QUAN ELS “DEFENSORS DEL VALENCIÀ” PARLAVEN ALS SEUS FILLS EN CASTELLÀ.
L’any 1991 una entitat anomenada “Coordinadora de Entidades Culturales del Reino de Valencia” propera al partit Unión Valenciana va convocar -dins les estrategies secce...sionistes posteriors a la “Batalla de València”- diferents manifestacions “en defensa del valenciano” i contra la unitat de la llengua. Allò més curiós és que les reunions d’aquesta coordinadora eren en castellà i que la majoria dels seus membres parlaven sempre als seus fills en castellà renegant de la seua llengua materna. El seu president, Ricart Lumbreras, no només no parlava als fills en valencià, també va perseguir durant la seua direcció d’Ensenyança Bàsica l’ús i aprenentatge del valencià a l’escola. Entre els seus membres, Rafael Ferraro, tresorer d’UV, Pedro Aguilar, president del GAV, o Teresa Moya, de la mateixa organització, Vicente Monfort, José Aparicio etc. Cap d’ells ha parlat als seus fills en la llengua dels valencians. Un altra persona molt propera a aquesta organització va ser la catedràtica Amparo Cabanes, una excepció entre els historiadors contraris a la unitat de la llengua i seguidora del també catedràtic aragonés Ubieto en les seues extravagants tesis, avui rebutjades pel món acadèmic, què la repoblació del País Valencià va ser aragonesa i no catalana. Cabanes, consellera d’educació amb UCD, que va deixar la Universitat de València per a passar a la de Saragossa, va a afirmar en una roda de premsa a la que estava amb el president de la “Coordinadora”, Ricart Lumbreras, que és més important saber anglès que valencià.
Aquesta gent van ser els que es van mostrar com a defensors del valencià durant molt de temps, sempre prop del poder amb UCD i amb el PP. A ells els devem la divisió del poble valencià i la confusió sobre la nostra identitat, a ells devem que els fons per a la difusió de la llengua foren destinats a subvencionar grups i edició de llibres que falsejaven -sempre escrits en castellà o en un valencià acientífic- els orígens del nostre poble i la nostra llengua, com també el poc interès i els atacs per part de les autoritats polítiques cap a la nostra llengua i cultura, avui relegada a un plànol més que secundari. El seu servei a l’Estat espanyol no té preu.
Hem de aprendre de la nostra història més recent per a retrobar-nos com a poble.
L’article-denúncia publicat al diari Levante-EMV durant eixos dies no té desperdici. Recomanem la seua lectura. Entendrem moltes coses.
