Gandia és la capital de la comarca de La Safor i una de les
principals ciutats valencianes, de notable passat històric, cultural i literari i que va
ser bressol d'importants personatges de la història del nostre poble. Al
territori del seu actual terme municipal està documentada la presència humana
des del Paleolític superior existint mostres de la mateixa tant en la cultura
del Bronze com en la ibèrica. També està molt documentada la presència romana
des de l'època imperial especulant-se que va ser precisament en aquesta època
quan apareixen els primers assentaments permanents al territori físic del que
avui és Gandía. No obstant això, la primera notícies escrites en la qual consta
Gandia són de 1241 recollides en la Crònica en les que es relaten les negociacions amb
l'alcalde sarraí del proper castell de Bairén probablement durant els anys de
1241 o 1242 just abans de la tercera i última campanya contra els musulmans en
la qual es van conquistar Xàtiva, Denia i les poblacions del límit meridional
del nou regne de València. També existeix documentació en la qual consta el
delegat militar de les forces del rei En Jaime, almirall Carròs signant
documents com a senyor del castell de Rebollet. En aquests dies no existia un
nucli urbà anomenat Gandia, i el seu actual terme municipal no era més que un
conjunt d'alqueries musulmanes disseminades entre la muntanya i la marjal al
costat dels castells de Rebollet i Bairén. Després de la darrera campanya de
conquesta del regne, Jaime I va ordenar la total expulsió i deportació dels
musulmans de la zona i la immediata repoblació de la mateixa amb contingents
formats per colons arribats del nord, catalans, i en menor mesurada aragonesos,
navarresos i occitans. L'historiador Enric Guinot és taxatiu en afirmar la
creació de la nova ciutat de Gandía: “el rei fundà una vila de nova planta
al mig de la plana, l’actual Gandia, que fisícament degué ocupar l’espai
d’alguna petita alqueria, però que constitueix clarament una vila
cristiana de traça ortogonal i sense cap relació amb el món urbà islàmic anterior”. Segons això, la ciutat de Gandia naix per la voluntat i afirmació dels nous pobladors per sobre la nova terra conquistada als sarraíns vençuts, expulsats i deportats dins de lo que alguns historiadors anomenen una substitució étnica que donaria pas a la creació del Regne valencià. Per altra banda tenim noticies documentades de l’any
1249, quan el rei Jaime I fa donació de la mateixa al seu fill Pere. Segons el Llibre del Repartiment, els cognoms dels primers pobladors arribats
principalment de les zones de Empordà, Barcelona, Pallars, Cerdanya, Penedès,
Urgell, Tarragona, Huesca i Ribagorça i en menor mesura de Terol i Zaragoza,
van ser Aguiló, Alamá, Albero, Alfaro, Alváriz, Banyeres, Berdú, Bertrán, Binèfar, Bonaventura, Busquet, Casio, Castellà, Climent, Clos, Company,
Curta, Dolçasearns, Domingo, Eimeric, Entença, Estada, Eximén, Figuera,
Gomis, Guerrero, Llobera, Llop, Lopeç de Roda, Mainar, March, Montflorit, Morató, Novell, Oblites, Oria, Palasol, Palomar, Pereç del Bayo, Planas, Pola, Riusech, Romanyà, Rubió, Rufa, Saga, Sanç, Santmartí, Serran, Sos, Perol, Torà, Vallmoll, Vic i Vilaragut. Segons la documentació
posterior i del morabatí de 1373 relativa als anys 1259 a 1373 i estudiada pel
professor de la Universitat de València Enric Guinot i publicada en la seva
obra “Els fundadors del regne de València” alguns dels llinatges inicials desapareguen al mateix temps que apareixen altres nous conforme la repoblació va
prenent forma i la població de Gandia va creixent. Entre les noves famílies
assentades a Gandia trobem als Basset, Cantarell, Creixell, Cruïlles, Forés,
Granollers, Torroella, Llinars, Maià, Olivella, Oliver, Orcau, Piera,
Ciurana, Tarragona, Terrassa, Torrents, Traver, Valls, Vilanova, Vilaplana,
Agramunt, Altarriba, Anglés, Argensola, Bagés, Bellprat, Borràç, Cabrera,
Carbonell, Castelló, Cerdà, Cerdanyola, Cerola, Xifre, Cirera, Clariana,
Constant, Corts, Dalmau, Font, Forés, Formigal, Garriga, Granollers,
Guàrdia, Ortoneda, Ivars, Massanet, Maguerola, Martorell, Matoses,
Messeguer, Miralpeix, Miró, Montpalau, Moyà, Mulner, Noguera, Oms, Papiol,
Perelló, Pedrós, Pons, Pontons, Porta, Puigoriol, Renau, Ribelles, Safont, Salelles, Salines, Salou, Sametlla, Santapau, Sapera, Saplana, Sapujada, Saranyana, Sarriba, Segarra, Seguer, Serolla, Solsonés, Soler, Tamarit,
Torregrossa, Verdaguer, Vergés i Vilarsell, d'inequívoc origen català, i als
Aragonés, Barbastro, Alcaina, Alfocea, Armelles, Campos, Fuentes, Fiscal, Lavata, Noval, Ruiz de Lihory, Torralba de origén aragonés. En el grup occità
quedarien els Bearn, Clapers, Carcassona, Gascón, Guasch, Pullugana i Tolrà, i entre les famílies arribades de Navarra, els Oblites, Corella i
Navarro. Al costat d'ells van arribar altres cognoms de tipus com
Tomàs, Llopis, Peris, Simó, Martí, Aparici, Sanchis o Sanç indistintament catalans, aragonesos o
navarresos o en qualsevol cas asimilats a la llengua principal dels conquistadors. En opinió del professor Guinot en la seva citada obra, “el tomb
en la procedència dels colons i primers veïns de la Gandia del segle XIII
és ratificar en fer la comparació amb l’antroponímia d’un segle
després, concretament amb els 417 noms detallats en la llista fiscal del morabatí de l’any 1373. En aquest any els cognoms formats a partir d’un topònim han baixat -com és habitual—a nivells d’aproximadament un terç
del total (34%). També ara la proporció de noms de pobles de Catalunya és molt majoritaria (70%) enfront d’una minoria que aplega els topònms aragonesos, navarresos i castellans (16%). La resta 14% són indistints
d’un país i l’altre, occitans (6%), del Sobrarbe o algun topònim de poble valencià. En els de procedència catalana, les proporcions s’han decantat molt clarament a favor de les comarques orientals (70%), i si comptabilitzem com a occidentals els casos de Sobrarbe i, especialment el Solsonés,
l’Anoia, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, els diferències és reduixquen una
mica, però continuarien sent sempre majoria absoluta els procedents dels comarques orientals. Gandia és, fins el moment, el cas més clar, juntament amb allò que sembla aportar la ciutat de València, d’arribada de catalanss orientals.” Per fixar l'origen dels fundadors i primers pobladors de Gandia
mitjançant la recerca de la antroponimia, al costat de la toponímia, Guinot
analitza també els nom basats en el mitjà natural i geogràfic que representen
un 15% del total entre els cognoms documentats amb una hegemonia catalana del
95%, quant als cognoms derivats de malnoms, el predomini del lèxic català
continua sent superior encara que no tan acusat com en el cas anterior, i en el
cas dels cognoms patronímics, és a dir, els basats en noms de pila, que
representa el 25% del total, la proporció catalana continua sent superior.
Finalitza l'estudi amb els llinatges constituïts per oficis-Ferrer, Mulner, Hortolà, Messeguer- i aquells que mantenen l'article salat, bastant
representatiu d'altra banda del català de les comarques orientals, i que reafirmaria
la conclusió final de l'estudi: que dos terços de la població assentada a
Gandia entre els segles XIII i XIV era de procedència catalana.
Aquesta població inicial va sofrir diferents canvis
demogràfics als segles següents a causa de la continuació d'arribades
d'importants contingents principalment des del Principat i altres menors des
d'Aragó, Navarra i Castella que van ser absorbits pel ethnos dominant tant en
llengua i cultura com en costums, mentre que a causa de la important mobilitat
geogràfica existent en el regne i a les diferents epidèmies, noves famílies
arribades des d'altres poblacions valencianes van substituir a alguns llinatges
que amb el temps van quedar extingits o van passar a altres localitats. Ja en
el morabatí de 1646 apareixen cognoms nous com Castanyer, Sunyer, Simó, Valls,
Ferrando, Segarra, Joan, Berenguer, Masquefa, Gavilà, Gregori, Lloret, Jover, Bellviure, Alemany, Monserrat, Sentis, Blay, Belis, Colomer, Doménech, Banyuls, Alòs, Crespo, Burgesa, Miró, Colubi, Servelló, Cabanilles,
Ibáñez, Blasco, Giner, Tormo, Joan, Cardona, Perpinyà, Boluda, Monroig… en la seva gran majoria molt significatius en quant a la continuitat de la realitat ètnica predominant aal Regne de València. Un linatges als quals s'afegiran uns altres
ja als segles XIX arribats des de la veïna Castella, de poblacions del nord del
regne o de França en petits contingents que seran més importants en la segona
meitat del segle XX.
Gandía va patir els atacs dels pirates turcs i berberiscos
el que va motivar que en 1671, Francesc de Borja, senyor de Gandía emprengués
les obres d'emmurallat de la ciutat i incoprorara el nucli de la Vilanova.
Anteriorment es va veure involucrada en les Germanies i molts dels seus
habitants van participar en la conversió forçosa dels moriscs de la comarca que
seran expulsats l'any de 1609. Durant la guerra de Successió, els ducs de
Gandía van recolzar al pretendent borbònic però van haver d'abandonar la ciutat
en ser recuperada aquesta per les tropes del general Joan Baptiste Basset.
Finalment i una vegada desmantelat el regne valencià per les noves autoritats borbòniques i castellanitzada la nostra cultura, amb l'arribada del règim liberal i en ser dividit el territori
valencià en províncies, Gandia va ser adscrita a la província de Xàtiva, per
passar a la d'Alacant en la nova divisió de 1833 i finalment a la de València
en 1836. A partir de 1960 el municipi va annexionar els municipis de Beniopa i Benipeixcar.
Entre els personatges més celebris nascuts en aquesta ciutat
destaquen Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roiç de Corella i Francesc de
Borja.
Gandía és hereva d'una important tradició cultural
valenciana llegada per aquells primers colons-guerrers que van arribar en els
llunyans temps de la reconquesta. Dels seus actuals veïns depèn que aquesta
cultura es mantinga i puga ser trasmesa a les nostres noves generacions.
