La companyia del Centenar del Gloriós Patró Sant Jordi, més coneguda com a Centenar de la Ploma, va ser una antiga institució valenciana fundada pel rei Pere el Cerimoniós en 1365 i abolida, com tantes d’altres, per les autoritats borbòniques l'any 1707.
Els seus orígens es troben en la resistència que la ciutat de Morvedre va oposar a les tropes castellanes, lluita en la qual van destacar les milícies de la ciutat de València a les quals el rei va premiar creant una companyia de cent ballesters sota la advocació de Sant Jordi. Entre les seues funcions destaca la d'escorta de la senyera o bandera real dels quatre pals de gules, tant en el camp de batalla, com en actes i processons.
L'organització d'aquesta corporació era altament representativa i popular, sent constituïda per deu homes de paratge, 30 de la mà major, 30 de la mà mitjana i 30 de la mà menor, i el capità era sempre el Justícia Criminal del cap i casal. La provisió de nous membres era estudiada i presentada pels Jurats i el Consell General de la Ciutat, institucions llavors tradicionals del regne i després abolides i substituïdes per les castellanes de “alcalde” i “concejales”, i abans de ser admesos, realitzar jurament de fidelitat i rebre les insígnies i l'uniforme amb la creu de Sant Jordi, havien de passar diferents proves.
Els seus membres, que tenien casa comuna en els voltants del carrer de les Barques i que solien entrenar-se al costat del mur de les torres de Quart, tenien sou i privilegi de portar sempre armes, i eren constantment renovats per a facilitar la participació de tots els habitants de la ciutat en aquesta institució, encara que sempre convivia un 50% sense experiència i un 50% de veterans.
A partir del segle XIV els seus contingents van ser ampliats a 300, cent cavallers, cent ballesters i cent arcabussers. Amb el temps començaren a ser coneguts com “de la Ploma”, per la que portaven els ballesters en el birret.
Com a record del Centenar de la Ploma, ens queda una de les obres pictòriques més representatives de la història dels valencians, desgraciadament avui ocultada i mancillada en la ciutat del cap i casal. Es tracta del retaule del Centenar de la Ploma, que rep aquest nom per haver sigut encarregat per aquesta confraria. Atribuït a Lluís Alcanyís i Andreu Marçal de Saix en el segle XV. En la seua part central es representa la històrica batalla del Puig de l'any 1237 destacant les figures del rei Jaume I i els seus guerrers amb el senyal real dels quatre pals de gules, al costat de la de Sant Jordi i la bandera de la creu de gules, lluitant contra les tropes sarraïnes en el lloc de Enesa, al costat de la mítica localitat del Puig en la comarca de L'Horta valenciana. Aquest retaule va ser custodiat en l'antiga església valenciana de Sant Jordi, capella que es trobava al costat de l'actual plaça de Rodrigo Botet i que va ser demolida i condemnada a l'oblit en algun moment posterior a l'any 1707. En l'actualitat l'original es troba en el Victoria&Albert Museum de Londres presidint una de les seues sales principals. En la nostra ciutat va ser exposada una còpia de la peça central del retaule en una petita capella exterior de cara a la Basílica que fa uns anys va ser substituïda per una vergonyosa falsificació en la qual ha desaparegut misteriosament qualsevol rastre de la bandera dels quatre pals de gules, privant als valencians actuals d'una part de la seua història, arrels i identitat, i jugant com sempre a la confusió i a la mentida en benefici de determinades oligarquies trasplantades ací des de fa 300 anys.
És molt trist haver de reconèixer que ens tranquil•litza que l'original estiga lluny de la ciutat de València, i que serà millor que allí continue fins que desapareguen les autoritats botifleres i aquesta terra recupere la seua dignitat i la seua vertadera identitat.
