EL NOSTRES COGNOMS: ALBINYANA-ALENTORN

ALBINYANA.- D’aquest cognom hi hagué membres a València des de molt antic, i també al Principat. Documentat a L’Alcora (1305), Alfara del Patriarca (1379), Almassora (1379), Santa Magdalena de Polpís (1379), L’Ollería (1421) i Xàtiva (1421).

ALBIOL.- Originari del lloc d’Albiol, al camp de Tarragona, amb ramificacions a Barcelona i regne de València des dels primers dies de la seua reconquista. Documentats a Sant Mateu (1237), Morvedre (1244), Catí (1294), Oriola (1300), València (1353), Castelló de la Palana (1398), Xàtiva (1421), Borriana (1481).

ALEGRE.-Cognom català molt antic originari del Principal des de on va passar a Luna, Fraga, Huesca, Bellver, Otal, Zaidín i Zaragoza, amb branques a Bizkaia i que va passar a la conquista del regne de València a partir del segle XIII. Documentats a Cocentaina (1269), Montesa i Vallada (1289), Castelló de la Plana (1291), Catí (1294), València (1306), Cabanes (1379), Almassora (1379), Canet lo Roig (1379), Onda (1379), Rossell (1379), Xàbia (1381), Cinctorres (1396), Morella (1396), Vallibona (1396), Xàtiva (1421).

ALEMANY.- Aunque la mitología catalana el fa entroncar en Gerard Alemany, u dels nou capitans d’Otger Cataló, lo cert i demostrat és que els d’aquest cognom descendeixen dels cavallers d’oritgen alemany que vingueren a Catalunya amb motiu de la reconquesta, passant posteriorment a València i Mallorca. Al Principat tingueren cases a Guimerà, Bellpuig, Tortellé, Biure, Estela i Vilagelans, Tortilla, Guissona, Barcelona i Sant Privat d’en Bas. Van passar al regne de València, com tants altres linatges catalans, principalment al segle XIV i els trobem a València (1306-16), Castiellfabib (1379), Cervera del Maestrat (1379), El Puig (1379), Castell de Cabres (1396), Morella (1396), Vilafranca del maestrat (1396), Xàtiva (1421) i Algemesí (1433). Des de Xàtiva passaren a Aielo de Malferit.

ALÇAMORA.- Llinatge català originari del lloc del mateix nom, a la comarca del Pallars Jussà d'on va passar principalment a Borriana, Alcoi i València. Al Principat Ramón d'Alçamora va ser comendador de l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital en el Gran Priorat de Catalunya, de Siscar en 1219 i de Lleida en 1230. Joan i Lluis d'Alçamora van prestar els seus serveis a Jaume I en la conquesta de València, establint-se el primer a Borriana on va ser fet governador i el segon a Alcoi, on van fundar casa i algunes de les seves branques van passar a València. Dels Alçamora d'Alcoi diu Martí de Viciana: "Han regit i tingut l'ofici de Bayle pel Rei mes de dos-cents anys. Un altre , trobem que en el jurament de fidelitat que els cavallers de València van presentar a l'Infant don Joan, fill del rei don Pedro, van ser cridats a l'aquest jurament homes dels Alzamora com a generosos. Tenen provada la seua generositat i antiga hidalguia davant el Jutge ordinari de València, amb sentència a catorze d'Abril, any de mil cinc-cents i cinquanta-quatre. Aquests d'Alcoi  han segut sempre homes d'honor i valerosos, i han servit amb gran fidelitat al Rei. I principalment ho van mostrar pels anys de mil cinc-cents i vint i un i vint i dos,que amb les seues persones, cavalls i hisendes van servir en tota la jornada, aventurant-se a tots perills i vessaments de sangs pròpies".
A més de Borriana, Alcoi i València consten documentats a Montesa i Barrada(1289-1421), Cocentaina (1290-95), Castelló de la Plana (1291-1398), L'Olleria (1421), Xàtiva (1421) i Algemesí(1433). En l'actualitat el cognom està castellanitzat i s'escriu Alzamora.

ALCOVER.- Llinatge toponímic amb originari del lloc del seu nom en la comarca de l’Alt Camp. Els trobem a Alzira (1399) i Montesa (1421) on van ser considerats nobles. Des del segle XVI estàn documentats a Museros (Horta Nord).

ALENTORN.-Llinatge  toponímic originari del lloc d’Alentorn a la comarca de La Noguera. Van ser carlans del castell d’aquest nom i van prendre el nom del castell com nom de familia. Van passar al Regne de València on estàn documentats a Torrent (1248) i Ontinyent (1421).