El Puig és un dels llocs més sagrats i emblemàtics dels valencians, situat entre el mar i les muntanyes i envoltat de fertils hortes a pocs quilómetres de la ciutat de València, aquesta petita, però significativa població de la comarca de L'Horta Nord, va ser protagonista històrica de l'empresa de reconquesta de les terres valencianes per part dels nostres avantpassats arribats del nord. Encara que s'ha pogut trobar restes de presència humana relacionada amb la cultura ibèrica i amb la època romana, les fonts no comencen a nomenar aquest enclavament fins al segle XI. Llavors estava ocupada pels àrabs i era coneguda com Jubayla (pujol), Cebolla, per a les hosts castellanes del Cid que van ocupar durant un curt temps aquesta població. La reconquesta final de Cebolla, va arribar de mans de Jaime I l'any de 1237, i van ser precisament les tropes catalanes les que li van donar en la seua pròpia llengua l'actual denominació del Puig de Cebolla, a causa de trobar-se el castell a la part alta d'un pujol. De la permanència de les hosts reals al castell del Pig es van generar diferents llegendes íntimament relacionades amb la conquesta de València. Es comta que trobant-se el rei Jaime I al castell del pujol principal del lloc, el seu cavall va donar un colp en el sòl i d'allí va brollar una font que encara es troba en la dita muntanyeta, coneguda des de llavors com”de la patà”, les aigües de la qual tenien el seu origen en l'antic aljub musulmà. Una altra llegenda ens parla que quan el rei va decidir abandonar el seu campament per participar en la batalla contra els àrabs, en anar a desmuntar la seua tenda, un rat penat havia niat en el seu interior, per la qual cosa el monarca considerant-ho un bon auguri la va deixar plantada i va prendre al rat penat com a símbol heràldic.
 |
| Retaule a l'interior de l'ermita de Sant Jordi (El Puig) |
Però és sens dubte l'episodi més important d'aquesta localitat, en el qual es confon la llegenda amb la història, l'ocorregut a pocs metres de l'entrada actual del poble, en el camí de La Creu o Pobla de Farnals el 20 d'agost de 1237, quan diversos centenars de cavallers catalans al comandament de Bernat Guillem d’Entença es van enfrontar i van vèncer amb l'ajuda i participació del seu patró Sant Jordi a milers de musulmans en la anomenada batalla de Enesa, que va decidir definitivament la campanya de València en favor de les tropes de Jaime I. En record d'aquesta batalla, existeix avui una ermita dedicada a Sant Jordi, consagrat patró de València. També en la catedral de la capital valenciana pot veure's el retaule representatiu d'aquesta batalla en el qual apareix Sant Jordi al costat dels cavallers catalans que van derrotar als moros en tan significativa trobada bèl·lica. Un altre esdeveniment que es va succeir en els dies previs a l'entrada del rei a la ciutat de València va ser la trobada d'una imatge de la Verge sota una campana als peus de la muntanyeta de la Patà, per part de Sant Pere Nolasco, frare mercedari que acompanyava al sèquit del rei. Considerant el rei que es tractava d'un fet d'indubtable significació espiritual, va proclamar a aquesta verge del Puig patrona del nou regne de València i va lliurar aquestes terres a Arnau de Cardona, de l'Ordre de la Mercè perquè construís en el seu lloc un santuari, avui desaparegut, que va ser la base de l'actual monestir que es conserva en aquest lloc.Fets històrics i llegendes no contrastades que en qualsevol cas representen la realitat històrica de l'arribada de tropes i colones catalano-aragonesos a la comarca, la fugida dels musulmans i l'entrada triomfal de Jaime I i els seus exèrcits a la ciutat de València després de rebutjar una proposició del rei musulmà Zayyan en el qual li oferia les cessió de tots els seus castells des del Guadalaviar fins a Tortosa, un castell a la ciutat i el pagament de tributs perquè respectés la ciutat. Sabem la resta de la història, el rei no va pactar, va entrar a València i això va significar el principi de la fi de l'ocupació islàmica a les nostres terres.
Com la majoria dels pobles reconquerits, la població del Puig de Santa María va ser colonitzada per famílies arribades de Catalunya. En el morabatí de 1379 consten els següents cognoms d'aquest origen: Abella, Alemany, Balaguer, Barall, Barbadell, Barceló, Bargalló, Blanch, Bompar, Bort, Busquet, Cabot, Cabrera, Casis, Castellar, Cera, Clota, Coll, Comany, Espital, Febrer, Ferrer, Filaya, Fortes, Gallà, Garrigosa, Gener, Gibot, Granada, Guerau, Joan, Jofré, Just, Lleó, Llobà, Llobregat, Lloret, Magrinyà i Manquet. D'altres orígenes consten Almudever, Beneyto,Eximeno, Ginebreda, Lázaro, Llopis i Llompart. Les mortandats del segle XIV causades per epidèmies d'oest, la mobilitat demogràfica del nou regne i la construcció de la important cartoixa de l'Ara Crist en el seu terme municipal van atreure a nous pobladors que van canviar el mapa onomàstic de la localitat afegint-se noves famílies a les quals encara continuaven allí com els Ferrer, Joan, Alemany o Beneyto. En els morabatíns del segle XVII els cognoms més comuns al costat dels quatre anteriorment citats són Salt, Sinisterra, Ballester, Muntalar, Dalmau, Satmartí, Alapont, Vidal, Mestre, Anglesola, Manuel, Francès, Rodrigo, Burgos, Flores, Reguart, Carbonell, Montoro, Rodrigo, Quiles, Agrayt o Romeu.
El Puig va pertànyer a les famílies Xèrica, Janvila i Centelles, i al seu ajuntament va pertànyer el proper llogaret de la Creu del Puig (actual Pobla de Farnals) fins a l'any de 1609.
.jpg) |
| Retaule de Marçal de Sax a la catedral de València |
Situada de cara al mar i en les estribacions de la serra de Calderona, i està coronat per dos pujols, la muntanyeta de la Patà on es troben les ruïnes de l'antic castell del segle XI, i la de Santa Bàrbara, amb l'ermita del mateix nom, des d'on els habitants del poble beneïen els camps tots els mesos de maig per protegir-los de les tempestats i les inclemències del temps. Un tercer pujol, denominada de la Pedrera va anar desapareixent a poc a poc durant el passat segle en ser construída l'actual autopista de Barcelona, i ser usada la terra de la mateixa com a materials per a la construcció d'un dels espigons del port de València.
En el terme del Puig trobem llocs d'alta importància històrica per a la nostra identitat com els ja citats del monestir la construcció del qual va ser iniciada per ordre de Roger de Lauria l'any 1300 sobre l'antiga església de Santa María, manada construir per Jaime I, on es troba la tomba de Bernat Guillem d’Entença, alcalde del castell i oncle del rei, mort en la batalla del Puig, o l'ermita dedicada a Sant Jordi en el lloc on va tenir lloc la batalla de Enesa. També es troben la cartoixa de l'Ara Christi, una de les més importants de territori valencià, o una de les torres de guaita que al costat del mar van ser construídes durant el segle XVI per alertar a les poblacions costaneres del perill de les incursions berberisques.
Durant el segle XX, sectors nacionalistes de València van triar aquest entranyable racó valencià com a lloc de celebració del 9 d'Octubre, organitzant la societat Lo Rat Penat una processó cívica des de l'ermita de Sant Jordi fins al monestir. Durant la dècada dels anys 60, les joventuts d'aquesta organització van començar a celebrar alguns aplecs en diferents llocs com Lliria, Alcoi, la Vall d’Uixò, Castelló o Bocairent, celebrats entre prohibicions i pressions de les autoritats de l'època, fet que va motivar que els actes anassen desconvocats i traladats a les setmanes següents. D'aquesta manera, el darrer diumenge d'octubre de 1964 va tenir lloc la primera Marxa a Peu des de València al Puig, celebració nacionalista reivindicativa que va durar cinc anys, fins que en 1968 les autoritats van tancar la població del Puig per evitar l'entrada dels participants en l'acte. Aquests actes es van reprendre en anys posteriors i en l'actualitat alguns sectors del nacionalisme continuen celebrant al Puig aquesta diada reivindicativa els darrers diumenges d'octubre mantenint la marxa des de València a l'ermita de Sant Jordi i des d'aquesta a la muntanyeta de la Patà.
