AGUILAR.- Cognom derivat de la paraula aquila (àguila). Es considera que el seu origen és castellà amb ramificacions molt antigues a Aragó i Catalunya des d'on van passar a València. Van existir assentaments de famílies amb aquest cognom a Castelló de la Plana (1291), Oriola (1300), València (1306), Onda (1310), Calig (1379), Denia (1381), Morella (1396), Palanques (1396), Portell (1396) i Xàtiva (1421).
AGULLÓ.- Probablement derivat de la paraula aquilón (vent violent del nord). Es tracta d'un antic llinatge català amb cases pairals en la Urgell, Cervera, Berga i Bellvehí, estès pels comtats catalans i que va passar al regne de València on va tenir importants cases a Xàtiva, Alacant i Elx. També consta documentat en Benicalafet (1379), Sant Mateu (1379), Cinctorres (1396), Vilarreal (1415), Penàguila (1421) i Xixona (1421).
AGUT.-Cognom qualificatiu, variant catalana de acutus, “el que ve de punta”, veloç, diligent, perspicaç. Originari de la Provença, va tenir cases a Vic. Va haver-hi famílies d'aquest cognom en Massarojos (1379), Cinctorres (1396) i Alzira (1396). A Serra d’en Garcerà va haver-hi un caseriu d'Agut.
AGULLÓ.- Probablement derivat de la paraula aquilón (vent violent del nord). Es tracta d'un antic llinatge català amb cases pairals en la Urgell, Cervera, Berga i Bellvehí, estès pels comtats catalans i que va passar al regne de València on va tenir importants cases a Xàtiva, Alacant i Elx. També consta documentat en Benicalafet (1379), Sant Mateu (1379), Cinctorres (1396), Vilarreal (1415), Penàguila (1421) i Xixona (1421).
AGUT.-Cognom qualificatiu, variant catalana de acutus, “el que ve de punta”, veloç, diligent, perspicaç. Originari de la Provença, va tenir cases a Vic. Va haver-hi famílies d'aquest cognom en Massarojos (1379), Cinctorres (1396) i Alzira (1396). A Serra d’en Garcerà va haver-hi un caseriu d'Agut.
AIMERIC.-Es tracta d'un cognom toponímic derivat del nom propi d'origen germànic Haimric (Haim: llar o casa, ric: rei). Pels seus orígens, es va donar en tota Europa. Va haver-hi cases d'aquest llinatge a Llemotges, Barcelona, Sardenya, Manresa i Mallorca. Documentats a Borriana (1233), Morvedre (1244), Gandía (1244), Xàtiva (1248), Cocentaina (1290), Oriola (1300), València (1306), Sueca (1320), Almassora 1379), Onda (1379), Olocau (1396), Denia (1381), Morella (1396), Alzira (1399), Cullera (1403), Alacant (1421), Bocairent (1421), Xativa (1421). Variants: Eimeric, Eimerich, Aimerich, Almerich, Aymerich.
AINSA.- Cognom toponímic provinent de la vall de Ainsa a Aragó assentat en el regne de València des dels primers anys de la reconquesta. Documentats a Sagunt (1244), Montesa (1289), Cocentaina (1290), valència (1306), Catí (1396), Cinctorres (1396), Morella (1396), Alzira (1399).
ALAGÓ.- Cognom d'origen aragonès que va prendre el del topònim de la vila de Alagó com a nom de família. Es troba documentat a Sagunt (1244), València (1354), Peníscola (1359), Forcall (1396), Vilarreal (1415), Xàtiva (1421). Va haver-hi un llinatge d'aquest cognom que descendeix del cavaller Artal Branden que va casar amb una filla del rei Pedro d'Aragó l'any 1094 rebent el senyoriu de Alagón. D'aquesta família va ser el cavaller Blasco de Alagón, senyor de Morella. Variant: Alagón.
ALAPONT.- Segons indica Gaspar Escolano en la seva Història de València, la família d'Alpont i Alapont tindrien un mateix tronc. El seu origen segons diversos tratadistas va poder estar a Piemont, França o el nord del principat de Catalunya. La veritat és que està documentada la seva presència en la conquesta de l'El Puig i que amb el cognom Alpont consten individus com habitants de Torrent i Ademuç en 1379 i com Alapont a Carlet, Alginet i Algemesí al segle XVI. Van existir famílies que van usar la grafia castellana d'Alpuente a Aragó (Albarrasí , Valdecuenca i Jabaloyas) des d'on van passar a partir del segle XV a Sogorb.
ALAPONT.- Segons indica Gaspar Escolano en la seva Història de València, la família d'Alpont i Alapont tindrien un mateix tronc. El seu origen segons diversos tratadistas va poder estar a Piemont, França o el nord del principat de Catalunya. La veritat és que està documentada la seva presència en la conquesta de l'El Puig i que amb el cognom Alpont consten individus com habitants de Torrent i Ademuç en 1379 i com Alapont a Carlet, Alginet i Algemesí al segle XVI. Van existir famílies que van usar la grafia castellana d'Alpuente a Aragó (Albarrasí , Valdecuenca i Jabaloyas) des d'on van passar a partir del segle XV a Sogorb.
ALBERICH.- D'origen patronímic germànic, aquest antic cognom es va estendre durant l'Edat Mitjana per tota l'àrea catalana. Ho trobem en 1248 a Alzira, en 1289 a Montesa i en 1379 a L'Horta de València.
ALBERO,- Antic cognom d'origen aragonès (Albero a Osca) que es va estendre pel regne de València durant la reconquesta, documentat a Gandía (1244), Alzira (1248), València (1354), Sant Mateu (1379), Cinctorres (1396), Forcall (1396), La Mata de Morella (1396), Xiva de Morella (1396), Castelló de la Ribera (1421), Xàtiva (1421).
ALBERT.- Patronímic germànic català amb els seus orígens familiars més antics en el Rosselló, que es va estendre per tota l'àrea catalana durant l'Edat Mitjana. Documentat a Borriana en 1256, a Massanassa (1278), Albaida (1291), Oriola (1300), Sant Mateu (1300), València (1306),
ALBERO,- Antic cognom d'origen aragonès (Albero a Osca) que es va estendre pel regne de València durant la reconquesta, documentat a Gandía (1244), Alzira (1248), València (1354), Sant Mateu (1379), Cinctorres (1396), Forcall (1396), La Mata de Morella (1396), Xiva de Morella (1396), Castelló de la Ribera (1421), Xàtiva (1421).
ALBERT.- Patronímic germànic català amb els seus orígens familiars més antics en el Rosselló, que es va estendre per tota l'àrea catalana durant l'Edat Mitjana. Documentat a Borriana en 1256, a Massanassa (1278), Albaida (1291), Oriola (1300), Sant Mateu (1300), València (1306),
Almenara (1314), Gandía (1373), Almassora (1379), Borbotó (1379), El Puig (1379), Godella (1379), Museros (1379), Callosa d’en Sarriá (1381), Guadalest (1381), Relleu (1381), Albaida (1390), Castellfort (1396), Catí (1396), Cocentaina (1396), Forcall (1396), Alzira (1399), Sueca (1399), Castelló de la Ribera (1421), Morvedre (1421) y Xàtiva (1421).
