Estos tres dies de Pasqua
son tres díes de Jugar
embolar el catxirulo
i després, a berenar.
Avui és el segon dia de Pasqua... i no cal oblidar el tercer demà que per no ser festiu es va perdre fa temps. Que siguen tres dies no és casualitat.
Avui volem ensenyar als nostres menuts una cançó nostra. En la nostra llengua. La Tarara, la qual anava acompanyada d'un ball circular on xiquets i grans es passaven la vesprada girant i girant. Al final de la cançó agafava velocitat i tots havien d'aguantar el ritme sense trencar el cercle. En alguns jocs, a aquells que no aguantaven i trencaven el cercle després els trencaven l'ou de la mona al cap.
Aquesta tríada de festa tradicional era acompanyada de la milotxa, realitzada pels pares als seus fills, la qual estava ben feta si volava alt, molt alt. Mentre, els que no volaven la milotxa podien saltar la corda al ritme de cançons valencianes.
Recuperem aquesta tradició dels nostres avis abans que els centres comercials i altres ens arrabassen aquesta tradicional festa que es feia en la muntanya.
I... recordeu que encara ens queda un dia més de Pasqua, el dimarts, encara que no siga festiu en el calendari.
