Bocairent (la Vall d'Albaida), bella i emblemàtica localitat valenciana situada en la vessant nordoccidental de la serra de Mariola i en la vall del mateix nom. Localitat eminentment agricola, destaca per la seva economia tradicional textil i les seus reconegudes mantes, avui practicament desapareguda per causa principalment de la globalització i de la arrivada al nostre país de productes barats des de països orientals d'economies emergents amb els que no pot competir la nostra industria local i tradicional i que han causat un important augment de l'atur tant en Bocairent, com en la resta de la comarca i de tot el territori valencià.
Compta amb restes arqueològics que daten del Neolític, així com de poblats de cultura ibèrica i viles romans.
Pertanyent a la taifa de Denia, va ser conquerida en 1245 per les tropes de Jaume I i repoblada com la majoria
de poblacions del Regne de València principalment per families catalanes i d'altres vingudes d'Aragó. Entre els
seus primers pobladors consten els Cerdà, de la Cerdanya, els Calabuig i
Cabanes, de l'Empordà, els Guimerà, de l'Urgell, els Montllor, de
Pallars, els Belda, de la Garrotxa, els Vimbodí de la Conca de
Barberà o el linatge de carlans urgellencs dels Peris d'Orís...També, dintre de la nòmina de families catalanes tenim als Albalat, Falcó, Guerola, D'Ou, Castelló, Ferré, Martí, Mollà, Moltó, Montllor, Camarasa, Amat, Berberà, Armengol, Seguí, Blanes, Bodí, Cirera, Ferrer, Ferri, Guerola, Llobregat, Verdú, Vallebrera o Vila. Amb cognom aragonés tenim als Calatayud, Beneyto, Daroca, Gurrea o Vicedo. En record de la seva conquista i en honor al patró de la vila, es celebren del 2 al 5 de febrer les festes de moros i cristians.
Aquesta nomina de cognoms portats pels primers pobladors i colons de Bocairent pot consultar-se als Morabatins de l'ARV, al Llibre del Repartiment, a la Carta Pobla de Bocairent, Agres i Mariola i al molt documentat i inestimable llibre del profesor Enric Guinot "Els fundadors del regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval". Ed.Tres i Quatre, 1999
