En 1233 les tropes del rei Jaime I havent-se assentat a Borriana, es disseminen també per la zona dels voltants, repoblant l'antic turó de Kastilgon o Castilion que començarà a ser conegut com Castelló de Borriana. Els habitants d'aquesta població pressionaran als encara amos musulmans de les alqueríEs de les hortes costaneres que seran expulsats i deportats sent substituíts precisament pels repobladors de Castelló de Borriana i els seus descendents atorgant el rei permís de població a aquests nous pobladors. Però serà el 8 de setembre de 1251 quan el rei va donar al cavaller Ximén Pérez de Aranós el permís per traslladar la vila i autoritats, formalitzant-se aquest trasllat en el tercer diumenge de Quaresma de 1252.
Des de llavors, els castellonencs celebren el seu naixement com a ciutat en una de les més importants festes identitàries valencianes que precisament simbolitza la recuperació de la terra per part dels contingents europeus que la reconquisten i l'expulsió i substitució de l'element musulmà. Com tots els anys, milers de castellonencs reviuen aquests dies històrics amb importants actes com la romeria que a la plaça major reune als castellonencs, i a tot aquell que vullga participar, per pujar a l'ermita de la Magdalena situat en el turó on antigament va estar el primer assentament, fent una parada en l'ermita de Sant Roc on s'esmorza. Després d'arribar a la Magdalena es menja una gran paella i a la vesprada es rememora la baixada cap a l'actual ciutat de Castelló passant per l'ermita de Lledó, exhibint les primeres gaiates i arribant a la ciutat on es recrea l'entrada dels cavallers de la reconquesta fins a la plaça Major, en aquesta part els participants es vesteixen amb indumentària medieval i els escuts dels cavallers catalans i aragonesos que van conquistar aquestes terres a les ordres de Jaime I. Un element fonamental d'aquesta festa que invariablement s'inicia a partir del tercer dissabte de quaresma és la gaiata, monument il·luminat que dóna el seu caràcter solar a aquesta festivitat i que simbolitza les canyes, gayatos i fanals que van precisar durant la seua baixada nocturna per les terres pantanoses els primers recuperadors del que des de llavors serà Castelló de la Plana.
Per les mateixes dades es celebra en la seua veïna València una altra important festa encara que de diferent significació i origen. Les falles, el nom de les quals probablement v de les torxes que s'encenien a les torres de guaita per avisar d'assalts berberiscos en les costes valencianes de abans de la expulsió dels moriscos al 1609, i que van ser recuperades per anunciar festes i fets importants, semblen ser una de les festes del foc dels cicles agrícoles de tradició europea precristiana. En aquest cas anunciarien i celebrarien el pas de l'hivern a la primavera. Dins d'aquest ritu, era bastant habitual que es realitzés a les cases la neteja anual en la qual les coses sobrants i inncesaries serien lliurades al foc purificador, i aquest pel que sembla seria l'origen de les falles. A partir d'almenys el segle XVIII se sap que els veïns s'agrupaven per barris i ja es comptabilitzaven varis milers de fogueres en els dies del equinocci primaveral, a questes fogueres o falles es va ser afegint mobiliari vell i fusta sobrant del gremi de carpinters i amb aquestes restes s'intentava crear un monument satíric en el qual els valencians denunciaven a algun personatge local o situació injusta per després cremar-ho en un sentit acte de renovació i superació, prenent-se com a dia de la crema o “cremà” el dia de San Josep per ser patró del gremi de fusters i coincidir aquesta amb el equinocci, algo semblat a Sant Joan amb el solstici d'estiu, el naixement de Crist en el solstici d'hivern etc. De la "estoreta velleta" i els "parots" es va passar als "ninots" i a les complexes i artístiques falles de l'actualitat, als petards, els castells pirotècnics i els elaborats i colorits vestits d'una festa que amb el temps i la transformació progressiva de la ciutat de València ha perdut gran part del seu simbolisme i sentit en benefici d'interessos econòmics i turístics que fan de les falles una de les més importants festivitats d'Europa i de València una de les ciutats més visitades durant la celebració de les mateixes.
