El 25 d'abril de 1707 es van enfrontar amb les armes a Almansa els
partidaris de dues concepcions politiques diferents. D'una banda els maulets, que recolzaven en el conflicte successori de la corona
espanyola al pretendent Carlos d'Àustria, partidaris d'una concepció
imperial, federal, tradicional i popular, defensors de les tradicions
forals i de la igualtat de pes dels antics regnes en el destí
marcat per la Corona hispànica. Enfront d'ells els anomenats botiflers
seguidors del pretendent francès Felip de Borbó, partidari de la
uniformització i centralització dels territoris de la Corona i de les
noves idees arribades de França. La victòria es va saldar a favor dels
borbònics encara que la resistència dels austracistes va continuar
durant algun temps resistint algunes localitats importants com Xàtiva,
Denia, Alcoi o Alacant. Molt important va ser la resistència dels
habitants de Xativa que després de la seua derrota van veure com els
borbonics cremaven la seua ciutat, el nom de Xativa passava a ser
San Felipe i els va ser imposada una repoblació d'elements borbònics
d'extracció castellana.
Des de llavors, el quadre de Felipe V apareix a l'inrevés a l'ajuntament
d'aquesta ciutat. No va ser l'única conseqüència, la més important va
ser l'abolició dels tradicionals furs valencians en virtut al Decret de
Nova Planta, la pèrdua de llibertats nacionals i la imposició de la
llengua castellana en l'escriptura oficial, un preludi al procés de
despersonalització i pèrdua d'identitat en terres valencianes. Des de
llavors existeix una dita valenciana que diu: Quan el mal ve d'Almansa a
tots alcança.
Després de la derrota d'Almansa i la penetració de les tropes borbòniques en el Regne de València la guerra de Successió va continuar durant algun temps, amb l'única resistència del principat de Catalunya i les illes Balears.
La derrota d'Almansa va suposar un pas important en la pèrdua d'identitat del regne valencià i de les terres de llengua catalana, agreujat gradualment amb els esdeveniments històrics posteriors. Una identitat que avui els descendents d'aquells que van lluitar per la nostra terra, llengua i costums hem de tornar a recuperar.
Després de la derrota d'Almansa i la penetració de les tropes borbòniques en el Regne de València la guerra de Successió va continuar durant algun temps, amb l'única resistència del principat de Catalunya i les illes Balears.
La derrota d'Almansa va suposar un pas important en la pèrdua d'identitat del regne valencià i de les terres de llengua catalana, agreujat gradualment amb els esdeveniments històrics posteriors. Una identitat que avui els descendents d'aquells que van lluitar per la nostra terra, llengua i costums hem de tornar a recuperar.
