VILLALONGA CONMEMORA EL IV ANIVERSARI DE LA SEUA CARTA POBLA

Villalonga i les terres que la envolten va ser conquerida pel rei Jaume d'Aragó al 1240 encara que continuà poblada pels àrabs fins a la seua definitiva expulsió el segle XVII. En 1611 després del decret d'expulsió dels moriscs, la vall de Gallinera va quedar completament despoblat, tal com va succeir en altres terres valencianes. La Vall de Gallinera va ser repoblada amb famílies procedents de Mallorca i Eivissa entre les quals destaquen els cognoms catalans Alemany, Palau, Joan, Perpinyà, Seguí, Serra o Vicens. Un any després es va procedir a la repoblació de Cais, La Font i L'Alcudia, quedant despoblats Rafol, Buixerques, Simat, El Reconc, L'Almassita, La Plaça i Recunxent. Els nous pobladors procedien majoritàriament de la Vall de Gallinera i pobles de la zona, alguns recentment arribats de Mallorca o Eivissa, amb llunyans origens catalans, entre els cognoms dels nous pobladors de Vilallonga destaquen Martí, Martínez, Iváñez, Navarro, Roch, Serra, Tarrasó, García, Rocher, Fuster, Bas, Mascarell, Moratal, Ros, Coll, Vaig xifrar, Puig, Carbó, Castellolí, Reig, Mas i Faus. Posteriorment (cap al segle XVIII) arribaran els Sanchis, Giner (des de Murla), Calafat (Mallorca), Pavía (Sogorb), Bataller (Xàbia), Esteban (Rubielos), Ripoll (Palma de Gandia), Monsonís (Castelló), Roselló (Eivissa) o Sastre (Mallorca i Eivissa), dels quals en l'actualitat descendeix la població que habita Vilallonga.

En el  IV Centenari de la seua Carta Pobla,  Villalonga conmemora el naixement de la població tal com la coneixem hui dia. Segons informa El Punt,

"La comissió d'actes del IV Centenari de la Carta Pobla de Vilallonga de la Safor, s'ha reunit per tal de proposar diversitat d'idees que han de configurar els actes per a la celebració de tot l'any 2012. Entre les diverses activitats destaquen les conferències, excursions, concursos, representacions teatrals i exposicions.

La programació començarà amb un volteig de campanes este dijous 26 a les 12 hores per a la commemoració dels 400 anys. Posteriorment, el dissabte 28 de gener, es realitzarà una conferència sobre la història del poble a càrrec de l'historiador Abel Soler, a l'Auditori.

La conferència vol commemorar els 400 anys de la signatura dels 'Capítols de població' o carta de poblament de la Vall de Vilallonga. Concretament, es tracta del document fundacional de l'actual localitat, quan les cases i terres de quatre pobles (Cais, la Font, l'Alcúdia i Buixerques) foren assignades a colons cristians vells procedents d'uns altres llocs."

Per a més informació sobre la història i els cognoms de Villalonga recomanem el completissim blog  Genealogía de Villalonga

AEROPORT DE CASTELLÓ: SENSE AVIONS PERÒ AMB 9 MILIONS DE PÈRDUES

«Vos agrada l'aeroport del iaio?» La frase la va pronunciar el llavors president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el 25 de març de 2011. Aquest dia es va inaugurar el que hui és l'aeroport més famós d'Espanya perquè té de tot, menys avions. Per tenir, té una plantilla de set persones entre les quals destaquen un director general que cobra més que el president de la Generalitat, o un relacions públiques que és a més regidor del PP a Nules. A més, en breu s'uniran a l'equip vuit falcons i vuit fures per vigilar l'aeròdrom de la fauna intrusa.
L'aeroport de Castelló està gestionat per l'empresa pública Aerocas SL, participada en un 98% per la Generalitat Valenciana (a través de la Societat Projectes Temàtics) i en un 2% per la Diputació de Castelló. Segons l'últim informe de la Sindicatura de Comptes, que fiscalitza l'activitat de l'any 2009, l'empresa de l'aeroport va tenir pèrdues per valor de nou milions d'euros en aquest exercici i tenia nombres vermells per valor de 31 milions en la seva partida de fons propis. De fet, Aerocas és una de les cinc empreses públiques que es troba en causa de dissolució. I està en aquesta situació perquè les seues pèrdues han deixat reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del seu capital social. A més, els seus pagaments a proveïdors no brillen precisament per la puntualitat, un fet que el síndic destaca en el seu informe de 2010. Si bé la xifra que deu a 31 de desembre de 2010 és de més de 18 milions d'euros, , quan paga, ni tan sols ho fa en els dies que la llei estableix com a termini.
La situació de tresoreria de Aerocas va ser esmenada per dos fets rellevants, segons detalla l'informe de la Sindicatura. El 21 de març de 2011, dies abans de la inauguració, es va dur a terme una ampliació de capital per import de 7,8 milions d'euros, mitjançant la compensació d'un crèdit de la Generalitat. També aquest dia va ampliar un préstec a 33,8 milions s d'euros. Però ni amb aquestes. L'empresa va tancar el 2009 amb 9 milions d'euros de pèrdues.
Amb una plantilla de set persones, entre elles un director general, Juan García Sales, històric del PP, que té un salari per sobre del que percep el president de la Generalitat. O un relacions públiques, Alejandro Borrás, que és a més edil en el Consistori de Nules. També personal administratiu. En total, gestionen un pressupost d'uns 382.000 euros.
I és que, a pesar que ja està inaugurat, ni té permís de navegació ni data prevista per a l'arribada de vols. El que sí té és la previsió que en breu s'incorporaran a la plantilla vuit fures i vuit falcons per evitar que les plagues de conills es facin amb la pista de l'aeròdrom. Per a això es va treure a concurs la concessió per valor de 456.000 euros. També curiosos resulten les despeses en patrocini, que només l'any passat van superar els 4,5 milions. No és d'estranyar. L'aeroport de Castelló ha lluït en les samarretes del Vila-real, del Castelló o del Platges de Castelló. Un altre assumpte que ha atès que parlar és l'escultura per valor de més de 300.000 euros que el president de l'empresa, Carlos Fabra, va encarregar a Ripollés.
Ara, en plena crisi, l'aeroport segueix sense engegar-se i ha deixat de promocionar-se en fires com Fitur. «Es promociona el que es té, no el que es tindrà», va dir Javier Moliner, successor de Fabra.

Font: Las Provincias

MORELLA: UN RITUAL ANCESTRAL

Des de fa tres segles a Morella se celebren les festes de Sant Antoni, un ritual de lluita entre el bé i el mal amb orígens ancestrals. Enguany s'hi han introduït alguns canvis per fomentar la participació del públic. L'acte central tindrà lloc aquesta nit, amb la representació de la vida del sant, la crema de la barraca i la sanantonà. Si fins ara tots els actes es concentraven en una plaça, enguany es repartiran per diversos espais i avançaran el seu horari habitual. Així, s'aprofitaran les brases de la barraca per coure-hi un sopar popular i acabar la festa amb el correfoc dels recuperats Diables de la Maça i Cucafera. Dissabte al matí tindrà lloc la processó i el retaule i a la tarda es representaran els actes propis de la festa morellana: el Contrabando, la Llaurada, la Sembrada, el Mondongo i l'Agostera amb la companyia la Rondalla. Es tracta d'una desfilada on s'escenifiquen diverses tasques del calendari agrícola i l'enfrontament entre carrabiners i contrabandistes. La nit s'allargarà amb ball.

Font: El Punt

UN ANY SENSE TV3

El pròxim dia 17 de febrer es complirà un any des que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a apagar el senyal de TV3, després que la Generalitat valenciana els imposés una multa de 800.000 euros.

És per això que aquestes dues entitats estan treballant conjuntament en tota una sèrie d’activitats per recordar que farà un any que els valencians no poden sintonitzar TV3 i, com a cloenda, han convocat una manifestació que se celebrarà a Castelló el proper dissabte 18 de febrer.

Font: e-noticies

En aquest sentit, afegeixen que "a les mans del cap del consell està solucionar aquest problema, doncs com ell mateix va admetre fa un any amb motiu de l’apagada, 'sembla mentida que en el segle XXI es limiti la possibilitat que les persones puguem triar el mitjà de comunicació que volem sintonitzar'".

En aquest sentit, la plataforma Sense Senyal_Castelló i ACPV han emplaçat Fabra a fer "totes les gestions necessàries per a que s’habiliti una solució transitòria mentre s’inicia el procés que ha de dur el parlament espanyol a debatre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres".

Tot i que el nou president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va assegurar -en una entrevista a El Periódico- que "lluitaré perquè TV3 es pugui veure al País Valencià i Canal 9 a Catalunya", de moment, no ha fet cap pas per resoldre la situació.

DESATÉS PER PARLAR EN VALENCIÀ...A VALENCIA

Jesús podria haver canviat de llengua i tot haguera resultat més fàcil. Però no ho va fer, es va mantenir fidel al valencià. Era el dia de Reis, tenia 38ºC de febre i malestar general i va decidir anar d'urgència a l'ambulatori del seu poble, Crevillent. Ja en la consulta, el metge li va demanar que es passara al castellà, però Jesús no ho va fer.

El pacient va exigir un facultatiu que l'entenguera –“no volia que em contestaren en valencià, simplement que no m'obligaren a canviar de llengua”, va apuntar ahir Jesús a aquest diari”– però no n'hi havia cap altre més. El veí de Crevillent no només va haver de suportar la manca d'atenció sanitària, sinó que va ser objecte d'escarni per part de la zeladora de guàrdia per la seua fidelitat lingüística, com consta en la reclamació: “¡Ay, què gracia, que quiere que le atiendan en valencino!”, va dir en to sarcàstic l'auxiliar.

Font: El Punt

LES FESTES DEL FOC DE SANT ANTONI

  

Són moltes les poblacions que encenen focs durant les festes de Sant Antoni, en una mena de ritus propiciatori de la fecunditat de bestiar i conreus associat als períodes solsticials amb la voluntat d'afavorir la continuïtat dels cicles solars i, doncs, de la vida. Les fogueres de Sant Antoni, a diferència de les de Sant Joan, es fan amb brancatge verd i amb una forma cònica determinada, al voltant d'un arbre central anomenat el "maig". A les comarques dels Ports de Morella i Maestrat, al País Valencià, aquestes fogueres s'anomenen "barraques" i formen part de l'escenografia del teatre popular que es representa en el marc de les festes de Sant Antoni. A l'Illa de Mallorca els focs s'anomenen foguerons, es fan amb llenya i altres materials, cremen durant tota la nit i serveixen per coure-hi botifarrons i llonganisses i per donar caliu als que s'apleguen al seu entorn a cantar glosses picants al so de la ximbomba. En d'altres indrets els focs són piles desordenades d'herbes i brancatge sobrer.

festes.org

Les fogueres de Sant Antoni estan fetes, en moltes poblacions, de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen ­entre Nadal i mig gener­ d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es basteixen al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el qual s'ha despullat del brancatge totalment a excepció de la part superior. En altres indrets, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt de la foguera.

El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot.

Les fogueres de Sant Antoni tindrien també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones: fer passar els animals de tir o els ramats entre focs és un antic ritus de purificació/protecció present a nombroses cultures.

Una forma característica de construir la foguera és l'anomenada barraca, construcció piramidal, amb el maig d'eix central i altres troncs o costelles disposats al seu entorn i farcida de brancatge. La part de baix resta buida.

A les poblacions on es representa la vida de Sant Antoni, els dimonis intenten cremar el sant sense aconseguir-ho. El personatge resta durant uns minuts sota el foc de la barraca.

La foguera és el centre de la celebració. Al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen les diverses activitats festives.

 etnocat

En Canals, Forcall, Villores, Massamagrell, Vinarós, Alzira, Gavarda, Alberic, Fortaleny, Vilafranca, Albocasser, Catí...i altres llocs de la nostra geografía es complen els ritos cíclics del foc dels nostres avantpassats.

Festes del foc que compartim amb Vila de Gràcia, Sa Pobla, Manacor, Gandesa, Calvià, Portellada i altres.

EL MAJOR PARC NATURAL VALENCIÀ EN FLAMES

L'incendi forestal declarat ahir en el terme municipal d'Assuévar (Castelló) ha quedat controlat a les 18.30 hores d'avui després de cremar un total de 75 hectàrees, segons el primer balanç del Centre d'Emergències de la Generalitat.

El 80% de les hectàrees cremades en aquest incendi són de matoll, i la resta d'arbrat, fonamentalment pi i surera.

Quatre mitjans aeris d'extinció d'incendis, cinc brigades de la Generalitat, una brigada de voluntaris i bombers del consorci provincial de Castelló han participat en les labors de control del foc.

L'incendi es va iniciar en el barranc de la Mosquera, en una zona de difícil d'accés i en la qual bufaven vents de fins a 70 quilòmetres per hora.

El foc ha cremat 34 hectàrees del terme municipal d'Assuévar i 41 en el municipi d'Almedíxer i ha afectat al parc natural de la Serra de Espadà.

Informa: EFE