La figura de Sant Jordi, amb el seu sentit tan antic i europeu de lluita
contra el drac, està associada a la nostra identitat des dels seus inicis. Intimamente lligat a la idea de
canvi cíclic i
d'inici d'una nova marxa, es tracta d'un mite regenerador que es vincula
amb la idea de la regeneració del sòl i del triomf de la primavera
solar. Otger Kathaló i Wifred el Pilós personifiquen en els mites i en
la
història del nostre poble la derrota del drac mitjançant la lluita
heróica , símbol mitològic antic,el del drac, que es perd en ancestrals
orígens indoeuropeus i que representa la foscor del caos, la ignorància,
l'absència de llum i la negació del superior. Enfront del drac sorgeix
l'Heroi, el Cavaller que amb la seua espasa i el seu cavall fa renéixer
la llum allí on havia segut negada, salvant a la "Princesa". Per això
les antigues cofraries de
cavallers catalans i de tota l'antiga Corona d'Aragó vinculats a l'aristocràcia d'origen visigot que va
ser germen de la nostra identitat, es van mostrar tan propers a
Sant Jordi, heroi nacional primordial que van assumir com patró i
referent de la nova cavalleria que va lliurar a la nostra terra de
l'invasor i que va establir les bases d'una nova realitat política i
espiritual en les terres que s'estenen des de les valls d'ambdós costats
del Pirineus fins a la vega del rio Segura, i que també va arribar a
les seves més pròximes illes en el Mediterrani.
La llegenda popular fa a Sant Jordi participar en la batalla
de El Puig, la més important de la conquesta de València, una terra que
fa precissament al rat penat, una derivació heráldica del drac, el seu
principal símbol, o que any darrere any celebra les hui politicament
incorrectes festes de "moros i cristians" en honor de Sant Jordi per tal
de conmemorar els origens i la identitat dels valencians de origen
català arrivats del nord per recuperar la terra als invasors musulmans,
destacant Alcoi, on es patró de la ciutat "Sant Jordi Matamoros". Des
d'aleshores va ser sant cavaller, heroi almogáver, protector de la
Corona d'Aragó i patró dels reis catalans.
Pere III tenia també una predilecció gran cap a la figura i ensenya de Sant Jordi i va instituir al 1348 la diada de Sant Jordi com a diada dels valencians. La seua figura va ser recordada des de aleshores a molts indrets de les nostres terres i a la onomàstica dels llocs, la seua simbologia, així com les celebracions i festes populars. Una prova més dels forts lligams, no només linguístics, que uneixen als nostres pobles, fruit d'una tradició comuna encara que amb diversitats, que hui deu mirar al futur per a retrobar i afirmar la nostra identitat.
Per això l'ermita de Sant Jordi ens recorda en la mítica localitat del Puig les nostres arrels amb un quadre on el patró Sant Jordi apareix amb la bandera de la creu matant al drac amb aquestes paraules: 'Lo glorios Sant Jordi al exercit del rey En Jaume en aquest lloc se
aparegué. La ciutat feuli bastir esta ermita en l'any MDLXXVI' com també en el retable de la catedral de València de Sant Jordi del segle XV atribuit al artista alemany Marçal de Sax, una victoria, la de València que el nostre rei fundador va brindar al seu sant patró, Sant Jordi.
