La tomba de l'il·lustre Ausias March es pot visitar a l'interior de la catedral de València
Cavaller valencià i gran home de les lletres catalanes, Ausias March va naixer amb certa probabilitat a Gandia a l’any 1397.
Membre d’un linatge que es remonta fins als primers anys de la Reconquesta, documentat des de l’any 1096, vinculat temps després amb la castlania de Eramprunyà i que amb el temps es va a extendir per els regnes de Mallorca i Valéncia, formava part d’una familia que habia exercit importants càrrecs notarials a Barcelona i Sitges vinculantse-se amb la politica de la Corona d’Aragó mitjançant la seva intervenció jurídica en notables serveis al rei en Jaume I. Un avantpassat seu de nom Pere March va ser Escrivà Major de la Curia Regia, Escrivà de Ració de la Casa Real, y Tresorer de Jaume II al 1323 i va rebre la Baronia de Beniarjó a Gandia i d’Eramprunyà a Barcelona. A més a més el seu besavi, senyor de Eramprunyà i Beniarjó va ser conseller de Jaume II i Pere IV participant a la conquista de Sardenya. Nebot de Jaume March, senyor de Eramprunyà i conseller de Pere el Ceremoniós, era fill de Pere March, cavaller català establert a València al segle XIV i de Elionor Ripoll, també de noble familia valenciana con antics orígens catalans.
Com era habitual a les familias nobles, el jove Ausiàs March va rebre formació militar com a patge de la cort ducal de Gandía a la que pertanyia el seu pare, participant a les Corts de 1415, a la edat de quinze anys com a membre del braç militar del Regne de València. Com a membre de la noblesa de la Corona d’Aragó va participar en tots els rites del estament al que pertanyia, per lo qual va ser armat cavaller al 1419 participant a les campanyes de Sardenya i Córcega. A Sardenya destacarà en l’art de la caça i farà vida cortesana ben prop del rei Alfons el Magnànim juntamente amb altres cavallers de la expedició. Després de una curta estància a les seves posesions de Gandia, va tornar a la vida militar, participant a l’expedició contra els pirates berberiscos de les illes de Gerba y Quèrquens, finalitzant amb l’atac a Tunis, on els àrabs es plegaren a les condicions d’alliberament de prisioners europeus per a evitar la conquista de la ciutat. Al 1425, una vegada ben complits els seus deures militars como a noble de la Corona d’Aragó, Ausiàs va tornar al regne de València, amb l’agraiment del Rei que va confirmar i augmentar-li els seus drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Bernissa, sent posseidor, també per concesió real de l’Alta justicia i mer imperi dels seus senyorius. A més a més va rebre el càrrec de Falconer reial, exercint-lo a l’Albufera de València durant un temps abans de la seva retirada definitiva a les seves terres, on es va dedicar a la administració de les mateixes així com a la defensa dels seus drets com a senyor feudal.
Tanmateix no és la vida militar o la seva activitat feudal-per altra banda comú als nobles de la época- la que va donar-li fama a tota Europa. Fill i nebot de poetes, Ausias March portava l’art de l’escriptura a la sang. Cassat amb Isabel Martorell, de la petita noblesa valenciana i germana del conegut escriptor Joanot Martorell, va quedar vidu un any després sense descendència, acrecentant però amb aquest casament les seves posesions. El 1443 tornà a casar amb la seva familiar Joana Escorna de la noblesa de Pedreguer. Trasladats a viure al carrer de Cavallers de València, la seva esposa moriria uns anys desprès, també sense donar-li descendència, encara que ja comptava amb cinc fills ilegitims.
Com a escriptor i poeta, va ser un autentic revolucionari, penetrant amb atreviment en un món poetic dominat per l’amor cortés, al que s’escrivia en provençal i es signava amb pseudónim. Es tractava d’uns usos ja degenerats dels més profundos valors trobadorescos perduts segles abans i que bassaven les seves obres en amors indefinits, falses i distants. Per contra, Ausiàs March sempre signava les seves obres, que es trobaven despullades de ficció, parlant de temes com l’amor real, les relacions espirituals, l’etica i l’amor. Però sobretot, i aquí ens trobem amb una important innovació dirigida a la identitat del seu poble, escribia sempre en la seva llengua, el català. Ausiàs March va ser un poeta fecundo que ens deixà una gran quantitat d’obres, influint en importants poetes, no solament de la seva terra, sino fins i tot també als castellans com es el cas del Marqués de Santillana i Garcilaso de la Vega i loat per d’altres posteriors com van ser Quevedo, Fray Luis de León i Lope de Vega. Les seves obres han estat traduides al castellà i més modernamente al francés, anglés, italià, rus, alemà, hungaro, latí i txec.
A Ausiàs March, que va morir a València al 1459 i que es troba soterrat a la Seu de la Catedral de la capital del regne valencià, se’l considera, i no sense raó, el major poeta del seu temps. Una joia de la nostra cultura i de la nostra identitat. Una personalitat gran que pertany al nostre món cultural, i que per damunt de denominacions i confrontacions entre germans va imposar la seva obra per a tots els que pensaven i parlaven como ell. Com a molts d’altres a la seva epoca, sabia d’on venia i a qué poble defensava. Recuperar doncs la seva personalitat i la seva obra és recuperar també una part de nosaltres mateixos.
Fer homenatges a aquests representants del nostre passat, patrimoni de tot un poble, malgrat d’alguns, en aquest moment de indiferències i confusions es lluitar per a que la nostra identitat i cultura no desaparegui engolida dins de la confusa amalgama sense arrels que avui pretenen imposar-nos i a la que encara és possible fer front amb la nostra memoria i acció.
Recordem doncs, al poeta-guerrer que va defensar amb les armes el nom del nostre poble, i amb les lletres la veu inmortal de la nostra llengua.
<<Jo soc aquell que em diuen Ausias March>>. Així signava el genial poeta les seves obres.
