ELS BUROCRATES DE LA UE TRAICIONEN LA NOSTRA AGRICULTURA

Cristóbal Aguado, responsable de l'Associació valenciana d'agricultors, ASAJA, ha criticat el nou acord agrícola amb el Marroc que permetrà una major entrada al mercat comunitari de productes d'aquest país, perquè a l'horticultura li va a costar “mes de 2.200 milions d'euros”. “Solament a València, 15 mil agricultors es van a a l'atur i 16 mil hectàrees es van a quedar sense conrear”.

Consideren que Rabat no respecta les regles de preus i que aquest acord “no es va a complir” per part del Marroc, igual que “no s'ha complert cap fins ara”. “el Marroc ha enganyat, i l'agència de fraus així ho diu. A més mai se li ha aplicat cap sanció quan ha incomplit”.

Per als agricultors, “és una punyalada drapaire, motiu d'alta traïció als agricultors espanyols per part del Parlament Europeu”. I és que, explica, “els interessos d'Europa central i nord, els beneficien. Europa ven molt mes al Marroc que li comprem, molts electrodomèstics, cereal i molta llet, mentre que el Marroc només ven fruites i hortalisses”, la qual cosa clarament afecta a uns europeus del sud que tenen “poca importància”.

Assegura Aguado que avui, els agricultors de fruites i hortalisses espanyols són “menys europeus que ahir”. “Ens condemnen a l'atur i a la ruïna. Algú no ha estat solidari”, denúncia.

Confirma que recorreran davant el Tribunal de Justícia de la UE, encara que reconeix que “serà difícil” que es paralitzi l'engegada de l'acord “perquè hi ha un component molt polític en aquest acord”. Recorda “l'estabilitat de nord d'Àfrica i la voluntat d'ajudar al Marroc”. En qualsevol cas, ha assegurat, s'esgotaran tots els recursos per defensar els seus interessos.

“La UE no va a prendre cap mesura perquè el Marroc té molt bons padrins a Europa i no estan a favor dels interessos agraris dels espanyols”, ha conclòs.

Font: AD

Una vegada més, els burocrataes de la UE, venuts a la alta finança antieuropea internacionalista, traicionen els interessos dels europeus en benefici d'aquells als que ens obliguen a acollir i que hui per hui controlen les agencies de feina dels jornalers que treballen a la collita de taronjes a l'horta nord. 

VALENCIÀ: DENUNCIA ALS EMPRESARIS QUE CONTRACTEN IMMIGRANTS I MARGINEN ALS TREBALLADOR AUTÒCTONS!
VALENCIÀ: CONSUMEIX  PRODUCTES DE LA NOSTRA TERRA!

UN ATURAT ES CREMA Al BONZE A RIBA-ROJA DE TÚRIA

No ha sigut a Corea, ni tan sols a Tunísia. Ha sigut a Riba-roja de Túria. En la nostra terra. Un home desesperat, que es va quedar sense treball menys de 24 hores abans del succés, es va cremar al bonze. Felix, un agricultor de 56 anys va perdre el seu treball en una masia el dia anterior. Sense poder encaixar l'acomiadament i les conseqüències econòmiques que tindria per a la seua família, va decidir realitzar la pitjor eixida que podria tenir. Per què?.Perquè si li preocupava el futur de la seua família, ara sense ell serà pitjor. Però si, damunt, volia cridar l'atenció d'alguna manera cremant-se viu, deuria haver tingut en compte que açò ni és Coreja, ni Tunísia sinó Espanya. I en aquest país aquests esdeveniments passen desapercebuts... llevat que ho facen en ple partit a Mestalla o enfront de les càmeres.


Malament anem si a València comencen a cremar-se vius els aturats autòctons. La resposta a successos com aquests és la nova reforma laboral que prioritza l'acomiadament i la baixada de salaris.

font: El Mundo

MENESTRILS A RAFELBUNYOL

El passat dia 28 de gener a l'auditori de Rafelbunyol, organitzat per la societat musical "La Primitiva" i l'ajuntament d'aquesta població, en el marc de les celebracions del 150 aniversari d'aquesta societat musical va tenir lloc el concert de Menestrils "L'herència dels trobavors". Menestrils, veterà grup d'Ontinyent que compleix vint anys en el camp de l'estudi i interpretació de musica medieval que abasta els segles que van del XI al XV avalats per cenetenars d'actuacions en diferents festivals internacionals, bandes sonores i sintonies, va interpretar al programa "L'herència dels trovadors" alguns dels temes més coneguts de la seua trajectòria en un recorregut geogràfic des de Provença a Castella passant per Catalunya. Aquest conjunt que utilitza per a la seua posada en escena vestits de epoca així com instruments tradicionals com la viola de roda, la fídula, el saltiri, cromorme, flautes i sac de gemecs, va interpretar davant un auditori ple i lliurat, peces com Laude novel.la, de Laudario de Cortona, l'anònim Pange melos lacrimosum, el Pus astres no m'és donatz de Guiraut de Riquier, C'est fut en mai, de Moniot d'Arràs, Ar em puesc de Peire Cardenal, Reis Gloriòs de Guiraut de Borneill així com una Ductia i alguns temes de les Cantiges de Santa Maria i del Carmina Burana. Tota una representació de música tradicional de les nostres identitats.

VALÈNCIA: 641.300 ATURATS. DE VERGONYA!

El nombre total d'aturats a la fi de 2011 va ascendir a 641.300 a la Comunitat Valenciana i la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any en el 25,45 %, 2,60 punts per sobre de la mitjana espanyola i solament superada per Andalusia, Canàries, Extremadura i Murcia, segons l'Enquesta de Població Activa, difosa hui per l'Institut Nacional d'Estadística.

En el quart trimestre de 2011, el nombre d'aturats va pujar en 24.000 persones, el 3,88 %, mentre que la diferència amb el mateix període de l'any anterior va ser de 65.400 en termes absoluts i d'11,36 % en termes relatius.

Per províncies, la taxa d'atur és més alta a Castelló (26,65 %), seguida de prop d'Alacant (26,47 %) i València (24,46 %). Per sexe, els homes parats ascendeixen a 358.100 i la taxa d'atur aconsegueix el 25,73 %, mentre que les dones parades són 283.200, amb una taxa del 25,10 %.


Font: Levante-EMV

Conclusions:


-La política dels governs en matèria laboral i economica és nefasta
-La política del govern valencià en matèria laboral i la situació economica valenciana és una de les pitjors d'Espanya
-Continuar la política de retallades augmentarà el nivell de l'atur
-No podem sostenir a un milió d'immigrants a València
-Es fan necessàries polítiques de prioritat: les autoritats laborals han de prioritzar a la població autòctona i sobretot a les famílies en les quals tots els seus membres es troben en atur per aconseguir un treball
-És absolutament necessari protegir la nostra economia, sostenir i reactivar el comerç i la indústria local, promocionar el consum de productes autòctons, taxar l'entrada de productes estrangers i penalitzar a les empreses que deslocalitzen el traball i la producció
-Les lleis laborals han d'endurir-se per protegir als treballadors d'acomiadaments arbitraris o per raons econòmiques i s'ha de tendir als augments de salari i no al contrari per incentivar el consum

Tota política contrària i diferent a aquestes propostes suposa un agreujament del problema de l'atur i un decreixement de l'economia local suïcida que solament beneficia al gran capital i a la finança internacionalista.
És necessari comprendre que els nostres representants locals ara com ara actuen contra aquestes propostes i actuar en conseqüència.

VILLALONGA CONMEMORA EL IV ANIVERSARI DE LA SEUA CARTA POBLA

Villalonga i les terres que la envolten va ser conquerida pel rei Jaume d'Aragó al 1240 encara que continuà poblada pels àrabs fins a la seua definitiva expulsió el segle XVII. En 1611 després del decret d'expulsió dels moriscs, la vall de Gallinera va quedar completament despoblat, tal com va succeir en altres terres valencianes. La Vall de Gallinera va ser repoblada amb famílies procedents de Mallorca i Eivissa entre les quals destaquen els cognoms catalans Alemany, Palau, Joan, Perpinyà, Seguí, Serra o Vicens. Un any després es va procedir a la repoblació de Cais, La Font i L'Alcudia, quedant despoblats Rafol, Buixerques, Simat, El Reconc, L'Almassita, La Plaça i Recunxent. Els nous pobladors procedien majoritàriament de la Vall de Gallinera i pobles de la zona, alguns recentment arribats de Mallorca o Eivissa, amb llunyans origens catalans, entre els cognoms dels nous pobladors de Vilallonga destaquen Martí, Martínez, Iváñez, Navarro, Roch, Serra, Tarrasó, García, Rocher, Fuster, Bas, Mascarell, Moratal, Ros, Coll, Vaig xifrar, Puig, Carbó, Castellolí, Reig, Mas i Faus. Posteriorment (cap al segle XVIII) arribaran els Sanchis, Giner (des de Murla), Calafat (Mallorca), Pavía (Sogorb), Bataller (Xàbia), Esteban (Rubielos), Ripoll (Palma de Gandia), Monsonís (Castelló), Roselló (Eivissa) o Sastre (Mallorca i Eivissa), dels quals en l'actualitat descendeix la població que habita Vilallonga.

En el  IV Centenari de la seua Carta Pobla,  Villalonga conmemora el naixement de la població tal com la coneixem hui dia. Segons informa El Punt,

"La comissió d'actes del IV Centenari de la Carta Pobla de Vilallonga de la Safor, s'ha reunit per tal de proposar diversitat d'idees que han de configurar els actes per a la celebració de tot l'any 2012. Entre les diverses activitats destaquen les conferències, excursions, concursos, representacions teatrals i exposicions.

La programació començarà amb un volteig de campanes este dijous 26 a les 12 hores per a la commemoració dels 400 anys. Posteriorment, el dissabte 28 de gener, es realitzarà una conferència sobre la història del poble a càrrec de l'historiador Abel Soler, a l'Auditori.

La conferència vol commemorar els 400 anys de la signatura dels 'Capítols de població' o carta de poblament de la Vall de Vilallonga. Concretament, es tracta del document fundacional de l'actual localitat, quan les cases i terres de quatre pobles (Cais, la Font, l'Alcúdia i Buixerques) foren assignades a colons cristians vells procedents d'uns altres llocs."

Per a més informació sobre la història i els cognoms de Villalonga recomanem el completissim blog  Genealogía de Villalonga

AEROPORT DE CASTELLÓ: SENSE AVIONS PERÒ AMB 9 MILIONS DE PÈRDUES

«Vos agrada l'aeroport del iaio?» La frase la va pronunciar el llavors president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el 25 de març de 2011. Aquest dia es va inaugurar el que hui és l'aeroport més famós d'Espanya perquè té de tot, menys avions. Per tenir, té una plantilla de set persones entre les quals destaquen un director general que cobra més que el president de la Generalitat, o un relacions públiques que és a més regidor del PP a Nules. A més, en breu s'uniran a l'equip vuit falcons i vuit fures per vigilar l'aeròdrom de la fauna intrusa.
L'aeroport de Castelló està gestionat per l'empresa pública Aerocas SL, participada en un 98% per la Generalitat Valenciana (a través de la Societat Projectes Temàtics) i en un 2% per la Diputació de Castelló. Segons l'últim informe de la Sindicatura de Comptes, que fiscalitza l'activitat de l'any 2009, l'empresa de l'aeroport va tenir pèrdues per valor de nou milions d'euros en aquest exercici i tenia nombres vermells per valor de 31 milions en la seva partida de fons propis. De fet, Aerocas és una de les cinc empreses públiques que es troba en causa de dissolució. I està en aquesta situació perquè les seues pèrdues han deixat reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del seu capital social. A més, els seus pagaments a proveïdors no brillen precisament per la puntualitat, un fet que el síndic destaca en el seu informe de 2010. Si bé la xifra que deu a 31 de desembre de 2010 és de més de 18 milions d'euros, , quan paga, ni tan sols ho fa en els dies que la llei estableix com a termini.
La situació de tresoreria de Aerocas va ser esmenada per dos fets rellevants, segons detalla l'informe de la Sindicatura. El 21 de març de 2011, dies abans de la inauguració, es va dur a terme una ampliació de capital per import de 7,8 milions d'euros, mitjançant la compensació d'un crèdit de la Generalitat. També aquest dia va ampliar un préstec a 33,8 milions s d'euros. Però ni amb aquestes. L'empresa va tancar el 2009 amb 9 milions d'euros de pèrdues.
Amb una plantilla de set persones, entre elles un director general, Juan García Sales, històric del PP, que té un salari per sobre del que percep el president de la Generalitat. O un relacions públiques, Alejandro Borrás, que és a més edil en el Consistori de Nules. També personal administratiu. En total, gestionen un pressupost d'uns 382.000 euros.
I és que, a pesar que ja està inaugurat, ni té permís de navegació ni data prevista per a l'arribada de vols. El que sí té és la previsió que en breu s'incorporaran a la plantilla vuit fures i vuit falcons per evitar que les plagues de conills es facin amb la pista de l'aeròdrom. Per a això es va treure a concurs la concessió per valor de 456.000 euros. També curiosos resulten les despeses en patrocini, que només l'any passat van superar els 4,5 milions. No és d'estranyar. L'aeroport de Castelló ha lluït en les samarretes del Vila-real, del Castelló o del Platges de Castelló. Un altre assumpte que ha atès que parlar és l'escultura per valor de més de 300.000 euros que el president de l'empresa, Carlos Fabra, va encarregar a Ripollés.
Ara, en plena crisi, l'aeroport segueix sense engegar-se i ha deixat de promocionar-se en fires com Fitur. «Es promociona el que es té, no el que es tindrà», va dir Javier Moliner, successor de Fabra.

Font: Las Provincias

MORELLA: UN RITUAL ANCESTRAL

Des de fa tres segles a Morella se celebren les festes de Sant Antoni, un ritual de lluita entre el bé i el mal amb orígens ancestrals. Enguany s'hi han introduït alguns canvis per fomentar la participació del públic. L'acte central tindrà lloc aquesta nit, amb la representació de la vida del sant, la crema de la barraca i la sanantonà. Si fins ara tots els actes es concentraven en una plaça, enguany es repartiran per diversos espais i avançaran el seu horari habitual. Així, s'aprofitaran les brases de la barraca per coure-hi un sopar popular i acabar la festa amb el correfoc dels recuperats Diables de la Maça i Cucafera. Dissabte al matí tindrà lloc la processó i el retaule i a la tarda es representaran els actes propis de la festa morellana: el Contrabando, la Llaurada, la Sembrada, el Mondongo i l'Agostera amb la companyia la Rondalla. Es tracta d'una desfilada on s'escenifiquen diverses tasques del calendari agrícola i l'enfrontament entre carrabiners i contrabandistes. La nit s'allargarà amb ball.

Font: El Punt