Va de bò! va estar en la processó de la vesprada en honor a la nostra senyora de la salut a Algemesí el passat dia 8 de Setembre. Una processó on s'entremesclen les danses d'origen pagà, les quals mostren la nostra tradició solar sorgida d'allò més profund de la nostra identitat indoeuropea que barregen elements iniciàtics hereus dels nostres avantpassats Cèltics, Romans i Germans. Des de danses pastorils fins a danses clarament guerreres passant pels quadres plàstics que representa la Muixeranga tot açò amenitzat pels instruments típics de la terra valenciana com són el tabal i la dolçaina entronquen amb balls típics més moderns amenitzats amb instruments de vent.
Finalitzat aquest quadre lúdic festiu amb el qual s'introdueix la processó, aquesta comença amb l'últim dels balls d'orígens guerrers; els Tornejants; per a passar posteriorment a un passeig continu de personatges de la tradició hebrea i judeocristiana com processó del Corpus, que xoca amb tot el vist anteriorment. Des de Noé fins als evangelistes per a passar per tots els personatges importants de la mitologia hebrea incloses les dotze tribus d'Israel que van de blanc amb la cara tapada i el nom de cadascun dels dotze com a única referència. La processó, com sempre, és clausurada per la Verge de la Salut, patrona de la població.
Nosaltres ens cenyirem en aquesta exposició, únicament als balls i quadres plàstics d'origen pagà que encapçalen la processó i que representen la nostra tradició més Europea.
LA MUIXERANGA:
La Muixeranga és el ball més conegut de la processó, si ben més que un ball són quadres plàstics. Era conegut com a "Ball de Valencians" amb el que no es feia solament a Algemesí, sinó en múltiples poblacions de la geografia valenciana sent contractats en tota la península on es coneixia com a "Ball de Valencians". En les seues actuacions en les terres de Tarragona és quan aquests van començar a imitar als "Valencians" a la fi del S. XVII evolucionant cap als castellers en realitzar torres més altes mentre perdien els balls. Les primeres notícies sobre Muixerangues estan documentades en el S. XV i vinculada als gremis on cadascun executava un ball. D'origen pagà, prompte van entrar a formar en les festes catòliques com a complement d'aquestes.
Es parla d'un origen àrab, com volen catalogar a quasi tot el que tinga origen valencià, quan es tracta d'un quadre típic amb característiques clarament Nòrdic-solars, el qual representa l'ascensió, la verticalitat, l'esforç, la cooperació i la voluntat enfront de l'horitzontalitat. El que siga un xiquet la cúspide de la torre, el qual es recolza amb únicament amb una cama mentre estén els seus braços en senyal d'equilibri és propi de la iniciació infantil solar on el xiquet ha d'aspirar a l'alt confiant en els adults que formen la torre sota ell. En principi era un quadre on solament participaven homes, però des de 1996 quan es va crear el "Moviment de Recuperació de les Muixerangues" també van entrar a formar part les dones.
A més d'Algemesí, també es va mantenir en poblacions com Forcall; Peníscola i Titagües. Posteriorment es van recuperar en La l'Olleria; Gandía; Sueca; Silla; Carcaixent; València; Oliva i Pego.
Fora de València, com una unió del que va anar l'antiga Corona, existeixen Muixerangues, al marge dels castellers, en terres del Principat de Catalunya com Sitges; Tarragona; Valls i Vilafranca del Penedés, així com en terres d'Aragó. També es poden veure per influència de les velles gires valencianes en algunes zones del País Basc, Castella i Extremadura.
La d'Algemesí té les seues primeres aparicions en la processó en 1724, encara que les fonts donen la data de 1733 com la que es realitzaven acompanyades de la dolçaina.
No podem deixar de parlar de la melodia característica de tall malenconiós i trist que acompanya a aquest quadre plàstic interpretada amb tabal i dolçaina l'autor de la qual es desconeix i que alguns sectors valencians com Joan Fuster van reivindicar com a himne nacional valencià.
ELS BASTONETS:
És un ball guerrer que apareix en pobles de tota la geografia valenciana com Morella, Peníscola o Alcúdia. La seua presència a Algemesí es data de 1839 connectant la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i la dolçaina els vuit components del ball escenifiquen una lluita amb els Bastonets i les plantxetes. Els vuit components del ball van vestits de color roig sent un ball escenificat per homes. En els últims temps, de 1980 endavant, també ixen ballant-ho dones, havent-hi tres grups de vuit persones. Dos grups de vuit (16 homes) i entre tots dos grups presenten batalla un altre grup de vuit dones però aquestes en lloc del color roig porten el mateix vestit però de color blau. Per a "les batalles" no es barregen entre ells sinó que lluiten homes d'una banda i dones per un altre.
LA CARXOFA:
La Carxofa o Ball de les teixidores (ja que fan la funció de teixir circularment) té el seu possible origen en el Corpus de València. Malgrat aquest possible origen, el ball de les donzelles no deixa de ser un ball circular d'origen solar. En molts pobles d'Europa apareixen referències de balls semblats on un pal vertical, en aquest cas acaba al capdamunt amb el que assembla la carxofa que li dóna nom, és utilitzat perquè diverses donzelles de blanc per mitjà d'un ball circular d'anada i volta facen i desfacen uns nusos en aquest pal.
És un ball solar que ho realitzen xiques adolescents, quasi xiquetes, vestides de blanc. Per mitjà d'una melodia circular realitzada amb la dolçaina, van trenant i destrenant unes cintes de color. El simbolisme solar es completa amb el nombre de participants en la dansa: Dotze donzelles joves vestides de blanc ballen en circule amb una melodia redona.
Antigament es deia que en finalitzar la processó la carxofa s'obria eixint del seu interior una coloma blanca. Però açò no ho han vist ni els més vells del lloc.
ELS ARQUETS:
En 1988 va passar a tenir grup propi quan a l'origen formava part del ball de la carxofa. Es tracta igualment d'un ball redó, que no circular encara que comencen i acaben en circule, amb la melodia de la carxofa presenta la següent evolució: Els cruces, l'u i el dos, la cadena i els caps. Aquests moviments van acompanyats del moviment acompassat amb la mà d'uns arquets adornats amb paperets de colors diversos. Són molt similars a l'anomenat ball de cercolets realitzats en la Catalunya vinícola, solament que antigament eren interpretats per homes joves vestits també de blanc. D'origen pagà, com tots els balls vists fins ara, es pressuposa originari dels balls de Grècia i Roma en honor de la deessa Flora, ja que els paperets de colors anteriorment eren substituïts per flors i garlandes.
LES PASTORETES:
Els protagonistes són xiquets d'entre tres i set anys vestits de pastorets i realitzant una dansa d'iniciació molt present en molts pobles d'Europa. Present a Algemesí des de l'any 1834, en la seua forma actual participen tant xiquets com a xiquetes a la melodia de la dolçaina mentre dansen movent panderetes i castanyoles. Tot açò dirigits per un mestre o mestra anomenat Pastor. Dos xiquets més, xiquet i xiqueta, a manera de figura simbòlica representaven en els seus orígens al rei i la reina dels pastors. En l'actualitat aquesta reina vindria a representar a la divina pastora amb un be en les mans.
EL BOLERO O LLAURADORES:
És el ball més modern ja que apareix en 1906. El canvi amb tot l'anterior és notable. En primer lloc s'abandona la melodia típica de la dolçaina per instruments de vent: clarinet; saxòfon; trombó; trompeta o trompa i bombardí acompanyat rítmicament pels danzants per les castanyoles. Actualment consta de sis melodies tocades indistintament. La vestimenta utilitzada per aquestes parelles que ballen, les quals són un nombre indeterminat, està lligada al procés de ritualització experimentat per la vestimenta tradicional a València. Les dones barrejant elements propis dels segles XVIII i XIX i els homes amb el vestit típic de Torrentí complementat amb el barret d'arboços. El calçat principal en totes les parelles són les típiques espardenyes.
ELS TORNEJANTS:
Es tracta de l'últim ball de la processó que obri la part religiosa encara que té connotacions típiques d'orígens guerrers
Destresa, mística i galanteria es donen cita a l’inici de la part religiosa de la Processó. Són els Tornejants, junt a la Muixeranga el ball més característic de la festa d’Algemesí. Cavallers que solemne i habilment li dansen a la Mare de Déu.
Si be es pot observar l’existència d’una associació formal amb danses de tipus presentacional/reverencial com són els Aurreskus bascos i altres danses del Piamont Italià, no podem aventurar una conexió directa de la nostra dansa amb aquestes dos. Tantmateix, caldrà apuntar-la.
Present, però amb altres evolucions, a Morella (Dansa dels Torners) i fins les primeres dècades del segle XX a Ontinyent, la primera referència escrita del ball a Algemesí data de 1800, quan acudeix a participar a Agullent (festes centenàries en honor a sant Vicent Ferrer), el que deixa constància que el ball ja es realitzava en anterioritat a Algemesí, sent possiblement les famílies de la noblesa rural dels segles XVII i XVIII (Curça, Tarragona, Folqués, Mercer, Alapont, Cerveró, Medes i Carrasco) les seues introductores.
Un patge, a mode de herald, obri marxa amb pas ferm marcat pels tocs secs del timbal. Amb els braços estirats, mante horitzontalment una espasa a l’atura dels muscles. A l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu.. Tot seguit, els dansants, que en nombre de sis realitzen dos tipus de evolucions: Floretes i Fuga.
Floretes: Són ballades per un, dos o quatre dansants en les modalitats de carrerilles, cadireta, crussà, quatre cantons, magos i quatre cares.
La Fuga: És la dansa de major durada. Necessita de la participació dels sis dansants. Consta de passeig, torneig i cabrioles. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu.
Acompanyen els dansants les botagues, xiquets que se encarreguen de subjectar, recollir i subministrar als tornejants les varetes amb que aquests executen la dansa.
El vestit de tornejant està format per: cos o guardapits (amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat, recordant la cuirasa), calçons de vellut negre (per baix de l’anterior), calces blanques d’artístics calats; sabatilles amb llargues vetes que es lliguen per sobre les calces i casc (de la mateixa tela que el cos, amb cimera de flors formant la creu de sant Jordi, l’anagrama de la Mare de Déu al frontis i careta o carasseta de fil d’aram sobre el rostre).
Complement de la vestimenta, imprescindible per a l’execució de la dansa, són les varetes, vibràtils llistonets de fusta que a mode de llança fan servir els tornejants.
Per a finalitzar inclourem tres vídeos de 10 minuts aproximadament cadascun que explica la festa d'Algemesí. Un document que hem trobat d'interès per a completar aquesta exposició.
font: http://www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?docid=316&Tpl=tplvolants.asp&lev=1
