castellana, canvis toponímics, prohibició
de festivitats tradicionals, ocupació militar castellana, pèrdua de
sobirania i de l'entitat política valenciana.
-Ruïna de part del comerç i
del port de valència.
-Substitució d'escrivans, jutges, notaris,
funcionaris, càrrecs polítics i militars i fins a elements eclesiàstics per altres castellans o de provada fidelitat borbònica. La documentació escrita passa drasticament de la llengua pròpia al castellà en tots els documents.
-Inici i foment per part de les autoritats centralistes d'importants moviments migratoris castellans cap al territori
valencià, i incorporació arbitraria de la comarca de La Plana de Utiel-Requena, Chera i Sinarcas amb l'objecte d'afeblir la identitat i llengua pròpia dels
valencians i estendre el castellà.
-Prohibició de la llengua pròpia en
l'ensenyament, documents escrits, teatres, tribunals i vida pública,
procés destinat a fer desapareixer el fet diferencial en l'antic regne
de València, Principat de Catalunya i regne de Mallorca.
-Desvertebración i fragmentació dels territoris de cultura catalana,
reforç de la imatge de Felipe V, estratègia de desqualificació obsessiva
del fet diferencial català i reforçament ideològic de les polítiques
centralistes i de l'universalisme homogeneïtzador borbònic, preparant
amb això l'adveniment del liberalisme jacobí que al segle XIX va convertir a
"Espanya" en províncies caciquils al servei d'una oligarquia corrupta
que encara no hem pogut llevar-nos de damunt.
-Impediment d'un enlairament econòmic molt més
sòlid del que es va tindre així com del seu vertebrament nacional, la
seva capacitat de decidir i la fixació de la seva identitat pròpia.
-Desaparició de la figura de Sant Jordi com patró mític de la nostra identitat.
-Amagament dels nostres oritgens i vincles amb la resta de pobles del mateix oritgen, perdua de la nostra història, i arrels en benefici d'una història comú espanyola falsa.
-Prohibició dels trests diferencials nacionals. Desmoralització generalitzada, desaparició de la consciència de poble i de la solidaritat nacional, i desinterés per les questions nacionals, afebliment del tradicional caracter combatiu dels valencians.
La
memòria popular és sàvia, i d'aquells dies queden dues dites que
expliquen el sentir de molts valencians durant els anys, i segles, següents:
"Quan el mal vé d'Almansa, a tots alcança" i "De Ponent, ni vent
ni gent".
Vivim derrotats, menyspreats i "ofrenant glòries a Espanya" des de fa 300 anys. Valencià, ¿no creus que ha arrivat el moment de despertar?
