El passat divendres ens va deixar sobtadament el profesor Pere-Enric Barreda
i Edo, filòleg, investigador, escriptor i cronista del seu poble natal,
Benassal així com d'Ares (Alt Maestrat), tota una referència per a la cultura del nostre poble.
Expert en el gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno i impulsor de la
Fundació que porta el seu nom i del que era vocal del seu patronat, a més de
col.laborador del grup de teatre “L’Enfilat” de Castelló. Membre del Institut
de Recerca en Cultures Medievals, professor
titular i investigador amb dedicació completa. Doctor en Filologia Llatina per
la Universitat de Barcelona. Investigador en els grups dirigits pel Dr.
Josep-Lluís Vidal, sobre Literatura llatina i la seva tradició, amb especial
atenció a l’èpica d’Estaci, del qual ha editat l’Aquil·leida. En el GRAT (Grup de Recerques sobre Antiguitat
Tardana), ha estudiat el llatí cristià dels cànons conciliars,
especialment d’Elvira. També forma part de l’IRCVM
(Institut de
Recerques i Cultures Medievals), on estudia textos llatins tardans
i medievals, en especial del camp del dret civil i eclesiàstic:documents de
la cancelleria reial catalana en general, i específicament de Jaume I;
documents notarials medievals referits a les comarques del Maestrat de Castelló
i Terol, i fons d'arxius on es troba documentació de dites comarques; onomàstica medieval de dites comarques, en col·laboració amb l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Darrerament habia preparat el poemari inèdit “Veles i
gavines” de Carles Salvador, projecte que encara no habia segut publicat per
falta de finançament.
Persona de reconeguda solvència i profesionalitat, molt
compromés amb la identitat de la seua nació, publicava un bloc de lectura molt
interessant i enriquidora http://blocs.mesvilaweb.cat/pereenric
del que deixem el
seguent text publicat el passat 18 de desembre:
La
persecució de la nostra identitat, cultura i llengua ve de molt lluny, però és
sobretot a partir de 1707 quan es posa de manifest a causa de la desfeta
d’Almansa. Recupero un text redactat el 25 d’octubre de 1997 per al web Aspectes de Benassal i finalment no
publicat. Hi exposava de quina manera el Regne de València -igual que l’Aragó,
el Principat de Catalunya i les Illes Balears- va ésser reduït a la condició de
província-colònia de Castella –enlloc i ni una sola vegada se’n parla
d’Espanya- amb la sistemàtica anul·lació i subordinació de tots els fets
diferencials. I tot això cal que es sàpiga bé, molt bé, perquè ja el 1979 van
dir els d’Al Tall en la cançó “Lladres” allò que «No s’ensenya en les
escoles / com van esclafar un país / perquè d’aquella sembrada / [en] continuen
collint fruits».
El
trobarem a faltar.
